Ahir va tenir lloc a l’Auditori Axa de Barcelona, el darrer concert de la temporada 2013/2014 del Cor Vivaldi.

Inicialment estava previst que tot el programa estigués integrat per dues òperes d’Albert García Demestres, amb el títol unitari de Joc de mans se’ns havia d’oferir a la primera part Els cinc dits de la mà, estrenada per el mateix Cor Vivaldi l’any 2003, i a la segona part La mà del savi, que és la segona part i que es va estrenar a Mòdena l’any 2007.

Lamentablement la sortosa i frenètica activitat del Vivaldi, quina paradoxa!, ha privat de preparar el concert com ens tenen acostumats, i com que l’honestedat és una entre moltes virtuts d’aquest grup coral, el mestre Boada s’ha estimat més passar a la segona part l’obra que ja coneixien i omplir la primera part amb obres del seu repertori, en aquest cas obres de Rossini i Schubert, i deixar “La mà del savi” per a més endavant.

Fa un any, exactament va ser el 30 de juny, el Cor Vivaldi ens va oferir en el seu darrer concert de la temporada passada,  els tres corals religiosos de Gioachino Rossini “La foi, l’espèrance et la charité” escrits i editats a Paris l’any 1844 i també els tres psalms de Franz Schubert, “Gott ist mein Hirt”, “Gott in der Natur” i “Ständchen”.

Aquest ha estat un any intens per el Cor Vivaldi, han celebrat el 25è aniversari, els han atorgat la Creu Sant Jordi, i han mantingut la seva activitat en el seu cicle de concerts, han col·laborant amb altres prestigioses institucions del país. No us diria que han arribat esgotats, o si ho han fet, no s’ha apreciat en la qualitat i categoria de la seva musicalitat, projecció, equilibri i expressivitat. És un goig escoltar com diferencien cada obra, fins i tot cada frase, de manera tan bella i acurada. Ara bé, no diria la veritat si no us digués que en la rotació generacional natural, el Cor Vivaldi està “patint” les conseqüències, més en unes cordes que en altres, i les sopranos primeres són en aquest aspecte les més afectades per aquest habitual trasbals que suposa arribar als 18 anys mentre s’incorporen noves i nous vivaldians que acabaran encaixant i que encara s’han d’acabar polint. Ahir només quan la tessitura era extrema, es va notar un cert afebliment en la intensitat i en algun cas la pèrdua de la perfecte afinació, coses petites si voleu, quasi irrellevants, si no fos que el Vivaldi ens té molt ben acostumats.

L’equilibri i l’homogeneïtat del so, mai crispat, és un dels grans actius que distingeixen el Cor Vivaldi, no em cansaré de dir-ho, però és en la projecció on tenen un dels seus grandiosos actius. Van dels més suaus i eteris pianíssims als fortes més contundents conservant sempre la qualitat. Mai els Vivaldi es descompensen, mai una corda té predomini sobre una altra, ni mai es perd una harmonia, són extraordinàriament curosos. Hi ha un gran treball al darrere.

A la segona part ens esperava Els cinc dits de la mà, l’òpera de García Demestres que va ser comissionada per l’Observatori europeu de televisió infantil, i que el Cor Vivaldi va estrenar l’any 2003.

No l’havia escoltat mai i com sempre succeeix amb les obres del compositor barceloní, l’agradable sorpresa t’envaeix en el primer compàs, et sap atrapar. L’obra de García Demestres és tot un enginy dramàtic i musical, que ofereix amb una varietat de mitjans melòdics, tímbrics i expressius, un embolcall sonor molt original a un llibret molt didàctic i aparentment ingenu de Valentí Gómez Oliver.

El Vivaldi en el seu conjunt van estar esplèndids, no cal insistir, però no tant en les seves individualitats, amb algunes imprecisions, alguns nervis i algunes pèrdues, que sortosament van ser minimitzades per l’atenta direcció del mestre Òscar Boada que mai deixa que els petits trasbals malmetin una magnífica tasca de conjunt.

No hi ha dubte que García Demestres té entre altres, l’enorme virtut de ser un compositor dotat per el teatre, ha escrit moltes òperes que s’han fins i tot estrenat (una heroïcitat) tot i que en el Liceu no n’hem vist ni una. Aquesta setmana estrena en el TNC. En aquesta ocasió l’obra va destinada també al públic infantil, i per tant utilitza un llenguatge assequible, sense renunciar a tot el seu món creatiu, imaginatiu, ple de recursos sonors i tímbrics, sempre suggeridors, sempre intel·ligents i molt estimulants.

L’òpera comptava amb un petit grup instrumental format per el sempre brillant Josep Buforn al piano, Edurne Vila al violí, Esther Vila al violoncel i Ferran Armengol a la percussió. Mentre que la part del nen narrador ha anat a càrrec de Marcel Pàmies. amb

Al final del concert s’ha jubilat quatre vivaldianes, que han rebut l’olivera i el bastó de jubilades, alhora qe escoltaven emocionades  les afectuoses paraules de comiat del mestre Boada i sobretot unes aclamacions del públic i els seus companys del cor.

Tot molt emotiu, com el tràiler del documental que aviat podrem veure, que té el sorprenent bon de “La cosa més avorrida del món” i que ens fa preveure emocions intenses.

Ja coneixem els concerts de la propera temporada del Cor Vivaldi, us anticipo les dates per poder fer l’agenda:

• El 16 de novembre i amb la Cobla Sant Jordi, ens oferiran obres de Toldrà, Casals, Rodamilans, Brotons, Guinovart i Elberdin.
• El concert de Nadal es farà el 20 i 21 de desembre al Gran Tetare del Liceu, on l’orquestra del Teatre els acompanyarà en la representació dels Pastorets d’Albert Guinovart i Jordi Galceran.
• El 25 d’abril en l’habitual seu de l’Auditori Axa faran un concert amb obres de Mariona Vila (estrena Constel·lacions a 30 veus), Efraim Podgaits, Claude Debussy, Francis Poulenc i Bernat Vivancos.
• Finalment el concert d’estiu es celebrarà com aquest any, el 28 de juny i s’interpretarà l¡òpera de Giancarlo Menotti, Chip and his dog i una selecció del Bestiari d’Albertt Guinovart. El concert estarà destinat a promoure la conscienciació contra l’abandonament de gats i gossos.

De ben segur n’anirem parlant