LICEU: VALORACIÓ DE LA TEMPORADA 2014/2015

Stefan Vinke Siegfried al Gran Teatre del Liceu Fotografia ® A Bofill

Stefan Vinke Siegfried al Gran Teatre del Liceu Fotografia ® A Bofill

Dissabte es va acabar la temporada operística del Gran Teatre del Liceu, tot i per aquesta  setmana encara queden quatre dies de dansa amb el ballet Nacional de España, però com que no hi aniré i només vull concentrar-me en la part vocal de la temporada, em disposo a fer un repàs i una valoració global del que ha estat la 2014/2015, una temporada encara de transició, pràcticament tota ella deguda a la programació artística de Joan Matabosch, un Matabosch ja retallat.

Era una temporada amb noms interessants, alguns de primeríssim nivell i habituals en els grans teatres, com acostuma a fer el Liceu tot i que nosaltres no hem assolit aquest nivell, però no amb la contundència d’altres vegades i masses títols deixaven masses incògnites que en pocs casos han suposat agradables i notòries sorpreses. Encara no ens podem permetre el luxe de parlar de primeríssims directors musicals degut a la reforma pendent de l’orquestra, però el Liceu sempre ha tingut en el cartellone els grans noms de la lírica i encara que les produccions han anat agafant una certa notorietat, com arreu, el públic del Liceu continua volent grans cantants per sobre d’altres aspectes també desitjables i imprescindibles. Continua llegint

LICEU 2014/15: LA TRAVIATA (Hartig-Jordi-Viviani-McVicar-Pidó)

Ahir va acabar la temporada operística 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu amb la darrera de les 8 representacions programades de La Traviata de Verdi durant el mes de juliol, que sumades a les 11 representacions del mes d’octubre passat fan la suma de 19 representacions d’un mateix títol que si bé repartides en dos tongades molts distanciades em semblen una suma excessiva de funcions d’un mateix títol, tot i que com que aquest no deu haver estat deficitari, no tinc cap argument a favor per defensar la meva tesi de menys representacions d’un mateix títol i més títols diferents programats. Continua llegint

LICEU: EL BLOQUEIG

Foto de IFL, Liceu 19 de juny de 2015

Foto de IFL, Liceu 19 de juny de 2015

El dia 18 Enzo, un infernemlandaire que opina amb certa assiduïtat feia un comentari de rèplica a Josep Olivé que torno a transcriure ara per si a algú se li va passar per alt:

Celebro que algú se n’hagi adonat. Jo avui he anat al teatre amb la intenció de fer una reclamació i, quan estava acabant d’emplenar el full, ha arribat un responsable de marketing i m’ha explicat que les havien reservat per escoles (quin fart de riure que em faig ara, però a ell li he fet veure que m’ho creia). Immediatament m’ha dit, ” quantes entrades vols? per quin dia?,… i he sortit d’allà amb tres entrades suposadament reservades per escoles de zona 8.
Jo crec que això (bloquejar de cop el dilluns passat d’un dia per l’altre totes les entrades disponibles -una multitud- de zones 6, 7, i 8, amb la qual cosa l’entrada més barata de sobte passava a ser de vora 60€) és un fet gravíssim i denunciable perquè nega la possibiltat a persones amb voluntat d’escoltar òpera en viu, però amb pocs mitjans, la possibilitat de comprar una entrada mínimament assequible (quan aquestes entrades en realitat no s’han venut i ningú no en pot gaudir)
Crec que aquesta política és contraproduent i els esclatarà a les mans. Caldria, crec, posar-ho en coneixement d’alguna autoritat competent, no sé.
Disculpeu si repeteixo coses que altres persones ja han comentat. Continua llegint

LICEU: DON PASQUALE 1 (Regazzo-Nafornita-Gatell-Kwiecien)

FORA LA DIRECCIO! i seguit d’un VERGONYA!, així és com va començar ahir la representació de Don Pasquale al Gran Teatre del Liceu, dos crits sorprenents quan els llums es van apagar i abans que entrés al fossat el mestre Diego Matheuz. No sé arran de què i qui els va proferir, podien ser acomodadors que van entrar a la sala camuflats de públic i que volien seguir la sorollosa protesta que cada dia rep i acomiada als espectadors a l’entrada i a la sortida? o més aviat podien ser abonats indignats per la remodelació de zones i tarifes i que precisament sent ahir torn C d’abonament, el més afectat per la pujada desorbitada de les tarifes, aprofitessin per a saludar “amablement” als responsables del regal, presents a la sala?. No (em) va quedar gens clar, només puc dir-vos que després dels inesperats crits de protesta, nítids i contundents, hi va haver una tímida reacció per part del desconcertat públic, aplaudint no sé si les proclames contra la direcció o per contra, a favor. Qui sap, potser de tot hi havia en aquest inhabitual inici. Continua llegint

LICEU: DON PASQUALE 2 (de Candia-Yende-Siragusa-Bermúdez-Matheuz)

L’entrada caòtica al Liceu amb el carril de baixada de la Rambla incomprensiblement tallat a partir del carrer Hospital i sota un atac decibèlic de proporcions molt molestes, dirigit a qui menys culpa té d’aquesta protesta segurament justa, no feia presagiar que després la nit acabaria sent tan amablement satisfactòria, i és que aquest segon cast de Don Pasquale funciona molt bé i podria millorar molt si no fos per una direcció musical penosa, que precipita el belcanto a una cursa vertiginosa i sorollosa cap al no res, perquè el resultat és decebedor i un lamentable llast per a un cast que sota unes altres mans podria haver superat el notable alt.

Continua llegint

LICEU: Valentina Nafornita i Anita Hartig substituiran a Ailyn Pérez

La soprano Ailyn Pérez ha cancel·lat les dues actuacions que tenia previstes al Liceu, la Norina de Don Pasquale i la Violetta de La Traviata.

El Liceu ha optat per dues cantants joves i molt interessants per a suplir a la soprano nord-americana, les sopranos romaneses Valentina Nafornita (Norina), que acaba de cantar el mateix rol a Viena al costat de Juan Diego Flórez i de la que teniu l’àudio (rectificat) disponible a l’apunt corresponent i Anita Hartig (Violetta), de la que ja va parlar-vos a IFL en ocasió de La Bohème (Musetta) i Carmen (Micaela) ambdues al MET. Continua llegint

LICEU 2014/2015: COSÌ FAN TUTTE 1/2

Es veia a venir que seria una producció d’equip i es veia a venir que no aixecaria passions, Così fan tutte, la deliciosa i captivadora òpera que entre ahir i el dia 30 de maig es representarà al Gran Teatre del Liceu no és apte per a qualsevol paladar, cal una dosi de delicadesa i d’exquisidesa per  poder assaborir el que Mozart ens regala en la darrera col·laboració amb Lorenzo Da Ponte després de les sensacionals Don Giovanni i Le Nozze di Figaro.

Avui us parlaré del primer repartiment, mentre que si no succeeix res no previst, demà us parlaré del segon, ja que avui tindrà lloc la primera de les tres representacions amb el repartiment alternatiu. Continua llegint

PALAU 100: MURRAY PERAHIA

Murray Perahia Foto: Felix Broede (sony)

Murray Perahia Foto: Felix Broede (sony)

Ahir vaig assistir al recital que el gran pianista Murray Perahia va oferir en el Palau de la Música, dins la temporada Palau 100.

Va ser un gran recital d’un gran pianista. Un recital colpidor per la solidesa de les seves interpretacions, molt intenses i fins i tot apassionades i farcides d’emoció, com el seu Beethoven que concloïa la primera part, més pròpies d’un jove impetuós que d’un home de 68 any (Bronx, Nova York, 19 d’abril de 1947) Continua llegint

LICEU 2014/2015: I DUE FOSCARI

Ahir vaig assistir a la segona funció de I due Foscari al Liceu, tot un esdeveniment d’aquells que cobreix al teatre amb una pàtina d’expectació i excepcionalitat que tan difícil és de obtenir. Òbviament el motiu no era un altre que la presència en el cartellone del mític Plácido Domingo, que cantant parts de baríton continua omplint teatres per a goig i satisfacció dels programadors, directors i dels seus incondicionals que tot i els resultats li donen energia per a 25 o 30 anys més d’activitat operística com a cantant, ja que la qüestió és continuar drogant-se amb les batzegades  d’estima col·lectiva, aplaudiments desfermats i crits d’aprovació, talment com succeïa quan cantava aquells històrics Des Grieux, Loris, Samson, Don José, Radames, Otello, Dick Johnson, Maurizio, Cavaradossi o Riccardo, amb la diferència abismal que d’aquell Domingo al que varem escoltar ahir no hi ha res que els identifiqui, o jo no ho vaig saber trobar. Continua llegint

LICEU 2014/2015: TRISTAN UND ISOLDE O EL SALDO QUE ENS HA ENCOLOMAT GERGIEV

negre

Cal positivar una nit tan lamentable com la d’ahir i com que a la vida s’ha d’aprendre dels errors, seria convenient que tots prenguéssim nota del que va suposar aquest desgraciat Tristan und Isolde, i quan dic tots em refereixo a:

Valery Gergiev, que en acabar el segon acte, quan va hi va haver la protesta notòria de part del públic que creia que s’havien traspassat totes les línies vermelles admissibles i que segons quines coses no es poden deixar passar, hauria d’haver aprés que amb segons quins cantants no pot enredar al públic, perquè si ell creu sincerament que amb Larisa Gogolevskaya i Robert Gambill es pot presentar a qualsevol teatre a fer Tristan und Isolde, vol dir que té un greu problema d’oïda, o de bon gust o de decència, i en qualsevol cas el que va demostrar és que va tenir una manca de respecte cap a Wagner, el bon nom del Mariinski, el Liceu, Ibercàmera i els seus respectius públics que malgrat anar ben venuts, van creure que el prestigiós nom del teatre sant peterburguès bé valia un vot de confiança davant la cita a cegues que ens va proposar.

El Gran Teatre del Liceu i Ibercàmera, perquè mai més tornin a contractar a Gergiev sense saber exactament que contracten i que ofereixen als seu abonats i al seu públic. El projecte era Tristan und Isolde, no una òpera eslava, i els promotors de l’esdeveniment penso que hauria de ser normal que sabessin abans de contractar tota la companyia qui seran, si més no, els dos principals cantants, perquè Gergiev i l’orquestra poden ser molt importants, però sense saber qui cantarà els dos rols més importants i sent dos rols de màxima exigència, no s’haurien de posar les entrades a la venda. El públic ens mereixem un tracte més seriós, perquè els preus eren de repartiment de primeríssima categoria i algú ja em va comentar al primer entreacte que volia reclamar la devolució dels diners pagats.

I el públic, finalment nosaltres. Aquesta hauria de ser la darrere vegada que comprem a cegues. No ho hauríem de permetre mai més i fins que no ens anunciïn els repartiments sencers, no hauríem de decidir si comprem o no, perquè un director i una orquestra poden ser cabdals per un gran èxit operístic, però sense comptar amb uns cantants adients pot acabar sent, com va ser ahir, una estafa, una enganyifa, una presa de pèl. Continua llegint

LICEU: A L’ENTORN DEL SIEGFRIED DEL TORN T o L’ÒPERA EN ESTAT PUR

16739897076_6117c6d0ee_z

Siegfried, acte 3er al Gran Teatre del Liceu. Foto ® A Bofill, gentilesa del Departament de Premsa del Teatre

 

Havia previst tornar a parlar del Siegfried amb el mateix repartiment de la primera representació, que ja va ser motiu d’un apunt molt visitat i comentat, pensant que ahir diumenge cantaria Lance Ryan el rol de Siegfried, però ja al migdia el Twitter del Liceu informava que seria Stefan Vinke qui tornaria a fer-se càrrec del rol, és a dir, sense comptar el seu assaig general que va tenir lloc avui fa una setmana, el tenor alemany haurà cantat 3 Siegfried en 5  dies. Fins aquí la imprudència o l’anècdota, que d’haver-se repetit en línies generals la valoració del primer dia no tindria cap sentit fer un nou apunt, si no fos que ahir diumenge 15 de març de 2015 passarà a la meva particular història liceista com una de les tardes  d’òpera en estat pur, i penso que també per la de la majoria dels privilegiats espectadors que hi érem.

D’aquesta tarda memorable m’han sorgit una sèrie de reflexions que em ve de gust compartir amb tots vosaltres. Continua llegint

LICEU 2014/2015: SIEGFRIED 1

Amb les llums de la sala apagades va aparèixer a la boca de l’escenari la Senyora Christina Scheppelmann i micròfon en mà es va presentar i tot seguit va anunciar que el tenor Lance Ryan no podia cantar i que en el seu lloc ho faria Stefan Vinke, el Siegfried del repartiment alternatiu. Els que varem assistir a l’assaig general no ens va estranyar gens ja que el senyor Ryan va fer un assaig mut.

En primer lloc és d’agrair que la persona que ostenta la màxima responsabilitat artística del teatre sigui qui ens anuncia les teòriques males noticies, sempre molt millor que una veu en off amagada en l’anonimat, i en segon lloc jo no ho recordo haver vist mai al Liceu, sí en altres teatres, sense anar més lluny recordo com La Bastille es va quasi  abraonar sobre el Sr Mortier quan va anunciar una semi vaga dels tècnics d’escenari en un cap de setmana accidentat i inoblidable. També ho hem vist al MET i en molts altres teatres, per tant que ara també passi al Liceu és un bon signe de normalitat i valentia.

Primera representació de les 7 previstes de Siegfried i el teatre no presentava ni un aspecte de premier, ni tan sols l’aspecte d’una representació wagneriana en una ciutat que el tòpic, perquè definitivament és un tòpic, que se les donava de wagneriana. Que al Palau hi hagués un recital de Sokolov no és prou motiu com perquè el Liceu presentés un aspecte més aviat desangelat. Només ens queda l’excusa de que la representació comença a les 7 de la tarda, és clar que si col·loques un partit del Barça a les 7 de la tarda el camp Nou s’omple, els carrers es buiden, els bars amb pantalla fan l’agost i les llars amb televisió de pagament s’omplen. Dit això anem a allò que m’interessa que per sort en aquest Siegfried són moltes coses. Continua llegint

LICEU: A UN MES VISTA, UN TRISTAN UND ISOLDE SENSE CANTANTS

liceuT&I (2)

Aquest planell que encapçala l’apunt extret de la pàgina web del Gran Teatre del Liceu ens mostra l’ocupació a dia d’avui (18/02/2015) i quan queda exactament un mes, per la versió de concert de Tristan uns Isolde que ens oferiran l’Orquestra del Teatre Mariinski de San Petersburg sota la direcció de Valery Gergiev el marc de les temporades 2014/2015 del Gran Teatre del Liceu i de Ibercamera, en una col·laboració interessant que no estaria gens malament que es produís més sovint, si bé caldrà tenir present el següent: Continua llegint

LICEU, temporada 2014/2015: NORMA (2)

No les tenia totes amb aquesta Norma, potser per això la sorpresa ha estat majúscula.

No us parlaré de la direcció del mestre Palumbo, ja que per a mi no ha millorat el que ja us havia dit fa una setmana, tampoc us parlaré de l’orquestra, ja que després d’una setmana continua fent unes errades injustificables i sent incapaç de mantenir durant tota la representació un so homogeni, ja no dic ni tan sols bonic, i tampoc us parlaré del Cor ja que no ha variat la correcció de fa una setmana.

Pel que fa a la producció, vista des d’una perspectiva frontal, millora alguns aspectes, però és un treball teatral pla i antic, potser és el millor per una òpera com Norma on el que cal és que el protagonisme recaigui en les veus, per tant sobrava aquell carro gegant que com algú ha dit, semblava un carretó gegant de hipermecat, mentre que el vestuari òbviament continuava sent tan horrorós, i és cert com deia bocachete a l’apunt del primer repartiment, que hi ha moments del disseny de llums que es crea un bon i suggeridor clima escènic. Continua llegint

LICEU/OBC: UNA VOCE IN OFF / LA VOIX HUMAINE

Amb l’OBC dirigida per Pablo González en un món sonor que li és favorable, i amb una bona posada en escena de Paco Azorín unificant en un únic espai escènic les dues vivències interiors d’ambdues protagonistes, que quasi podrien ser una, i no hagués estat gens malament un tour de force per a una mateixa soprano, el presenta durant tres únics dies (queda demà dia 20 i el 22 de gener) Una voce in off (1962) de Xavier Montsalvatge i La voix humanie (1959) de Francis Poulenc, mentre l’orquestra del teatre sota la direcció del mestre Josep Pons ha visitat aquest cap de setmana l’Auditori, en l’intercanvi anual de ambdues institucions. Em sap molt greu haver-me perdut el concert de l’Orquestra Simfónica del Liceu a l’Auditori, que vaig escoltar per ràdio, ja que el resultat em va semblar magnífic, però el cap de setmana excessivament farcit m’ho ha impedit. Continua llegint

LICEU: NEGOCI AMB LES CANCEL·LACIONS?

Recital_de_Simon_Keenlyside_en_Gran_Teatre_del_Liceu_de_Barcelona

Arran de la cancel·lació del liederabend que havia de fer el baríton anglès Simon Keenlyside i del qual us recomano que llegiu l’excel·lent article que ha escrit Sílvia Pujalte a Núvol, Coses que preferiria no escriure,  he llegit una piulada a Twitter de Piulenc que deia:

Després he anat seguint amb interès i un cert estupor les cadenes que s’han anat fent arran de l’evidència que el Gran Teatre del Liceu, a part de cancel·lar un recital per motius no artístics, ni per malaltia del cantant, sinó més aviat per interès econòmic, un interès econòmic que no amaga la poca sensibilitat en vers el lied, que tots hem repetit que potser el Liceu no és el lloc més adequat per assaborir-lo en les condicions més idònies, si bé quan el recital ha estat de gran volada, com l’inoblidable Winterreise que ens va cantar Kaufmann, el teatre es va fer petit en tots els sentits. Continua llegint

LICEU 2014/2015: MARIA STUARDA (2)

Maria Stuarda al Liceu, escena inicial. Producció de  Patrice Caurier i Moshe Leiser - Foto © A Bofill gentilesa departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Maria Stuarda al Liceu, escena inicial. Producció de Foto © A Bofill gentilesa departament de premsa del Gran Teatre del Liceu

Trista i gris nit belcantista en el Liceu, amb un segon repartiment per a Maria Stuarda que no brilla.

No comprenc com un segon repartiment amb una soprano protagonista s’hagi de doblegar a la versió utilitzada en el primer cast, o bé haguessin hagut de buscar una mezzo amb ganes de cantar un rol adaptat, o bé, si volien fer un segon repartiment haguessin hagut de deixar que el públic escoltés les dues versions, la de Donizetti i l’altra. Potser per això la soprano inicialment prevista, la lírica i emergent Irina Lungu, va desistir. Continua llegint

LICEU 2014/2015: MARIA STUARDA (1)

No era fàcil fer oblidar les edicions anteriors de Maria Stuarda al Gran Teatre del Liceu ja que totes elles van comptar amb uns repartiments excel·lents i resultats extraordinaris (hi ha constància sonora per verificar-ho), mentre que en aquesta ocasió sent un repartiment farcit de noms estel·lars del panorama operístic actual, el resultat per a mi ha estat decididament decebedor. Continua llegint

LICEU, CONCERT DE NADAL: ELS PASTORETS DE GUINOVART I GALCERAN PEL COR VIVALDI

Els Pastorets de Folch i Torres és un clàssic de Nadal a Catalunya, i Els Pastorets, cantata de Nadal amb música d’Albert Guinovart i text de Jordi Galceran basats en el text de la popular obra teatral són, des de la seva estrena l’any 2006,  un clàssic del Cor Vivaldi que l’ha programat en múltiples ocasions i l’ha fins i tot enregistrat. L’any passat la van tornar a programar per aquestes mateixes dates en el cicle que el Cor fa a l’Auditori Axa i en vaig fer aquest apunt: Continua llegint

LICEU: CONCERT BEETHOVEN

 

Liceu-Beethoven

Ahir, en una setmana que encara no ha acabat, de intensíssima activitat musical vaig anar al Liceu per assistir al primer concert de la temporada simfònica de l’Orquestra del teatre, que sota la direcció del seu titular, el mestre Josep Pons, van fer un programa íntegrament dedicat a Ludwig van Beethoven, amb la participació del pianista Josep Colom per interpretar la segona obra del programa, el concert número 5 pera piano i orquestra, conegut com Emperador, la primera va ser l’obertura Coriolà , op 62 i a la segona part la setena simfonia.

Des de que el mestre Pons va ser designat director musical del teatre, va incorporar una mini temporada simfònica, fins ara fora del teatre i aquesta temporada 2014/2015 en el seu habitat natural, a casa seva. Els concerts simfònics eren una part d’un ambiciós projecte que de moment i per els motius prou coneguts, no s’han dut a terme, ara han anunciat que s’obrirà un procés de contractació per ampliar-la, d’entrada amb 14 nous músics, quelcom que em sembla fonamental vist i sobretot escoltat el concert d’ahir. Continua llegint