IN FERNEM LAND

PARLEM D’ABONAMENTS?


abonaments

Ahir vaig llegir un interessant article de Daniel Verdú a El País, que parlava dels abonaments i que penso que pot ser un tema interessant per debatre a IFL.

Jo no voldria centrar-lo només en el Liceu, ja que tenim prou exemples i tots ells són vàlids, a l’OBC, a Palau100, a Ibercàmera o al TNC i al Lliure si parlem de teatre, per intentar buscar fórmules i models que ens esperonin a abonar-nos.

Un abonament és una fidelització i una garantia. Si com se’ns diu a l’article d’El País forma part d’un model obsolet fruit d’una societat que no té res a veure amb l’actual, i jo hi estic d’acord, cal trobar la manera per tal de que el públic continuí sent fidel a la institució, sense per una part encotillar-lo a més d’un any vista, i per l’altra flexibilitzant la rigidesa actual, amb formules més atractives, ja sigui per preu o per la programació.

Els abonaments fins ara ens garanteixen un lloc determinat per a tots els espectacles que s’ens proposen. Si fa trenta anys l’oferta era molt més variada que ara, però abraçava a molts menys abonats ja que no hi havia tants torns d’abonament, semblava lògic abonar-se, ja que la possibilitat de trobar un bon lloc era quasi impossible, i parlo del Liceu, on hi havia més oferta en la programació i menys funcions per títol

L’increment irracional i jo diria que fins i tot demagògic, de torns d’abonament per garantir el Liceu de tots, va fer morir d’èxit a la pròpia institució, i en gran part crec que la crisi actual és fruit d’aquella disbauxa de torns i repartiments que va arribar a asfixiar la diversitat de l’oferta, per intentar acontentar a tothom amb tots o quasi tots els títols en cada torn d’abonament i amb la conseqüent diversitat de repartiments.

Tantes funcions d’un mateix títol i els corresponents assaigs amb tots els repartiments possibles, crec que va ser perjudicial per la institució, una asfixia artística, i quan una gran part dels nouvinguts es van adonar que no tot eren flors i violes i que això de l’òpera, ni que hi anessis amb texans, era  tan divertit com semblava. Els abonats van anar minvant i ara la feina és omplir tots els abonaments, fins i tot aquells històrics que anàvem de la A a la C, amb el salt fins a la T, del torn de tardes, per els quals era quasi impossible trobar entrades disponibles. Alguns casos de deserció es poden justificar per motius de programació “agosarada” tant en segons quins títols, com per algunes produccions escèniques, però el motiu més real ha estat la crisi econòmica que ha afectat en tots els àmbits culturals, com bé sabem, i el Liceu no ha sabut fins ara reaccionar, ni canviant tarifes, ni modalitats i torns d’abonament

La fidelització esdevé doncs essencial per tal de que les temporades puguin tenir continuïtat. Ningú s’arrisca a canviar el model d’abonaments per por a perdre el que queda i no se n’adonen o semblen no adonar-se’n del problema real.

Perquè un cicle simfònic com Ibercàmera no perd abonats? Jo crec que és el màxim exponent a la ciutat de fidelització. Té un públic consolidat que es manté i fins i tot creix, i jo crec que s’explica per la qualitat i coherència de la proposta.

La vesant simfònica barcelonina té molta més competència que l’operística, ja que tret de Sabadell que juga a una altra divisió i petites representacions de butxaca per aquí per allà, la majoria en cicles que costa molt que es consolidin, no hi ha cap teatre a cents de quilometres de distància que li faci competència. En canvi l’oferta de concerts  simfònics és reparteix, només a Barcelona, entre l’Auditori amb l’OBC, el Palau de la Música Catalana amb el seu cicle estrella de Palau 100 i altres més modestos com el de l’OSV orientats a un altre tipus de públic, però que en quant a repertori no difereix gaire dels altres cicles, i també tenim Ibercàmera que entre l’Auditori i el Palau ofereix la seva proposta.

Jo diria que en el camp simfònic qui més pateix la davallada i no només per la crisi econòmica, és l’OBC, ja que Palau 100 amb l’estel·lar oferta i Ibercàmera amb la qualitat com a distintiu de la casa, han aconseguit mantenir-se i qui si sap si part del seu públic ha sacrificat OBC i Liceu, per continuar fidels al seu nivell, ja que els sentimentalismes cada vegada comptant menys.

A l’OBC ha coincidit la crisi amb el canvi de director titular, un canvi que no és que no hagi portat més públic, sinó que n’ha fet perdre, senyal inequívoc que quan s’aposta per programes poc originals, farcint la majoria de vegades la programació amb les obres més populars, mil i una vegada escoltades, però el director i els solistes no estan a l’alçada, el públic ja no respon. En canvi Palau 100 de manera enlluernadora i tapant la resta de programació del Palau, molt més que discreta i preocupant, ha estat capaç de superar la foscor opaca de l’època “milletiana”, reunint temporada rere temporada, noms i més noms que engresquen al públic, independentment dels resultats artístics, que la majoria de vegades són excel·lents, però que no amaguen en altres ocasions les rutines de les grans orquestres en gira. Però és obvi que si l’OBC ens programa el concert per a piano i orquestra número 1 de Txaikovski amb el seu titular i un prometedor o no, pianista francès (per dir alguna nacionalitat sense malicia)  i Palau 100 fa el mateix anunciant el mateix concert amb Mehta i Volodos, per posar un altre exemple, no cal dir on anirà la gran majoria del públic, oi?

Barcelona te el públic que té, i la majoria de vegades, si la butxaca ens ho permetés, tots ens trobaríem en tots tres cicles simfònics i també al Liceu, però si hem de començar a fer una tria, perquè la butxaca no dóna per  a tothom, semble bastant clar que el que farem es triar allò més enlluernador.

L’originalitat de les programacions és molt important, també els solistes i directors que es contracten, i si hi ha masses coincidències en les obres o estils, guanyaran, agradi o no, els de més anomenada.

Ibercàmera per contra, sense renunciar a la seva categoria, prestigi i nivell, crec que ha emprat una tàctica molt intel·ligent, i sense entrar en competència directa amb Palau 100, proposa concerts amb pedigrí, més sofisticats i originals, amb orquestres, directors i solistes potser no tan mediàtics en línies generals, però amb molt pedigrí per els més “coneisseurs”, i amb aquesta fórmula han aconseguit fidelitzar a un públic que quasi diríem que és propi de Ibercàmera i de cap altre cicle.

Sempre he pensat que si Palau 100 o Ibercàmera s’atrevissin a fer un muntatge operístic el Liceu s’hauria de posar les piles.

Jo espero que amb el mestre Ono l’OBC agafi l’embranzida que necessita per sortir d’aquesta letàrgica activitat dels darrers anys, que malgrat els intents per fer-la més visible amb concerts televisats internacionalment i la gira que va fer la temporada passada, no ha motivat gaire entusiasme entre el seu públic, un públic que respon amb tènues millores d’assistència, quan el programa o algun solista  surt de la rutina, però la crisi ha fet que s’hagués de triar molt més que abans.

En canvi el Liceu, immers amb reestructuracions de tota mena, sembla que és el primer en moure fitxa i busca nous públics alhora que la imprescindible fidelització de la seva massa crítica, els seus incondicionals amb unes properes temporades abocades al populisme, però sense els cantants que podrien mobilitzar als aficionats, tractant-se de títols que ja hem vist o escoltat fins la sacietat i/o amb referents que faran difícil obtenir l’aprovació general i fins i tot l’entusiasme,  amb la correcció discreta que sobre el paper ens proposen. És sobre el paper que ens engresquem, mobilitzem i ens fidelitzem.

La fidelització ha de ser a dues bandes. Jo crec que es pot pretendre fidelitzar al client canviant el model artístic, no parlo de gestió, però s’ha de fer de manera més estudiada, no tan a corre-cuita com semble que es pretén, sense crec, haver estudiat veritablement l’impacte que aquesta popularització de repertori amb els repartiments anunciats, pugui tenir.

El Liceu està (al menys fins aquesta temporada) en un nivell internacionalment considerat. Calen com sabem algunes reformes importants en el Cor i l’Orquestra per esdevenir un centre de primera, però si parlem de repertori i repartiments,  tenia una incidència, consideració i visibilitat notable en les temporades internacionals. Potser aquestes programacions eren massa “exigents” per aquells abonats que cridats amb el lema tan bonic com erroni, de “El Liceu de tots“, es van adonar com ja he dit, que Jenufa o Kabanova no eren precisament Turandot, o que Death of Venice i Krol Roger, res tenien a veure amb Aida o Traviata, i per tant que malgrat que això d’anar al Liceu era molt bonic i ara ja hi podia anar tothom (sempre hi va poder anar tothom) no renovarien perquè s’avorrien. En realitat també s’avorrien amb Aida un cop la ja s’havia tocat la marxa triomfal, però bé, ara no em vull allargar en això.

Si el públic del Liceu, aquell antic o nou, re educat, inquiet i fascinat per la diversitat i equilibri de l’oferta, que ha vist com l’evolució del teatre els permetia conèixer noves òperes, o òperes que feia molt temps que no es feien i n’estrenava altres que en altres teatres eren de repertori, o portava cantants que cap altre teatre del mateix nivell i amb un pressupost mitjà no podia ni tan sols imaginar per les òperes més tradicionals, ara veu com aquest model canvia, quin és el motiu per el qual s’ha de mantenir fidel? Què li donarà el nou Liceu per tal de fer-lo comprar un abonament?.

Ara no hi ha els problemes d’anys enrere per trobar localitats, ni tan sols en els títols més populars que poden esgotar localitats, però sempre a darrera hora. Si els cantants tampoc són d’aquells que engresquen al públic de mig món, quina presa hem de tenir per comprar entrades a més d’un any vista?. Com puc preveure si al juny de l’any vinent m’anirà bé anar a veure un Don Pasquale amb Antonino Siragusa i la prometedora Pretty Yende?, si fos Flórez amb Yoncheva ho entendria, però amb aquests dos m’esperaré. No és qüestió de ser negatiu, més aviat sóc pràctic,

Per què haig de omplir 8 o 9 diumenges entre setembre i juny, si allò que m’ofereixen no és imprescindible?. Potser imprescindible consideraré 2 o 3 programes, la resta poden ser interessants, però no tant com per lligar-me a un abonament. Ara bé, si el teatre me’ls ofereix d’una altra manera, més flexible, més temàtics o amb més avantatges econòmics segons el nivell i nombre de títols que em deixi escollir a la carta, potser m’interessi. El teatre m’ha de fidelitzar en a mi, sobretot amb la proposta artística i després arrodonir-ho amb els avantatges econòmics que ha de suposar un abonament. Com més fidelització, més avantatges, més descomptes.  No m’importa tant seure sempre a la mateixa butaca, m’importa que el que se’ns ofereixi sigui atractiu, innovador, creatiu i estel·lar.

Jo em puc il·lusionar amb un abonament on pugui veure en un any a Dudamel, Gardiner, Thielemann, Lang, Jansen, Argerich, Gergiev, Jacobs,… s’entén oi?, però si el que se’m ofereix són aquests 8 títols operístics i només 2 o 3 propostes són realment interessants, ja que les altres són a nivell del que fins ara eren repartiments alternatius enlloc de les primeres figures, Com em puc fidelitzar?.

Els abonaments com s’havien entès fins ara no semblen ser, ni aquí ni enlloc, el futur, malgrat que sense ells serà impossible mantenir cicles i temporades. Jo no tinc cap dubte que tot passa per la qualitat del producte que s’ofereixi i ara que ja ens tenien una mica educadets en el descobriment de nous repertoris, renunciar-hi em sembla un suïcidi.

Toca als professionals posar-se a treballar de valent, però per a mi primer cal saber quin és el model de institució cultural que volen fer, després com ho volen fer i després com ens volen fidelitzar, més que no pas com pagar la fidelització. Confiar en que tindrem un nou public atret per els títols  populars, sigui quin sigui el repartiment,  em sembla tan poc consistent com  “texanitzar” l’òpera i sobretot no ens garanteix que el futur sigui com desitgem ni que tots aquests s’apuntin a un segon títol, mentre que en canvi podem tenir moltes desercions pel camí

On són els grans professionals que amb menys fan més?

57 comments

  1. Hasta la temporada 2013-2014 sólo tenía el abono del Liceu e invertía el resto de presupuesto en coger las óperas que no me entraban y repetir (hasta dos veces) las producciones o repartos más interesantes. Este año decidí recortar un poco de Liceu y abonarme al Palau 100. Me planteo dejar el abono del Liceu, pero me mantedré fiel al Palau. Todo son ventajas:

    – 25% de descuento sobre las localidades. Fue lo que me animó a abonarme. Haciendo números comprobé que si me compraba todas las entradas que me interesaban, me iba a costar lo mismo que si cogía el abono, y encima podría ver “gratis” un 25% de espectáculos más. Feliz como una perdiz.
    – Permiten cambiar las entradas del abono por cualquier otro espectáculo del programa del Palau (no solo los del Palau 100). Si por ejemplo no me apetece o no puedo ir al concierto X, lo cambio por el recital Y; o si quiero una entrada mejor en uno de los conciertos, pago la diferencia y puedo cambiar de butaca.

    ¿Qué me ofrece el abono del Liceu? Un mísero 6% de descuento y la posibilidad de cambiar de día dentro de un mismo espectáculo (no cambiar una ópera por otra). Tal y como se están planteando las temporadas, al final me saldrá más económico comprar sueltas las entradas que realmente me interesen (que cada vez son menos), justo cuando salgan a la venta. Y para el resto de títulos, los que me dan un poco igual, mejor me espero a última hora, así no tendré que adelantar dinero y quizás tenga la suerte de pillar una de esas suculentas ofertas del 25% que tanto se estilan últimamente. Es cierto, me arriesgo a no conseguir entrada, pero si la ópera en cuestión no me interesa mucho, tampoco me dolerá demasiado quedarme sin ir.

    ¿Cómo se va a fidelizar a la gente así? Y que no me lo intenten vender por el lado sentimental, que no cuela eso de “ayudar al Liceu en los tiempos de crisis”. Prefiero ayudar a las ONG que se embarcan en proyectos en los que creo. Y en el proyecto cultural del Liceu ya no creo, porque en vez de educar, está empezando a entretener…

    M'agrada

    • Em va semblar entendre que eres del D. Si és així, mira-t´ho bé que aquest abonament té un 8% lineal (a totes les categories). Passaríem doncs del 6% al 8%. L´adjectiu te´l segueixo deixant posar a tu 🙂

      M'agrada

      • Pues sí, soy D de dedo. Cuando hice el cálculo me salía un 6%, pero como soy de letras… Puede ser que me haya equivocado. De todas formas sigue siendo una birria de descuento.

        M'agrada

    • Yo creo que Guasch se atreverá con los abonos, algo que los anteriores no querían ni tan solo pensar.
      Pero por muy interesantes que sean los planes de abono, lo más interesante es a qué abonarse.
      La calidad no se discute y estamos muy bien acostumbrados. No se trata, bajo mi punto de vista, de adaptar la temporada al presupuesto, se trata de que con menos presupuesto no bajar la calidad y buscar en actividades paralelas fuentes de financiación adicionales.
      Quizás pensamos en clichés antiguos y por eso no nos cuadra nada, pero el primero que acierte en ofrecer ópera de calidad sin que cada título sea un descalabro económico, e “hará de ro”.
      La fidelización solo es posible con unas temporadas de quitar el hipo, fuera de eso, ya no se fidelizará nadie

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de abril 2014 | Beckmesser

  3. Raúl

    Sens dubte és un tema complicat. Comparteixo la idea que s’haurien de fer diverses reformes en els abonaments.
    1: Hi ha massa torns, que tenien sentit amb 25000 abonats però no amb 15000. S’hauria d’eliminar algun torn, però el problema és què fer amb aquells abonats, ja que seria molt difícil recolocar-los. Es podrien perdre molts abonaments, ja que amb la zona 2 potser no hi hauria problema per recolocar-los però amb la resta de zones sí (a veure qui voldrà marxar del centre del segon pis per a una llotja de platea o d’amfiteatre). De tota manera és un tema que s’ha d’afrontar seriosament.
    2: El descompte que ofereixen és massa poc, sobretot tenint en compte la quantitat de descomptes d’ultima hora amb que ens han obsequiat aquest any. Si a això hi sumem que a última hora els joves tenim un descompte del 50% i els majors de 65 anys del 30%, per què comprar entrades amb antelació si aquest any gairebé cap funció ha esgotat?
    3: Haurien d’oferir un abonament jove o especial per a joves. Per tal de no crear un nou abonament, podrien ofertar-nos a meitat de preu els laterals d’amfiteatre, que costa omplir-los Déu i ajuda. D’aquesta manera matariem dos pardals d’un tret: fer una oferta atractiva a la gent jove sense haver d’esparar a última hora i omplir una zona que gairebé sempre està buida. Fins i tot els sortiria rentable.

    Jo personalment em voldira abonar aquest any i ja he enviat la solicitud, M’abonaré perquè no voldria venir de Lleida i trobar-me algun dia sorprenentment amb el cartell de localitats exhaurides, però tinc clar que si visqués a Barcelona NO m’abonaria pas ja que amb tota seguretat podria gaudir de totes les funcions que vulgués al 50% de descompte. Per tant, penso que cara als joves la política no acaba de ser bona. Si abonar-se fos realment engrescador per a un jove (ara no ho és gens) potser arribats els 30 anys molts seguirien amb l’abonament i seria una manera de fidelitzar molt millor que limitar-se a oferir un 50% de descompte d’última hora.

    M'agrada

    • Magnífica aportació Raúl. Moltes gràcies
      Que prenguin nota de les propostes per atraure al públic jove, aquest és un aspecte essencial.
      El Liceu s’ha adormit. Quan van obrir el nou teatre tothom parlava de la baixada de la mitjana d’edat, però ens hem fet grans sense que s’hagin fet gaires coses per mantenir aquest interès del públic jove, i ara creuen, erròniament, que serà amb títols populars que vindrà el públic més jove,quan el que crec que s’aconseguirà és augmentar més la mitjana d’edat.

      M'agrada

    • alex

      Muy de acuerdo con lo dicho por Raúl.
      Este nuestro Liceu tiene que espabilarse e innovar. Pero para ello, debería tener profesionales pensantes y con cierto poder de decisión

      ( por cierto, la Gheorghiu por cuestiones de ” iíndole personal ” según L. Vanguardia, ha cancelado….la segunda función de su Concierto compartido con Pirgu. Parece que la diva no podía quedarse el lunes 28 en Barcelona )

      M'agrada

      • De índole personal, de índole personal, de índole personal. Apa buenas, una diva com ella no puede aceptar cantar en un teatro con un aforo a medio vender, como Stemme, y habrán llegado a un acuerdo con la empresa.
        En cualquier caso quizás el error era programar dos conciertos, ¿No te parece?

        M'agrada

      • Joan

        Nnnnno Joaquim. És un programa superpopular que atraurá a propis (fans) I estranys ( padavolants) De fet algú després d.assistor.hi de ben segur compraria entrada pel dia següent. Jo mateix… si no haguessin contraprogramat el concert amb un palau 100 que suposa gairebé un 3x1del que podem escoltar a l’ auditori hauria fet doblet.

        M'agrada

      • Però com pots dir de fer un doblet si encara no hem assistit al primer?.
        Quan Gheorghiu ha vingut a fer òpera el públic ha respòs, el recital compartit amb un pràcticament desconegut (per a mi no i encara que cantés amb ella La Bohème, ningú el recorda i va estar magnífic) no em sembla una fórmula ideal per a dos concerts i no em crec que tots els llocs que faltaven per vendre coincideixin amb tu a Palau 100

        M'agrada

      • Joan

        La Gheorgiu al liceu l.he vista a totes vegades que hi ha cantat, però el tripletdel palau s.impossava aquest cop al doblet. I vés per on…. D.acord que no tot és culpa de palau 100 xq tampoc està ple el 25 però un programa tan popular amb ella, a les rambles…. Em sembla que no s’ ha promocionat prou!

        M'agrada

      • No crec que tot sigui promoció, si bé el màrqueting no sembla que sigui el departament que millor funcioni.
        Artísticament dos concerts només es justifiquen per un cantant/cantant absolutament al zenit, és a dir Kaufmann/Netrebko.
        Si “la reina del Liceu, la Gruberova”, no va ser capaç de vendre ni la meitat de l’aforament i el Liceu va haver de regalar les entrades a cabassos, ja m’explicaràs qui ho omple?.
        Potser Kaufmann encara que fos amb un altre Winterreise sense propines i la Netre, però para de comptar.
        Per a mi aquest doble recital és un error a la programació.

        M'agrada

  4. No se quejarán los directivos del Liceu porque auténticas ideas GRATUITAS se están ofreciendo constantemente en este blog, tanto por parte de Joaquim como por los comentaristas, para mejorar lo que está fatal. Sería un craso error no “escuchar” los avisos a “navegantes” porque en caso contrario la gallina cultural de los huevos de oro que ha sido el Liceu se va directa al traste, en comparación con el resto de ofertas culturales musicales ofrecidas en Barcelona.

    Después cuestionarán que no sintamos amor por la “institución” que significa nuestro Liceu…

    M'agrada

    • Malauradament masses vegades s’identifiquen les crítiques com posicions negatives i manca d’estima i no sé quantes coses més.
      Em fa tot l’efecte que aportem i en cap cas destruïm i sobretot han de tenir en compte la llagrimeta sentimental que es va utilitzar en els darrers anys per tapar les carències d’una ineptitud de gestió.
      No em semblen pas unes propostes eixelebrades i em semblen adaptables als models més economicistes, que mai haurien de ser els únics a tenir en compte, sobretot si estem parlant d’un centre artístic de creació, no d’un contenidor daurat i grana, d’espectacles.

      M'agrada

  5. bocachete

    I el cas és que, encara sense aquestes idees, tampoc no s’han de trencar el cap per trobar-ne millors models: el Lliure, el TNC i d’altres teatres, per no anar gaire lluny, tenen abonaments més flexibles, que van incrementant el descompte com més entrades compres, deixant-te triar els espectacles i oferint més avantatges per altres que puguin fer. Si, en el fons, no han d’inventar res…
    El problema és de preu: qui més qui menys, no només va al Liceu o a l’OBC; tens una oferta de música en molts llocs que t’interessa; una altra de teatre… A la que vas anant, ja no dic a tot, sinó a la meitat de funcions que poden interessar-te, et trobes amb una mitjana de dos o tres dies ocupats la setmana, o més. I, d’un temps ençà… es nota la pujada de preus i, sobretot, la baixada de sous. A la que treus dues entrades per anar amb la parella… És que t’ho has de pensar i acabes renunciant a coses, seleccionant molt més i deixant d’anar a llocs on abans, potser, hi haguessis volgut anar. En el meu cas, els abonaments ben pensats ajuden a animar-te: si veus que realment serveixen per estalviar-te unes funcions o per triar millor, per garantir una bona tria de butaca… acabes abonant-te. Si realment no té avantatges… ho deixes estar i, al final, potser tampoc no hi aniràs a última hora. Qui perd més, és clar, és la institució que no sap fidelitzar com cal ni fer una bona oferta que et motivi a “sacrificar” el temps i els diners.

    M'agrada

    • Hi ha molt per fer, però fins i tot els models del TNC o el Lliure segurament hauran de canviar.
      Si les temporades són atractives i redueixen el número de torns abonaments (quelcom imprescindible) els abonats no minvaran, però sobretot, si el que ofereixen no passa de l’entreteniment, serà molt difícil fidelitzar-nos. Escollirem allò que més interessi i com ja han dit molts, a la resta no anirem o intentarem comprar una entrada d’última hora, com si anéssim al cinema.

      M'agrada

  6. Estic d’acord amb tot el que s’ha dit sobre poca flexibilitat en els abonaments del Liceu, preus cars amb localitats amb poca visió, massa torns, etc. El problema es que si esperes a darrera hora (perquè sempre queden entrades per vendre), trobes lloc, però de les localitats més cares ja que les més assequibles de preu si que estan venudes des de fa temps. Jo crec que la nova direcció del teatre s’ha de replantejar moltes coses i espero que de mica en mica ho facin, perquè del contrari la pèrdua d’abonats seguirà creixent.

    M'agrada

    • Tens raó, però a vegades he vist descomptes a localitats cares que acaben sent més econòmiques que la meva a preu d’abonament.
      Jo crec que el Liceu no pot fomentar aquests descomptes com quelcom habitual, mes valdria rebaixar les tarifes d’entrada i garantir una plena ocupació.

      M'agrada

  7. Aquesta gent del Liceu em cansen. De moment agafo el 5% de descompte en entrades addicionals. Abans no teníem res, així que bé. Però cada petita passa és una lluita continua. Per agafar una malaltia, tu… Mentre pugui pagar-ho, m´estigui mitjanament bé el que m´ofereixen i no tingui la sensació que se´m rifen del tot, continuaré abonat. Quan no, tururut violes.

    M'agrada

    • És el primer any, des d’en fa molts, que encara no m’he mirat que comprar de manera anticipada, altres anys minuts abans d’obrir la venda ja estava davant de l’ordinador i molts anys abans a la cua del caixer automàtic.

      M'agrada

  8. tristany

    Ets un p**** crack!!! Si jo fos el DG del Liceu et fitxava però ja. Com sé que et llegeixen, espero que almenys tinguin en compte les teves doctes opinions. Salut, amic!

    M'agrada

    • No home no, el p**** crack guanya Champions….
      El que jo escric aquí no deixa de ser un pensament força planer del que pensen molts abonats, res realment notori i pensa que si el Liceu em proposes qualsevol cosa i jo acceptés, seria difícil mantenir IFL tal i com es ara 😦
      Salut també per a tu

      M'agrada

  9. Nacho Ledesma Brañas

    Per aquestes raons i d’altres em vaig donar de baixa del meu abonament fa ja unos 5 anys. Ara compro allò que m’interesa amb el repartiment que m’interesa i com que compro menys espectacles compro la localitat que vull pero gaudeixo molt més de cada espectacle. Si hi han coses noves que no conec tinc temps d’acoltar-les i tenir clar que vull anar a veure-les. Ja m’agradaria que hagués més oferta, mes combinacions i possibilitats.
    Com sempre Joaquim amb la ment preclara que et caracteritza has tocat un pal clau de la cultura d’aquest país i en concret del Liceu que fa anys que trontolla.
    Felicitats per la feina que fas!!!

    M'agrada

    • Gràcies Nacho, en el fons el problema és la (no) política cultural enmig d’aquest desgavell on es perden tantes coses pel camí, intentant fer veure que ho salvem tot.
      La cultura com entreteniment, no és cultura.

      M'agrada

  10. rosetapiccina

    Jo espero que no desapareguin mai les entrades entre 10 i 30 euros; em sento molt afortunada per poder gaudir d’espectacles -fins ara- molt bons a tan baix preu.
    Ja ho vaig dir un dia, prefereixo pagar això i veure entre poc i gens però sentir meravelles, que pagar els 50€ que em costa l’Associació d’Amics de Sabadell quan acompanyo al meu pare.
    Fa molt poc que m’he aficionat a l’òpera, però per mi ja hi ha moments inoblidables, com la Iolanta-Gergiev-Netrebko, Lecovreur, La Sonnambula amb Florez, … I ara les 2 Walküres que m’esperen!!!

    Però si teniu raó, si tant està baixant la qualitat, ni per 10 euros valdrà la pena perdre el temps.

    M'agrada

    • Cal veure com evolucionaran les temporades, sobretot això. El problema futur serà saber si la fórmula dels abonaments serà motivant i fidelitzant, per`això sempre dependrà del format de la temporada, de les óperes programades i dels cantants contractats, tot el que no passi per un nivell “similar” al que teníem fins ara o superior, n em sembla gaire motivant per abonar-se, a no ser que els avantatges econòmics siguin definitius.

      M'agrada

  11. Romeo

    Estaría bien también que el personal de taquillas fuese un poco mas amable y que dejaran de mirar por encima del hombro. A ver si con la nueva ubicación se consigue esto. Me pasé por taquillas el otro día y todo eran anulaciones de abono (el mio incluido)

    M'agrada

    • No tinc cap tipus de queixa del personal de taquilles. No me les enduria a sopar 😉 però sempre m’han atès de manera correcta. Potser tens la sensació que et miren per sobre de l’espatlla perquè estan a un nivell una mica superior al darrera del mostrador 😉

      M'agrada

  12. Los abonos me parecen esenciales para el mantenimiento de la música clásica. Es un “do ut des” que se establece entre el promotor y el espectador, para que el primero pueda programar ciertas cosas que interesan más que a otros y tener una ocupación estable en la sala. Y al espectador medio, le obliga a asistir 8 o 10 veces, mientras que si tuviera que pasar por taquilla y elegir, probablemente se quedaría en casa la mitad de los días.
    Sólo los artistas o las formaciones mediáticas y las que tienen un caché elevado son capaces de llenar “per se” las salas. Pero para poder contratar esas formaciones que actúan como gancho y con las que probablemente se pierda dinero, hay que ganarlo por otro lado. Así los turnos de abono, suelen ofrecer una alternancia.
    El otro día, el recital de Nina Stemne me pareció paradigmático. Allí estábamos los del turno H y no todos, pues ya se sabe que muchos abonados, cuando no se programa ópera, no se toman la molestia de acercarse por el Liceu.
    Los que pasaron por taquilla ese día
    Paradigmática me resulta también la casi completa desaparición de la danza clásica en una ciudad como Barcelona. Pues en el Liceu, se ofertaba la única temporada estable de nuestra ciudad, aparte de los espectáculos que hacía la compañía de Corella, de vez en cuando y alguna rareza más, muy pero que muy esporádica.
    Días atrás comentabas Joaquim el derecho de pernada que te parecía la inclusión de espectáculos de danza en los abonos de ópera, pero creo que eso era lo único que hacía viable la programación de danza en nuestra ciudad. Porque la danza, mayoritariamente frecuentada por un público joven, no tiene, mal que nos pese su economía tan saneada como para adquirir plateas, segundos o terceros pisos en el Liceu y en esos espectáculos eminentemente visuales las entradas baratas tampoco estaban a la venta.
    Y así, una ciudad que mimaba Maurice Bejart, para la temporada 2014-2015 tiene sólo 2 espectáculos. Uno de ellos, el Ballet Nacional de España, en plena canícula estival, y programada con los ojos puestos en los turistas que tienen ganas de ver un espectáculo de tablao, pero más fino.
    Y el otro ballet que viene, tiene por primera vez todas las funciones incluidas en las sesiones de abono, pues hasta ahora siempre se programaba una actualización fuera de abonos para venta en taquilla.
    No es que sea un forofo de la danza, pero me parece una triste pérdida.
    Se pierden espectadores a espuertas porque la situación económica está fatal y las personas de lo primero que prescinden cuando no vienen bien dadas es del gasto de un abono que en una zona regular supone unos 500 € y el doble si la afición se comparte con la pareja.
    No acude gente joven porque, tampoco les va muy bien a ellos. Es verdad que se gastarán 100 € en el concierto de Beyoncé….pero esa artista no viene cada mes, ni el espectador de ella no va al siguiente macroconcierto y al siguiente… y siempre son muchos, sí, pero que se alternan.
    También los jóvenes, una de las inquietudes que tiene cuando acude a un concierto es que quiere ver y lo quiere hacer bien. Otros quizás más curtidos, valoran más la mística que se produce en ocasiones entre los artistas y los espectadores, o la magia indescriptible de la música.

    Sólo por eso vale la pena estar en el turno T y gracias a la existencia de ese turno y de mi fidelidad a él, soy capaz de salir corriendo los domingos a las 4, que es cuando más a gustito se está haciendo la sobremesa, mi único día sosegado y que gracias a esa auto obligación impuesta, desde hace años, me permite disfrutar de algo que me encanta, pues “si por mi fuera” caería en el tedio de la siesta.

    Los conciertos…ibercámara, palau100, etc…son otra cosa
    Sin abonos, simplemente no habría ópera pues es inviable organizar todo el tinglado para una o dos represnetaciones a no ser que sea Tosca, la Boheme, Aida,…. Sólo hace falta ver la ocupación de la sala los 5 días de Kitege…. Y sólo son 5 funciones… si se llena, será con una bonificación del 50%… porque a estas alturas, de perdidos al rio y mejor seguir haciendo caja, aunque sea poquito. Si estuviera fuera de abono ¿cuántas localidades habría vendido?

    Si algo me hace desistir de los varios abonos que tengo, serán las toses, los papelitos de caramelos, o ese público de una sola sesión que se ve en la obligación de comentar vaya usted a saber qué a la persona que tiene al lado. Eso sí que me mata y ya es omnipresente, en invierno por las gripes y en verano por los aires acondicionados.

    Creo que no se puede inventar mucho en este mundo, cuando falla la base y la formación musical en general…. Y los aficionados somos los que somos y nos vamos encontrando por todos los lados… y desde hace ya bastantes años.

    M'agrada

    • La dansa és un gènere que no pot mancar al Liceu, tot i que la ferradura (tota la vida haurem de lamentar el romanticisme sense sentit) treu molta visibilitat de l’escenari, però el que hem demanat molts abonats és que tingui un cicle d’abonament específic.
      Cm tot, si les companyies o els solistes s´n de primeríssima categoria, el Liceu s’omplirà, si venen companyies discretes, no.

      M'agrada

      • Mes enllà de la utopia, perquè Barcelona no és Paris, la dansa té una massa crítica d’un públic de pressupost low-cost, que no dona per portar aquestes companyies de primer nivell que son les que han portat fins al moment.

        Segregar-la dels abonaments d’òpera és fer-la desaparèixer. Només cal veure que la dansa -encara que només amb dos espectacles la propera temporada- continua tenint un abonament específic, amb el 25% de descompte. I malgrat això el Semperoper Ballet formarà part de tres torns d’abonament.

        M'agrada

      • Doncs aleshores si han de veure dansa a costa dels que no ens agrada la dansa, no em sembla lícit, és més no entenc això del low-cost. Com sabem que no dóna el pressupost. Quan hanm vingut aquestes grans companyies s’ha exhaurit el taquillatge.
        Que pensaries si als aficionats a la dansa haguessin de comprar Krol Roger o L’arbore de Diana per veure els seus espectacles?
        No té cap sentit, jo no crec que no hi ha prou públic disposat a pagar, el que no està disposat és a veure companyies mitjanetes amb coreografies poc rellevants a preus alts, per això em parles de low cost, ja que si ens visitessin les grans companyies i hi hagués la possibilitat de comprar bones entrades, no copades per els abonats d’òpera.

        M'agrada

  13. ¿Por qué comprar una entrada de abono en el Liceu con doce meses de antelación si seguramente dos días antes podré comprarla con un 15 o 20% de descuento porque tienen que llenarlo?

    Esta fue la pregunta que le hice hace un año a la Sra. que me llamó para que reconsiderase mi baja del abono. No me supo responder. Yo le dije que era una estafa ¿dónde está la ventaja para el abonado?

    Este año ya he comprado entradas con descuentos suculentos en varias funciones, y os aseguro que me he ahorrado dinero, tanto por las que no me interesaban ir a ver y que estaban incluídas en mi abono, como por los propios descuentos.

    O cambian la política de venta de entradas o el teatro se irá vaciando.

    M'agrada

    • Ells mateixos s’han embolicat de tal manera que els serà difícil resoldre-ho.
      Si no fan descomptes de darrera hora no ompliran o per ser més exactes, no es veurà tan buit, i si els fan augmentaran les desercions d’abonats.
      Complicat. A veure que proposen per la temporada 2015/2016 i sobretot quin nivell artístic tindrà.

      M'agrada

  14. Subvenciones que menguan, programaciones de calidad que no llenan el aforo, abonados que se dan de baja en masa, venta de entradas con descuentos golosos, funciones de repertorio… así en 2 años hemos pasado del círculo virtuoso al círculo vicioso….

    Y con estos mimbres ni un director artístico ni un buen director general, esto sólo lo arregla la Virgen vestida de blanco.

    M'agrada

  15. Joan

    Ampliant informació:

    Orquestra de Cadaquès – Simon Trpceski, piano – Orfeó Català – Gianandrea Noseda, director
    Programa: F. SCHUBERT: Rosamunde: Overture, D. 644
    M. RAVEL: Concierto para piano en Sol Mayor (*)
    C. SAINT-SAËNS: Concierto para piano nº 2 en sol menor, op. 22 (*)
    F. MENDELSSOHN: Die erste Walpurgisnacht, op. 60 (**)
    R. SCHUMANN: Sinfonía nº 3 en Mi bemol Mayor, op. 97 “Renana”

    i torna a venir a Barcelona l’orquestra de Cadaquès però no sé si al palau o a l’auditori el 26 de novembre:
    Orquestra de Cadaquès – Alexander Romanowsky, piano – Luis González, trompeta – Jaime Martín, director
    Programa: Obra por confirmar
    D. SHOSTAKOVICH: Concierto para piano nº 1, op. 35
    F. MENDELSSOHN: Sinfonía nº 3 en la menor, op. 56 “Escocesa”

    M'agrada

    • L’orquestra de Cadaqués, ara per ara no em fa gaire il·lusió, Noseda sí.
      Els programes són d’allò més estàndard o m’ho sembla en a mi?
      El Palau 100 en la seva línia de buscar els grans noms per omplir una nit el Palau, res a dir, enlluernen amb una llum ben potent.

      M'agrada

  16. Giacomo

    Em sap greu escriure un altre comentari més aviat pessimista, però potser som nosaltres que estem demanant la intervenció miraculosa de la Verge blaugrana.

    Per cert, no falten de part d’en Joaquim i dels altres infernemlandaires unes idees específiques sobre la organització dels abonaments. Nogensmenys, em sembla que principalment tots ens estem queixant del fet que la qualitat artística del Liceu està baixant i els preus no pas gaire.

    Ara bé, això és cert i evident; però demanar espectacles del nivell de fa pocs anys, a preus que no pugin molt i millor baixin (per exemple gràcies a descomptes més atractius per als abonats) és de somiatruites. Vist el pressupost que el Liceu tenia i el que té i sembla que tindrà, el teatre ha de gastar menys i cobrar més. Que a nosaltres no ens agradi és natural, però hem de partir d’aquesta necessitat. S’ho pot fer millor del Liceu amb el seu pressupost actual? Segur que sí, però no sabria quant. Mirem el que fa la competència.

    El Teatro Real de Madrid em sembla el millor referent. El pressupost és gairebé idèntic, a més hi ha el fitxatge d’en Matabosch, l’eterna rivalitat Barcelona-Madrid …

    Per la temporada 2014/15 el Real té vuit torns d’abonament ordinari d’òpera. El descompte sobre el preu de les localitats és el 5%. A la zona central del paradís el preu mitjà per cada òpera és de 82 € per les primeres quatre files, i 58 € des de la cinquena. Molt més per a l’abonament d’estrenes.

    Al Liceu, potser que la temporada és artísticament menys atractiva: en Joaquim i vosaltres ho podeu jutjar molt millor que jo. Però (al torn A) el preu mitjà a la zona 5 és de 57€ i a la zona 6 de 40 €. I el descompte per als abonats que ens sembla tant escàs és més que el 5%.

    Al Teatro Regio de Torí, que conec una mica, encara no ha sortit la temporada 2014/15. Pel 2013/14 s’han estat fent moltes de les coses que s’han suggerit aquí in fernem Land. Jo diria que en Noseda ha sigut un director musical excel·lent.

    Només hi ha quatre torns ordinaris, i un torn molt més car d’estrenes, com a Madrid. A més hi ha un abonament Verdi, un abonament Puccini, àdhuc abonaments a la carta. A més, s’hi apliquen descomptes atractius que quasi arriben al 20%. La variació dels preus és reduïda perquè només hi ha la platea; però amb un preu mitjà entre un mínim de 44 € i un màxim de 74 € els abonaments ordinaris acaben sent molt més populars que a Madrid.

    D’altra banda, és una temporada d’òperes conegudíssimes, tret The Rake’s Progress, i de cantants molt menys coneguts. Potser que el més famós entre tots és l’Ambrogio Maestri, que quan ve al Liceu no es considera una de les nostres glòries.

    No he mirat el que s’està fent a Lió, on també el pressupost és un 10% minor. No sé quin siguin els teatres de l’Europa central amb un pressupost al voltant dels 40 milions. Amb la informació parcial que tinc, em sembla que Madrid i Torí siguin dos teatres amb una direcció intel·ligent que estan fent coses interessants. Sens dubte no hem de tolerar que el Liceu ho faci menys bé, quan solia ser un teatre més ric i millor d’aquests. Però demanar la qualitat artística de Madrid als preus reduïts de Torí em sembla allò que es diu en anglès demanar xampany al preu de la cervesa.

    M'agrada

    • Al Regio sempre he tingut problemes per trobar entrades, bona senyal.
      El teatre és magnífic de visió en totes les localitats, com bé saps, i en canvi apliquen preus diferents segons la proximitat i centralitat de les entrades, una assignatura que el Liceu ja no pot demorar més.
      Les entrades són més barates perquè efectivament els cantants no són les lluminàries que hem vist al Liceu.
      Menys funcions que al Liceu i …Torí no deixa de ser una ciutat més “tancada” que Barcelona, amb menys turisme i amb una activitat musical important però més reduida. D’això em podríem dir més provinciana, m’erro?
      Jo crec que amb els diners que té la del Liceu es poden fer més coses de les que fan, o per dir-ho d’una altra manera, mot diferents a com s’han fet fins ara. El model cal canviar-lo per seguir fent òpera de qualitat, que no ha d’estar renyida amb res i amb ningú.

      M'agrada

      • Giacomo

        Si no m’equivoco, tu també vas viure a Torí i coneixes el teatre i la ciutat. Tens tota la raó: ciutat més provinciana, i senzillament força més petita. Amb la mateixa definició de àrea metropolitana, Barcelona té 4.4 milions d’habitants i Torí 1.7. El teatre també és un 30% més petit del Liceu pel que fa els seients.

        Però el Liceu està fent temporada 2013-14 amb 39 milions i n’espera 41 per al 2014-15. El Regio en va tenir entre 39 i 40 cada any de 2009 a 2011. El 2012 van ser 37, abans havien assolit fins i tot 50. Finalment el Regio és un teatre de 40 milions. El Liceu de les lluminàries i dels programes menys populars solia ser un teatre de 60 milions.

        Potser sóc un torinès provincià i un barceloní pessimista, però no crec que el Regio malgasti el seu pressupost; i per tant temo que no sigui possible que el Liceu segueixi fent molt més i molt millor ara que els pressuposts són gairebé els mateixos. Encara que m’agradaria molt equivocar-me sobre aquest segon tema (que no el primer …)

        M'agrada

      • Potser es tracta de no fer més, potser que comencem a pensar en fer-ho diferent.
        Segurament tot està inventat, però també aferrar-se a models estandarditzats ens bloqueja massa.
        D’un equip potent jo espero propostes potents, a veure…

        M'agrada

      • Giacomo

        Per cert sempre és possible fer-ho tot millor que tots els altres. A mi em semblaria raonable fixar-se en començar fent-ho tant bé com els millors d’avui, siguin el Real, el Regio, o qualsevol teatre millor d’aquests dos però amb un pressupost similar.

        De totes maneres, ja veurem el que fa el nou Liceu més pobre. O potser ho veureu. Avui he rebut la seva trucada que em deia que al torn que he sol·licitat em poden oferir les localitats sense visió del segon pis. Doncs ara com ara ja no tinc abonament. Potser després, quan s’hagi acabat la dansa dels vells abonats que es mouen cap el centre, quedarà quelcom per a mi al quart o cinquè pis. Si no, al menys quedarà establert que la baixa d’abonats només és un problema de ferradura.

        M'agrada

  17. Ducadimantova

    Hola Nois.
    Uffff, m’ha costat posar-me al dia…
    Molt bones idees! A veure si en prenen nota.

    Ara bé, estic d’acord en que el Liceu hauria de fer una repensada amb els abonaments… a veure si aquesta direcció nova ho fa (suposo que poc hauran pogut fer de cara a la 14/15)…

    En tot cas hi ha un tema que només s’ha tocat de resquitllada i m’agradaria saber què en penseu.

    – El liceu actualment té 14 torns entre temporada, reduits i populars. Tots en el fons són el mateix tipus de torn, només canvia la lletra.
    – Els 14 torns els omplemen un 10.000 abonats pel que heu comentat abans. És a dir, uns 800 abonats per torn de mitjana.

    Si el Liceu hagués de fer un nou torn d’abonament d’alguna de les tipologies que es proposen, el teatre té dos opcions (ojalà a algú de li ocorri una tercera…)

    1- Augmentar el número de torns amb tants com noves modalitats s’inventin (potser segons les recomanacions d’aquest blog 😉 ).

    Quines conseqüències tindria això?
    – primer: necessitarien més funcions de cada títol per poder donar resposta als torns. Això faria pujar el desencís de qui pensa que 15 toscas són masses (p.ex. Joaquim) o el descontent d’aquells a qui no els toca justament l’òpera que volen (quants ens hem queixat de que no ens toca Arabella!!).
    – segon: reducció de número d’abonats per torn, anant alguns als nous torns, potser més per aconseguir una localitat millor que per el que els hi ofereix, és a dir més dificultat per omplir i aleshores més necessitat de fer promocions d’última hora, és a dir més descontent per abonats i més abandonaments d’abonats buscant les ofertes d’última hora….

    2- El Liceu es carrega uns quants abonaments (p.ex. 2 de temporada, 1 reduit i 2 populars) i a canvi, en crea de nous.
    Quines conseqüències tindria això?
    – Primer: aproximadament 4.000 abonats donats de baixa de cop i que s’han de recolocar, si volen un torn estàndard segur que tenen molt pitjors localitats d’ara i si volen un torn dels “nous” doncs els hi tocarà definir-se com “verdians”, “joves”, “wagnerians” o el que sigui, i potser no s’hi troben del tot còmodes…
    – Segon: una baixada tant dràstica d’abonats potser no es podria recuperar amb les noves ofertes i si la meitat no renoven, ens trobaríem amb una baixada d’un 20% dels abonats. Com afectaria això a la capacitat del Liceu de contractar produccions i cantants de primer nivell?

    És a dir, el que em queda clar és que qui va començar a incorporar torns nous que eren clons dels que hi havia, ho va fer sense cap tipus de criteri de futur i va hipotecar la capacitat de maniobra del teatre.
    Ara costarà canviar-ho.
    Estaria be tenir torns nous, però…. amb quin dels dos escenaris ens trobaríem?

    M'agrada

    • M’has fet ballar el cap.
      El Sr. Guasch suposo que no ha estat a temps de fer els canvis que calen amb els abonaments, però està clar que els torns d’abonament tal i com els coneixem ara, s’han de reduir, i com ja han fet aquest any, no han d’incloure totes les òperes, però si hi hauria d’haver la possibilitat d’un abonament que ho abraci tot. Per això entenc que no és tan important preservar sempre la mateixa butaca (sí la zona) i si poder ser flexibles en en fer el màxim número de combinacions possibles per satisfer als abonats.
      En molts teatres, el Liceu també no fa gaires anys, els torns d’abonament no deixaven pràcticament entrades lliures a la venda. Això amb funcions fora d’abonament es pot esmenar en part, però ara que els torns presenten tants buits, crec que l¡oportunitat de re-dissenyar els abonaments, sempre i quan es faci amb tacte i sensibilitat, és una oportunitat única per fer més viable la fidelització.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: