Ahir vaig anar a la quota anual amb la dansa, ja que a l’abonament em tocava La belle, l’espectacle que Les ballets de Monte-Carlo han portat al Liceu. Un ballet bellíssim, amb una excel·lent companyia de dansa, amb bons solistes i un producció moderna i carregada d’idees, que es fonamenta en una revisió de La bella dorment, el clàssic de Txaikvski, amb una mirada diferent i amb la incorporació al final del tercer acte d’un fragment del Romeu i Julieta del mateix compositor, aconseguint en el gran pas a deux segurament el moment més bell dels tres actes, la llàstima és que jo no estic a l’alçada de la dansa, i no m’interessa gaire, m’avorreix i em fa desconnectar-me massa sovint.
Durant la meva vida he fet intens per intentar endinsar-me en la sensibilitat la bellesa plàstica d’aquest art excels, però no hi ha manera, i encara que no estic tancat a res, tampoc faig gaires esforços per millorar, no sé si m’enteneu, em vaig fent gran i encara que no m’he tancat en banda, tampoc m’entrego amb la passió dels vint anys, ara penso més…
Segurament perquè aquest ballet, com la majoria, té molts moments de farciment, m’he desconnectat molt sovint, al primer acte molt, al segon menys, i al tercer quasi gens, però tot i així m’he perdut en pensaments que em semblen més interessants de portar a l’apunt, que no pas la meva impressió d’un espectacle del qual no en tinc una opinió formada, ni fonamentada. Em puc limitar a dir maco, lleig, avorrit o divertit, i com que crec que això aporti res, m’estimo més fer-vos coneixedors de les meves inquietuds liceistes, ja que darrerament passen moltes coses al teatre de les Rambles, i algunes ben preocupants.
La primera cosa que us vull dir si que té a veure amb el ballet d’ahir. Jo no sé a quants llocs s’haurà presentat a part del Principat monegasc, aquest espectacle, però m’agradaria saber si a tot arreu on s’ha ballat, ho han fet amb la música enllaunada.
Si volem ser un teatre de primera, jo si que ho vull, un espectacle amb el 90% de la música del ballet de Txaikovski, més l’afegitó d’algun fragment de Romeu i Julieta, no pot presentar-se amb la música gravada. Diferent és quan la música que serveix a la coreografia no és de caire clàssic, és electroacústica, rock, o fins i tot és un instrument solista, piano, cello, violí, que necessita d’un solista instrumental a l’alçada, però quan és una orquestra el Liceu en disposa d’una que necessita treballar i en casos similars sempre penso, si aquesta companyia va a la Scala, a la ROH, o a la mateixa ONP també ho farà amb la banda sonora enregistrada?. Accepto de molt bon grat aclariments al respecte.
La segona cosa que em va venir al cap va ser pensar en les persones amants del ballet que haguessin pagat gustosos el preu de la meva entrada per veure’l en una localitat privilegiada que a taquilla mai podran adquirir.
Què els costaria al Liceu deslligar l’abonament d’òpera del de dansa?. Els públics poden ser coincidents, però no obligatòriament. Hi haurà moltes persones interessades en un abonament de dansa que no voldran veure òpera, oi que és fàcil d’entendre?. Doncs doneu l’oportunitat de trobar nous abonats només de dansa deslliurant-nos als de l’òpera d’aquest impost revolucionari, absurd i anacrònic. Fareu feliços a molta gent
Immediatament i mentre escoltava la magnífica música de Txaikovski, enllaunada, lleugerament distorsionada i excessivament forta de volum, he pensat que aquest proper juliol fan Porgy and Bess (ja he comprat l’entrada), amb la ignota Cape Town Opera Company, que espero que artísticament garanteixi un bon nivell, i no ens passi com amb la fallida Street Scene de la temporada passada, és a dir una companyia molt inferior al que el Liceu es mereix, que va actuar amb micròfons i sense les veus líriques necessàries. Doncs bé, si el web del Liceu no ens diu cap mentida, l’orquestra serà la del Teatre i la direcció anirà a càrrec de Josep Pons, cosa que no ha deixat d’estranyar-me. Ho celebro, ja que em temia que vinguessin amb la seva orquestra i deixessin als musics de la casa sense treballar, malgrat que l’empresa havia retirat l’ERO.
Per altra part, sembla ser que un dels principals neguits de la nova direcció general, a part de tornar el deute generat, és omplir d’activitat el teatre i que aquesta tingui el màxim d’acceptació. Això que sembla una “peregrullada”, venint d’on veníem amb la direcció general anterior, és una fita. Ara bé, compte amb els bons propòsits ja que al darrera poden portar càrregues de profunditat que traspassin les línies vermelles d’allò que no crec que haguem d’acceptar.
Ja hem dit moltes vegades que a nosaltres, clients de la casa amb una fidelitat absoluta i a prova de bombes de tota mena, ens interessa la viabilitat i la rendibilitat de la institució i per tant tot allò que sigui estalvi, productivitat, eficiència i beneficis, també artístics, ens interessa molt, no debades nosaltres aportem una part important dels ingressos per partida doble, com abonats i com a contribuïdors amb els nostres impostos, i ens interessa, sense ser-ne socis accionistes, que l’empresa no sigui ruïnosa. Ara bé també tenim inquietuds artístiques i culturals , i no volem que el teatre tingui interessos tan sols comercials, ja que sabem que això acabarà convertint el teatre en un contenidor d’espectacles i activitats de tota mena, on allò que realment importarà serà penjar el cartell d’esgotades les localitats, i per tant si cal sacrificar projectes d’alt contingut cultural que de bell antuvi no siguin econòmicament rentables, es sacrificaran, i aquest Liceu no m’interessa. Ha de ser la suma de tota l’activitat la que ha de ser positiva i rentable, no pas els títols o espectacles que es programin individualment. Una Bohème, Tosca, Butterfly, Carmen, Traviata o Barbieri di Siviglia (inauguració de la propera temporada, per fi) han de garantir amb els beneficis que ens aportin, poder fer La llegenda de la ciutat invisible de Kitege, un espectacle d’altíssim interès cultural d’un títol mític en la història del teatre i d’altíssim prestigi musical en l’àmbit internacional, per tant, també si és ven bé, motiu de reclam d’entrades de molts aficionats.
Menciono aquest espectacle, perquè sembla ser que aquest títol esperadíssim d’aquesta temporada sigui una obsessió perniciosa de la nova direcció, degut a que les xifres, malgrat que en l’hipotètic cas que s’exhaurissin les localitats, serien negatives. La pregunta que em suscita la qüestió és tan fàcil com impertinent, i?. Què passa si és una òpera amb resultat negatiu?, O és que potser amb Tosca no es cobriran despeses i es farà benefici?. El que importa és la globalitat de la temporada, sobretot si aquest títol econòmicament negatiu és positiu en molts altres aspectes, musicals, vocals, teatrals i d’impacte internacional pel Liceu. El que em fa por és que a partir d’ara, els projectes d’alt interès artístic i cultural es deixen de fer per inundar-nos de títols molt comercials, que espero que vinguin associats com a mínim a grans noms de cantants, ja que si no és així, el públic no respondrà. El Liceu ha posat durant al llarg de la seva història el llisto molt amunt, i en els darrers 20 anys ens hem situat, gràcies a les propostes artístiques, molt més amunt del que el pressupost podria fer creure a tots aquells que es miren el teatre des d’un punt de vista purament econòmic, i el públic, aquell que no ha desertat malgrat la crisis que patim continua sent fidel per aquest nivell assolit, però deixarà de ser-ho si es perd això per anar a la recerca de la plena ocupació a base de títols populars, produccions lleugeres i cantants només dignes. Compte amb els títols populars si no va associats a un gran nivell vocal, musical i escènic, i això senyors de la direcció, val molts diners.
Es parla de fer musicals al Liceu. No hi posaré inconvenients, sempre i quan no signifiqui cedir terreny de la temporada d’òpera i depenent de quins musicals volguessin programar. Si volen destinar els mesos de juliol, agost i part de setembre a fer musicals, aprofitant el gruix de les visites turístiques, cap problema. Si els musicals van associats a qualitat màxima, artistes veritablement de primera fila procedents de Broadway o el West End, i produccions de solvència, com algunes que han fet al Chatelet de Paris, res a dir, ans al contrari. Ara bé, això també és molt car i altament improbable que sigui així, i si han de venir companyies arreplegades de segona o tercera fila, per fer-nos títols destinats a omplir la sala per omplir-la, davant de propostes de més pes artístic, s’equivocaran. El Liceu pot representar grans musicals clàssics, però crec que no és el marc idoni per títols de gran tirada com Mamma Mia!, Grease o Fama, que tenen altres escenaris a Barcelona més propicis per fer-ho. Ni tan sols Les Miserables, que sembla el títol que alguns teatres d’òpera amb dificultats volen programar per fer calaix (a Les Arts també se’n parlava), també s’equivocaran.
Com els volen fer el musicals?, en l’anglès original i amb cantants autòctons?, o traduïts al castellà o català amb actors d’aquí i produccions d’aquí?
Sap la direcció del Liceu, que hi ha un genere molt més proper i que s’adequa més a les característiques de la institució, com és la zarzuela, que es podria nodrir amb espectadors d’aquí i també amb turistes?
Sap la direcció actual del Liceu, que al Teatro de la Zarzuela s’acaba d’estrenar una nova producció d’un títol cabdal de Ruperto Chapí, “Curro Vargas“, dirigida per el prestigiós director Graham Vick i amb un cast important on per cert hi participa el baríton català Joan Martin Royo? Ho dic perquè si algun dia algú amb dos dits d’enteniment, amb visió de negoci i seny artístic estudia la possibilitat de programar sarsuela al Liceu durant els mesos que no hi ha òpera, segurament s’enduria una sorpresa en veure l’acceptació popular que això significaria, és clar que la direcció artística i general haurien de convèncer a la Conselleria que això no és un atac contra Catalunya de cap mena, ni una ingerència del senyor Wert que aprofita l’ocasió per espanyolitzar-nos una mica més. Si no ho és programar “Les Miserables”, tampoc ho hauria de ser “Curro Vargas” o “Jugar con Fuego“, títol absolutament genial no tan sols pel títol.
Si hem de perdre el “pedigrí” operístic, per donar cabuda a generes més populars i que garanteixin l’esgotament de les localitats, millor perdre’l donant feina a musics i cantants lírics d’aquí, que no fer aventures anglosaxones, no us sembla?. mai es compta amb els professionals d’aquí que es dediquen a aquest noble art i que busquen la possibilitat de treballar i fer-ho en el primer teatre del país. Això també es fer créixer Catalunya, o no us sembla lògic, digne i de prioritat nacinal?
Jo encantat de la vida si em fan West Side Story, Show Boat o A little Night Music, obres que adoro i digníssimes per l’escenari i dimensions del Liceu, però compte , hi ha moltes maneres de fer calaix, i també moltes de fer el ridícul.
És molt important envoltar-se de gent experta que conegui el “negoci”. Els números i el quadrament del balanç és quelcom essencial, com ho és buscar fonts de finançament, però en qüestions artístiques millor ser creatius, originals i sobretot valents, deixar-nos de prejudicis absurds més associats a maleses de caire polítics, que a valors musicals i culturals. Cal que sigui la direcció artística, sense ingerències de cap mena, la que programi i busqui els espectacles que s’adeqüen més al pla estratègic del teatre. No cal recordar el mal que va fer l’antic director general quan va voler fer de director artístic. El Liceu és primordialment una casa d’òpera i a l’òpera i per l’òpera s’han de buscar i bolcar tots els recursos esforços, i si per fer altre vegada la genial producció de Parsifal signada per Guth i co-propietat del Liceu amb un cast a aquell nivell, cal fer durant els mesos de juliol i agost espectacles que ens aportin diners suficients, hi estic d’acord, però aquests espectacles han de tenir un grau d’exigència i rigor, ja que el nom del Liceu, la marca Liceu com agrada dir tant ara, ha d’anar sempre associada al prestigi i al màxim nivell artístic. No m’imagino Mamma Mia!a la ROH, ni Le Chanteur de Mexico al Palais Garnier, Les Miserables al MET o Rugantino a la Scala, sobretot perquè aquests digníssim i meravellosos espectacles ja tenen escenaris que els prestigiïn, i aquestes institucions operístiques i els seus dirigents, vetllen o ho haurien de fer, per estar sempre al capdamunt, ser referents per a tots els altres teatres i per a tots aquells que hi aporten diners saben que figurar en la llista dels mecenes i espònsors de institucions d’aquesta categoria també els prestigia a ells.
En tot això ha arribat el tercet acte i com que és el que m’ha interessat més he deixat de pensar. Ja veieu tot el que ha donat de si La belle, i més que m’he quedat al pap, però millor ho deixo per a una segona entrega.
Bona setmana.
IN FERNEM LAND 
En cuanto a lo de la banda sonora, lo normal sería que llevaran su propia orquesta pero si no es el caso, la tienen que llevar grabada. La dependencia entre la orquesta, la coreografia y los bailarines es total, no se puede conseguir con una orquesta nueva en cada sitio que van de gira. Otra cosa es que en teatros donde el ballet es igual o mas importante que la opera llevaran a una compañia que no lleva su orquesta….probablemente no. En ROH esta el Bolshoi en el mes de Agosto…hace 50 años.
Ya se que te lo ponen en el abono pero si no te gusta, ¿para que te maltratas así ? :)))
M'agradaM'agrada
En los teatros de primera la orquesta siempre es la del teatro y la compañía pone el director. El Mariinski la última vez trajo su orquesta, bueno, mejor decir una de sus orquestas y la verdad, mejor la del Liceu.
Lo que no es aceptable es que en el Liceu la banda sonora sea grabada.
Voy porque soy muy aplicado, y porqué siempre pienso que me va a gustar, de hecho algunas veces he disfrutado mucho con el ballet, aunque no muchas, la verdad. Recuerdo con especial devoción el famoso Romeo y Julieta en la ROH o algunas de las actuaciones del ballet de Bejart en el Liceu y alguna del ballet de Alicia Alonso y una Bayadere con la coreografía de Nuyreyev y la compañía de la ONP que era algo realmente grande, pero no es lo mío y cuando las coreografías son esquizofrénicas o los cisnes son cursis, ni te cuento.
M'agradaM'agrada
jajaja, lo de los cisnes cursis no es un problema del ballet …es que producciones malas hay en todos los generos. Y un ballet malo es muy aburrido !!
M'agradaM'agrada
Y una ópera también, aburrirse en la vida es lamentable
M'agradaM'agrada
Jo sóc dels qui estarien encantats que l’abonament d’òpera fos només d’òpera i no pas també de ballet. De totes maneres sóc poc optimista en aquest sentit i crec que si l’any que ve no puc retornar la localitat, m’hauré de tragar el ballet.
Per altra banda, totalment d’acord amb el que comentes sobre la qualitat dels espectacles. Jo crec que han de fer millor propaganda, em fa una mica de pena que per Tosca, amb 15 funcions estigui gairebe tot venut des de ja fa temps i que per Kitege, amb només 5 funcions, només estiguin relativament plenes les funcions del diumenge 13 i la del dissabte 26.
M'agradaM'agrada
Em preocupa la poca resposta per a la proposta operística més interessant de la temporada. Esperem que a última hora la gent s’animi.
M'agradaM'agrada
En este caso, mira si ha servido el “ballet”…Y habla una enamorada de la danza y que este año estoy algo más feliz pues ha regresado a nuestro teatro malagueño. Lástima que no me las puedas pasar (tus entradas de danza); yo me aficioné viendo “Giselle”, “Copelia”, “El pájaro de fuego”, “La bella durmiente”, “El cascanueces” por la 2 y es una maravilla. De lo demás que pones, ¡apoyo la moción! Pero no quitéis la danza…
M'agradaM'agrada
No he pedido que quiten la danza y además creo que debería tener presencia relevante, lo único que pido es una “separación de bienes amistosa” 😆
M'agradaM'agrada
Interessants pensaments els que t’ha provocat el ballet.
Abonaments separats, totalment d’acord.
Orquestra en directa, sempre. Si per un únic concert s’han d’aprendre tot un programa, per a quatre sessions de qualsevol ballet també ho haurien de fer.
Zarzuela, opereta, musicals, ballet o concerts de jazz, rock o el que calgui, sí però sense treure cap títol d’òpera i fora de la temporada d’òpera, que hauria de ser el principal objectiu del teatre.
M'agradaM'agrada
Res a debatre, estem d’acord.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb Kenderina, rès com la propia orquestra del teatre que allotja la companyia per que la comunió sigui total, tot i que amb assaig, sempre es millor amb una orquestra que amb música enllaunada, però el que es fonamental de totes totes, es que qui dirigeixi l’orquestra sigui un director avesat a dirigir per ballet i com dic, hagi pogut assaijar amb la companyia.
També estic d’acord en que els abonaments haurien de ser diferenciats perque no hi havia entrades per la Belle i molta gent de la dansa es va quedar sense quan probablement hi deuria haver local.litats lliures pels operístics que hi van renunciar. Ara que amb dos espectacles de dansa a l’any, ja em diràs….
També em sembla bé el que dius dels musicals i la zarzuela, però em sembla que el que obliden es quan omple i atrau el ballet, el talent català que hi ha -tres jovenissims ballarins catalans han guanyat beca en el concurs de Lausanne, un dels millors del mon, en les últimes edicions- i el fet de que tenim un gran nom com es el d’Àngel Corella establert a Barcelona i que va presentar un projecte viable i engrescador per una companyia de ballet associada al Gran teatre, al que no van fer cap cas.
Esperem que el nou director artístic tingui una visió ven diferent sobre aquest tema i que la cúpula el deixi fer… per sommiar una mica que no quedi.
No parlo de la Belle perque no la vaig veure, els fragments que he vist no m’han convençut i tenia un cap de setmana complicat.
M'agradaM'agrada
Però si Les Ballets de Monte-Carlo no té orquestra!!!!
El normal és que ells portin el director.
Hi ha prou públic de dansa per omplir l’aforament de quatre Liceus, per tant haurien d’obrir les funcions de ballet a tot el públic i si els abonats d’òpera també volen les funcions, respectar el seu abonament, però t’asseguro que la meva localitat feria molt feliç a molta gent.
El tema Corella no deu ser tan fàcil com sembla, és ben estrany que no hagi acabat de quallar en lloc. Què demana?
M'agradaM'agrada
Pel que fa a l’orquestra, parlava en general i per a la resta totalment d’acord! Acostuma a passar que no hi ha local.litats per la dansa i després no està ple i sí, està més que demostrat que hi ha públic, el Llac de Corella va omplir cada dia i estava fora d’abonament. En quant a què demanava Corella, doncs pel que sé, sembla que ell va oferir dos tipus diferents de col.laboració per tal de que el Liceu valorés. En trets generals la idea era o be un conveni directe entre el teatre i la companyia encarregant-se ells del funcionament total o be el Gran Teatre del Liceu contractaria al Sr.Corella i equip personal per fer-se càrrec de la part artística, i la institució del Liceu s’encarregaria de la part administrativa.
La companyia s’instal.laria a una de les aules que estan buides i li donaria identitat al teatre. Es garantiria una programació variada, incloent grans clàssics de repertori, dos ja existents a la companyia i que havien tingut un gran èxit de crítica i de públic al Liceu i arreu i d’altres que es podrien fer en col.laboració amb d’altres teatres, com fan moltes companyies, HET, San Francisco, etc.. i “triple bills” de coreògrafs molt coneguts i que quasi no s’han pogut veure aquí com ara Balanchine, Wheeldon, Twyla Tarp, Welch, etc… que no han dubtat en cedir obres a la companyia per ser qui es Ángel Corella, ja sigui els coreògrafs directament o bé els trusts que vetllen per la garantia de la posta en escena del llegat del coreògraf en qüestió.
El pressupost no seria pas més elevat que el que ha representat en d’altres temporades fer venir companyies de fora (ABT, Royal Ballet amb la seva, aquesta sí al meu entendre, meravellosa Bella, Mariinsky,…) tenint a més en compte que amb el fet d’estar associats d’alguna manera amb el Liceu els seria més fàcil obtenir aportacions d’empreses privades. Això no vol dir que no es pogués convidar companyies de fora però es podrien fer intercanvis, col.laboracions, gires, en fi, que se li podria treure un rendiment ben profitós, a banda del reclam turístic del nom de Corella a qui se li obren les portes dels millors teatres dels USA, City Center, Metropolitan Opera House, Kennedy Center, Dorothy Chandler, etc ..i de moltes altres parts del mon per ser com es de conegut i amb cartes de personalitats de tots els àmbits recolçant el projecte.
Evidentment la companyia també participaria en aquelles òperes que tinguessin parts de ballet. Podria donar feina al gran talent que hi ha aquí (crec que ja vaig comentar el fet de que tres joves catalans guanyessin Lausanne) i convidaria, com ja va fer, a estrelles internacionals per a les grans produccions: Alina Cojocaru, Herman Cornejo, Paloma Herrera, Gillian Murphy, etc…
No sé per què no va quallar, però a Madrid ja hi ha dues companyies, la Nacional i la de la Comunidad que el Real ja te a bé programar de tant en tant i aquí hi poden haver bastantes raons: 1.- Es madrileny, tot i que establert a Barcelona de la que sempre s’ha confessat gran admirador, però per certs sectors això podria ser un handicap. 2.- Ningú al Liceu té ara mateix massa interès per la dansa i no es volen “complicar” la vida estudiant a fons aquesta proposta, malgrat els hi fos rentable. 3.- El propi sector de la dansa local li posa totes les traves possibles perquè tenen por de que se’ls mengi el seu bocí del pastiss. 4.- Hi ha una falsa idea de que Barcelona es contemporània i que el clàssic dona una imatge no adient amb el que es vol “vendre”…. son algunes de les possibles raons que em venen al cap, però jo només hi vaig ventatges per tothom, incloses les companyies de dansa locals.
Bé, no m’enrollo més, sé que la majoria no hi esteu gaire interessats però aprofitant la teva pregunta, Joaquim, he reflexionat una mica jo també. Em vaig il.lusionar molt amb aquesta companyia, he fet grans amics de tot el mon seguint-la i he viscut els seus passos molt d’aprop, em sap molt greu que no pugui quallar. Emplaço als qui us agrada la dansa, al Tivoli al Juny a on un petit grup del que queda de la companyia, estarà ballant dos programes diferents: “Bourbon Street” amb una orquestra de Jazz en directe i “A+A”, amb Ara Malikian i la orquesta en el tejado.
M'agradaM'agrada
Qualsevol proposta amb Ara Malikian em sembla interessant, encara que barregi dansa contemporània. 😀 El llac vaig tenir la sort de veure’l ballat per ell – Entrada comprada amb molta antel.lació – La Bayadère va ser a l’ estiu I em va agafar fora però tant de bo la reposin!! Personalment no m’ importa canviar de torn d’abonament any rere any a fi d’evitar propostes de ballet com la belle que no m’interessen gens. Enguany he optat pel torn B justament per això. Si tots haguessin inclós aquest o la proposta del de Polònia hauria fet com el colbran: torn PC I entrades adicionals. De tota manera no sóc gaire representatiu. De la mateixa manera que dic això, voldria puntualitzar que la sola possibilitat de poder revisitar els clàssics: Coppelia, Bella dorment, Romeu I Júlia de la mà de Corella ja em fa salivar.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Joan per la teva resposta! Veig que coïncidim bastant. Jo el Llac el vaig veure per tres distribucions diferents, les dues de Corella, amb Sarah Lane i Momoko Hirata (la millor per mi) i la del magnífic Aaron Robison amb la Momoko i per La Bayadère també vaig repetir, tot i que ambdues ja les havia vist abans a Madrid i a Oviedo respectivament. A mi tampoc m’interessava massa aquesta Belle i no em va saber gens de greu no poguer-hi anar. Amb el Ballet de Polónia, tot i no ser una gran companyia, sí que vaig gaudir, i rès, ja està, només dues propostes de dansa dins de la programació! El Real acaba d’anunciar la seva nova temporada: Ullate, Hamburg (amb la seva Mort a Venècia que ja hem vist al Liceu) i el NDT. A veure què hi haurà aqui, ben poca cosa em temo… sempre ens quedaràn Terrassa, Sant Cugat etc i escapadetes per Europa. Esperarem el nou director artístic i tant de bo els balletòmans tinguem una mica de sort, que ja ens toca…..
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies pel comentari Carolina, no crec que el problema sigui només de Barcelona, tot i que no et negaré que les nostres autoritats culturals tenen un punt de mira molt petit, local i molt poc obert. Tant que ens enorgullíem de ser oberts al món, i ara, a l’hora de la veritat només ens mirem el melic.
Ara bé, el senyor Corella no acaba de fer amics enlloc i la magnífica companyia no ha trobat finançament i ajuda, alguna cosa deu passar.
Tu que estàs molt més al corrent del món de la dansa segur que deus saber quelcom.
M'agradaM'agrada
No, el problema es a nivell estatal, en general el ballet no interessa als responsables culturals, malgrat el alt nivell que hi ha al país en quant a escoles i ballarins i a la forta afició d’un públic que omple els teatres quan es programa una bona companyia. Pel que fa a Barcelona, justa la fusta! ens enorgullíem, i continuen fent-ho, de ser oberts i no se’n adonen que s’han convertit en uns provincians que només volen potenciar “lo de casa” tingui qualitat o no, però home, Joaquim, jo no diria pas això de que Corella no fa amics, amics n’ha fet, molts i molt importants als USA i també aquí, Balañà, Peralada, Terrassa, Sant Cugat -que va programar tres dies seguits el seu Llac, cosa mai vista en aquest teatre, omplint cada dia- se’l rifen i a nivell suport hi ha hagut institucions i particulars de renom que l’han intentat recolzar i encara ho segueixen fent, però sempre topen amb les altes esferes de la Generalitat, del Ajuntament, del Liceu, per les raons esmentades en la primera entrada i sense un recolzament institucional, es molt difícil poder tirar endavant.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord que aquí no se l’estima gaire Carolina, ho hem parlat moltes vegades. Corella deu tenir molts amics a tot arreu, aleshores la pregunta és, com és que aquests amics no se l’emporten a ell i a la companyia?
M'agradaM'agrada
Fa dies que vaig rumiant sobre aquest tema de la dansa, el Liceu i l’Angel Corella.
Amb tots el meu respecte i admiració cap a aquest ballarí voldria fer una reflexió.
El Liceu, quan era un teatre privat tenia un cos de ball, l’últim director del cos de ball del Liceu, Joan Magriñà, va crear una escola de dansa que formés i nodrís de ballarins el cos de ball del GTL. Aquesta escola de dansa encara existeix i és el Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre. Actualment la seva seu és a la Ciutat del Teatre i té una de les millors instal·lacions que hi ha a Europa. Aquest Conservatori és públic i depèn de la Diputació de Barcelona.
Si esteu interessats en conèixer-lo ho podeu fer a través d’aquest link: http://www.institutdelteatre.org
Molts estudiants dels últims cursos participen com a ballarins en les òperes que així ho necessitin. A més a més la companyia per a estudiants de posgrau de dansa, l’IT Dansa, dirigida per Catherine Allard, és la que actúa en els programes de dansa del Petit Liceu.
Fa pocs anys, el Sr. Angel Corella va proposar de col·laborar amb el Liceu, com a dit la Carolina contractant-lo a ell i al seu equip artístic, precisament en un moment molt complicat econòmicament pel teatre i a punt de fer un ERO. Una companyia de dansa no són tres o quatre persones, és una cosa molt més complexa, són molta gent, a part d’un director i uns ajudants hi ha d’haver ballarins, repetidors, professors, músics especialitzats, fisioterapeutes, etc. Crec que el ballet de l’Òpera de París, només en ballarins són unes 260 persones, això són molts sous. Una companyia de dansa com cal, ha de tenir al darrera una bona escola de dansa que vagi formant als ballarins. La formació d’un ballari professional comença molt aviat, als 10 o 11 anys, aquest nens no els pots deixar sols per Barcelona, necessiten algun lloc on viure i algú que els cuidi. A part de la formació artística, necessiten una formació acadèmica que els permeti tenir alternatives, o bé per si no poden acabar la carrera o bé perquè quan acabin la seva carrera professional, normalment pleguen als 30 ó 35 anys, tinguin eines suficients per a guanyar-se la vida d’una altra manera.
La meva pregunta com a contribuent és: cal que el Liceu disposi d’un projecte per a una companyia de dansa en aquest moment? Personalment considero que no. Ja paguem un Conservatori de Dansa i una companyia de posgrau. El Sr. Corella és molt conegut i podria portar a molts mecenes, però, tot i així, sortiria a compte? Personalment crec que no. I una tercera pregunta: qui hi ha al darrera del Sr. Corella, qui és el seu equip? Això és el que no sé.
Una companyia de dansa és molt més que un nom o fer unes bones representacions d’un ballet concret. Cal un gran equip humà i sobretot continuïtat, no es pot basar tot en una sola persona.
En aquest moment el Liceu passa per un moment econòmic molt delicat. Deixem que el projecte musical del Mestre Pons arribi a bon port, que tinguem una bona orquestra i un bon cor. I potser d’aquí uns anys, quan tornem a tenir un bosc, no quatre brots verds, poguem pensar en com donar sortida als esforçats estudiants del Conservatori Professional de Dansa de l’Institut del Teatre.
M'agradaM'agrada
Magnífica aportació i reflexió, Marta.
Moltes gràcies
M'agradaM'agrada
Nosaltres tambe vam anar a la nostra quota obligada de dansa i no es que no m’agradi, però prefereixo propostes una mica mes actuals. En tot cas la música bellíssima i el espectacle molt visual i brillant de colors, llums i com ja dius, ecxcel·lent tecnica i coreografia interessant. Llástima del enllaunamente que inclós el meu fill va reprobar. Sort que després vam continuir la tarda cultural gaudint d’una actuacio en directe a un petit espai a Gràcia d’un trio de recent formacio que es diu “Les trois Conquêtes”. Son tres músiques fabuloses: violí, acordeó i cell·lo amb propostes molt interessants. No se si penjar-hi el enllaç per-que seria off-topic. Li demanaré a l’amo del blog 😉
També suscric tot el que dius de la programació del Liceu. Sobre tot que deslliguin els abonaments d’opera del programa de dansa i que si algú en vol afegir un espectacle de dansa que ho deixin com opció “a la carta”.
M'agradaM'agrada
con la venia 😀 😀
Ahi van Les Trois Conquêtes, per a qui li interessi:
(aquest una mica popurri)
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquest youtubes tan interessants
M'agradaM'agrada
M’apunto aquest grup que no conec. Gràcies
M'agradaM'agrada
Te felicito Joaquim por “tu paciencia y estoicidad” , dicho con un buen sentido del humor.
El principal motivo por el que abandoné mi pleno abono al Nou Liceu, fue por eso de incluirme en el pack del abono ballets y o recitales que no me apetecen nada.
Desde hace ya años ( creo desde el 2003/04), torn popular únicamente + bastantes óperas y o recitales/conciertos de mi propio interés
En París por ej., me consta la existencia de diferentes abonos y segura diferenciación de Garnier ( barroco y hasta finales del XVIII y Ballets), de Bastille ( solo ópera a partir de la era Mozart )
M'agradaM'agrada
Te recuerdo Alex, que en la época Pamias no podías renovar el abono de ópera si no te abonabas a la temporada de primavera de ballet, o sea que esto no es una imposición del Consorcio, ni de los últimos años, se viene arrastrando desde tiempos inmemoriales.
Compararnos con París, con toda su “grandeur” es doloroso. ya que nosotros solamente tenemos un teatro tenemos que compartirlo con todos los estilos y épocas, pero al menos que hagan los abonos más flexibles.
M'agradaM'agrada
Si se combinan bien, casi todos los géneros tiene cabida en el Liceu, otra cosa si todos son convenientes para el teatro, su imagen y prestigio.
La temporada de ópera debería ser el centro neurálgico de la actividad artística del Liceu, ocho o nueve meses dedicados a la representaciones operísticas, con conciertos y recitales. El ballet se podría concentrar o combinar, pero siempre con abonos diferentes que puedan solaparse, pero que abran posibilidad de público nuevo que ahora no puede acceder a muchas entradas por estar copadas por los abonos de la temporada de ópera.
Los musicales no creo que sean un negocio, si lo fueran, como se intentó, ya se habrían hecho en otros locales con más cabida y el Liceu no debería dar cabida a La bella y la bestia o Chicago.
La zarzuela siempre que sea por la compañía del Teatro de la Zarzuela de Madrid u otras producciones hechas en centros operísticos nacionales si, pero jamás deberían programarse por estas compañías que a veces nos visitan y que ofrecen espectáculos de ínfima calidad.
Finalmente, si lo que se pretende en los meses de más afluencia turística es ofrecer espectáculos más populares, yo programaría los títulos operísticos con más aceptación en esas fechas y fuera de abono, para que puedan acceder a ellos tanto turistas como público ocasional que no acostumbra a ir al Liceu, pero que esperan que se programe Carmen, Boheme o Traviata para hacerlo. No es algo difícil ni diferente a lo que ya se hacía con la reposición de Turandot, Butterfly o la Carmen de los meses de julio. En agosto podrían dar cabida a compañías externas, respetando así el merecido descanso vacacional para los cuerpos estables de la casa.
Todo está inventado, simplemente se necesita gente experta y conocedora del tema.
Gracias Joaquim por estimular las neuronas del personal.
M'agradaM'agrada
A veure si els del Liceu prenen nota de les teves raonables propostes.
M'agradaM'agrada
No soy un enamorado del ballet, pero hay alguno que me gusta. Lo que no puedo tolerar es la inclusión “por narices” de un ballet o dos por temporada de ópera. Para machacarme con un ballet me “roban” un título de ópera y encima lo tengo que pagar, no me lo regalan. Ya sé que puedo extraer la entrada y venderla o regalarla (encima eso), pero esa gestión me supone un sin número de molestias. Así lo expuse en la encuesta: NO QUIERO BALLETS EN MI ABONO, hagan un abono para ballet!
Ayer (Turno T) había muchos asientos vaciós de abonados que no soportan el ballet y menos en tarde de lluvia y sin embargo el público que lo adora no pudo entrar por estar todas las butacas vendidas…Esto es injusto. A ver si lo entiende la nueva dirección del Liceu de una vez por todas. A quien no le gusta el ballet -o le interesa poco- no hay que obligarle a soportarlo, esto es tiranía. El ballet es para quien le gusta y la ópera lo mismo. Si los gustos son coincidentes que se permita al público acceder a abonos distintos. Yo no acepto que un ballet sustituya a una ópera.
Por cierto ayer me aburrí soberanamente e incluso llegué a dormirme, cosa que agradecí. Es cierto que el espectáculo es vistoso, pero me “destrozaron” la partitura original de “La bella durmiente” -el primer ballet que ví en el Liceu, en 1956, con la Compañía del Marqués de Cuevas y Rosella Hightower como Aurora y que me entusiasmó- sirviéndome sólo “highlights” enlatados y a toda pastilla, como si estuviéramos en una discoteca, con todos los graves saturados y además no entendí nada de lo que pasaba en escena, cosa que comenté en el entreacto y que me corroboraron. Todos están de acuerdo que lo mejor fue el añadido de “Romeo y Julieta”, pero mi paciencia ya había soportado bastante y me desvinculé totalmente del espectáculo. Sólo tenía ganas de abandonar el teatro. Si no disfruto con el ballet por qué razón me lo colocan en el abono?
En cuanto a lo de incluir musicales de éxito. Que no se les ocurra programar “Mamma, mia” o “Grease”, títulos de calidad ínfima dentro del género y que “engrescan” al público infantíl a bailar en los pasillos. Si esto es lo que pretende el Liceu va por muy mal camino. Es cierto, como señala Joaquim, que “Show Boat” y “West Side Story” son obras programables en el Liceu, pero requieren amplificación y eso desvirtúa la categoría de un teatro de ópera. La zarzuela no precisa amplificación y los títulos que señala Joaquim son prácticamente “óperas cómicas” (es decir con parte hablada), como también lo es “La bruja” y si la parte hablada es incómoda se reduce y ya está. “La bruja” sólo tiene 22′ hablados, “Die Entführung aus dem Serail” tiene 90´hablados, como pudimos comprobar hace pocos años. Ya sé que Mozart y Chapí no son comparables, pero lo expongo para señalar que la parte hablada no supone ningún “handicap” para la programación. Y la música y el canto no tienen banderas; si se programan Gershwin, Bernstein o Kern también pueden programarse, Chapí, Barbieri y Penella.
M'agradaM'agrada
Que Barcelona tingui tants turistes és una oportunitat, però mai haurien de ser el principal objectiu. Ells han d’acabar d’omplir la disponibilitat, però el Liceu és un equipament que ha de nodrir les expectatives culturals i artístiques dels catalans, que som els que el paguem. Si l’oferta és bona, els turistes faran mans i mànigues per aconseguir entrades i si els directius liceistes són espavilats, hàbils i intel·ligents ja programar les funcions de tal manera que en un cap de setmana el teatre pugui oferir diferents títols o propostes, com succeeix als teatres en els que ens agradaria assemblar-nos.
M'agradaM'agrada
Què te el flamenco que no tingui la zarzuela? Si es promociona prou, segur que els turistes s´estimarien més una zarzuela ben feta al Liceu que aquests espectacles de ‘flamenco para guiris’ que els encolomen a preu d´or. Podrien oferir packs: funció de zarzuela al Liceu a les 17 h. + sarsuela de peix al port a les 20 h. Tot és lligar-ho. I entre els autòctons penso que també hi ha un públic potencial que ara no ho toca això de la zarzuela però que si la cosa està ben feta i dignificada pot estar interessat en entrar-hi (jo mateix, sense anar més lluny. I tots els dies no, però si el peix és bo algun que altre dia també agafaríem el pack complet 😉 ).
D´això de la dansa… bé ja ho hem comentat moltes vegades: no és correcte obligar als abonats a empassar-se un segon plat (dansa) si només volen primer (òpera). Però si tan imprescindible és pel Liceu garantir aquests ingressos via abonats i he de prendre segon… que no em posin carn que m´estimo més el peix!! 🙂
M'agradaM'agrada
Torno a repetir que els turistes haurien de ser un complement a guanyar i cal oferir bons espectacles per tal de que sigui un centre d’interès cultural molt més conegut del que és ara, però el Liceu ha de ser un centre de producció cultural per els catalans, si no és així em fa molta “paura” el que ens poden arribar a programar.
El que em embla patètic és que no tinguin cap escrúpol en voler programar un musical, que no cal dir que en a mi m’agraden moltíssim, i una zarzuela no perquè és espanyola i ja sabem que tot el que sigui espanyol porta cues i banyes, encara que enmig de obres ben mediocres (també passa amb el belcanto), hi ha veritables meravelles musicals i vocals.
Si els abonaments es plantegen d’una altra manera, no seguint una tradició absurda, segurament tots hi sortirem guanyant. Cap director general fins ara es va atrevir a tocar el tema tabú dels abonaments, però no sé perquè, però em sembla que aquest no tindrà cap inconvenient en agafar el bisturí, si ho ha fet en coses més doloroses ho farà en això, que ben fet pot suposar un estímul per a tothom…
M'agradaM'agrada
Jo estava de “séjour” a Begur descansant amb el meu germà però l’abonament de la dansa la vaig passar a un altre cunyada.Va quedar contentíssima,ella es experta en aquestes labores i la trobar magnífica..
M'agradaM'agrada
A tots els addictes a la dansa aquest Belle els va agradar, bé a tots, tots, no com es pot apreciar en els comentaris, però una gran majoria parlaven meravelles…
M'agradaM'agrada
A mi m’agrada molt la dansa i crec que hi entenc molt més que d’òpera i música en general, però la Belle no em va agradar, em va passar com a en Fede, em vaig passar bona part del primer acte dormint i la resta de l’espectacle intentant entendre la dramatúrgia. A primera vista podia impactar la posada en escena, però el llenguatge coreogràfic el vaig trobar molt pobre, sobretot comparant-lo amb la Bella Dorment coreografiada per M.Petipa. Agradi o no agradi ,aquesta música estarà eternament lligada al ballet creat per Marius Petipa, va ser ell qui va anar indicant a Txaikovski com havia d’anar composant la partitura. I això que la Bella Dorment no és el ballet que més m’agradi. Per cert, he llegit que fa dos anys van programar aquesta peça al Real i la música era en viu. Ara, no sé si heu mirat el preu, a la meva zona, que és la 3 costava una entrada 37 euros, quan per la Sonnambula de la setmana passada en vaig pagar 130 euros.
Així com en òpera estic francament satisfeta amb la programació que hem tingut fins ara al Liceu, amb dansa no ha estat així, són poquíssimes les peces que hi he vist últimament que m’hagin agradat o minimament interessat. I, repeteixo, a mi la dansa m’agrada molt, sigui clàssica, neoclàssica, contemporània, clàssica espanyola, flamenc o escola bolera, sempre que els ballarins siguin bons i la coreografia amb cara i ulls.
Jo també sóc de les que opino que ballet i òpera haurien de tenir abonaments diferents, bé, abonament de dansa potser no val la pena, perquè amb la poca dansa que programen no val la pena, però si que s’hauria de donar l’opció als abonats a l’òpera de poder triar si volen o no volen dansa entre les seves funcions d’abonament. Això alliberaria un munt de localitats amb bona visibilitat i donaria l’oportunitat a molta gent a qui els agrada la dansa, però que no compren entrades perquè les úniques que queden són als laterals, i la dansa, a diferència de l’òpera s’ha de veure de front.
Pel que fa a les teves reflexions, Joaquim, totalment d’acord amb tu. És molt important que vulguin omplir el teatre de gom a gom i que vulguin aprofitar al màxim el turisme que ens visita, però no a qualsevol preu. Hauríen de pensar que de la mateixa manera aquí hi ha gent aficionada a l’òpera que si te l’ocasió anirà a un altre teatre d’òpera o a un festival per a veure una obra o un cantant que li agradin molt, això també pot passar a la inversa. Crec que el Liceu mai hauria de caure en la temptació de programar el que fos per tal d’omplir el teatre de gom a gom a cada funció, això faria caure el prestigi de la Institució en picat. Potser si que algun musical, però, per què no Sarsuela? aixó si que és genuïnament d’aquí, potser que ens treiem els complexos d’una vegada. També programar òperes de repertori amb cantants d’aquí, que n’hi ha de molt bons, però a la vegada compaginar-ho amb obres no tant populars, però que són les que donen prestigi a la Institució.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquesta reflexió d’una bona balletòmana” com tu.
Si només busquen omplir el resultat serà mediocre, si omplen perquè la proposta és interessant, els aplaudirem.
M'agradaM'agrada
Crec no equivocar-me dient que el Liceu no solament va ser creat per interpretar òpera, també altres espectacles, com el teatre en prosa o el ballet. Durant décades el ballet va tenir una rellevància molt important en el Liceu. Per més informació podeu llegir els ANNALS 1847-1897, escrit pel nostre amic Jaume Tribó, on ens explica punt per punt i de manera espectacular tota una època. I ja dins els meus anys viscuts en aquest teatre, podeu consultar l’ANUARI 1947-1997 escrit per l’amic Pau de Nadal, -que malauradament ja no està entre nosaltres-, es pot percebre les magnífiques temporades de ballet amb les millors companyies i convidats El ballet al Liceu sempre ha estat present, i continua tenint molts afeccionats, la prova, les localitats estaven exhaurides.
Quina raó té la dita!! Mai plou a gust de tothom.
M'agradaM'agrada
Estaban agotadas las localidades, querida Isolda, porque eran del Turno de abono T, uno de los más concurridos; sin embargo los numerosos huecos eran alarmantes, o no? Y con todo muchos interesados se quedaron sin poder entrar. Si el ballet se programara fuera de abono o en abono especial podrían asistir todos los amantes de ese tipo de espectáculo y los que no lo somos nos lo ahorraríamos y no nos estafarían uno o dos títulos de ópera.
M'agradaM'agrada
No he llegit en cap comentari, per suposat jo no ho he dit, que no s’hagi de fer ballet, només demano i des de fa molts anys, que els abonaments siguin diferents. No és pas una qüestió de pluja, més aviat és facilitar a molts que voldrien anar als ballets que hi puguin anar en localitats d’abonats a l’òpera que o bé hi anem “forçats” o bé no hi van i deixen la butaca buida, com ahir per exemple van fer molts abonats que no hi van anar.
M'agradaM'agrada
Estic completament d´acord amb tu, Joaquim,Crec molt interessant que l´abonament d´òpera no portes inclos el ballet,per contra crecimportant un abonament de ballet.Ja m´agradaria vere,de tant en tant una de less sarsueles com La bruja,El anillo de Hierro, Jugar con fuego…El Liceu és un teatre genuïnament d´òpera encara que en els seus principis si representes diferent tipus d´espectacles.Si un espectacle musical és bo pot teenir-hi cabuda.
M'agradaM'agrada
Ja veurem per on ens durant els designis de l’altíssim…
M'agradaM'agrada
D’acord amb tot, Joaquim, excepte en que Mamma Mia sigui digna. 😉
I, com diu el Fernando, sarsuela sí però no amb les companyies infames que de tant en tant visiten BCN.
M'agradaM'agrada
I tant que es digne, altre cosa és que no t’agradi, però digne ho és.
M'agradaM'agrada
Doncs ja tenim Misérables, i en versió en castellà, pel que sembla… Quina intuició que té el nostre Joaquim!
M'agradaM'agrada
Pues me parece que la han “pifiado”, programando esos “Miserables”…El texto que yo conozco en castellano es poco digerible. Y la orquesta me apuesto algo que será en “lata”.
“Curro Vargas” en Madrid va a ser uno de los acontecimientos de la temporada y aquí nos lo vamos a perder, aunque podremos escuchar la retransmisión por Radio Clásica el jueves 27 de la semana próxima por Radio Clásica a las 20.00 horas y es probable que la emitan en un programa de “El Palco”. Es una auténtica joya lírica que incomprensiblemente no se ha grabado jamás completa. Los últimos 20′ son auténticamente antológicos y yo creo que Chapí consiguió una ópera -o drama lírico- más importante que el cuento original de Alarcón en que se basa: “El niño de la bola” y que dió lugar a una de las mejores películas mejicanas de todos los tiempos y que interpretaron muy sobriamente Jorge Negrete y su pareja del momento -y durante diez años- Gloria Marín. Su título: “Historia de un gran amor” (1942).
En el propio Teatro de la Zarzuela, Joaquim y yo vimos una versión algo recortada -es una obra de gran formato- hace bastantes años (1984) con Antonio Ordóñez, Antonio Blancas, Enriqueta Tarrés y una algo periclitada Rosario Gómez -gran contralto barcelonesa que tuvo sus años de gloria en los 50s y 60s del siglo pasado y que he visto alguna vez por la calle y aún está de buen ver, pues es de mi barrio-. La dirección corría a cago de García Asensio y destrozó tanto como pudo la bella y difícil partitura, de tal forma que yo le dediqué el “bú” más grande que he emitido en mi vida y que probablemente él haya recibido. Se quedó de piedra, acostumbrado a tantos elogios inmerecidos.
M'agradaM'agrada
Sobra una Radio Clásica. Perdón por la repetición.
M'agradaM'agrada
Sap greu… A un Curro Vargas m’hi apuntaria segur; els altres, ja els vaig veure en el seu moment i tampoc no és el meu musical ideal (i reconec que té coses molt boniques, però no…). Ens apuntem la retransmissió del 27.
M'agradaM'agrada
Seguint el teu consell he anat a veure Curro Vargas. El primer que m’ha cridat l’atenció és el preu: Com que em vaig decidir a l’últim moment vaig ensopegar la reducció de 2 hores abans, cosa que ignorava. Total: 2€ (al teatro de la zarzuela a mi la localitat m’és indiferent. Acostumat al liceu crec que la visibilitat és bona arreu, màxime comptant amb un escenari giratori) El muntatge crec que et posaria molt nerviós, així que millor l’escoltes per ràdio i queda’t amb la versió de 1984 ( a l’exposició de l’ambigú hi havia el programa ) Per cert: una petició del lector: Si saps alguna cosa d’una paròdia contemporània de l’estrena que es va dir “churro bragas” de la qual també hi havia el llibret a la expo, m’agradaria llegir-te. M’hauria agradat haver-hi anat ahir per escoltar en Joan Martín-Royo però les prioritats manen i la possibilitat d’escoltar el quartet Leipzig a la fundació March de franc era irrebutjable. La funció d’avui 2/3 (repartiment alternatiu al de l’estrena amb substitució al segon acte del tenor per problemes vocals) s’ha saldat amb un succès d’estime. Pel meu gust caldria podar l’obra (3h50h) Agrair el sobretitulat en castellà i anglès per les romances- ja podien haver subtitulat també els recitatius de l’alcalde- i àmplia sinopsi dels diàlegs en anglès. Tant de bo exportessin la idea al liceu i poguéssim seguir les òperes en la seva llengua original desde les pantalletes ja que fins i tot quan són en anglès (Purcell o Britten x ex.) tampoc se’ns dóna aquesta possibilitat.
M'agradaM'agrada
“Churro Bragas” es la zarzuela/parodia de “Curro Vargas”, con música del maestro Estellés que transcurría en Carabanchel en lugar de Las Alpujarras. No creo que exista ninguna grabación. Sigue el mismo argumento de la obra de Chapí pero a la protagonista la ahoga su enamorado en una palangana hasta que ella le dice que ya está muerta (!) -una chorrada que por lo visto tuvo su público-. Era una costumbre de finales del siglo XIX la de ridiculizar éxitos grandes del teatro lírico, ya fueran zarzuelas u óperas -españolas y no-. Por ejemplo “El puñao de rosas” fue parodiada por “El cuñao de Rosa”, con música de Torregrosa; la ópera “Garín” (con su hermosa sardana) fue parodiada como “Guasín”, con música de Rubio y “El anillo de hierro” por “El anillo de plomo”, por nombrar unos pocos títulos.
“Curro Vargas” la grabé por radio y continúo opinando que es una gran ópera/zarzuela con una partitura muy importante, pero a la que le sobra la mitad de la parte hablada -y eso que tiene poca-, tienes toda la razón, y estuvo regularmente cantada por el primer reparto y mediocremente dirigida musicalmente por el segundo director contratado. Pienso que quizás “El palco” en TVE.2 la pase en un próximo programa aunque la escena ya sé que no me gustará. La duración del espectáculo es de 190′ cronometrados en mi grabación y con dos entreactos que alargaron la representación hasta las 4 horas y 10′; yo ya he editado esos intermedios y probablemente edite también los comentarios del locutor previos a los actos que no me aportaron nada nuevo; de momento los conservo, pues lo grabé todo en un solo DVD y ahora podría pasarlo a 3 CDs, cuando disponga de ganas para hacerlo.
M'agradaM'agrada
Ah pues no sabía yo eso.de esa tradición de las parodias! y como público me tendría a mí que soy más de zarzuela/ópera que de ópera/zarzuela. De los que citas sólo conozco el anillo de oro que lo tengo en cd porque recientemente lo editó novosón pero aún no lo he escuchado. Creo que es una especie de recepción de Wagner como se deduce de su nombre. Lo del nombre de su parodia (y que la hubiera) lo desconocía. Pero creo que tendrá doble sentido. 😀 Me pareció deducir que las parodias se hacían de las zarzuelas-ópera con pretensiones pero la teoría me la estropea el cuñado de Rosa.
Lo de la schluBszene, palangana incluida, a mi sobre el papel me parece genial. Tampoco sabía que Torregrosa (el santo de la Isidra/la fiesta de san Antón ) estuviera metido en esos menesteres! Si al final la ves efectivamente no te gustará la puesta en escena. Parece una función de fin de curso de bajo presupuesto pero no exenta de buenas ideas como los aceituneros del primer acto, el coro de soldados, el engalanado de los balcones o los mismos burros à la Beckett. Pero bueno… exactamente lo mismo pensé de un Malraux en la Comédie Française hace un par de años.
Una última petición que creo que me estoy saliendo demasiado del tema del post. Si por azar supieras el título de un minueto típico madrileño que canta Rosina a petición popular en el segundo acto (creo porque con lo larga que es ya hasta dudo) La idea de los abanicos acompañando la música es buena, la música de Chapí ídem y consiguió que me gustara, a pesar de lo que se vio y escuchó.
Ni me molesto en buscar grabación de Churro, claro, pero tampoco creo que Curro esté en cd, a parte de algunas romanzas mayormente cantadas por Kraus según pude ver en la exposición.
Looking forward… thanks in advance. Agradecido.
M'agradaM'agrada
“El anillo de hierro” es una de las zarzuelas grandes más hermosas que se haya compuesto nunca. Escúchala mañana mismo sin falta! Por cierto Marqués, su autor, tiene unas magníficas sinfonías grabadas hace más de tres años y aún no han sido publicadas…
Sobre ese “minueto”, quieres decir que no es original de la propia obra? O es que en el programa de mano ya indicaban que era un añadido. Por cierto en el primer intermedio colocaron un minueto de Chapí, pero me dió la impresión de que se trataba de una pieza sin canto escrita aparte que no tenía nada que ver con la representación y que probablemente tengo, ya que pertenecía a una grabación de estudio y de Chapí tengo todo lo que se ha grabado hasta la fecha.
Hubo un proyecto hace años de grabar “Curro Vargas” con Plácido Domingo (cuando se publicaron todas aquellas grabaciones tan cuidadas hace ya unos 15 o más años) y la iba a dirigir …Zubin Mehta, pero la cosa no llegó a más. También se habló de una “Marina” también con Domingo y con Daniel Barenboim…que tampoco se produjo. Los bulos a veces son muy llamativos.
Ya lo he encontrado!. Si el “Minué” era “Qué finura! Qué eleganticos modelos!” es auténticamente de “Curro Vargas” y se trata del número musical 12 de la partitura y lo cantan Rosina y Timoteo con intervención de otros personajes en el tercer acto, antes de la “subasta”.
Muchos tenores han cantado arias de “Curro Vargas”, no sólo Kraus, Ricardo Jiménez, por ejemplo y creo que también Fleta y Cortis, pero tendría que hacer un repaso exhaustivo de mis discoteca y ahora no dispongo de tiempo. Incluso Marcos Redondo que iba de barítono -aunque bastante atenorado- grabó arias de esta ópera/zarzuela.
Efectivamente nos hemos alejado mucho del tema de este post, pero Joaquim es muy buena persona y sabrá perdonarnos por esta vez.
M'agradaM'agrada
Hola,
Això de les paròdies era comú a tot Europa, però es generalitzava a òperes d’èxit. Seguint immediatament l’estrena d’òperes de Wagner, venien les paròdies més o menys aconseguides, com “Tannhäuser, Zukunftsposse in 3 Akten mit vergangener Musik und gegenwärtigen Gruppierungen” de Carl Binder, que en té una altra de Lohengrin, però ja es troben a la França del primer XVIII, partint d’òperes de Quinault o Lully. Hi ha casos com “Le petit Orphée” de Deshayes, “Le faux Faust” de F. Barbier, “Staberl als Freischütz” o “Der Postillion von Stadelenzersdorf” de Riotte, “Roméo et Mariette” d’Hervé o la mateixa “Gabrielle de Vergy” de Saint-Saëns que es planteja com a “paròdia d’una òpera italiana”. Alguns títols són del tipus “Churro Bragas”: “Nanine, sœur de lait de la reine de Golconde”. De fet, la paròdia era un costum que ja venia del teatre, on la paròdia còmica de les grans obres cridava un públic que volia passar-s’ho bé a costa dels gràns èxits. En el fons, com ara passa amb algunes pel·lícules, del tipus Scary movie, Spanish movie, la sèrie dels Agárralo com puedas, etc. Són paròdies de gèneres amb referències constants a d’altres pel·lícules “serioses”. I part de la producció televisiva es basa en el mateix principi, i encara que la qualitat no sol ser molt alta, poden donar sorpreses i resultar una producció estimable. Suposo que en les paròdies de sarsueles i òperes passaria igual: segurament n’hi ha de ben interessants.
I d’autors de sarsuela parodiant òperes, la tira… Des de La golfemia a Simón es un lila (paròdia de Sansón y Dalila, és clar…), La fosca (per Tosca) de Luis Arnedo (especialista en paròdies), o Caballería chulapona de J. Fayos o Carmela (de Carmen) de Tomás Reig.. Tot un món per descobrir. D’Arnedo també hi ha El balido del zulú, paròdia de La balada de luz, que com a títol, no té pèrdua.
Potser el millor són els llibrets, alguns dels quals es troben digitalitzats i es poden llegir: els llibretistes avui serien guionistes de sèries de televisió, no hi ha dubte. Aquí va el llibret de La golfemia, paròdia de La bohème que avui pot resultar molt ingènua. https://archive.org/details/lagolfemiaparodi24526arne
És llàstima que no n’hi hagi manera de sentir-les. Potser alguna de les alemanyes o franceses, que de vegades tenen autors de qualitat (com Millöcker o el mateix Offenbach), sovint vinculats al món de l’opereta, tenen algun enregistrament.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aportar tant coneixement sobre aquest off topic que està esdevenint motiu d’un apunt quasi obligat, però si no disposem de material sonor la cosa perd gran part de la gràcia.
En qualsevol cas t’agreixo l’aportació i l’enllaç.
M'agradaM'agrada
Ara ja tens la possibilitat de tenir el Curro, després de la retransmissió de Radio Clásica.
M'agradaM'agrada
Més que intuïció el que tinc són fonts de informació molt fidedignes.
Em sembla que em saltaré aquest Miserables…
M'agradaM'agrada
Abans de rés, perdoneu que continuï el interessant debat amb una nova entrada, no sé per què no el puc continuar al fil habitual ja que des de la penúltima entrada del Joaquim, que no em surt el enllaç “respon”.
Benvolguda Marta, gràcies per la teva participació però permetem discrepar amb els teus raonaments que també son els que, bàsicament, defensava el Roger Guasch a l’última entrevista que li va fer la Maricel Chavarria per La Vanguardia.
Si bé els estudis de dansa al Institut van ser dirigits en una època pel mestre Joan Magriñà, l’escola particular del qual encara continua activa al carrer Petritxol, amb la seva jubilació es van orientar més capa una formació contemporània que, sense oblidar el clàssic, no van donar a aquesta disciplina l’atenció necessària per què es pogués desenvolupar a un alt nivell. Actualment tot hi haver-hi molt bons professionals, si no es amb una atenció molt personalitzada -com va ser el cas de la Sònia Vinograd que va obtenir beca a Lausanne gràcies als seus esforços personals i als del tàndem dels magnífics mestres cubans, Rodolfo Castellanos y Lourdes de Rojas- aquesta alumna brillant no hauria pas aconseguit aquesta fita. Els qui destaquen en clàssic i volen fer carrera, han de marxar a completar la seva formació fora, en tinc un munt d’exemples.
IT dansa per la seva part es un molt bon projecte, totalment d’acord, n’he estat seguidora des dels seus inicis ja fa quinze anys, però de tots els joves ballarins que hi han passat, cap ha estat contractat per formar part d’una companyia clàssica. Amb això vull dir que no tenim amb el Institut un centre de formació que ens pogués proporcionar “material” per una companyia que pogués abordar els ballets de repertori i que seria la que hi hauria d’haver al Liceu. La pròpia Catherine Allard em va confessar una vegada que no podia treballar obres de Forsythe o d’altres coreògrafs que utilitzessin les puntes per por de que les seves ballarines es lesionessin per no estar prou formades amb el seu ús.
Parles de la companyia de la Òpera de París, per favor, qui ha proposat alguna cosa d’aquestes característiques? Volem companyia, es clar, però toquem de peus a terra. Per començar amb un elenc d’uns entre vint i trenta ballarins ja n’hi hauria prou. Així va ser amb el Llac dels Cignes a on el cos de ball va ser format per joves reclutats de diferents escoles o ex-membres de la companyia inicial que comptava amb vuitanta ballarins i el resultat va ser prou bo, millor fins i tot que el d’altres companyies que el Liceu ens ha portat amb gran pompa. Respecte al equip que envolta Corella, pel que fa als mestres, Corella ha comptat amb les millors. Noms com Cynthia Harvey, Ivan Vassiliev, Lázaro Carreño, Karemia Moreno, un matrimoni rus dels qui hauria de buscar el nom, han estat mestres a la seva companyia, amb remuneracions molt per sota dels seus cachés habituals per ser qui es Corella i el respecte que li tenen. Repetidors, dius? Doncs mira per la Bayadère, va ser la pròpia Natalia Makarova qui es va desplaçar a La Granja; per les peces de Wheeldon ha estat el propi Christopher Wheeldon el qui, al costat de l’Àngel i la seva germana Carmen, ha vetllat per l’excel•lència de la posta en escena, tinc molts més exemples en aquest sentit. Fites aconseguides per Corella i que ningú més podria obtenir. Corella té una escola a Barcelona els resultats de la qual es poden veure als espectacles de fi de curs oberts al públic, als que et recomano assisteixis per què et faràs una idea del que s’hi cou. El seu mànager, Matthew Bledsoe es una jove americà ex ballarí a Stuttgart i amb molts bons contactes i amplia experiència en gestió de companyies que li va aconseguir importants representacions als millors teatres dels USA i d’altres parts del mon. Corella a més de ser un ballarí excepcional, també sap què ha de fer per obtenir bons resultats dirigint una companyia i ja ho ha demostrat. No voler reconèixer això i remetre’s al Institut del teatre amb el qui d’altre part Corella ha col•laborat en vàries ocasions i a qui els responsables del qual, Keith Moreino, José Cruz , etc.. sempre han demostrat suport a la companyia, em sembla no saber valorar les coses com cal. A mi, com a contribuent, el que m’escandalitza es veure els meus recursos destinats a coses que no tenen cap sentit, veure enchufats que cobren per fer no se sap què, favoritismes descarats i en canvi un menyspreu per el ballet i un poc sentit de la oportunitat de treure un bon rendiment al teatre amb, a la vegada, acontentar a un ampli sector que corre a omplir-lo cada cop de Corella hi presenta algun espectacle. Vaig publicar una entrada sobre el ballet clàssic a Catalunya en el enllaç que em permeto posar per si es del interès d’ algú http://criticasballetymas.blogspot.com.es/2013/06/entonces-y-ahora-ballet-clasico-en.html
M'agradaM'agrada
Gràcies per tot el que ens dius, malgrat que jo no puc aportar-hi gran cosa.
No pots contestar ja que les converses tenen un límit però sempre pots fer com has fet ara i deixar-ho com un comentari nou.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per l’aclariment, ja em pensava que es tractava de quelcom així, però em sorprenia que tant tu com Marta B, sí que hi poguéssiu respondre.
M'agradaM'agrada
Diguem que van ser els darrers en tancar la cadena, tantes rèpliques no són convenients, fixat que cada vegada per fer l’escalonat comprensible, queda un espai més estret i es faria impossible llegir amb facilitat.
M'agradaM'agrada