IN FERNEM LAND

ALBERT GUINOVART: Concerts per a piano 1 i 2 i els Valsos poètics en CD


CD Guinovart

No és la primera vegada, ni serà l’última, que parlo de l’obra d’Albert Guinovart, sempre he manifestat el meu entusiasme per tot allò que escriu, la faceta més discutida de la seva valuosa carrera artística.

Mentre que el talent com a pianista ha assolit la unanimitat de públic i crítica, no són pocs els que arrufen el nas quan es tracta de parlar de les obres que ha composat, ja siguin per a la sala de concert o pel teatre, no és sortosament el meu cas.

No voldria semblar un provocador si us dic que el que fa Guinovart em sembla “revolucionari”, ja que malgrat saber que la seva música no serà ben rebuda per la crítica i fins i tot els programadors, que tot i sabent l’èxit quasi garantit que obtindrà per part del públic, més aviat es resisteixen a programar-lo a les sales de concert i sobretot als teatres d’òpera, on és pràcticament impossible esperar que programin res seu, potser tement que acabi assolint un èxit multitudinari.

La música de Guinovart és obsesivament melòdica, més encara, provocativament melòdica i no se n’està gens de fer de la melodia, juntament amb l’orquestració brillant i post romàntica, els cavalls de batalla de les seves obres, també les destinades a la sala de concert, on molts pensen que aquests recursos són anacrònics. Ell ha manifestat més d’una vegada que no comprèn la música sense la melodia.

Guinovart toca fibres que en a mi m’estimulen i això em fascina, és per aquest motiu que l’arribada d’aquest CD que va sortir a la venda el passat mes de març i que es presenta dimecres vinent (11 de juny) al Palau de la Música Catalana, amb els concerts per a piano i orquestra números 1 i 2, juntament amb els valsos poètics (obra tan sols per a piano), em fa una especial il·lusió, i denota que la multinacional SONY  ha apostat per un compositor que de ben segur li pot reportar, en aquest moment de xifres de venda alarmants, un petit respir. És tota una aposta i el segell japonès ha triat la State Symphomy Academic Orchestra de Sant Petersburg i al director Vasily Petrenko, per enregistrar-lo amb el propi Guinovart, qui millor que ell, al piano.

El concert per a piano i orquestra número 1 porta el títol de Mar i Cel, i és que el compositor utilitza les principals melodies del famós musical per estructurar els tres moviments preceptius (fins i tot en la forma Guinovart és “rupturista”, Moderato-Andante-Allegro.

El concert és brillant i molt agradable d’escoltar, però en a mi no m’acaba de satisfer, suposo que en part pel fet que les melodies tan escoltades en mil i una versions que el propi compositor ha fet de la seva obra més popular, hi té molt a veure.  No sé quina impressió pot causar en un públic que no hagi escoltat mai el “Per què he plorat’?” o el himne dels pirates, però en a mi que estic una mica saturat per la versió original, la suite pianística que alguna vegada interpreta com a propina en els recitals o fins i tot la versió per a cobla i piano, que és l’origen del concert, penso que el material melòdic està excessivament utilitzat, i malgrat la inspirada rauxa melòdica i potser per la popularització i divulgació tan extensa d’aquests temes, escoltar-los en un format de concert per a piano i orquestra em semblen massa reiteratiu, i una solució excessivament crematística, si se’m permet el terme. Són les melodies les que conformen el concert i acaba donant la sensació que més que un concert estem davant d’una suite simfònica amb piano, dels temes del musical, quelcom que resta unitat a l’obra.

El concert número 2 és tota una altra cosa. Porta el títol de “Traces“, està dedicat a Sergi belbel  i és una declaració de intencions i un homenatge als compositors que marquen aquest traç vital de Guinovart. Des de l’evocador Moderrato inicial no deixarem d’assaborir ressonàncies de Rakhmàninov sobre tot, però també de Txaikovski, Poulenc, Debussy, Bernstein…de tots aquests i altres, però també de Guinovart és clar, d’aquell so, d’aquell tractament harmònic, i d’aquells girs melòdics que l’identifiquen i atorguen la personalitat i definitiva autoria.

L’escriptura és brillant, la melodia desbordada i inspirada, l’orquestració suggeridora de melodrames cinèfils dels anys daurats del Hollywood nodrit per compositors centreeuropeus titllats de degenerats per els degenerats i emigrats als Estats Units a la recerca de subsistència i dignitat.

Guinovart ho posa molt difícil als pianistes que vulguin interpretar el seu concert, ja que es necessita un virtuosisme tècnic al costat de la càlida emotivitat expressiva, per sortir-ne airós. Escoltat per Guinovart és tan brillant com aparentment senzill, però és fàcil percebre la quantitat de paranys i l’exigència a la que sotmet al solista.

Aquest segon concert és una obra que sense prejudicis estúpids hauria de formar part del repertori de molts pianistes. Quan la música és bona transmet i Guinovart en això hi té la mà trencada.

El disc de durada més que acceptable (73’38”) es complerta amb els deliciosos valsos poètics, un altre homenatge, aquest a Enric Granados, del que Guinovart és un preuat intèrpret i al que parafraseja fins i tot en el títol que el compositor lleidetà  va utilitzar per a una de les seves obres més inspirades.

L’obra de Guinovart és d’una delicadesa deliciosa, íntima i bella sense contemplacions i d’una senzillesa expositiva aclaparadora..

Un disc que per a mi hagués pogut ser del tot magnífic si Mar i Cel s’hagués quedat en el format original, fent historia del teatre musical català i no espremut fins l’esgotament dels oients (alguns si més no) casolans, i completat amb alguna de les nombroses i magnífiques composicions que Guinovart té per a orquestra i piano.

Petrenko s’esplaia en els nombrosos moments que l’orquestració permet un lluïment tan brillant i esplendorós com evocador i poètic, mentre que l’orquestra sona esplèndida en una gravació on els enginyers s’han esmerçat en la presa de so.

Us deixo amb un youtube dels valsos poètics

9 comments

  1. Em comenten joves estudiants de composició que tothom té clar que cal tornar a la melodia i les formes tradicionals, però encara hi ha una vella guàrdia que controla els cànons estètics i es resisteix a desaparèixer. Bé, i que la música experimental és més accessible per als mediocres, clar.

    Fa poc vaig sentir les peces de dos d’aquests estudiants que van presentar en un concert. El primer va compondre un molt apreciable concert per a violí i cordes i un altres per trombó i orquestra, el segon unes peces infumables únicament basades en textures sonores “originals”. Doncs la crítica oficialista va lloar aquest segon i va posar el primer a parir per “convencional”.

    M'agrada

    • Si les obres “revolucionaries” no arriben als auditoris serà difícil que la imposició oficial canvií.
      No he llegit que ha dit la crítica especialitzada d’aquest disc, m’ho imagino, i també m’imagino que als programadors els costarà posar-les en el seus programes, a no ser que els artistes les comencin a imposar en el seus repertoris.
      Cal sacsejar una mica més.

      M'agrada

  2. Bernat

    Fantàstic el CD de Guinovart, fa molta falta un poeta així avui en dia. A part, ens recorda grans compositors com Granados que semblen oblidats a casa nostra, aquesta tasca de reivindicació musical fa molta i molta falta per preservar el patrimoni que tenim.
    Sembla estrany que algú que ha composa amb els fonaments de com ho feien els grans clàssics-romàntics sigui un “revolucionari”, quan sembla que molts compositors opten per experimentar deixant de banda la sensibilitat, cosa que Guinovart, per descomptat, no fa.

    PD: Granados era de Lleida, no de Camprodon, aquest era Albèniz! Gràcies per aquesta crítica!

    M'agrada

  3. Ferran

    ‘Traces’ és una meravella, cert que jo sóc molt pro romàntic i que sense Rachmaninoff gairebé no entenc ni la meva adolescència…, però no puc deixar d’entendre com a aquest senyor, Catalunya no el té encimbellat en un pedestal. De tota manera, segur que Guinovart creixerà encara molt més i ens anirà oferint en els propers anys autèntiques joies.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: