El pianista rus Daniil Trifonov ha esdevingut en un tres i no res el gran pianista del futur. Té 23 anys ( Nizhniy Novgorod 5 de març de 1991) i el 2010 va guanyar el 3 premi del Concurs Chopin de Varsòvia, un any més tard el primer premi del Concurs Arthur Rubinstein de Tel Aviv i poc després el primer premi, medalla d’or i el gran premi del prestigiós Concurs Txaikovski de Moscou.
Ja ha enregistrat per la Decca, la Deutsche Grammphon i el segell Marrinski. Ha debutat al Carnegie Hall de Nova York i aquest celebrat debut va ser enregistrat i publicat per la DG.
Aquest estiu ha actuat als festivals de Verbier, al de La Roque d’Anthéron, Rheingau Musik Festival o al Międzynarodowy Festiwal Chopinowski w Dusznikach Zdroju i el 29 de gener de 2015 interpretarà el segon concert per a piano i orquestra de Chopin a l’Auditori de Barcelona, acompanyat per la Philharmonia Orchestra de Londres, sota la direcció de Clemens Schuldt en el marc de la temporada de Ibercàmera, afegint-se a aquest joiell de pianistes estel·lars que ens visitaran durant els propers mesos a Barcelona, repartits entre tots els cicles musicals.
No cal dir que per les xarxes socials i també entre els crítics especialitzats, ja hi han batalles a favor i en contra del talent d’aquest jove, al que ningú li nega les enlluernadores capacitats tècniques i al que com acostuma a ser habitual en aquests casos, alguns li retreuen la manca d’experiència i d’emoció narrativa en un discurs perfectament estructurat i narrat, però mancat d’ànima.
Jo només us puc dir que m’he quedat tot d’una peça en veure aquest vídeo que avui us proposo i òbviament que li deu faltar experiència de vida, què volen amb 23 anys!. Com ha succeït amb tots els joves talents a aquesta, edat ens desborden i enlluernen amb el virtuosisme, les ganes de menjar-se el món i l’enlluernadora insolència d’un talent que Déu vulgui que podem veure i gaudir quan maduri dintre d’uns quants anys. De moment em sembla senzillament aclaparador de talent i musicalitat.
Jo avui us porto el fenomenal concert del Festival de Verbier on de ben segur Trifonov no us deixarà indiferents després d’escoltar-lo en l’exigent programa que integrava les següents obres:
Piotr Illitx Txaikovski
Tema i Variation op. 19 No. 6
Serguei Rakhmàninov
Tema i variacions de Chopin op. 22
Robert Schumann
Estudis simfònics op. 13
Propines
Frédèric Chopin
Preludis núm 17 i 8 dels 24 Preludis, Op. 28
Grande Valse brillante, Op. 18
Daniil Trifonov
Sonata per a piano
Daniil Trifonov, piano
Salle des Combins 20 de juliol de 2014
Us deixo escoltar l’obra de Rakhmàninov
ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#!2E92SKiR!JPmbQ5UKNufohjvwxZDdmIckLPfqxxFRbfd9IXXXOjw
ENLLAÇ mp3 (un únic arxiu)
https://mega.co.nz/#!bMMnzTaC!aeNx8f70id40pCp4bcHPHRHmBI8yl8ElO20r9tqJVLE
Si trieu l’opció àudio no sé si copsareu aquesta manca de maduresa que li retreuen, pot ser un bon experiment, però el que no veureu és tot el recital expressiu que els primers plans de la cara ens ofereix així com l’espectacle de les mans sobre el teclat, quelcom que fascina vulguis o no.
Que tingueu un bon dissabte i que gaudiu de Trifonov
IN FERNEM LAND 
L’ ho ascoltato dal vivo il mese scorso a Baden-Baden. Un talento formidabile!
M'agradaM'agrada
Penso lo stesso, non mi sembra il fenomeno soltanto mediatico. Ha talento ed è molto giovane, pertanto ha molto a sviluppare e molto a darci.
M'agradaM'agrada
Un gran alicent, un dels més notables dels molts qui hi han a Barcelona en el pròxim curs, un curs enlluernador pel que fa al “rei” dels intruments (sense voler crear polèmica, hahahahahaha), i que és el la d’escoltar a aquest jove pianista, i crec recordar que se’ns presenta en dos cicles diferents, un amb recital i l’altra amb orquestra. Tot són raons més que suficients per no perdres cap dels dos concerts que ens oferirà.
M'agradaM'agrada
Gràcies per recordar el recital en solitari per Palau 100, ho habia oblidat, és el 4 de novembre i té programat Beethoven,, Liszt i Bach.
M'agradaM'agrada
Já tinha assistido a esse vídeo. Um programa muito bom. A peça de Rachmanino é belíssima e muito difícil, talvez por isso seja pouco executada.
M'agradaM'agrada
Sempre escull programes molt exigents. Tinc moltes ganes de veure’l a Barcelona
M'agradaM'agrada
Jo diria que toca molt bé, ja ho crec; però hi ha una cosa que em crida poderosament l’atenció i que vaig comentar en un altre moment. Si et fixes, entre les joves “promeses” o “realitats” hi ha una curiosa coincidència, ¿Coincidència?
1-Nois pianistes.
2-Noies violinistes.
No és que siga una regla fixa, clar, però sí una curiosa coincidència. A més, no solament són joves, sinó bells. Marketing?
Això, no vol dir que no hi haja bons intèrprets masculins i femenins dels dos instruments, però en les “joves promeses” jo diria que passa el que he dit.
M'agradaM'agrada
Bé hi ha una mica de tot, potser si que els darrers pianistes siguin tots nois i hi hagi més violinistes noies, però si fem un repàs no sé si es confirmarà la sospita.
La raça ha millorat molt, la gent jove és més maca que fa anys, van millor alimentats i l’evolució ja ho té això. Penso que estan al capdamunt perquè són bons, si només son bells, acaben aviat. I dit sigui de passada, en Trifonov aquest no em sembla gaire bell, és molt jove i això sempre és un punt a favor, però amb dos anys ja s’ha espatllat molt…. 😉
M'agradaM'agrada
La cosa ve de lluny. Hi ha hagut xiquets prodigis com ara Mozart que encara no els deixaven creuar els semàfors a soles i que ja tocaven el piano davant l’emperadriu.:D
M'agradaM'agrada
Una altra cosa que em crida l’atenció és el sexisme en aquest món tan educat i refinat. Sempre són homes els directors. Les excepcions són tan mínimes que sobren dits en les mans. Solament he vist dues dones dirigint. Una que no recorde i la mateixa Anne S. Mutter, que dirigia la seua pròpia agrupació. Ella és (era) un bon exemple de xica jove violinista. Normalment, aquestes joves violinistes eren “descobertes” per directors famosos. En aquest cas per Karajan.
M'agradaM'agrada