IN FERNEM LAND

GURRELIEDER A PARÍS (Dalayman-DeYoung-Smith;Salonen)


El impressionant desplegament a la Sala Pleyel de París, per interpretar els Gurrelieder

L’impressionant desplegament a la Sala Pleyel de París, per interpretar els Gurrelieder

Inaugurem el mes d’abril amb els Gurrelieder de Schoenberg, una obra que em fascina i que tantes versions tingui a l’abast, tantes que us faré arribar a IFL.

La versió és magnífica i impressionant, ja sigui per la riquesa de la direcció de Esa-Peka Salonen, absolutament climàtica al davant d’una orquestra descomunal i colpidora en les respostes tímbriques i dinàmiques, ja sigui per l’equip vocal, que en la gravació segur que millora la impressió a la Sala Pleyel, ja que els micròfons segur que ajuden molt al Waldemar del sempre exquisit Robert Dean Smith. Elles intenses i esplèndides.

M’agradaria, ni que fos per una vegada, veure un narrador que no fos la grandiloqüent i impactant Barbara Sukowa.

El cor en la cabdal secció final, acaba per arrodonir una versió que estic segur que us fascinarà.

Arnold Schoenberg:
Gurrelieder

Katarina Dalayman, Soprano, Tove
Michelle DeYoung, Mezzo-soprano, Waldtaube
Robert Dean Smith, Tenor, Waldemar
Wolfgang Ablinger-Sperrhacke, Tenor, Klaus-Narr
Gabor Bretz, Baix, Le paysan
Barbara Sukowa, Narrador
Chœur de la radio de Leipzig
Choeur de Radio France
Orchestre philharmonique de Radio France
Director: Esa-Pekka Salonen

Salle Pleyel, París. 14 de març de 2014

ENLLAÇ Vídeo

https://mega.co.nz/#!p5JRUJ7Z!PAzVY-KAMfqc3IDXKwdkLkGJnPK4RVcXH59XeHPqV-I

Espero que ho gaudiu

 

10 comments

  1. Regí

    A mi també em fascinen aquests lieder com tota la primera etapa del compositor. A partir de l’atonalisme i el dodecafonisme, sincerament, deixa d’interessar-me. No m’entra per l’oïda. Això m’ha portat desqualificacions i insults dels acèrrims de la contemporània, i no comprenc per què. “Un supervivent de Varsòvia” m’arriba a l’ànima, però no puc amb “Moses und Aaron” per més que ho intentente. De la II Escola de Viena m’agraden altres coses, com ara “Wozzeck” de Berg, una de les meues òperes favorites, i el Concert de Violí “A la memòria d’un àngel”. “Lulú” també la tinc en molta estima.

    Dic això, sense ànim de polèmica sinó al contrari, perquè em resulta cridaner – no em referisc al teu blog – que per expressar opinions a favor o en contra d’un compositor o tipus de música quasi s’arriba a les mans – per internet no es pot passar de l’insult – sense que un s’ho propose. O la gent és molt susceptible o jo no tinc tacte. El cas és que passar passa. Si dius que Boulez t’agrada com a director, però no com a compositor, no faltarà qui et diga de tot menys bonic. I em sembla ridícul. I qui diu Boulez, diu qualsevol altre. Al contrari passa igual, si dius que les bandes sonores de Glass, Nyman o Whilliams et pareixen de bastant qualitat com per considerar-les “clàssiques” et tracten d’analfabet musical encara que Prokofiev tinga música per al cine que ja és història de la música clàssica: “Ivan el terrible” o “Alexander Nevsky” són BSO i crec que estan molt per damunt de les seues simfonies i no diguem de “Pere i el Llop”.

    Tornant als Gurrelieder, dir que és una obra excepcional, com els poemes simfònics de l’època i estil, entre el tardorromanticisme i l’expressionisme. Qua dic que no m’entra l’etapa atonal o dodecafònica, faig excepcions, com per exemple “Pierrot Lunar”, excel.lent, especialment amb la ja veterana Anja Silja, molr bona en aquest repertori.

    Jo diria que aquest cicle de lieder simfònics són la culminació del camí que seguiren Mahler i Strauss amb les seues dilícies com ara “Morgen” o “Els Quatre Darrers Lieder”, obres mestres del gènere. No sé per què però el lieder a piano sol se’m fa avorrit i fins i tot cursi. No m’agraden – en general – els de Schubert. Puc sentir d’una tirada els de Schömberg, però més de quatre a piano sol, se’m fa pesat.

    Gràcies per l’enllaç, Joaquim. Es tracta d’una de les meues obres favorites.

    M'agrada

    • Jo ja evito fer declaracions maximalistes de principis Regí, j mateix m’he arribat a sorprendre de la meva reacció davant d’ores que n tolerava.
      Hi ha moltes òperes que s’han de de veure, ja que musicalment no inviten a ser només escoltades. El més important és gaudir de la música, tant si és John Williams amb les seves bandes sonores Cole Porter amb el seus musicals. La música ho admet tt
      Els Gurrelieder són un punt i a part, si Schoenberg ja feia això de jovenet era normal que acabés com va acabar, els Gurrelieder seria una obra culminant de la carrera d’un compositor i per a ell quasi era un exercici de principiant. BRUTAL!
      Espero que puguis baixar l’arxiu i gaudir-lo

      M'agrada

  2. MartaB

    Moltes gràcies Joaquim, aquesta peça que ens has deixat avui hem fa molta il·lusió, diria que no l’he escoltada mai, però em porta a records d’infància a casa els meus avis, deuria d’agradar-li molt al meu avi, perquè sempre hi havia aquest disc a prop de la gramola. Ara tindré ocasió de saber perquè li agradava tant.

    Per cert, ja ho havia dit en un altre apunt, però de moment, Mega infinitament millor que RS. Crec que hi hem sortit guanyant tots.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: