IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE DON GIOVANNI (Kwiecien-Exposito-Byström-Gens-Poli;Holten-Luisotti)


Ahir estava previst publicar aquest apunt, però per diferents motius que no venen al cas i sobretot per la publicació de la temporada 2014-2015 del Gran Teatre del Liceu, l’apunt ha passat a dissabte sense que encara hagi pogut veure aquest vídeo que el correspon a la representació que es va veure als cinemes el passat 12 de febrer..

Ara bé, com que no he vist el que publico, o per ser més exacte, no l’he vist íntegrament i per tant m’estalviaré dir-vos com és o que m’ha semblat. Em sembla prou interessant per portar-lo a IFL i sé positivament que tindrà més d’un i una interessats en la descàrrega, per tant deixeu-me reposar una mica mentre aneu baixant els arxius, i espero en qualsevol cas veure’l aquest cap de setmana i si cal afegir algun comentari al respecte.

Invito a tots i totes (què ridícula és aquesta forma tan políticament correcta de no deixar-me a ningú exclòs) els que ja heu vist aquesta representació mitjançant el cinema, a dir-hi la vostra. Ja sabeu que m’agrada saber totes les opinions i com que aquesta vegada jo no he dit res, ningú podrà dir que la meva opinió condiciona la vostra.

El repartiment té diferents punts de interès i les direccions musicals i escènica, com a mínim no ens deixaran indiferents.

Ves per on el baríton Mariusz Kwiecien, el Don d’aquesta producció, debutarà per fi la temporada vinent al Liceu, amb un rol que ja li varem veure a la temporada del MET al cinema, rl malatesta de Don Pasquale.

Espero que ens agradi

Wolfgang Amadeus Mozart
DON GIOVANNI
llibret Lorenzo Da Ponte

Don Giovanni Mariusz Kwiecien
Leporello Alex Esposito
Donna Anna Malin Byström
Donna Elvira Véronique Gens
Don Ottavio Antonio Poli
Zerlina Elizabeth Watts
Masetto Dawid Kimberg
Commendatore Alexander Tsymbalyuk

Chorus Royal Opera Chorus
Orchestra Orchestra of the Royal Opera House
Director musical: Nicola Luisotti

Director d’escena: Kasper Holten
Escenografia: Es Devlin
Disseny de vídeo Luke Halls
Disseny de vestuari: Anja Vang Kragh
Disseny de llums: Bruno Poet
Coreografia: Signe Fabricius

ROH Covent Garden, Londres 12 de febrer de 2014

ENLLAÇ VÍDEO (6 arxius: 3 1er acte, 3 20n  acte)

http://rapidshare.com/share/C8EDBB6963045735CE16EC940B27C653

Bon cap de setmana

18 comments

      • Leonor

        ¿Dónde está Pilar Lorengar? 😀
        Mis sensaciones son de cierto disgusto y cierto provecho, tras la visión de la ópera, con intranquilidad durante toda la obra ante el constante anuncio de posibilidad de interrupción a causa de las fuertes tormentas en las costas británicas; ignoro si afectó al sonido pues se escuchaba infinitamente mejor a Terfel y a Holten que la propia transmisión. Luisotti, correcto y nada más, sin tensión (salvo en la escena final donde el volumen adquirió fuerza decibélica). A las voces voy: sobre los señores, rescato a Álex Esposito (quien sí mostró conocimiento del recitativo y además intenciones del criado, apaleado siempre, aunque algo corto en los graves), a Mariusz Kwiecien (por voz, impresionante, pero debiera matizar y dosificar mejor su personaje pues hacia la gran escena final ya se le notaba fatigado, imperdonable en ese momento; de los recitativos, casi los declamó y ahí no le culpo, pues eso hicieron todos) y el comendador de Tsymbalyuk (sí se le notaron los graves, pero en la escena sólo se le escuchaba a él y bastante al barítono). Imperdonable el Ottavio de Poli (si ya se ahogó en “Dalla sua pace” me pregunté qué pasaría en “Il mio tesoro”), no se le escuchaba en concertantes y sí bastante sus respiraciones para tomar aire. Sobre las señoras: la más salvable, Malin Byström (bella fue su interpretación de “Non mi dir”, con la voz liberada y sin el engolamiento o la posición de la voz “de petto” durante toda la obra), mi Gens ( centro tenía, pero ni le escuché los extremos, y Doña Elvira posee muchos momentos de afirmación) y totalmente fuera de lugar la Watts (que, por lo visto, canta Donna Anna).
        La puesta (bastante fea, por cierto) abusaba de la pantalla (no le perdono el exceso en “Finch’a dal vino”, donde le robó protagonismo al cantante) y las imágenes escritas sobre ese inmenso edificio cerrado/abierto del que acaba siendo expulsado Don Giovanni; éste no es un burlador, satisface los deseos de las mujeres que conoce (de un plumazo, se han cargado la imagen del burlador) y que son ellas las causantes del desorden que Don Juan provoca. Magnífica solución al personaje de Doña Ana (que nunca se ofrece en escena pues en lo escrito y en lo cantado siempre se sospecha una historia no confesada), aunque el resto quedan pivotando ante esta dama (lo de que Don Juan no le toque más que lo justo y necesario a Zerlina y ésta invente el resto es interesante) que parece dominar a Don Giovanni. En realidad, Don Giovanni se convierte en el catalizador que satisfará a todas las mujeres, siendo más pasivo que activo pues las que le buscan son ellas. Una visión bien interesante.
        Perdón por el “ladrillo”…¡Buenas tardes, infernems!
        PS: Ya tengo entrada para “Kitege”…A escucharla…

        M'agrada

  1. Xavier C.

    Encara estic sota els efectes de la nova temporada… Parlàvem de noms i, ves per on, el de Kwiecien se m´havia escapat. I m´agrada molt que vingui!!!

    M'agrada

  2. ToniG

    La representació em va agradar molt. La direcció de l’orquesta em va semblar molt correcte, en alguns punts (sobretot en els finals dels actes) hi ha canvis bruscos de tempo. Els cantants em van agradar molt, però la direcció d’escena és horrorosa, les constants projeccions que en algun moment marejen i el final on en teoria hi hauria d’haver els personatges en fila al davant de l’escenari, però nomès hi ha Don Giovanni.
    Ja ens diràs com ho veus tu!

    M'agrada

  3. Marta B

    La vaig anar a veure al cinema i vaig disfrutar molt . Per a mi els millors cantants van ser Alex Exposito, Veronique Gens i Elisabeth Watts. Mariusz Kwiecien, tot i ser un grandíssim artista, hi va haver alguna cosa que no em fa situar-lo al nivell d’aquests tres, ara no sé explicar el perquè. Malin Byström, és molt guapa, s’assembla a la Grace Kelly, però els seus aguts els trobo massa acerats (no se si l’expressió és correcta) No crec que tingui la veu per a cantar Mozart.
    Els més fluixos van ser Antonio Poli com a Don Ottavio i Dawid Kimberg com a Masetto, pel paper de Commendatore m’hauria agradat un cantant amb una veu més cavernosa. La direcció musical va ser àgil. Pel que fa a la posada en escena en principi a mi em va agradar, potser sobraven projeccions, però ens van estafar l’escena final. No trobo malament que es facin reelectures, però que em deixin sense el desenllaç d’una obra em fa sentir estafada.

    M'agrada

  4. Ahir dissabte i després de tornar de l’Auditori i sopar, en Fede i jo varem veure aquest Don Giovanni:
    Luisotti treu un so de la magnífica orquestra de la ROH, massa gruixut, massa enèrgic i poc transparent. És un director que mai m’acaba de fer el pes i en canvi té molt predicament. A la ROH tampoc és que embogeixin al final amb la seva direcció.
    Els cantants en general bé, menys el Don Ottavio de Poli que encara ha d’aprendre moltes classes de cant abans de fer un rol cm aquest en un teatre com el Covent Garden (deu tenir molt bons padrins), i el Masetto de Dawid Kimberg, que ha d’anar a classes de dicció italiana i tot i així no estic gaire segur que tingui l’entitat per cantar aquest rol de baix. Ell no sap la veu que té i jo tampoc.
    Em va agradar molt Alex Exposito, un habitual de Pesaro on sempre m’ha agradat molt i em va semblar més discret l’ovacionat Comendador de Alexander Tsymbalyuk.
    Pel que fa al protagonista Mariusz Kwiecien, em va agradar molt al principi i a mida que l’obra anava avançant el vaig notar més cansat i amb una mica de manca de rotunditat en la zona greu de la veu, però és un bon Don, sense discussió.
    Malin Byström per a mi va ser la millor de la funció. La veu és important, té presencia vocal, escènica i artística. En algun moment em va semblar que li costava resoldre algunes agilitats, però és una cantant que s’implica i resolt molt bé la part vocal. Bravo!
    Véronique Gens es una mozartiana reconeguda, canta magníficament bé, però té masses límits evidents a l’agut i al greu, tot i així la seva Elvira és encara notable.
    Bé sense seduir la caricatura de Zerlina que li fan fer a Elizabeth Watts, potser li va faltar una mica més de picardia.
    L’escena té coses magnífiques, per sobretot de tot la caracterització dels personatges i les situacions. Magnífic treball teatral, fins i tot el final que heu criticat en deixar sol i aïllat a Don Giovanni (quina pitjor condemna per a ell), em sembla eficaç.
    Les dones es deixen seduir per Don Giovanni, mai les maltracta com si fa el primari Masetto. Donna Anna per fi es mostra en escena com s’ha de mostrar, és perfectament conscient de tot i està absolutament rendida al personatge, com Elvira i Zerlina i quasi diria que Leporello.
    L’escena cabdal del final del primer acte, la reacció de Zerlina em sembla genial, ella desitja ser posseïda per Don Giovanni, que marxa abans de que l’enxampin, mentre ella vol fer creure el que no ha succeït. Són detalls que suggereixen una complexitat psicològica molt més interessant que els personatges que estem acostumats a veure molt més lineals i moralment classificables.
    Només hi ha una cosa mal resulta, cm en tots els muntatges, que és la maleïda presència del Comendador. No he vist cap representació que aquest moment sigui tractat de manera teatralment convincent..
    Ara bé l’us i abús de les projeccions sobreposades, un recurs puntualment brillant, arriba a esgotar i en alguns casos és atabalador (Finch’ han del vino). Tampoc el vestuari m’ha estimulat gaire amb la ja habitua barreja que estalvia als dissenyadors tenir un mínim de coherència o rigor.
    En definitiva una bona representació, millorable en qualsevol dels aspectes, però que denota el nivell de la ROH

    M'agrada

  5. A mí quien más me gustó fue Malin Byström. Veronique Gens tiene un centro excepcional y es una muy buena cantante, pero los extremos de su tesitura son flojos. Elizabeth Watt la encontré patosa y su voz demasiado corriente, me recuerda a cientos de cantantes que he visto a lo largo de toda mi vida y ninguna relevante. Sólo Ileana Cotrubas con una voz de poca consistencia, pero con una inteligencia sideral, supo sacar provecho de su instrumento vocal como ninguna y se convirtió en una de las mozartianas de referencia, aparte de destacar también en otros repertorios.

    En cuanto a los intérpretes masculinos sólo me interesaron Alex Expósito, con una voz en exceso baritonal y no de bajo como corresponde -o al menos de bajo barítono-, pero es un buen cantante y un simpático artista que ya me es muy familiar por nuestras visitas a Pésaro y sus DVDs, aunque la dirección escénica le resta protagonismo y lo apayasa demasiado. Kwiecien cada día me interesa menos; para mí su mejor interpretación fue el Malatesta del Met. A medida que pasa el tiempo su voz es menos firme y su calidad baritonal se debilita, pero es un buen cantante y un buen actor y a el le agrada su Don Giovanni. El resto para el olvido.

    La escena me gustó a ratos y llegó a fatigarme otros. En cuanto a la dirección musical me pareció profesional y nada más. Hacia los últimos 40′ llegué a aburrirme. No es un “Don Giovanni” para la historia, pero me ha permitido ver a Malin Byström a quien auguro un futuro de primera magnitud, mejor en otro repertorio que el mozartiano, aunque su Donna Ana sea muy convincente.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: