“Devo scegliere se lasciare questo mondo o lasciare la musica, ora so cosa fare”*
*frase atribuïda a Claudio Abbado
Hi ha fets a la vida que ens recorden, més que altres, que ens fem grans. La mort de Claudio Abbado, un director sempre jove malgrat els seus vuitanta anys i la malaltia que arrossegava, n’és un d’aquests.
Abbado va ser sempre un referent musical, però també un referent humà, un progressista, un home de profundes conviccions socials i humanitàries, un home que ha deixat una profunda petjada arreu
La Scala, la Staatsoper de Viena, la Berliner Philharmoniker i darrerament el Festival de Lucerne en són testimonis privilegiats de la manera senzilla i sincera de fer música, lluny de les aureoles amb que molts directors d’orquestra es volen embolcallar, de divismes i de pompes, la figura elegant i juvenil de Claudio Abbado és tot un referent que m’ha acompanyat fins ara en el meu aprenentatge musical, li dec molt.
A ell li dec la fascinació que sento per Simon Boccanegra, gravació que vaig escoltar de manera insistent i quasi malaltissa durant molts anys, trobant sempre a cada nova escoltada, noves i més valuoses sonoritats en aquell pròleg que ell dirigeix com ningú o en aquella escena del Consiglio que ell va situar com un dels moments verdians més imponents.
També li dec que em descobrís que després de Karajan les simfonies de Beethoven podien existir i sobretot que el seu Mahler sigui el que més i millor m’ha fet estimar al music moldau.
Abbado et fa sentir, ho continuarà fent mentre escoltem les seves extraordinàries gravacions, la música en un doble viatge que va del interior en fora i en un retorn a les essències més intimes i intenses.
Ho va dirigir quasi tot i encara no entenc com no es va deixar seduir mai per Puccini, crec que en les seves prodigioses mans hagués esdevingut menys ensucrat i molt humà, alhora que imaginar com sonaria l’orquestra de Turandot sota la seva direcció serà sempre òpera ficció. Però l’honestedat el portava a dirigir allò que realment estimava i de ben segur va rebutjar mil i una ofertes per dirigir i gravar les seves òperes.
Hi ha coses que quedaran per sempre més immortalitzades gràcies als suports sonors i videogràfics. En el camp operístic el Simon Boccanegra, el Macbeth i el Don Carlo de la Scala esdevenen fites verdianes absolutament referencials, però també el Boris Godunov de Salzburg amb la famosa producció de Vernike o la fascinant Khovantxina ala Staatsoper de Viena suposen una fita inoblidable, com la Carmen amb Berganza i Domingo, o tots els seus Rossini, de La Cenerentola fins a la recuperació històrica de Il Viaggio a Reims.
També va dirigir Wagner i ens va deixar versions magnífiques de Lohengrin, Tristan und Isolde i Parsifal, que m’afanyaré a repescar, però ens hem quedat amb les ganes de saber com seria el Ring sota les seves mans.
Abbado ho dirigia tot des de la profunditat i la sinceritat, la intensitat de les seves direccions era extraordinària, però també la de les seves conviccions i ell va saber donar un tomb a la Berliner Philharmoniker després de Karajan, quelcom que semblava inviable.
El seu compromís amb el joves, amb la European Community Youth Orchestra i la Gustav Mahler Jugendorchester com a joies de la corona, i la recerca de les essències més pures de la música fa que la pèrdua d’Abbado sigui doblement dolorosa, ja que el mestratge i la infatigable tasca d’un jove de vuitanta anys que encara era capaç de fundar una nova formació a Bolonya, l’Orquestra Mozart de la que n’era el director musical i artístic, donen el més valuós testimoniatge d’una vida dedicada a la música i a la recerca de la veritat.
Al final de l’apunt us suggereixo un munt de yotubes, però crec que la millor manera de resumir tota una immensa carrera artística i una vida dedicada la música, la trobareu amb el transcendent Rèquiem de Mozart que va dirigir al Festival de Lucerna l’estiu del 2012, aquell que en acabar es van produir 38 segons de silenci fins que el públic, quasi invitat pel propi Abbado va començar a aplaudir tímidament fins embogir. La comunió havia estat total i per Abbado aquests respectuosos silencis eren una obsessió. De fet ell manifesta en una documental que li va fer la TV italiana i que també us deixo, que el públic té por als silencis i aquests són essencials per a la musica, de fet són música.
Us deixo amb aquest Rèquiem, que ja va ser motiu d’un apunt a IFL, però que em sembla el millor tribut que li puc fer.
Wolfgang Amadeus MOZART (1756-1791)
REQUIEM en Re menor KV 626 (edició de Franz Beyer i Robert Levin)
Anna Prohaska, Soprano
Sara Mingardo, Alto
Maximilian Schmitt, Tenor
René Pape, Baix
Lucerne Festival Orchestra
Chor des Bayerischen Rundfunks i Schwedischer Rundfunkchor
Direcció musical: Claudio Abbado
Festival de Lucerna, KKL Lucerne – 8 d’agost de 2012
ENLLAÇOS VÍDEO (HD)
- https://rapidshare.com/files/33378978/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.001
- https://rapidshare.com/files/151291536/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.002
- https://rapidshare.com/files/2388681445/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.003
- https://rapidshare.com/files/1973685509/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.004
- https://rapidshare.com/files/1043876371/MOZART REQUIEM Lucerna Abbado 2012.rar.005
ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)
El documental imprescindible (en italià): Claudio Abbado “la magia dei suoni”:
ENLLAÇOS D’INTERÈS:
- http://it.wikipedia.org/wiki/Claudio_Abbado
- http://www.discogs.com/artist/368137-Claudio-Abbado
- http://www.deutschegrammophon.com/es/artist/abbado/
- http://www.allmusic.com/artist/claudio-abbado-mn0000760782/discography
- http://mozart2006.wordpress.com/2014/01/20/arrivederci-claudio/
- http://wanderer.blog.lemonde.fr/2014/01/20/grazie-claudio/
YOUTUBES (íntegres):
VERDI
- Messa di Requiem Roma (Scotto-Horne-Pavartti-Ghiaurov) RAI 1970
- Macbeth Scala 1975
- Don Carlo Scala 1978 1
- Don Carlo Scala 1978 2
- Simon Boccanegra Scala 1978 1
- Simon Bccanegra Scala 1978 2
ROSSINI
- La Cenerentola Scala 1981
- Il Barbiere di Siviglia (pel·lícula)
- Il viaggio a Reims 1984 1
- Il viaggio a Reims 1984 2
WAGNER
BIZET
MOZART
BEETHOVEN
- Simfonia núm 2
- Simfonia núm 5
- Simfonia núm 6
- Concert per a piano i orquestra núm 4 Pollini
- Concert per a vilí i orquestra Isaac Stern
SCHUBERT
SCHUMANN
MAHLER
- Simfonia núm 1 Lucerna
- Simfonia núm 3 Lucerna -Anne Larsson
- Simfonia núm 4 Lucerna
- Simfnia núm 5 Lucerna 2004
- Simfonia núm 6 Lucerna
- Simfonia núm 7 Lucerna
- Simfonia núm 9 Mahler Jugendorchester
BRUCKNER
- Simfonia núm 1 Wiener Philharmoniker
- Simfonia núm 4 (romàntica) Wiener Philharmniker
- Simfonia núm 7 Lucerna
- Simfonia núm 9 Berliner Phiharmoniker
RACHMANINOV
Concert per piano i orquestra núm 2 Helene Grimaud Lucerna
PROKÓFIEV
BACH
LIGETI
Us deixo els enllaços a altres apunts de IFL que van tenir a Claudio Abbado com a protagonista:
- EL FIDELIO DEL FESTIVAL DE LUCERNA 2010
- LUCERNA 2011: CLAUDIO ABBADO DIRIGEIX MOZART I BRUCKNER
- LUCERNA 2013: CLAUDIO ABBADO INAUGURA EL FESTIVAL (vídeo)
- MOZART EN LES MANS DE POLLINI I ABBADO
- DAS LIED VON DER ERDE: VON OTTER, KAUFMANN, ABBADO
- CONCERT A BERLÍN: Abbado, Kaufmann i Stotijn
- ABBADO DIRIGEIX L’ADAGI DE LA DESENA DE MAHLER
Claudio Abbado no volia que li diguessin maestro, digueu-me Claudio, deia, doncs: Ciao Claudio e grazie

El meu Abbado és el del moviment final de la Novena de Mahler. No puc imaginar tribut més elevat.
M'agradaM'agrada
Bé, aquell Abbado també és el meu i el de tots, però he deixat el Requiem a disposició, ja que la novena està disponible a Youtube.
M'agradaM'agrada
La notícia m’ha entristit molt, era un director genial que estimava la música i transmetia aquesta estimació a tothom. El trobarem molt a faltar, ara més que mai necesitem persones amb el seu compromís amb la música i els joves músics.
M'agradaM'agrada
Si Elio, és de les pèrdues sentides de veritat ja que Abbado era referent en tot allò que feia i això està reservat únicament al més grans.
M'agradaM'agrada
😦 Claudio Abbado no va dirigir mai a casa nostra?
M'agradaM'agrada
Si, la darrera vegada a l’any 1997 inaugurant Palau 100 amb la Berliner, però també va venir amb la Wiener l’any 1992 (Palau 100 també) i l’any 1985 va dirigir a la LSF a la temporada de Ibercamera.
M'agradaM'agrada
Recordo perfectament el programa amb la Filharmònica de Berln: tercera de Brahms i novena de Schubert. El que resulta lamentable és que cap gestor ni promotor musical l’hagi fet venir a Barcelona des d’aleshores, tenin en compte a més les nombroses gires que ha fet en els darrers anys amb l’orquestra Mozart (suposo que molt més assequible econòmicament que moltes d’altres que han vingut). Per sort el vaig poder tornar a veure dirigir fa menys d’un any a Madrid amb aquesta orquestra: la quarta de Beethoven (i la infreqüent Leonora II) quedarà sempre en el meu record.
M'agradaM'agrada
Potser ell també va limitar l’activitat, però no hagués estat malament tornar-lo a gaudir a Barcelona, les coses dels agents i les gires, em sobrepassa.
M'agradaM'agrada
Sin duda, una grandísima perdida.
M'agradaM'agrada
La que siempre dejan los grandes cuando nos dejan
M'agradaM'agrada
Extraordinari, meravellós director. La seva personalitat damunt del podi, el seu gest tan expresiu. Cites moltes fites musicals aconseguides per aquest enorme director carregat tant d’humanitat i de compromís com de música, totes elles ben certes. Jo voldria destecar-ne la recuperació de Simon Boccanegra, òpera que ell va posar en el lloc que li pertoca, és a dir, entre les cabdals de Verdi, el Fidelio imborrable del Real al 2008, les simfonies de Brahms que tinc tant presents, amb la de Viena, no sols pel record musical impactant que fa ja tants anys em van causar, sino perquè cada vegada que estic a l’escritori de casa, en quan aixeco la vista veig a un jovenissim Abbado sentat i relaxat durant un assaig en la contraportada de l’album (primer per ordre de col.locació a l’estantería)…i sí, estic amb vosaltres, Joaquim i Allau, el Rèquiem mozartià i el silenci final de la Novena de Mahler, que Abbado des de Lucerna va saber fer infinit, és probablement, junt amb el visionat de “La magia dei suoni” que farè demà, un més que oportú homenatge a una figura irrepetible.
M'agradaM'agrada
Va imposar, sobretot a Lucerna, aquests silencis finals quan l’obra ho requeria, és clar, ja que són impensables després de la segona o la vuitena de Mahler, però hi ha obres que necessiten d’aquest silenci i ell com ningú ho va fer possible. En va fer una religió. Tant de bo tingués més seguidors, però per arribar a produir-se hi ha d’haver un sacerdot capaç d’oficiar amb la beatífica unció la música, i a aquest estadi hi va arribar en els darrers anys, després de declarar-se la malaltia i quan la seva vida va prendre una altra dimensió.
El trobarem molt a faltar
M'agradaM'agrada
Abbado va dirigir al Palau de la música de València, crec redordar que amb la F. de Berlín. Malhauradament no vaig poder assistir. Les cues per comprar entrades eren llarguíssimes i moltes localitat ja estaven assignades.
Voldria recordar la seua faceta humana, de persona compromesa, lluitadora, altruista, solidari i sempre d’esquerres en un món tan el.litista com és el de la clàssica i l’òpera. Amb el seu amic, el pianista Maurizio Pollini va portar la bona música a les fàbriques, a les presons, als hospitals… Seguia la tradició de Britten i el su amant, el tenor Pears, que feien recitals per arreplegar diners per a la República Espanyola. Tradició que també trobem en el generós Liszt, que tocava al piano transcripcions de moments operístics o simfònics per a la gents que no es podia permetre el luxe d’anar a un concert o una òpera; que va recolzar una vaga d’obrers de la seda de Lyon, on va ser portat literalment en volanda pels obrers. Abbado era d’aquesta pasta.
Tinc dos DVD que formen part dels favorits de la meu col.lecció. “Lohengrin”, amb Plàcido Domingo i una escenografla fidel al llibret; i “Wozzeck”, amb Hildegard Behrens, Els dos amb la Wiener. Dues joies altament recomanables.
També és excel.lent el seu Mussorgsky, en versió original, conforme va ser composat pel rus.
Diuen que hi havia rivalitat entre Abbabo i Mutti; entre el progressisme i el conservadurisme musical, entre el nord i el sud. Jo em quede amb Abbado. A Mutti sí que l’he pogur verure en directe. No cap dubte que és un excel.lent director, però deixava relluir un aire de prepotència que resultava molest. Abbado es mostrava huml. Diu Joaquim que què hauria segut un Anell dirgit per ell. Ja no ho sabrem, com es quedàrem sense veure un dirigit per Visconti per al cinema. El que sí que sabem és que Mutti va dirigir.-ne un d’etiqueta i el.litista, amb les localitats solament assequibles per al més acabalats, amb abric de visó i una protesta d’unes noies ecologistes amb taques de roig.
En fi, un que se’n va però que no oblidarem. Un dels grans.
Rex.
M'agradaM'agrada
Els preus del Festival de Lucerna, creat per el gran mestre Abbado, són escandalosament elitistes.
Millor no caure en demagògies, en dretes i esquerres quan parlem de música
M'agradaM'agrada
No és demagògia,Joaquim, és reconeixement. Abbado era conegut a Itàlia com a “el director revolucionari”. Quan va succeir Karajan en la F. de Berlín es va comentar molt que estava a les antípodes ideològiques de l’austriac.
M'agradaM'agrada
No et dic pas el contrari, ja ho sé jo que era molt revolucionari, d’esquerres i de l’entorn del PCI, però fas demagògia quan parles de Muti i el seu public, com si el públic musical es mogués per ideologies. Per sort encara ens movem pel talent i quan hi ha talent darrera del músic, el que pensin mentre fan música més igual.
El públic endiumenjat, el públic de luxes innecessaris també era el públic d’Abbado i com és lògic ell mai va fer distincions.
Que Karajan, Bohm i tants altres tinguessin idees contraries a les meves, no els invalida gens en el seu geni musical.
M'agradaM'agrada
http://www.elperiodic.com/valencia/noticias/281173_palau-musica-valencia-lamenta-perdida-director-claudio-abbado.html
Efectivament, Abbado va vindre a València amb la F. de Berlín. Va ser la quarta vegada.
M'agradaM'agrada
Una gran pèrdua. Malauradament, però, la nostra premsa pràcticament no s’ha fet resó. Si bé a la premsa escrita i a la digital encara hem tingut articles, és una vergonya que als informatius de TV3 no es fes ni un apunt. Les prioritats informatives, les de sempre, Barça, política i estadi del Barça; cultura, zero. No tenim remei.
M'agradaM'agrada
ÉS la demostració palpable del nostre nivell cultural.
M'agradaM'agrada
Me reafirmo en lo que acaba de escribir Francesc. Una lamentable pérdida. Desconocía que estuviera enfermo y, sinceramente, lo hacía más joven. Otro más que se nos va y nos estamos quedando solos.
M'agradaM'agrada
Fa molts anys que va patir un càncer d’estomac que va superar, però aquesta segona vegada ja no ha pogut.
M'agradaM'agrada
Quan se’n van els homes bons sempre ens queda un sentiment de pèrdua irrecuperable, però si l’home era bo i també un artista excepcional, la pèrdua ens deixa orfes de referents en un món necessitat d’homes bons i artistes excepcionals.
Abbado és potser el nom més repetit a la meva discografia, el mantindré viu.
M'agradaM'agrada
Els discs i els DVD fan eternament vius a aquests grans noms.
El buit referencial que deixen és enorme.
M'agradaM'agrada
Jo el recordo a Barcelona amb la Filharmònica de Viena al Palau, Ibercamera el 88 iriint 4 & 7 d Beethoven i havia vingut amb la seva ex-dona, la V. Mullova. R.I.P.
M'agradaM'agrada
Hola Ramon, benvingut a IFL, crec que és la primera vegada que comentes.
Va venir quatre o cinc vegades, ho haig d’acabar de verificar.
M'agradaM'agrada
No Joaquim, escric poc però etsegueixo. Sóc el del Viva VERDI!! e Viva ABBADO!! també en majúscules. Salut.
M'agradaM'agrada
Home! és clar, però si em canvies cada vegada el e-mail, sempre surts com un nou Ramon.
Visca VERDI i és clar, Visca ABBADO
M'agradaM'agrada
Ha viscut sabent-se molt estimat per els que estimem la musica, es el consol que ens queda
M'agradaM'agrada
Hi ha deixat molt i molt bo per tal de que el continuem tenint ben present.
M'agradaM'agrada
Un hombre de y para la música, completísimo, dominante ( en lo sinfónico y en lo operístico), siempre novedoso y nunca rutinario.
Un Maestro y uno de los Grandes de la Cultura Musical, en mayúsculas. D.E.P.
M'agradaM'agrada
Un referente musical, artístico y humano.
M'agradaM'agrada
Grazie della bellissima testimonianza, per noi italiani e per tutto il mondo della musica è una perdita che non riusciremo più a colmare. Nessuno ci ha dato tanto come lui e dopo la morte di Sinopoli siamo ancora più poveri. Ancora grazie
M'agradaM'agrada
Ci mancherà immensamente
M'agradaM'agrada
El gran Mestre Abbado serà sempre d’aquelles persones que gràcies a seu espléndit llegat musical viurá sempre en el nostres millors records……D.P.
M'agradaM'agrada
Tant de bo hi hagi el relleu necessari amb directors compromesos i amb projectes d’excel·lència per a joves, amb la música com a fil conductor.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per aquest regal, trist,molt trist… però un gran regal.
M'agradaM'agrada
Regal que espero serveixi per gaudir-lo
M'agradaM'agrada
El Mestre Abbado, formará per sempre una part molt important dels meus records musicals. Senzill, magistral i gegantí .. Irrepetible..
Sempre l’estimarem.
Gràcies, Joaquim, per aquest post.
M'agradaM'agrada
Gràcies en a tu per deixar el teu comentari de sentit condol.
M'agradaM'agrada
Nos invade una tristeza inmensa y eso sucede cuando se va alguien muy querido.
Gracias por este recuerdo.
M'agradaM'agrada
És cert, aquesta sentiment trist quan mort algú que no havíem tractat personalment vol dir que al darrera hi havia una gran humanitat que ell tenia la virtut de convertir-la en música.
M'agradaM'agrada
El meu mon musical va començar amb el “seu” Requiem de Mozart gravat a la catedral de Salzburg, que vaig descobrir buscant vídeos per a un viatge a Austria. Les dues primeres òperes que vaig veure en directe van ser Boris Godunov i La Cenerentola. No cal dir que vaig utilizar les seues gravacions per preparar-les. Li estaré eternament agraït.
M'agradaM'agrada
Continuarà sent un referent per a moltes generacions, i les gravacions en seran el més fidel testimoniatge.
Gràcies per deixar el teu comentrai
M'agradaM'agrada
gracies per aquest gran homenatge a un gran music.
M'agradaM'agrada
És senzill fer-ho quan es reuneixen aquestes dues excepcionals qualitats, un gran home i un gran músic.
M'agradaM'agrada
Una grandísima pérdida. Con él se va algo de nosotros mismos…
M'agradaM'agrada
Sí, perquè a la nostra generació ens va donar molt, varem créixer amb les seves gravacions, en la que potser és la darrera gran generació discogràfica.
M'agradaM'agrada
Notícia trista. Sempre ho són, i quan són persones tan excepcionals i estimades, encara més. Li has fet un record ben maco, Joaquim. Gràcies.
M'agradaM'agrada
No costa gens quan surt del cor, i surt del cor quan, i això ja no és tan fàcil, es reuneixen en una mateixa persona, la seva excepcionalitat musical i la humana.
Abbado va ser un artista referencial, primer en la Itàlia vital dels anys 60 i 70, i després per a tot el món, amb Londres, Viena, Berlín i Lucerna com a aparadors del seu magisteri.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel teu comentari. Abbado era un dels meus directors preferits: la seva força, la seva humanitat. Vaig tenir al sort de poder-lo veure al Palau, l’any 92 crec. Ara ens quedaran els seus antològics enregistraments que el faran immortal.
M'agradaM'agrada
És la manera més fàcil que tinc de plorar la seva pèrdua.
M'agradaM'agrada
Jo ahir vespre vaig espera les noticies de Catalunya Ràdio fins les dues.i res de res.Quina vergonya.Claudio Abbado sempre ens será un referent i el seu llegat musical perdurarà per sempre.Descansi en pau.
M'agradaM'agrada
Jo ho vaig saber per Catalunya Ràdio, cal dir les coses com són, al matí ho va dir la Terribas
M'agradaM'agrada
Un DIRECTOR dels mes GRANS de tota la Història de la MÚSICA y la ÓPERA.
Bona persona, humil y compromés amb la música i els músics tant joves com veterans.
Joaquim, moltes grácies per tot el que estás fent per la MÚSICA.
P.D. Tinc constancia de que existeix una única gravaçió de rádio, de Tristan und Isolde amb Claudio Abbado i la Berliner Philharmoniker. ¿ Tens constancia tú de si existeix alguna gravaçio més de Tristan und Islode ?
Moltes grácies.
M'agradaM'agrada
Sencera no, només aquesta amb la Berliner que no tinc 😦
Demà intentaré que l’apunt sigui el programa Strauss Wagner a Lucerna, amb el segon acte (Urmana-Treleaven-Pape-Fujimura) amb l’afegitó preciós dels quatre darrers lieders de Strauss amb la Fleming
M'agradaM'agrada
Era, fue y será único, quienes tuvimos el privilegio, estar y sentirlo, no era una experiencia, era MAGIA!!!! En el año 1999, con la Filarmónica de Berlín, es Paris…La Salle Pleyel, esperaba la tercera de Mahler, Anna Larsson era la solista, recuerdo que cuando el Maestro, saludó antes de iniciar el concierto, lo hizo con su orquesta, no desde el podio…. a partir de allí, que puedo decir, perfecto, increíble, todo es poco, los golpes de los timbales, al final fueron algo que aun siento en mi pecho, luego un largo silencio en la sala, como si todo el publico, levitara, luego una gran ovación de muchos muchos minutos mas de treinta estoy seguro…. el Maestro siempre saludando, entre su orquesta……. me volví caminado, hasta mi estudio en Rue de Comartain, no puede dormir me había tocado lo perfecto…. estimados todos compartir esto todos Uds. es mi forma de sentir, una gran perdida
Espero me entiendan!!!!!
M'agradaM'agrada
Claro que te entendemos y además te envidiamos por esas vivencias.
Gràcias por transmitirlo.
M'agradaM'agrada
Amb una gran tristesa m’acomiado del home , peró ens deixes un llegat que amb la teba batuta esdevindrà inmortal.
MESTRE ABBADO , gràcies per tots els moments maravellosos que ens has regalat.
DESCANSA EN PAU
M'agradaM'agrada
És un sentiment compartit per molts gent, per a tot el món musical diria jo, el que dóna fe de la importància d’aquest home i artista.
M'agradaM'agrada
Ací podeu escoltar el darrer concert de Claudio Abbado:
http://www.catmusica.cat/diferit_cm.htm?origenId=786070&tipus=album&mainContent=http%3A//www.catmusica.cat/pcatmusica/cmItem.jsp%3Fitem%3Dalbum%26emissora%3Dcm%26idint%3DCINER13040924
Festival de Lucerna
Enregistrat el 16/08/2013
Palau de Cultura i Congressos – Lucerna
Programa
Simfonia n. 3 en Mi b ”Heroica”, op. 55
Autor: Ludwig van Beethoven
Selecció dels ”Gurrelieder”
Autor: Arnold Schönberg
”Obertura tràgica” en re m, op. 81
Autor: Johannes Brahms
Rex
M'agradaM'agrada
Gràcies per l’enllaç
M'agradaM'agrada
Toda una época se va con él. Un GRANDE. Por lo que nos dio, dondequiera que esté, grazie mille Maestro!
M'agradaM'agrada
Pues ya debe estar con Mozart, con Mahler, con Beethoven… con toda la peña 🙂 menudo concierto deben haber montado…
M'agradaM'agrada
Avui és un dia molt trist per la música i per la cultura.
No només ens ha deixat un excels director sinò també un “senyor” de la cultura, per com ha enfocat la seva feina, com l’ha explicat, com l’ha fet viure als altres, com l’ha compartit amb la humanitat i sobretot una excel.lent persona.
Sortosament per nosaltres, el recordarem amb les seves gravacions que encara disfrutarem més.
Maestro: descansa en pau!
M'agradaM'agrada
És un comentari de reclinatori. Gràcies
M'agradaM'agrada
Grandiós artista amb un llegat immens. Jo també he escoltat una vegada i altra el seu miraculós Simon Boccanegra, així com el Boris Godunov, el Wozzeck, les simfonies de Mahler… Una gran pèrdua.
M'agradaM'agrada
La Khovantxina també és molt bona, però el Boris és un monument. Tinc que recuperar el vídeo i penjar-lo a IFL, mai vaig entendre perquè no el van comercialitzar, potser ara.
M'agradaM'agrada
Va viure molts anys amb la malaltia,físicament va quedar molt deteriorat pero semblava que després podria millorar.Era un home valent i m’agradava moltissim la seva mirada.Ho sento de tot cor,sigui ón sigui la música va amb ell…
M'agradaM'agrada
Jo creia que encara viuria molts anys, al setembre va suspendre tota l’activitat i vaig arrufar el nas, però n creia que tot fos tan greu.
Ara gaudirem més, si és possible, les seves gravacions
M'agradaM'agrada
Quan ahir vaig llegir la notícia en la premsa digital, vaig sentir una profunda tristesa. S’ha anat un gran home i un gran músic. La seva humanitat era perceptible per tots i ens arribava a través de la seva música.
Fins a sempre Claudio, ens queda la teva Música.
M'agradaM'agrada
Si no hagués estat tan bon home, la música no ens l’hagués fet arribar de la mateixa manera.
M'agradaM'agrada
Era un director immens, que malauradament no he pogut gaudir en directe mai. Potser en una altra vida…
Em sap molt greu, hem perdut un dels més grans…! 😦
M'agradaM'agrada
La vida continua i tu en tens molta per endavant, estic segur que en veuràs dirigir a alguns (no molts) com Abbado.
M'agradaM'agrada
Su lucha contra la enfermedad fue titánica y parecía haberla vencido, pero desgraciadamente no ha sido así. Con la cara demacrada dirigia con igual intensidad como cuando disfrutaba de salud y juventud.
Director sinfónico excepcional, pero que también nos hizo disfrutar cpn la ópera. Su “Carmen” con Berganza es modélica y su “Viaggio a Reims” una auténtica gozada. Y qué decir de su “Boris”? Enfín la lista de grandes interpretacioneses es muy larga y afortunadamente sus grabaciones perdurarán para todos aquellos que quieran escuchar y ver algo que siempre roza la perfección, a traves de una gran sensibilidad y un amor ilimitado por la Música.
Se ha ido uno de los grandes pisando fuerte aún en sus momentos más delicados de salud. Su recuerdo será inmortal.
M'agradaM'agrada
Els seus Rossini, amb alguna patinada, gravar Barbiere amb el Figaro de Domingo Battle i la Rosina 👿 són tota una referència, amb les grans representacions amb Berganza, després revolucionària Carmen també amb ell.
De fet amb els cantants espanyols va tenir una excel·lent relació, Berganza, Caballé, Domingo, Carreras, Aragall…
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim pels teus comentaris i per tot els que ens deixes per recordar aquest gran mestre i persona. El dilluns vaig tenir la sensació que havia mort una persona molt propera a mi, no calia conèixer-lo personalment per sentir-ho.
M'agradaM'agrada
Els grans artistes són els més propers
M'agradaM'agrada
Encara que estava molt desmillorat, continuava dirigint amb molta força i energia, semblava que el tindríem sempre, però no, i si quan era jove ja era bo, en els darrers anys era ja un mite.
Quina pena que marxin aquests que són tan bons, encara que aquests sempre queden.
Bon homenatge Joaquim
M'agradaM'agrada
Gràcies Jofre.
M'agradaM'agrada