IN FERNEM LAND

PREPARANT PORGY & BESS


El proper divendres 11 de juliol tindrà lloc la primera de les 10 representacions de l’òpera Porgy and Bess, amb música de George George Gershwin i llibret de Ira Gershwin i Edwin DuBose Heyward, a càrrec de la Cape Town Opera Company.

Porgy and Bess es va estrenar el 30 de setembre de 1935 al Colonial Theatre de Boston, però no va ser la primera òpera del popular compositor de Broadway. L’any 1922 va fer la seva primera temptativa operística amb Blue Monday (135th Street Blues), una òpera jazz que no va tenir cap èxit.

Quan Gershwin es va fixar en la novel·la Porgy del escriptor blanc originari de Charleston, Carolina del Sud, Edwin DuBose Heyward, ja era un compositor aclamat a Broadway amb cançons que havien obtingut un èxit immediat com la popularíssima Swanee que Al Jonson va llençar al món, alhora que el seus primers musicals triomfaven a Broadway i el west End londinenc amb títols com: George White’s Scandals (1922) Lady, Be Good (1924), Primrose (1924) estrenada a Londres, Tip-Toes (1925), Tell Me More! (1925) o Oh, Kay! (1926), aquesta darrera estrenada l’any que el compositor va quedar fascinat per la novel·la de DuBose Heyward.

El compositor va escriure a l’autor per suggerir-li col · laborar en una òpera popular basada en la novel·la. Heyward es va mostrar entusiasmat però abans l’escriptor i la seva esposa Dorothy van fer la versió teatral que es va estrenar l’any 1927 obtenint un èxit immediat, arribant a les 367 representacions, fet que va motivar que altres compositors s’interessessin per els drets, fins i tot el mateix Al Jolson es va interessar en la possibilitat de fer un musical. Heyward va escoltar a tothom però no va acabar de concretar res amb ningú, mentre mantenia una correspondència fluida amb Gerwhwin, que finalment va arribar a un acord en una trobada a Charleston  entre els germans (compositor i lletrista) i Heyward.

Els Gershwin es van allotjar a deu quilòmetres de Charleston a la illa de Folly Beach, on van poder observar els Gullah que acabarien convertint en el prototip dels habitants de Catfish Row a l’òpera. La col·laboració va ser excel·lent, Heyward va escriure el llibret, i va col·laborar amb Ira Gershwin a escriure la lletra d’algunes cançons, com el mateix Summertime o My Man’s Gone Now) A mitjans d’agost els Gershwin va deixar Charleston, i George es va dedicar a acabar els recitatius i l’orquestració de l’òpera. Sense cap mena de dubte era el treball més ambiciós fet fins aleshores per el compositor.

Gershwin va voler que Porgy and Bess fos una producció de Broadway, no una òpera tradicional amb poques representacions, ni que fos al MET, per tant s’evitava al màxim anomenar la nova creació com a òpera, cosa que no cal dir que ho és, sense voler popularitzar-la amb adjectius o afegitons com òpera-jazz, per intentar apropar-la més a un públic que no sovinteja els teatres d’òpera ni les seves temporades. Les primeres representacions van tenir lloc a Boston, on s’acostumen a estrenar tots els musicals que van a Broadway per corregir tot allò que no acaba de funcionar abans d’estrenar-se definitivament a la capital novaiorquesa. L’estrena a Manhattan va ser el 10 d’octubre de 1935.

El repartiment de l’estrena va ser:

Porgy, a disabled beggar bass-baritone Todd Duncan
Bess, Crown’s girl soprano Anne Brown
Crown, a tough stevedore baritone Warren Coleman
Sportin’ Life, a dope peddler tenor John W. Bubbles
Robbins, an inhabitant of Catfish Row tenor Henry Davis
Serena, Robbins’ wife soprano Ruby Elzy
Jake, a fisherman baritone Edward Matthews
Clara, Jake’s wife soprano Abbie Mitchell
Maria, keeper of the cook-shop contralto Georgette Harvey
Mingo tenor Ford L. Buck
Peter, the honeyman tenor Gus Simons
Lily, Peter’s wife soprano Helen Dowdy
Frazier, a black “lawyer” baritone J. Rosamond Johnson
Annie mezzo-soprano Olive Ball
Strawberry woman mezzo-soprano Helen Dowdy
Jim, a cotton picker baritone Jack Carr
Undertaker baritone John Garth
Nelson tenor Ray Yeates
Crab man tenor Ray Yeates
Scipio, a small boy boy soprano
Mr. Archdale, a white lawyer spoken George Lessey
Detective spoken Alexander Campbell
Policeman spoken Burton McEvilly
Coroner spoken George Carleton
The Eva Jessye Choir, led by Eva Jessye

Director musical: Alexander Smallens

Porgy and Bess va ser la creació més llarga i ambiciosa de George Gershwin, però no va ser un veritable èxit durant la seva vida,l’estrena només va aconseguir 124 representacions, quelcom que a Broadway es pot considerar quasi com un fracàs. Algunes de les cançons havien assolit una popularitat abans de la mort de Gershwin el 1937, de fet com podreu comprovar en la selecció d’àudios que us he deixat, el mateix any de l’estrena ja es va fer una gravació amb la selecció de l’obra, però no va ser fins una reposició al Teatre Majestic, l’any 1942 en una versió revisada i sobretot quan la cantant Etta Moten va assumir el rol de Bess, substituint a Anne Brown que l’obra va començar a agafar volada.

L’estrena europea va tenir lloc l’any 1943 a Copenhaguen, però els nazis van prohibir les representacions. Els anys 50 del segle passat una companyia encapçalada per Leontyne Price com Bess, William Warfield com Porgy i Cab Calloway com a Sporting Life va fer una gira europea que va arribar fins i tot a Barcelona (Teatre Windsor), si bé quan la companyia va arribar a Barcelona Price i Warflied (el seu marit) ja havien deixat la producció. Durant molts anys va ser més reconeguda a Europa que als Estats Units. Porgy and Bess va rebre la seva primera producció íntegra a Houston en l’any 1976 gràcies a John Demain, i posteriorment va arribar al Metropiltan Opera House de Nova York, quasi 50 anys més tard de la seva estrena a Broadway, el 6 de febrer 1985 amb tots els honors d’una producció fastuosa dirigida per James Levine i amb Simon Estes i Grace Bymbry com a principals  protagonistes:

PORGY AND BESS 
G. Gershwin-Heyward/I. Gershwin

Porgy……………….Simon Estes
Bess………………..Grace Bumbry
Sporting Life………..Charles Williams [Debut]
Crown……………….Gregg Baker [Debut]
Clara……………….Myra Merritt
Jake………………..Bruce Hubbard [Debut]
Serena………………Florence Quivar
Robbins……………..Donald Osborne [Debut]
Jasbo……………….Joseph Joubert [Debut]
Mingo……………….John Freeman-McDaniels [Debut]
Jim…………………Michael Lofton [Debut]
Peter……………….Mervin Wallace [Debut]
Lily………………..Priscilla Baskerville [Debut]
Maria……………….Barbara Conrad
Undertaker…………..Milton B. Grayson, Jr. [Debut]
Frazier……………..John D. Anthony [Debut]
Scipio………………Clinton Chinyelu Ingram [Debut]
Strawberry Woman……..Isola Jones
Crab Man…………….Jay Aubrey Jones [Debut]
Archdale…………….Gary Drane
Detective……………Larry Storch [Debut]
Policeman……………Andrew Murphy
Coroner……………..Hansford Rowe [Debut]
Dance……………….Dance Theatre of Harlem Workshop Ensemble

Conductor……………James Levine

Production…………..Nathaniel Merrill
Designer…………….Robert O’Hearn
Lighting designer…….Gil Wechsler
Choreographer………..Arthur Mitchell

Metropolitan Opera House
February 6, 1985
Metropolitan Opera Premiere

Que Porgy and Bess sigui la gran òpera de la música negra i que fos escrita per un músic blanc d’origen rus i de família jueva, no deixa de ser un fet absolutament excepcional. Gershwin va saber aglutinar moltes culturals heretades, moltes vivències i estudis sobre la música nord-americana, però també de les influències operístiques de l’escola verista italiana (Puccini sobretot) i també de l’expressionisme germànic que estava tan vigent. Jo també he cregut sempre que aquella ànima russa que caracteritza les òperes del país dels seus pares, també va traspassar en aquest Porgy and Bess, on l’ànima del poble negre és co-protagonista de la dissortada història d’amor.

Gershwin va saber utilitzar els ritmes afro-americans, els cants espirituals, el blues, el jazz, el dixieland i dotar a tota la partitura de coherència discursiva i personalitat pròpia, ell que fins ara tan sols havia estat un gran compositor de cançons va mostrar amb aquesta enorme partitura.

L’atractiu dels personatges dramàtics és evident. Bess és una dona fràgil abocada a la dependència malèfica, sigui cap a l’atractiu físic que sent per Crown, sigui per la mental i additiva cap a Sporting Life, i que troba en la humanitat  de Porgy un afecte i una estima humana que no serà suficient per poder vèncer a la cocaïna.

Porgy és un personatge discapacitat que amb la seva abnegació, força i dignitat supera qualsevol dels paranys permanents que la vida li posa al davant.

La resta de personatges esdevenen més secundaris si bé tots tenen moments de càrrega dramàtica i musical important, ja sigui la forta Maria, el sibil·lí i pervers Sporting Life , la dolça i desgraciada Clara, el brutal Crown i sobretot un cor que representa tota l’ànima d’un poble temorós lligat a unes supersticions, creences i esperances que determinen una comunitat depenen de si mateixa.

No sabem que hagués succeït si Gershwin hagués viscut més anys, potser no hagués continuat amb l’òpera o hagués acabat determinat una òpera pròpia nord-americana que no va acabar de quallar, ni tan sols amb el compositor que més possibilitats tenia de fer-ho, Leonard Bernstein que tot i deixar testimonis del seu art en tots els camps possibles, va desenvolupar gran part del seu immens talent teatral a Broadway sense acabar de concretar una escola operística nacional, potser ja la tenen a Broadway.

Per preparar-vos musicalment l’obra, tot i que é sprou coneguda, us he intercalat a la següent sinopsi els principals números musicals en uns àudios poc coneguts i molt interessants i exòtics, ja que tots els excel·lents cantants nord-americans que es fan càrrec dels fragments triats són blancs cantant rols de negres. Prement sobre les cançons que veureu remarcades en aquest blau verd que denota un enllaç,  podreu accedir als fragments del magnífic vídeo de la versió dirigida per Simon Rattle.

SINOPSI (Viquièdia)

Lloc: Catfish Row, un casa d’apartaments per a negres (anteriorment una mansió de l’aristocràcia) en la costa de Charleston, Carolina del Sud.

Temps: ‘Passat recent’ (c.1930)

Acte I

Escena 1: Catfish Row, una vesprada d’estiu

L’òpera comença amb una curta introducció orquestral que desemboca amb l’escena d’un capvespre a Catfish Row. Jasbo Brown anima el veïnat tocant el piano. Clara canta una cançó de bressol al seu fillet (“Summertime”)

Eleanor Steber. 1946

mentre els homes preparen un joc de daus. El marit de Clara, Jake, canta (“A Woman is a Sometime Thing”).

Robert Merrill. Robert Shaw Chorale. 1950

Porgy, un pidolaire invàlid que es desplaça amb una rudimentària cadireta de rodes, apareix per a organitzar el joc. Apareixen Crown, estibador del moll i proxeneta, i la seva amant Bess, i comença el joc. Sportin’ Life, el camell local de “happy dust” (“pólvores de la felicitat”: cocaïna) i alcohol també hi acudeix. Un a un, els jugadors són eliminats fins que només queden Robbins i Crown, els quals han begut massa i estan completament borratxos. En guanyar Robbins, Crown inicia una baralla que acaba amb la mort de Robbins. Crown fuig, dient-li a Bess que se les arregli sola. Tot el veïnat tanca la porta a Bess, excepte Porgy, que l’acull en la seva humil casa.

Escena 2: Habitació de Serena, la nit següent

Els veïns que vetlen el mort canten un espiritual negre (“Gone, Gone, Gone”).

Robert Shaw Chorale . 1950

Damunt del pit del cadàver hi ha un plat i els veïns hi dipositen monedes per a les despeses de l’enterrament (“Overflow”: “Que vessi”). Entra un detectiu blanc i li comunica a Serena (muller del difunt Robbins) que haurà d’enterrar aviat el mort si no vol que el cos sigui donat als estudiants de medicina. Arresta Peter, un pobre home que viu al carrer, amb la intenció de forçar-lo a delatar Crown. Serena lamenta la pèrdua del seu marit (“My Man’s Gone Now “).

Risë Stevens, Robert Shaw Chorale. 1950

Entra l’enterramorts i accepta enterrar Robbins quan Serena li promet que li pagarà. Bess i el cor acaben l’escena amb “Leavin’ for the Promise’ Lan‘”.

Acte II

Escena 1: Catfish Row, un mes després, matí

Jake i els altres pescadors es preparen per a la feina (“It take a long pull to get there“). Clara li demana a Jake que no surti a treballar i que l’acompanyi a un picnic, però ell replica que necessiten diners desesperadament. Això provoca que Porgy canti des de la seva finestra la seva visió de la vida (“I got plenty o’ nuttin'”).

Lawrence Tibbett. 1935

Sportin’ Life ronda pel barri, venent cocaïna, però no aconsegueix més que provocar la còlera de Maria (“I hates yo’ struttin’ style”). Un fals advocat, Frazier, arriba i organitza una farsa mitjançant la qual declara Bess oficialment divorciada de Crown, malgrat no haver estat casats (cosa que encareix el procés de “divorci”). Apareix Archdale, un advocat blanc, i informa Porgy que Peter serà posat aviat en llibertat. El dolent presagi d’un aligot vola sobre Catfish Row, fent cantar a Porgy (“Buzzard keep on flyin’ over”).

Lawrence Tibbett. 1935

Mentre el veïnat de Catfish Row es prepara per al picnic, Sportin’ Life pregunta a Bess si no voldria començar una nova vida amb ell a Nova York; però ella el refusa. Bess i Porgy es queden sols i es declaren mútuament el seu amor (“Bess, you is my woman now”).

Lawrence Tibbett (Porgy) i Helen Jepson (Bess). 1935

El cor torna a entrar alegrement en un ambient de preparació per al picnic (“Oh, I can’t sit down”). Bess deixa Porgy al barri, i s’uneix a la resta. Porgy torna a cantar alegrement (“I got plenty o’ nuttin'”).

Escena 2: Illa de Kittiwah, el capvespre

El cor canta alegrement durant el picnic (“I ain’t got no shame doin’ what I like to do!”). Sportin’ Life presenta la seva cínica interpretació de la Bíblia (“It ain’t necessarily so”),

Cab Calloway. 1935

fent que Serena acabi renyant a tothom (“Shame on all you sinners!”). Apareix Crown per parlar amb Bess, i li recorda que la seva vida amb Porgy és “provisional.” Bess voldria deixar Crown per sempre (“Oh, what you want wid Bess?“) però ell l’obliga a seguir-lo dins del bosc.

Escena 3: Catfish Row, una setmana després, just abans de la posta de sol

Jake se’n va a pescar amb la seva colla i Peter torna de la presó. Bess jeu a l’habitació de Porgy, delirant. Serena prega Déu pel restabliment de Bess (“Oh, doctor Jesus”). Peter (venedor de mel), la venedora de maduixes i el venedor de crancs canten pregonant la seva mercaderia pel carrer (“Vendor trio”), i Bess es recupera aviat de la seva febre. Bess parla amb Porgy dels seus pecats (“I wants to stay here”), i després li declara el seu amor “I loves you, Porgy.” Porgy promet protegir-la de Crown. L’escena acaba amb el so de la campana, que alerta d’un pròxim huracà.

Escena 4: Habitació de Serena, capvespre del dia següent

Els residents de Catfish Row intenten amortir el so de l’huracà amb pregàries. Se sent picar a la porta, i el cor creu que es tracta de la Mort (“Oh there’s somebody knocking at the door”). Crown entra precipitadament, buscant Bess. El cor intenta allunyar Crown reprenent les pregàries, però ell replica amb una frívola cançó (“A red-headed woman make a choo-choo jump its track“). Clara veu com el vaixell de Jake naufraga al riu, i corre cap allà per a salvar-lo. Crown diu que Porgy no és un home vertader, perquè no pot sortir fora a rescatar Clara. El mateix Crown surt rere la dona i el cor acaba la pregària. Clara mor en la tempesta, i ara Bess haurà de tenir cura del seu nadó.

Acte III

Escena 1: Catfish Row, la nit següent

El cor lamenta les morts de Clara i Jake (“Clara, Clara, don’t you be downhearted”). Apareix Crown buscant Bess, i segueix una baralla que acaba quan Porgy dóna mort a Crown. Porgy li diu a Bess, “You’ve got a man now. You’ve got Porgy!” (“Ara tens un home. Tens a Porgy!)

Ecena 2: Catfish Row, el capvespre següent

Entra un detectiu i parla amb Serena i Maria sobre els assassinats de Crown i Robbins. Elles neguen saber res de la mort de Crown, fent que el detectiu acabi per preguntar a un esporuguit Porgy. Demana a Porgy que l’acompanyi a identificar el cos de Crown. Sportin’ Life li diu a Porgy que els cadàvers sagnen en presència del seu assassí, i que el detectiu s’aprofitarà d’això per a caçar-lo. Porgy refusa anar-hi, i és arrestat per no col·laborar amb la força pública. Sportin’ Life força Bess a prendre cocaïna, i li diu que Porgy serà empresonat per molt de temps. La persuadeix de començar una nova vida amb ell a Nova York (“There’s a boat dat’s leavin’ soon for New York“). Ella li tanca la porta als nassos, però ell sap que el dubte sobre el retorn de Porgy acabarà per fer-la prendre la decisió de seguir-lo.

Escena 3 – Catfish Row, una setmana després

Porgy ha eixit de la presó i torna a Catfish Row més ric, després d’haver guanyat als daus jugant amb els companys de cel·la. Dóna regals als veïns, però no comprèn per què tothom sembla abatut. S’adona que el nadó de Clara és ara amb Serena, i fora de si pregunta on és Bess. Maria i Serena li diuen que Bess se n’ha anat amb Sportin’ Life a Nova York. Tots tres canten el trio “O Bess, oh where’s my Bess”.

Robert Merrilll. 1950

Porgy demana la seva cadireta de rodes, i surt cap a Nova York per trobar Bess (“Oh Lawd, I’m on my way“).

Finalment aprofitant l’apunt preparatori us torno a proposar la versió de l’òpera sencera que va fer Nikolaus Harnoncourt a l’any 2009 en el Festival Styriarte de Graz, i que ja va ser motiu d’aquest apunt. He tornat a recuperar els àudios a MEGA i de ben segur que tots els que no la coneixeu us quedareu absolutament sorpresos del gran treball del mestre austríac en un repertori absolutament exòtic per a ell.

PORGY AND BESS
George Gershwin
Ira Gershwin & DuBose Heyward
basada en l’obra teatral de DuBose & Dorothy Heyward

Jonathan Lemalu (baix baríton), Porgy
Isabelle Kabatu (soprano), Bess
Angela Renee Simpson (soprano), Serena
Michael Forest
 (tenor), Sportin’ Life

Gregg Baker (baritone), Crown
Bibiana Nwobilo (soprano), Clara
Roberta Alexander (soprano), Maria
Rodney Clarke (baritone), Jake
Previn Moore (tenor), Mingo, Robbins, Peter, Honeyman, Crabman
David McShane (bass), Detective, Archdale, Policeman
Yannick Germain Balihe (child), Scipio

Arnold Schoenberg Chor
Chamber Orchestra of Europe

Dircetor: Nikolaus Harnoncourt

Graz, Helmut-List-Halle 3 de juliol de 2009

ENLLAÇ mp3 (3 enllaços que no cal unir)

https://mega.co.nz/#F!8BFAya5B!Riy3l_i2V26bzHONiiCrxQ

ENLLAÇOS DE INTERÈS

Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/temporada-2013-2014/opera/porgy-and-bess/presentacio.html

Wiquipediahttp://en.wikipedia.org/wiki/Porgy_and_Bess

George Gershwin: 

VERSIONS DISCOGRÀFIQUES

Sense comptar les versions per a Broadway i les seleccions. hi ha 4 versions disponibles de l’òpera sencera

  • L’any 1976 Lorin Maazel amb l’orquestra de Cleveland van gravar una versió amb Willard White, Leona Mitchell, Barbara Hendricks, Florence Quivar, Henry Boatwright i Arthur Thompson.
  • La RCA un any més tard va gravar la versió dirigida per John De Main amb l’orquestra de Houston amb la companyia que va triomfar amb la nova producció que va rellençar l’obra, amb Donnie Ray Albert, Clamma Dale, Andrew Smith, Larry Marshall, Wilma Shakesnider, Betty Lane, Alexander Smalls.
  • L’any 1988 amb la London Philharmonoic Orchestra i els Cors del Festival de Glyndebourne, Simon Rattle va signar una versió per a mi esplèndida, amb Willard White, Cynthia Haymon, Gregg Baker, Damon Evans, Cynthia Clarey, Harolun Blackwell, Bruce Hubbard i Marietta Simpson, que poc després esdevindria la banda sonora per la pel·lícula que Tevor Nunn va dirigir basant-se en la seva mateix producció de Glyndebourne i que il·lustra alguns dels números remarcats a la sinopsi.
  • Finalment l’any 2006 la DECCA va gravar la versió original de l’any 1935, també esplèndida, amb John Mauceri dirigint la The Nashville Symphony Orchestra i els Nashville Symphony Chorus, amb  Alvy Powell, Marquita Lister, Robert Mack, Nicole Cabell,

No cal dir que trobareu milers de versions de Summertime, ja sigui per a veus líriques, com en versions de tota mena, jo aquí us deixo una llista que si premeu a sobre de cada nom us portaran a unes quantes versions que jo trobo imprescindibles de conèixer:

  1. Anne Brown (la primera Bess)
  2. Ella Fitzgerald and Louis Armstrong
  3. Charlie Parker
  4. Frank Sinatra
  5. Nina Simone
  6. Leontyne Price
  7. Audra McDonald
  8. Renée Fleming
  9. Sting
  10. Billy Vaughn And His Orchestra
  11. Janis Joplin
  12. Billie Holiday
  13. Peggy Lee
  14. Fazyl Say
  15. Larry Adler & Itzhak Perlman
  16. Lena Horne
  17. Joe Pass
  18. Kiri te Kanawa
  19. Anne-Sophie Mutter
  20. Ray Charles & Cleo Laine

Si vosaltres en voleu proposar més….

 

 

38 comments

  1. SANTI

    Un apunt meravellós Joaquim.
    He trobat a faltar la història liceista d’aquesta òpera. Recordo aquelles representacions discretes de l’any 1982 però crec que abans ja s’havia representat al Liceu i a la seva pàgina web no en diuen res.
    Molt interessants els àudios i la versió que ens deixes descarregar
    Jo també aniré diumenge

    M'agrada

  2. Un post interesantíssim que de ben segur ens ajudarà molt el proper divendres a entrar de nou en l’argument d’aquesta òpera ja prou coneguda per nosaltres, però que fa molts anys, no hem vist als escenaris. Tinc moltes, però moltes ganes de que arribi el dia de l’estrena !!!.

    Gràcies Joaquim !!

    M'agrada

  3. alex

    Muchas gracias, Joaquim, gran preparatorio!
    La semana que viene y ya sin “futbolitis mundialista”, nos acercaremos por el Liceu. Esperemos que el cast vocal, sea como mínimo correcto.

    M'agrada

  4. Esta ópera es una auténtica obra maestra. Confiemos que la dirección del teatro no la considere un musical más (con lo cual denotaría su ignorancia) y la amplifique, lo cual sería repugnante. Ojo porque de ser así yo PROTESTARË. No tolero ninguna amplificación para una manifestación lírica en un teatro de ópera; para ese tipo de “tejemanejes” están las Pérez Cruz con su inmenso (!) estilo y chorro de voz (sic)…

    Cuando muchos componentes del entonces “Grup de Liceistes de 4rt. i 5e. pis” visitamos el Teatro Real de Madrid hace bastantes años, asistimos a una función de “Porgy and Bess” y fue representada sin ningún tipo de amplificación. No hagamos ahora el ridículo de “hacernos los modernos” y la j…eringuemos

    Los fragmentos facilitados por Joaquim son una delicia y todo el post es una auténtica fuente de información, detrás de la cual hay -una vez más- bastantes horas de trabajo.

    Enhorabuena Joaquim!

    M'agrada

  5. Leonor

    ¡Enhorabuena! Exhaustivo y maravilloso apunte; ¿qué queda por decir? Una belleza la ópera y espero (y deseo) que esté a la altura la representación ¡Saludos-Greetings, infernems!

    M'agrada

    • Yo tambien lo espero, pero para estar a la altura se necesitan grandes cantantes, no es suficiente con ser buenos actores con algo de voz, la exigencia vocal es alta. Espero mucho y ya sabes que eso siempre es peligroso.
      El sábado os lo cuento

      M'agrada

  6. Niklaus Vogel

    Esplèndit apunt Joaquim, moltes mercès per tanta informació i tantes versions diferents…estaré ben entretingut.
    Al fí un dels títols més enyorats el tenim a punt per gaudir-lo…
    Una abraçada

    M'agrada

  7. Un “Cum laude” Joaquim. Ha estat un plaer llegir-te. Penso que la versió que veurem, jo el dia 15, pot estar bé si fem cas de les crítiques que li ha dedicat la premsa britànica. Ah! I que siguin certes.
    La setmana passada vaig adquirir i gaudir d’una versió de John De Main realitzada el 2009 a l’òpera de San Francisco amb Eric Owens i Laquita Mitchell entre d’altres. Em va entusiasmar.
    One kiss.

    M'agrada

    • Si Olympia, tens raó, les crítiques de la producció són molot bones, però també ho eren de Street Scene de Weill i va ser un grandiós desencís, espero que aquesta vegada les crítiques facin honor a l’obra.
      Aquesta versió que anomenes de Sant Francisco çes esplèndida i la tinc per penjar a IFL ;-), aviat. Llàstima de la despesa

      M'agrada

  8. Jan

    Gràcies pel post! 🙂 Jo em vull curar amb salut i primer et llegiré i després depèn de cop vagi la cosa hi aniré. Jo crec que no estarà malament, sense que en el repertiment hi hagi grans veus.

    M'agrada

    • Home, no em posis aquesta responsabilitat a sobre, a més últimament no estem gaire d’acord i no m’agradaria que la meva opinió et condicionés.
      Jo crec que hi ha d’anar amb una entrada d’aquestes sorpreses que el Liceu s’ha tret de la màniga.
      🙂 😆 🙂

      M'agrada

  9. demo

    PORGY AND BEES al LICEU.
    Temporada 1954-55 diez 3,4,5,6 febrero 1955
    Companyia
    EverymanOpera Inc. Alexander Smallers (dm), Robert Breen(de), Wolfgang Roth (eg), Leslie Scott/Le Vern Hutcherson/IrvingBarnes(Porgy), Gloria Davy/Fredye Marshall/Martha Flowers(Bess) John McCurry/Paul Harris(.Crown) Helen Thigpen(serena), Helen Colbert (Clara), Georgia Burke(Maria),

    M'agrada

  10. demo

    Porgy and Bess al Liceu Temporada 1981-82 . dies 29,30 juin: 1,3,4 juliol 1982.Harlem Opera Ensemble de New York.
    Wiliam Barkhymer(dm), Albert Clipper(de), James M.Stone(eg), Bruce Hubbard/Reginald Evans(Porgy), Iralene SWain(Bess) Robert Qualls(Crown), Walter Reynols(Crown/Undertaker), Dolores Ivory(Serena), Alma Johnson(Clara), Brenda Mitchel(Maria), Frederick Matthews(Jake)…….

    M'agrada

  11. Raúl

    Molt bona preparació Joaquim, encara em queda bastanta feina per demà (jo hi vaig dissabte a la tarda, em toca el segon repartiment).
    Jo vaig comprar un d’aquests seients secrets per 20€ i m’ha tocat al mig de platea, m’ha sortit bé la jugada.
    Dissabte abans d’agafar el tren llegiré la teva crònica, esperem que se’n pugui parlar molt bé.

    M'agrada

    • Me n’alegro. Estic convençut que tots els que us heu adherit a aquesta campanya de promoció, una vegada més un cop de peu al sota ventre a tots aquells que vam comprar les entrades puntualment, teniu entrades de primera categoria. Quin és el descompte real que us han fet? Jo no sé si acabaran sortint els números amb aquestes campanyes de promoció.
      Jo cre que entre el primer i el segon repartiment, en aquest cas no hi haurà gaire diferència. No tindré l’oportunitat de comprovar-ho, per tant haurem d’esperar el teu comentari per saber com ha anat.
      Gràcies anticipades 😉

      M'agrada

      • Raúl

        El descompte real que ens han fet, en el meu cas ha estat d’un 78%. Vaig estar temptat de comprar les entrades el dia que van sortir a la venda però vaig decidir esperar-me (ja vaig pagar integrament Tosca, Kitej i Valquíria i vaig pensar que ja n’hi ha prou de que ens prenguin el pèl). Aquestes campanyes jo penso que a la llarga faran més mal que bé, al menys a mi m’han tret les ganes de comprar entrades anticipadament (tot i que he de reconèixer que al final em vaig abonar i he comprat unes quantes entrades extra per la temporada 14-15). Per cert, en un dels correus promocionals que em va arribar del Liceu anunciaven que també farien seient secret per Il Barbiere (nova punyalada per tots els que ja tenim l’entrada).
        Demà quan torni deixaré les meves impressions sobre el segon repartiment.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

<span>%d</span> bloggers like this: