Feia temps que algú m’havia advertit que Christina Scheppelmann seria la nova directora artística del Liceu, i qui m’ho va dir no estava gaire satisfet de l’elecció, ja que deia que el perfil no era l’adequat i que semblava que l’elecció es devia més als contactes que la Sra Scheppelmann, fins ara directora artística de la Royal Opera House de Masqat a Oman, podia portar al Liceu, que no pas per el discurs artístic que podia portar.
Ben mirat la direcció artística a Oman, per molt Royal Opera House que porti al davant, no em sembla la cosa més estimulant del món, tampoc que hagi estat ajudant del director artístic de l’òpera de Whastington, un teatre d’escàs pes específic per molt Plácido Domingo que hi hagi al darrere, avala gaire la seva experiència. El cv d’aquesta respectable senyora em costa creure que sigui el millor de tots els currículums presentats. També em costa imaginar que al Liceu aquesta senyora cobri igual o més que a Oman, ja que de ben segur la seva nòmina en aquell Palau de les mil i una nits devia ser escandalosa, ara bé, quin futur o prestigi li reportava ser directora artística allà?. Ho ha sacrificat per obtenir el prestigi que necessita la seva incipient carrera, que francament no és molt lluïda. La tasca que ha fet allà no crec que sigui un aval artístic aclaparador per contractar-la al Liceu, un teatre que no cal dir que al darrere té una història gloriosa i que en els darrers anys s’ha situat en el panorama internacional gràcies a l’equilibri entre la modernitat i la tradició, però queden unes mancances i llacunes molt importants per resoldre en mig d’un conflicte laboral no resolt que en part haurien de recaure en la seva direcció. Serà ella capaç?
La senyora Scheppelmann (Hamburg 1965) potser podrà portar contactes interessants a nivell de finançament, espònsors que potser ompliran les llotges del Liceu i les paupèrrimes arques d’una tresoreria ara més que inexistent, deficitària. Potser l’opció és econòmicament molt interessant, però jo esperava per la direcció artística quelcom diferent i de la direcció general també, és clar.
La primera recerca a la pàgina web de La Royal Opera House Muscat de la Temporada 2013/2014 en l’apartat òpera, m’ha inquietat, ja que quan he premut l’enllaç All performances, el cartell diu: “There are no perfomances whitin the dates you selected.Please selected another time frame”.
Ho podeu comprovar vosaltres mateixos:
http://www.rohmuscat.org.om/Performances?listType=season&category=1&from=2014/5/20&to=2014/6/1
Preocupat he anat a la temporada 2012-2013, és clar que al web no n’hi altres, i aleshores la recerca em diu: Aida, La Bohème, Simon Boccanegra i Madama Butterfly, entre setembre del 2012 i abril del 2013
http://www.rohmuscat.org.om/Performances?from=2012/09/01&to=2014/01/01&listType=season
Preocupat del tot he anat a veure que més feien en aquest fastuós palau operístic i durant aquesta temporada hi ha una cosa anomenada The Lights of Andalusia que possiblement faria les delícies de la guirilàndia ramblera que passa amunt i avall de la façana del Liceu dia i nit.
Potser el meu desesperat anàlisi és prematur, potser em deixo influenciar per l’amic que ja em va alertar, dient-me que la senyora Scheppelmann tenia un perfil d’aprenent de la senyora Schmidt que regne a Les Arts, però òbviament sense l’experiència i l’agenda de contactes artístics d’aquella, és clar que els possibles petro-dòlars podien ser un condicionant de pes a l’hora d’escollir-la.
El poc que s’intueix del que ha programat allà, quadra perfectament amb el que el Sr, Guasch ha declarat reiteradament, títols populars, produccions fastuoses i gens polèmiques, cantants de solvència (només solvència) i varietat de gèneres musicals, des de l’òpera (popular sobretot) al teatre musical i als espectacles per a turistes poc exigents. Tot quadra, i si de passada ens porta uns quants xeics àrabs disposat a invertir al Liceu, a canvi de la reconeguda generositat hospitalària que Barcelona dóna als turistes amb la cartera ben farcida, tenen garantides llotges, palaus de Montjuïc a disposició o les millors suites dels millors hotels, i qui sap si un canvi de nom o una mitja lluna a la façana del Teatre. Com deia Cole Porter Anything Goes.
Que Déu o Alà ens agafi confessats.
Espero més notícies,és clar i si cal ja li faré un apunt a l’alçada.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Jo m’abstinc d’opinar. Veurem… ojalà ens sorprengui.
M'agradaM'agrada
A mi ja m’han sorprès 😦 a veure si la cosa no va a més….
M'agradaM'agrada
Ay, Señor, la que nos espera!!!
M'agradaM'agrada
no pinta gaire bé, no.
M'agradaM'agrada
Li haurem de concedir un temps de gràcia però el post no em deixa precissament tranquil. Si ens pot portar sponsors espero que aquests diners es facin servir per fer una programació com cal. I espero que no acabem convertint el Liceu en un receptacle d’espectaccles varis. Toca esperar.
M'agradaM'agrada
Tot el temps de gràcia que calgui, però l’elecció i la manera de presentar-la, com de corre-cuita i en cap de setmana, no sembla un bon presagi.. M’agradaria equivocar-me i si el fitxatge confirma l’encert que m’agradaria, no estalviaré elogis i em flagel·laré fins el suplici per haver dubtat d’un perfil tan interessant, però d’entrada no és el que esperava, o més ben dit, no és el que desitjava.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord Joaquim.. Tan de bo ens equivoquem, però com bé dius, no és un bon presagi.
M'agradaM'agrada
ës el perfil perfecte per el Sr. Guasch. AL menys tenim coherència estètica.
M'agradaM'agrada
he visitat la home i performances de la ROHM i el 2013, Butterfly, El Vaixell, Barber, Traviata, Noces de Figaro i Maria Stuarda. haurem de veure com anem.
M'agradaM'agrada
Doncs jo al 2013 no he sabut veure res, en qualsevol cas confirma el meu temor i els repartiments…com els del Liceu de l’any vinent…
M'agradaM'agrada
Crec que, com sempre, cal donar un vot de confiança i veure com van les coses, que evidentment, per molt bé que ho faci en un aspecte, no agradarà gens als que prioritzen un altra, i a la inversa.
Pel que fa a l’experiència, Guardiola quan va venir al Barça, tampoc tenia un gran curriculum com entrenador.
M'agradaM'agrada
Aquesta senyora va ser ajudant, com Matabosch, del Doctor Albin Hasenroth, Matabosch al cap dels anys ha fet el que ha fet, aquesta senyora encara sembla una becaria al seu costat. Això és simptomàtic, al menys per a mi.
Guardiola no havia tingut temps de fer res, aquesta senyora sí, i ara per ara….
M'agradaM'agrada
Si més no, sorprenent. Impossible dir més donat el total desconeixement del que ha estat la carrera de la Sra. Scheppelmann. La poca transperència amb que es duen aquestes coses crec que impedirà saber quins eren els altres candidats, però estareu d’acord que seria un exercici de debat riquíssim i insuperable conèixer el perfil dels altres candidats, oi? Em sembla que ens enduriem moltes sorpreses. Com que no puc creure que no hi haguessin de major o més acreditada experiència professional tot em fa pensar que o la Sra. Scheppelmann ha estat molt convincent i brillant alhora de presentar el projecte artístic o bé té una bona cartera de representants i contactes, o totes dues coses alhora. El que passa és que si això és veritat aleshores no sé que feia a Oman, i no sé com des d’alli s’ha pogut montar una xarxa de contactes que garanteixi un bon nivell de produccions i d’artistes quan no les necessitava per a res. Si alguna prestigiosa producció o alguna gran veu es passen per Oman ben segur que no és per la projecció que ofereix la seva Royal Opera House ni per la amistat amb la direcció artística. No sé si m’explico.
La sorpresa la veritat és que és maiúscula, aixi que espero i desitjo un altre sorpresa de les mateixes proporcions quan per fi, en viu i en directe, ens expliqui els seus plans per a casa nostra. Sorpresa positiva, evidentement. És a dir, la botella sempre mig plena, i quan es vegin els resultats aleshores ja passarem comptes.
M'agradaM'agrada
Procediment estrany, elecció opaca i candidat preocupant, així és com ho veig jo.
El perfil sembla inferior al de Matabosch i en a mi això d’anar enrere com els crancs no m’agrada.
Sempre he cregut que en un procés de selecció el que relleva al antecessor ha de mostrar com a mínim el mateix nivell del que ha marxat, encara que la filosofia del projecte sigui radicalment diferent, però anar enrere, MAI.
M'agradaM'agrada
Seguim amb la germanització. No ho dic amb cap ressentiment; només ho constato i això vol dir una manera molt particular de fer i veure les coses. M’hauria agradt més algú de l’àrea mediterrània, que aportés més “lluminositat” i s’allunyés durant una temporadeta dels “koncepts”. Com és lògic, no he tingut cap interès en seguir les temporades de l’Òpera d’Oman i, per tant, desconec quins són els projectes.
Com la majoria dels que m’han precedit, no sóc gens optimista.
M'agradaM'agrada
Jo crec que aquesta senyora t’agradarà molt.
Estàs equivocat Pere, si mires les produccions que aquesta senyora ha contractat a Oman són molt “italianitzants”, res de germanització i de “koncepts”
M'agradaM'agrada
D’aqui poc el Liceu s’anomenarà ‘Vodafone Liceu’ !
M'agradaM'agrada
Ai mare! deixaran que els mòbils sonin durant les representacions? 👿
M'agradaM'agrada
Lo he dicho mil veces y lo repito: el Liceu se convertirá en un sucedáneo del Olympia de Paris, con la Pérez-Cruz a todo trapo, algún musical superamplificado y…algunas óperas que a todos gustan. “Aïda”, “Carmen”, “La Bohême” y cantantes como los que van a cantar ópera este verano en el Grec…, para que no se diga.
M'agradaM'agrada
No m’agradarà gens tenir-te que donar la raó.
M'agradaM'agrada
Supongo que ha sabido venderse ofreciendo lo que director general quería escuchar: títulos de repertorio, intérpretes de rebajas y producciones “buenas, bonitas y baratas”.
Un director artístico de categoría no se rebajaría a estas condiciones, sospecho que por eso no han conseguido un candidato mejor.
Tendremos que esperar a ver 1) que quiere hacer y 2) que le dejan hacer… Las dos cosas son igual de peligrosas. Esperemos, por el bien del Liceu, que no se junten el hambre con las ganas de comer.
M'agradaM'agrada
Quizás a ella le encartará hacer lo que quieren que haga. Solución perfecta, pero ¿Y nosotros?
M'agradaM'agrada
Me he dejado algún que otro acento por el camino, sorry. Culpa del móvil.
M'agradaM'agrada
Força decepcionant pel que comenteu i ho reafirma l’enllaç que ha posat el Joaquim. Esperem que aquí faci una programació diferent de la que ha fet a Oman. Segurament que han anat a buscar recursos econòmics i per això han triat a aquesta senyora. Espero que com a minim es puguin solucionar els problemes monetaris.
Ara ens toca esperar i a veure que ens explica, espero que no pensi fer el mateix que allà, tenint en compte que el públic barceloní no té res a veure amb el d’Oman de ben segur.
A veure si les pròximes informacions al respecte són més esperançadores.
M'agradaM'agrada
La programació que ha fet allà s’¡assembla molt a la de l’any vinent al Liceu, tret que a Oman l’Arabella deu estar prohibida pel llibre sagrat dels xeics.
Jo no sé si la formula comercial serà la millor pel Liceu, però estic segur que per a molts liceistes no ho serà.
M'agradaM'agrada
Sou molt crítics. A vosaltres us voldria veure si fóssiu del Barça i sentíssiu que els defenses que us porten són Marquinhos i Mathieu…
Per la temporada vinent tenen Macbeth, Manon Lescaut, Falstaff, My fair lady, Don Pasquale i La cinderella. Entre els concerts (però cal tenir en compte el que diu Josep Olivé dels grans noms que s´acosten a aquestes latituds) apareixen Beczala i Muti. Però el que més m´ha agradat és l´apartat de músiques del món: Paco Peña flamenco dance company, Estrella Morente, Miguel Vargas dance theatre, i Tomatito the Legend of spanish guitar. Guouuuu!!!
M'agradaM'agrada
AL menys el Barça es ven en Cesc i en treu benefici, però al Liceu costa molts diners treure els que no donen la talla.
M'agradaM'agrada
L’onada de conservadorisme també arriba al Liceu. Amb la primeres fotos del post, ja està tot dit. Recordeu allò del Molins que les òperes havien de ser una mica cursis. Quin avorriment..
M'agradaM'agrada
Tenim la tempesta perfecta.
Tot a punt
M'agradaM'agrada
Que tenga suerte y sobre todo independencia Frau Christina de los poderes fácticos y políticos que tambien mandan en el Liceo!
Pero le preveo un panorama más que difícil y en las antípodas aquí, de lo que ha podido hacer con los petrodólares en Omán ( quien va a la ópera allì, salvo el sultán , su ” harén ” y algunos de los ricos occidentales europeaos, australianos o USA que allí viven???) y en sus años de USA donde manda lo privado sobre lo pùblico
M'agradaM'agrada
Allí les daba lo que querían ver los que pagaban, pero aquí no lo tengo tan claro. ¿Quién paga aquí?, Las administraciones ya no, o no tanto, aunque mandar quieren seguir mandando ellos, los esponsors querrán lo mismo que los jeques y el público…, no sé porqué dentro de cada uno de nosotros hay un director artístico. Si ella no tiene el criterio muy claro e impone una ética y una estética artística, lo tenemos mal.
M'agradaM'agrada
Matiz; un “lujo”más económico que en Bcn, y una emoción grande, disfrutar de la música de Verdi en Muscate, (cuando por razones laborales estás a miles de kms de cualquier otra posibilidad), compartiendo sala y emociones con aficionados omaníes, emiratís y occidentales, incluso con algún turista despitado, que también.
Demos un voto de confianza a la nueva, que haya nacido en Hamburgo me da una cierta tranquilidad, supongo que si es lista sabrá adaptarse a su nuevo público liceísta.
M'agradaM'agrada
¡Qué alegría verte por aquí!
La cosa está si se adaptará alñ público de Barcelona (no sé lo que quiere el público de Barcelona si he de decirte la verdad) o a la nueva dirección, que si sabemos lo que quiere.
Yo me resisto a pensar que el Liceu se convierta en un teatro sin ambición,artística y cultural. haber nacido en Hamburgo no debería ser ni una ventaja ni un inconveniente, en todas partes hay de todo, aunque si he de serte sincero que a u edad a lo máximo que haya llegado es a Directora Artística de laRoyal Opera House de Muscate, lo encuentro más propio de uno nacido en Villafuente de la Secana que no de Hamburgo, aunque poco podrá hacer si lo que quiere programar no es “rentable” y aquí radica la madre de todas las batallas.
Un besazo enorme.
M'agradaM'agrada
Realment preocupant. La trajectòria antreior. Va acabar enemistada amb el clan “Domingo” quan van treballar a Washington. Està clara la programació: Aidas i Bohemes amb produccions agradables a la vista, operetes, etc…
Una gran equivocació: Això no es el que volen els aficionats de Barcelona (abonats o no), i tampoc el turisme. El d’esperdenya pot ser assistiria a una funció de “Les Miserables” però a un preu competitiu, proper als 20 euros, pero el turisme d’opera, amb més poder adquisitiu, no vindrà a veure Aida. El turisme d’opera es el que hem vist a més d’una funcio de Kitek o Walkure, a 120 euros de preu d’entrada mitjana.
Crec que el problema més gran de la direcció actual del Liceu es precisament el desconeixement del mon de l’ opera i el teatre.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb tu Francesc, el turisme d’òpera no vol títols arxiconeguts amb repartiments de segona i els aficionats de Barcelona tampoc.
M'agradaM'agrada
Ep! abans que els turistes culturals som els catalans que estimem la cultura i la música, i si ja comencen per no tenir-nos en compte, poc m’importen els turistes. És clar que són necessaris per donar consistència al projecte, però em temo que els turistes que busquen ells són els mateixos que volen que ho gastin tot a les botigues del Passeig de Gràcia, i això és molt efímer, avui els tens i demà no, aquesta és la Barcelona que estan edificant i aquest Liceu que s’albira quadra a la perfecció.
Em preocupa.
M'agradaM'agrada
Els turistes que compren en el Passeig de Gracia no son els que van a veure Aidas i Miserables
M'agradaM'agrada
Potser tens raó, no els donen temps a anar l’opera.
M'agradaM'agrada
El problema benvolgut Francesc és que el que dius, sí, i també que la política cultural de la Generalitat no té cap projecte específic per el primer equipament (fins ara) cultural del país. A partir d’aquí s’entén tot.
M'agradaM'agrada
No tinc els coneixements per comprendre si aquesta elecció és tant preocupant com dieu. Superficialment, no em sembla un desastre.
A la ROHM al 2013-14 es van fer:
– Il barbiere di Siviglia del San Carlo di Napoli
– La traviata del Macerata Opera Festival
– Le nozze di Figaro de la Wiener Staatsoper
– Maria Stuarda de la Welsh National Opera
– I Capuleti e i Montecchi de l’Arena di Verona
– Rusalka del Teatre Nacional de Brno
Al 2014-15 es faran:
– Macbeth del Teatro Verdi di Trieste
– Manon Lescaut de la Deutsche Oper Berlin
– Falstaff del Teatro Regio di Parma
– Don Pasquale del Teatro Comunale di Bologna
– La Cenerentola de la Bayerische Staatsoper
– My Fair Lady de la Oper Köln
Potser que no sóc prou exigent, però no em sembla tot Aida i Bohème. D’acord, a mi també m’agrada més Die Walküre que My Fair Lady. Però d’altra banda hi ha la Rusalka que em sembla que normalment aquí in fernem Land considerem una de les riqueses del nostre passat que ara estan en perill.
Si a Oman es fa una temporada amb 6 òperes, no estic segur que sigui productiu fixar-nos en el que passa amb les seves “músiques del món.” Al fi, la ROHM també programa música militar, però no esperaria la banda dels Mossos al Liceu. A veure si sóc massa optimista.
M'agradaM'agrada
Per ella sola no és preocupant,m però la suma de totels factors és la preocupant.
Ja he dit una mica més avall que ella és el perfil perfecte per un projecte que ja s’albirava preocupant.
A Oman feia el que els xeics volien veure i aquí farà el que la direcció general creurà més convenient, per tant aquesta llista es repetira amb les corresponents i múltiples variacions, però desenganyat, ni programes Zemlinski, ni òpera alemanya dels principis del segle XX, ni òpera eslava, ni títols oblidats de Rossini, Verdi, Mercadante o Meyerbeer.
JO EM VULL EQUIVOCAR, però aquesta senyora de gran professionalitat, ningú ho posa en dubte farà el mateix que ha fet allà on t’ha anat fins ara, i ho farà bé, és clar.
M'agradaM'agrada
D’acord amb tot. Però hi ha un altre fet greu. Una cosa son les operes, i aun altre les produccions. En l’historial el més modern que hi he vist ha estat un Gilbert Deflo. Cap producció de regieteather, com ara es diu…
M'agradaM'agrada
Em preocupen molt més les òperes que les produccions en a mi, i els cantants és clar.
M'agradaM'agrada
D’acord Giacomo, però no es el tipus d’operes i produccions que avui en dia posa qualsevol teatre modern d’ Europa. Crec que els aficionats catalans estan més d’acord amb el que s’ha fet fins ara, i aixì tambè el prototip de l’aficionat europeu (turista) que es desplaça a una ciutat fora del seu país per veure una opera. Per no parlar ja dels Arabesque, My fair lady, i tomatitos. Ah¡ i no parlem dels cantants…
Per cert: la nova directora va estar a Washington, pero ningù no explica com va acabar amb els Domingo que, tot i el seu conservadurisme, han fet coses interesants amb produccions inventives i, sens dubte, cantants més que solvents. La cosano la veig precisament per aquì.
M'agradaM'agrada
Fa molt temps que us llegeixo i sento molta admiració pel blog; bé, per la majoria de posts. Us felicito. El felicito.
Però fa un moment; llegint el que em sembla una veritable cacera dels que “no pensen ni comparteixen com jo” ; he decidit escriure.
I em pregunto:
Quin pes específic té el seu benvolgut amic ( i millor obviar el seu nom) que fa que vostè condicioni els seus comentaris al seu parer?
Li sembla un comentari encertat el valorar una professional abans que presenti el seu projecte i propostes?
Acostuma a realitzar crítiques dels cantants abans d’haver-los escoltat; tot i tenir-ne referències?
Jo m’esperaré a que presenti el programa, més enllà del ja previst per en Matabosch. Per cert; tot ho fa bé aquest sr?
I recordar finalment que el Liceu és de TOTS. Dels que pensen com vostè i dels que no. Dels qui els hi regalen les entrades i dels que paguem sempre, com jo.
Estimat senyor; estar ressentit amb aquells que no pensen com vostè; i a voltes amb el món sencer; no ajuda a construir un bon futur pel Liceu.
Salut,
M'agradaM'agrada
Benvolguda Lucia, benvinguda al blog i moltes gràcies per comentar.
Ara ja no és un amic, ara ja en són dos o tres, però deixe-m’ho, són amics que tenen una visió operística molt similar a la meva, que no ha de ser la millor, per a mi ho és, però en só molts els que volen una altra programació i unes altres produccions, potser vostè també. Si és així han d’estar bastant més contents que jo.
La senyora Scheppelmann és una gran professional, ningú ho posa en dubte i passats els dies, que aquí seran tres o quatre anys si es respecta tot allò que ja estava contractat o aparaulat, començarem a veure per on van els trets, però el que ha fet fins ara (això ja ho podem veure) sempre ha anat en la línia que en a mi no m’agrada, i si a Oman ha satisfet els desitjos de qui pagava, aquí satisfarà els desitjos de la direcció general i del President del Patronat, que volen una programació bastant diferent al que el Liceu ha ofert en els darrers anys.
Em preocupa, és clar, perquè estic segur que la senyora Scheppelmann ho farà perfecte.
Ara bé, quan parla de ressentiment em dol, de la mateixa manera que em dol que d’una manera o altre deixi entreveure que jo vaig de franc al Liceu, i és clar, aquí sí que haig de recriminar-la, si m’ho permet, ja que a part dels dos abonaments, compro moltes entrades, però moltes de moltes altres representacions, concerts i recitals, i li asseguro que la meva situació econòmica és catastròfica.
Puc entendre que el que em vol dir vostè és que ja és hora de que el Liceu doni un tomb al tradicionalisme, em sabrà greu si passa, i per això em preocupa aquest nomenament, perquè tot sembla indicar que a partir d’ara vostè estarà molt més contenta que jo, i per això he fet aquest escrit.
Mantenir-se en un estat d’alerta sempre és bo pel futur del Liceu.
M’agradaria que sempre que ho vulgui ens deixés la seva opinió,la diversitat fa d’aquest blog un referent.
M'agradaM'agrada
Não a conheço. Espero que tenha sido uma boa escolha, e que ela possa realizar um bom trabalho nessa casa de ópera tão importante.
Sucesso!
M'agradaM'agrada
Gràcies José Carlos, esperem que sàpiga estar a l’alçada del teatre que l’acull i de la seva historia passada i recent.
M'agradaM'agrada
Estic preocupada. Ens espera un futur molt dolent. Dic ens espera perquè el Liceu en serà víctima, però nosaltres també. El triomf de la mediocritat. Per això un concurs internacional i tant de temps d’espera?.
M'agradaM'agrada
No diria dolent, potser mediocre o qui sap si mancat de l’interès que m’agrada trobar en l’òpera. El que s’intueix, sense ganes de fer-me repel·lent no tinc bastant superat.
Haurem d’esperar una mica per veure si he errat de cap a peus en la meva premonició.
M'agradaM'agrada
Bon dia i moltes gràcies per respondre’m.
Com li deia, fa molt temps que el llegeixo i m’interessa el que i el com escriu. Admiro la seva capacitat de treball i també el seu altíssim nivell cultural. Sempre m’ensenya, o em fa pensar i li agraeixo.
I precisament des de la intel•ligència i la sensibilitat que trobo en la majoria de textos que escriu; no deixen de sorprendre’m alguns posts que vostè dedica a l’actual Liceu i al seu futur.
El meu parer és que fa ja molts anys que el Liceu ha tocat fons i que la seva gestió m’ha semblat allunyada del sentit comú. Un teatre on uns pocs han fet el seu particular agost. Una plantilla de “dives i divos” que sota la pretesa premissa de la qualitat han cregut que allò era casa seva i s’han blindat econòmicament amb sous milionaris. De la programació de les darreres temporades? Ni m’hi poso; seria un no acabar. Quants cops he tingut ganes d’aixecar-me i no tornar més.
Hi ha moltes raons que em fan pensar que qualsevol canvi ha de significar anar a millor. Aquest darrer concurs sol ha rebut crítiques i crec que estem en un país que alguns encara pensen “que tot ha de canviar per què tot segueixi igual”. Jo li dono el meu vot a la no-endogàmia; a la renovació i al no tenir por de què uns quants mirin el procés i no hi estiguin involucrats.
Per acabar, deixi’m dir-li, que quan deia “entrar de franc al Liceu” no em referia a vostè particularment; feia referència a les moltes persones que sí ho fan. I afegir que em dol que la seva situació econòmica sigui precària; sobretot pensant en l’amic o amics –com diu vostè- que podrien solucionar-ho fàcilment. No parlo de petites col•laboracions. Si el llegeixo és per què penso que vostè és un professional; i als professionals no se’ls hi dona almoina; se’ls hi paga i molt bé.
Li desitjo lo millor. Salut,
M'agradaM'agrada
Benvolguda Lucia, és norma de la casa contestar a tothom, una norma que jo valoro molt ja que en altres llocs no es dignen a fer-ho, ni que sigui com a cortesia de qui es digne visitar i comentar en un blog que per això és públic.
L’actual Liceu em preocupa molt i el futur també, no és d’estranyar doncs, que la meva preocupació es traslladi en el blog que sempre intenta ser el reflex del meu pensament. Puc estar equivocat, és clar, m’equivoco com tothom, però els fets que estan passant al Liceu em confirmen les meves sospites del rumb que està prenent el teatre, un rumb que li he de ser franc, no m’agrada.
El Liceu havia de canviar, feia molt temps que s’haguessin hagut de fer canvis profunds, però el principal responsable del primer equipament cultural de Catalunya, la Conselleria de Cultura i els diversos consellers que l’han encapçalat, no han fet res tot i les mostres evidents del desgast d’una estructura sobredimensionada en costos, ancorada en la complaença d’un èxit de públic cal dir que minvant des de feia ja bastants anys i en els darrers, fins i tot amb queixes del públic que veia com el Liceu anava a la deriva amb un director general incapaç de redreçar-lo, ans al contrari provocant un enfonsament més ràpid.
Han designat al Sr Guasch, un expert en netejar i redimensionar empreses fins portar-les al benefici econòmic, que de ben segur trobarà la manera de fer que l’equipament funcioni de la manera més eficient i professional, d’això no en tinc cap dubte, malgrat que ell sòl no ho podrà fer i s’haurà d’envoltar d’un equip de professionals a l’alçada de la importància del Liceu, no cal dir que una eina d’Estat d’aquelles que els polítics no es cansen de posar-se a la boca quan es tracta de fer proclames patriòtiques, però que es relega massa sovint a un pla de residual notorietat.
Les declaracions que en el seu dia va fer el President del Patronat, el Sr. Molins, alertant de que els propers anys serien anys de programació “carrinclona” (em sembla que va ser aquest l’adjectiu emprat”, van motivar una alerta generalitzada. Què vol dir carrinclona? Un equipament cultural no es pot permetre ser carrincló, potser modest, però carrincló? Volia dir amb això que ens hauríem d’acostumar a Bohème, Butterfly, Traviata o Elisir?, tot i ser així no crec que l’adjectiu només anés destinat als títols, ja que aquests no en tenen res de carrinclons, dependrà en tot cas de com es representin, i aquí rau l’altre vessant preocupant, al menys per a mi, ja que entenia que en qüestions teatrals el Liceu feria un tomb cap a les representacions clàssiques, sense trasbals de cap mena, que garantissin un públic molt ampli. Títols populars i escenificacions “tradicionals”.
El Sr Guasch també va fer declaracions sucoses, algunes tergiversades o exposades parcialment per part del diari que les va publicar, amb la intenció de fer més cridaner el titular. Tot semblava indicar que el teatre apostaria per tot tipus d’espectacle per tal de garantir la viabilitat i es buscava apropar el gran públic al Liceu, quelcom que no deixa de ser quimèric ja que l’òpera malgrat tots els intens que es vulguin fer per popularitzar-la, apropar-la i posar-li texans, és quelcom molt més ric, complex i “difícil”, que un espectacle d’entreteniment i consum. Tot indica que l’apropament vindrà perquè el Liceu esdevindrà un contenidor d’espectacles de tot tipus, vetllant per la “qualitat” però no exclusiu per l’òpera, com és en la majoria de grans teatres del món.
Deixem a banda el fet que el teatre reconstruït amb la forma antiga (gravíssim error) després del segon incendi, impossibilita fer-lo rendible per a tots els espectacles, el Liceu hauria de fonamentar el gran gruix de la seva activitat en les representacions operístiques i la dansa. El Liceu hauria de continuar sent un centre de producció artística, no un contenidor luxós i això ara per ara no ho tinc clar.
Creia que amb la direcció artística nova i depenent del perfil escollit, aquest centre de producció artístic propi i nacional podria tenir cabuda, però el perfil escollit no em dóna cap indici que serà així.
Jo no nego cap de les qualitats professionals que la senyora Scheppelmann té, les desconec però fent el que ha fet fins ara, segur que en deu tenir. Ella coneix el Liceu, va treballar-hi d’ajudant quan el senyor Albin Hasenroth era el director artístic, és a dir col·laborant com el Sr. Martabosch en aquells anys d’un Liceu que res s’assembla al d’ara. Matabosch va reemplaçar a Hasenroth sense cap tipus d’experiència prèvia com en Guardiola al Barça, i com ell o potser no tant, ha obtingut un reconeixement internacional indiscutible, a casa no tant ja que es coneguda la nostra afició nacional a flagel·lar-nos. Les òperes programades (hi ha un apunt a IFL que les enumera totes) i els cantants contractats (hi ha un apunt pendent a IFL en aquest aspecte) avalen una part de la gestió, la de les llums i hi ha una part, la de les ombres, que no ha estat gens brillant, sobretot pel que fa a la consolidació del cor i l’orquestra com a cosos fonamentals del prestigi del Liceu. O no va tenir els suports necessaris o no va creure que això fos essencial en la seva tasca. Greu error en qualsevol cas. Un teatre no serà mai de primera, per moltes produccions sensacionals i per molts repartiments estel·lars, si no disposa d’una orquestra i un cor de primera.
Mentrestant Matabosch posava amb un pressupost mitjà, al Liceu en el panorama internacional, fins i tot tornant a portar el Festival de Bayreuth al Liceu (cim que encara no s’ha valorat ni es va promocionar com calia), la senyora Scheppelmann va treballar en teatres de caire privat, tant a San Francisco, com a Washington, en càrrecs adjunts a la direcció artística, per aterrar com a directora artística plena a Oman. Trajectòries ben diferents per a dos alumnes de Hansenroth.
Ella crec que és l’element idoni en el engranatge d’aquest nou Liceu. Com als USA i a Oman, ella haurà de dissenyar temporades sostenibles al gust del consumidor, entenent el consumidor a aquell que s’aproparà al teatre atret per títols molt populars i propostes tradicionals que no fereixin cap sensibilitat. Art de consum. Això és el que en a mi em sembla, que potser no serà, però quadra perfecte amb les declaracions del Srs. Molins i Guasch, i mirant les temporades a Oman no desentonen gens ni mica amb aquesta filosofia. Títols populars, produccions grandiloqüents i agraïdes d’espectacularitat visual garantida i cantants del circuit, del segon circuit i això que el pressupost d’Oman segur que era generós.
D’haver volgut una altra cosa, potser haguessin triat o haguessin anat a buscar un perfil diferent amb l’ajudant artístic (el titular potser no el podíem pagar) a Munic, Londres, Amsterdam, Berlín, Copenhaguen o Hamburg, teatres de titularitat pública amb un projecte culturalment potent en la seva ètica i estètica, en canvi s’ha apostat, malauradament de manera molt coherent, amb una basant comercial que garanteixi a priori les representacions plenes de públic català o turistes passavolants, que tant els hi farà veure Nabucco com Miss Saigon (adoro el teatre musical), Sílvia Pérez Cruz, Angela Gheorghiu o Céline Dion.
Potser mirant amb un objectiu de més llarg i ampli abast, el que caldria és canviar del tot el Liceu i fer un teatre amb companyia pròpia, com Munic, amb una orquestra reforçada capaç de garantir una activitat àmplia i variada, sempre al voltant de l’òpera i la dansa i desviar els concerts de pop, rock, folklore divers o jazzístics a les sales i auditoris adients, deixant que la potent història operística de la institució generi recursos propis, fomenti els artistes joves servint de pedrera per a musics i cantants, alhora que mantenint la tradició de títols i repartiments estel·lars en alguns dels seus muntatges.
Aquesta podria ser una proposta revolucionària i estimulant, radical fins i tot, que deixés enrere un model que semble caduc i que en la recerca de noves vies sembla trair la voluntat d’una institució que podria ser motor econòmic i cultural d’una ciutat i un país massa abocats a les urgències de la ineficàcia i la manca d’esperit constructiu, buscant solucions ràpides i quasi sempre efímeres i estèrils en models neoliberals de poc calat.
Ja veu que el meu pessimisme davant d’aquest nomenament va molt més enllà d’aquest marge que molts volen donar-li a la senyora Scheppelmann, a l’espera del que ens presentarà en els propers dos o tres anys, quan d’ella depenguin les temporades que vindran designades per criteris que molt em temo que s’allunyaran dels que m’agradaria que fossin l’eix vertebrador del Liceu.
Jo també vull un canvi, un canvi que mai més permeti que el Liceu sigui un cau de malbaratament de diners i un refugi per a càrrecs polítics que fan nosa en altres estaments i que anaven a parar al Liceu a l’espera d’una jubilació no merescuda. Vull un Liceu eficaç i professional, però sobretot vull un Liceu operístic, centre de producció i creació, un generador d’artistes que prestigien la institució, la ciutat i la nació. En cap cas he escoltat un discurs, un pla de negoci o viabilitat així. En cap cas he escoltat cap Conseller fent una declaracions d’intencions d’aquesta mena
Finalment vull dir-li que els meus amics no han de facilitar-me res. Jo vull fer que IFL sigui un generador d’ingressos per a mi i per l’equip de col·laboradors que estic cercant, tinc la intenció de fer emprenedoria al voltant del blog, i de la mateixa manera que demano subscriptors no com a almoina per subsistir, sinó com a preu per obtenir a canvi un servei cultural, també ho demanaré a qui atenent les visites i repercussió vulgui estar present mitjançant continguts o publicitat estàtica. Fins ara ho he fet de forma generosa per a molts que m’ho demanaven, però potser ha arribat l’hora de valorar allò que tant m’ha costat. Amb els agraïments no n’hi ha prou per subsistir. Em sembla que els 7 anys de treball intens i divulgació altruista de l’activitat cultural bé mereix ara l’obtenció d’uns fruits que han de servir per continuar fent d’aquesta activitat, un servei.
En cap cas he volgut fer entendre a ningú que els amics m’hagin d’ajudar. Efectivament vostè ho diu prou clar, res d’almoines. Insisteixo que això és un projecte que va més enllà de l’amistat de la colleta. Per sort les mostres de suport de persones molt llunyanes que ni tan sols conec, algunes evidenciades amb comentaris, em fan pensar que s’ha entès prou bé (tot i fer-ho en català, sigui dit de passada).
Li agreixo els comentaris, la franquesa i la generositat en l’extensió de la seves explicacions, i no cal dir que l’invito a tornar-hi tantes vegades vulgui.
M'agradaM'agrada
El que tinc clar es que no se quin hauria estat el post en relacio a J.Matabosch quan va ser escollit com a director artístic del Liceu.
Mateix mestre i molta menys experiència… Buffff no m’ho vull ni imaginar!!
Estic d’acord en que cal donar-li un cert marge de temps i que ara mateix el que cal es sumar tots amb el Liceu i confiar en l’elecció, segur que tenen molta més informació que nosaltres i no hi ha millor manera de jutjar que escoltar primer el que aquesta senyora ens ha de dir i veient el que fa en els propers anys.
Primer veiem i després jutgem, insisteixo… Quin hagués estat el post pel J.Matabosch fa 15 anys? A mes, si hem passat de tenir el Liceu ple a tenir-lo mig buit, no tindrà algo a veure amb la suposada meravellosa programació d’aquest o nomes es culpa de la crisi?
Donem temps i confiança a una professional amb una trajectòria interessant i sense dubte molt mes internacional i complerta que alguns dels candidats que fa quatre dies sortien als diaris com futuribles…
M'agradaM'agrada
Ja t’ho dic ara, quan van anomenar a dit a Joan Matabosch vaig posar el crit al cel, però les situacions no són comparables, aquell Liceu i el d’ara no tenen res a veure i precisament perquè ell l’ha deixat en un lloc reconegut i prestigiat, calia, crec jo, garantir un model de teatre que em penso que no serà.
Res a dir, senzillament no hi estic d’acord perquè aquest nomenament sembla molt coherent a aquest Liceu més comercial que no m’interessa gens.
Els problemes del dèficit no tenen a veure amb la programació i si amb una gestió i estructura escandalosa. El Liceu no pot ser aquest contenidor d’espectacles de tota mena, bé, sí que ho pot ser, ja ho comença a ser, i jo voldria una altra cosa.
La professional seguirà uns designis ben dissenyats d’un model ja anunciat, en tens algun dubte?
M'agradaM'agrada
Senyor Ducadimantova: Del senyor Matabosch quan va ser anomenat no es podia posar el crit al cel, perque el seu equip, en aquell moment, ho feia be. La senyora Cristina, pot ser ho fa be, però les coses que ha dut a terme en la seva trajectoria piosterior no tenen massa bona pinta. La metaixa programació de Oman ho dona a entendre. En canvi ella ha tingut 20 anys per madurar.
Pel que fa a la programació del Liceu, li faig saber que el teatre ha estat ple fins l’any 2010, es a dir en plena epoca Matabosch, i que s’ha buidat despres del començament de la crisi, però, atenció: tant si es feien obres modernes o amb posades d’escena actuals, com si es programaben operas més de repertori amb produccions clasiques. Li recordo que aquella famosa temporada en que es van anular les Pelleas i Zemlinskis, s’havien venut més entrades d’aquestes operas que de l’Aida que tencava la temporada.
En aquest tema, no ens podem enganyar¡
M'agradaM'agrada
Francesc, jo també crec que aquella eufòria operística després de la reconstrucció, no era real i de mica en mica, amb crisi o sense, s’ha retrocedit al públic més o menys interessat.
Cal rejovenir al públic i no crec que amb el nou Liceu sigui propici a fer-ho. Per a mi és més interessant guanyar públic jove que atraure turistes, malgrat que també és bo que vinguin, sobretot si venen per una programació interessant i de qualitat, i no són els passavolants de la Rambla.
M'agradaM'agrada
Bona nit,
Com m’agradaria poder comentar cadascun dels temes que han sortit, però no puc. Qüestió de temps. Alguns apunts, segons el meu parer:
– És clar que un concurs és millor que anomenar “a dit”. És una afirmació sobre valors ètics.
– La qüestió pedagògica musical no és responsabilitat del Liceu; ho és del sistema pedagògic d’un país. Si el Liceu o qualsevol Institució musical, aconseguís el repte d’entusiasmar a la gent jove; el que faria no és una bona feina, sinó un veritable miracle.
– Sr. Joaquim: em posa com a referència uns teatres molt allunyats de la nostra cultura, meridional per naturalesa. El que ens separa és un abisme; tot i la quantitat de persones germanòfiles, decisivament la nostra cultura és mediterrània.
– I per acabar. La Valquíria: vostè creu que el seu benvolgut mestre Pons va estar a l’alçada amb la seva direcció? Ho creu?
A mi m’agradaria un canvi profund. No hi tinc res a perdre i crec que sí, que el Liceu pot reinventar-se i canviar; més enllà de la seva pell.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Lucia:
Jo crec que el Liceu també ha de fer pedagogia musical, i tenir una escola per a joves cantants que formin una companyia, una pedrera, per què no?
Jo també voto per atraure a la gent jove, però no per assistir al Liceu, això amb un concert dels Amics de les Arts ja els apropem, jo vull gent jove a le srepresentacions d’òpera, i això amb un repertori tradicional i propostes conservadores no ho crec gaire possible.
Quan he vist gent més jove al Liceu ha estat amb les òperes i propostes més innovadores, sobretot els directors d’escena més controvertits i discutits per el públic de “tota la vida”.
Que els teatres esmentats siguin llunyans no vol dir que no ens hagin de servir com a mirall per gestionar i programar. Són teatres públics gestionats per professionals que no malversen, que s’ajusten als pressuposts i ben dimensionats, eficients i de prestigi artístic. Els quilòmetres que ens separen d’ells no haurien de ser un obstacle per copiar-ne la gestió i Oman tampoc ens que ens quedi proper ni en quilòmetres ni en cultura.
De Die Walkürem, queno sé a que treu cap ara en aquí, ja vaig dir el que vaig dir en els apunts pertinents. Si vostè és seguidora habitual ja deu saber el que vaig opinar, també del mestre Pons. Deixim dir que el mestre Pons no és meu i si benvolgut, m’uneix amb ell una bona relació, que no amistat, que no em priva de dir amb la mateixa sinceritat que la contesto a vostè, el que penso de les seves direccions.
Jo vull un canvi profund també, que no vol dir convertir-nos en un teatre de províncies amb una programació eclèctica i erràtica, que només busca omplir i fer beneficis. Aquest canvi és radical i no m’interessa.
Crec que en el comentari anterior ja li he proposat un canvi radical, jo aposto més per allò que per el que intueixo, i repeteixo, tan de bo m’erri.
M'agradaM'agrada
Si nuestra cultura es mediterránea -que lo es- por qué traer una alemana a dirigir artísticamente el Liceu, con un curriculum de escasa relevancia, y no un/a mediterráneo/a con curriculum acreditado?
Habla Ud. de “a dedo”, pues bien yo creo que esta señora ha sido designada “a dedo” o su cachet está a precio de saldo.
A mí me entusiasma el musical, pero yo creo que programar “My fair lady”, en un país de cultura super-machista, es un auténtico chiste. Y programarla en el Liceu también lo sería,. El musical se amplifica, lo mismo que Silvia Pérez-Cruz -ésta mucho más amplificada que el musical-. Para ambos existen otros teatros y lugares idóneos. Lo mismo que programar un Charles Aznavour de 90 años, con todo mi respeto por su carrera y su longevidad, que no es indicado para actuar en el Liceu. Nuestro teatro de ópera es para espectáculos líricos y sinfónicos sin amplificación, es decir:ópera, zarzuela, opereta y música sinfónica. Todo lo demás ha de ir a otros establecimientois de más aforo y peculiaridades para la super-amplificación porque en caso contrario ni a la dichosa Pérez-Cruz -Albert Om, ya ves que no eres el único al que no le encuentra ningún valor musical a esta “esttrella”, tan sospechosamente lanzada- ni al venerable Aznavour se les oye más allá de dos metros de distancia. Y sospecho que de estas “originalidades” vamos a tener “la tira” a partir de ahora.
El cambio profundo que Ud. desea y yo también no se resuelve con cancioneras, flamenco y musicales, de eso ya puede estar segura y la señora designada se ve que es muy proclive a las tres cosas. Veremos por dónde “tira”, pero me temo lo peor. Ojalá me equivoque, rectificaré rápidamente.
De momento no sé quién ha programado “Los miserables”, sea quien sea ha cometido un error. La ,megafonía será insoportable, a mi no me verán entre el público, desde luego. Conozco muy bien la obra, creo que la he visto varias veces -dos, tres…- en Londres y me entusiasmó, pero en un teatro adecuado, no en el Covent Garden, a nadie se le ocurriría hacerlo ahí, en el Albert Hall es otra cosa y ahí la amplificación es indicadísima, dada la magnitud del aforo.
M'agradaM'agrada
Ostres,acabo d’arribar del meu periple novaiorqués i em trobo que la Frau Cristhina posarà cullarada a casa.I si li donem un vot de confiança??? A la millor se’n surt i tot
M'agradaM'agrada
No en tinc cap dubte que se’n sortirà,només falataria, ara bé, què li demanaran?
M'agradaM'agrada