TAXI… AL TNC! va ser la gratíssima sorpresa amb la que Xavier Albertí va inaugurar la seva direcció del primer equipament cultural de Catalunya la temporada 2013/2014. Si l’any passat el leitmotiv era el teatre musical i la revista dels anys daurats del Paral·lel barceloní, la inauguració de la temporada 2014/2015, seguint el mateix model emprat l’any passat, Xavier Albertí ha anat a buscar els arxius musicals catalans per desenterrar un gènere tan popular com actualment oblidat i fins i tot injuriat, la sarsuela.
El factor sorpresa de l’any passat potser ha jugat en la contra de Per Començar Sarsuela!, i no perquè la proposta d’aquest any no sigui bona, perquè ho és i molt, sinó perquè aquell esclat d’originalitat i talent no s’ha produït enguany amb la mateixa intensitat.
De l’any passat han quedat vàries coses importants en els aspectes tècnics i en l’equip de dramatúrgia, i una molt vistosa Wanda Pietrowska, la fogosa directora de l’Orquestra de les Glòries Catalanes, és a dir Xavier Albertí i membres de l’ESMUC aportant l’entusiasme orquestral imprescindible per dignificar el gènere i la pròpia professió.
Mentre l’any passat els diferents números musicals anaven signats per directors escènics diferents, aquest any el format dels diferents números musicals s’ha unificat amb el aparentment habitual en els concerts lírics i al davant d el’orquestra els solistes interpretaven els fragments escollits dels 15 títols dels molts possibles.
Dic que el format era el aparentment habitual ja que ben aviat el públic ens adonaven dels petits, diria que quasi minimalistes enllaços entre els diferents números o les petites i subtils escenificacions, algunes coreografiades, que permetien embolcallar cad ainterpretació, que amb l’ajuda del text projectat en el fons de l’escenari feia que no ens perdéssim una part fonamental, el text.
La tria dels 15 títols escollits ha fet que la ens podem creure que la sarsuela catalana és un gènere més proper a la revista musical o al gènere còmic, que no pas al que a Espanya anomenen la zarzuela grande, no la discutiré aquesta tria, segurament és una de les molts possibles i tampoc estic molt segur si és la més representativa. Així com el Taxi al TNC! era un reguitzell de números musicals d’un gènere poc polièdric, en aquest Per Començar Sarsuela! la tria tendeix a encasellar la sarsuela catalana en el gènere còmic i els cuplets, com una continuïtat de la presentació de l’any passat, si bé la romança “Sota terra” de la Legió d’honor de Rafael Martínez Valls o l’ària “Per què aquesta angoixa” de Tempesta esvaïda de Joaquim Serra ens obrien l’objectiu a terrenys més dramàtics.
Músiques amables, ballables, de melodies enganxoses i lletres en molts casos desenfadades que es degusten amb facilitat i felicitat, i entre totes un descobriment, Boris d’Euskàlia amb música de Rafael Martínez Valls i llibret de Artur Suárez i Jordi Campmany, estrenada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1936. Una opereta que m’agradaria escoltar íntegrament, ja que si tota ella és com el concertants escoltat, té una qualitat melòdica molt notable.
Albertí ha comptat amb cinc cantants que s’impliquen en el format i responen amb quelcom més que solvència són :Begoña Alberdi, Núria Dardinyà, Antoni Comas, Xavier Mendoza i Oriol Genís. M’han agradat, no tots per un igual, però cadascun dels cinc aporten amb convenciment taules escèniques, solvència vocal, frescor i naturalitat.
Tret d’alguns moments concrets d’exigència vocal notable, els fragments escollits són més de saber dir i estar que no pas dificultat notable, si bé tant a Comas com a Alberdi els obliguen a fer algunes notes més que compromeses.
A l’equip vocal i com ja succeïa l’any passat els acompanyen en aquesta ocasió en Quim Giron i el Cristophe que s’integren amb una naturalitat i enginy dramàtic notable en un àmbit aparentment allunyat de la sarsuela com és el circ, però per això serveix el talent teatral i quan funciona, com és el cas, tot esdevé un engranatge perfecta que no deixa res a l’atzar i que ajuda a una continuïtat narrativa veritablement enginyosa per la seva simplicitat.
Un eficaç disseny de llums, un vestuari que utilitza la precarietat pressupostària per fer una picada d’ull enginyosa amb un gag recurrent i cap escenografia que ajudi o pertorbi, acaben embolcallant una proposta que demana a crits més presència musical a les temporades del TNC.
Com l’any passat, i espero que com els propers anys succeirà en les properes inauguracions, tot el que es recapti en aquestes quatre representacions previstes es destinarà a un projecte social. Seria tan interessant com d’agrair que aquest projecte solidari es podés ampliar amb la recaptació per la venda dels DVD dels espectacles inaugurals, tant de l’any passat com el d’aquest i no cal dir que els propers.
Com ja em va succeir amb la revista, ara ho he tornat a pensar, seria bo que el mateix TNC programés en les properes temporades una sarsuela sencera, qui sap si en co-producció amb el Liceu, que hauria de ser qui realment vetllés per tal de que e patrimoni líric català no fos només material de biblioteques i d’estudi d’entusiastes com Xavier Albertí, a qui mai podré arribar a agrair-li que hagi ventilat d’aquesta manera tan fresca el TNC, encara que per fer-ho hagi hagut d’anar a Polònia a buscar a la divina Wanda Pitrowna, a qui ja estan trigant massa a atorgar-li la creu Sant Jordi.
A tots els que encara no us heu apropat per el TNC dir-vos que avui és el darrer dia per deixar-vos seduir per la senzilla i brillant inauguració sarsuelera
PROGRAMA:
- L’euterpense. Música: Nicolau Manent. Estrenada a Barcelona als Camps Elisis el 1864
- A posta de sol. Música: Nicolau Manent / Lletra: Frederic Soler. Estrenada a Barcelona al Teatre de Novetats el 1871.
- Si us plau per força. Música: Antoni Gordon / Lletra: Serafí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler). Estrenada a Barcelona al Teatre Odeon el 1866
- La revolta. Música: Felip Caparrós / Lletra: Víctor Móra. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1930
- La Paula té unes mitges. Música: Enric Morera / Lletra: Lluís Planes de Taverner. Estrenada a Barcelona al Teatre Victòria el 1924
- La meva rosa no és per a tu. Música: Enric Daniel / Lletra: Alfons Roure. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1937
- Pasqua Florida. Música: Càndida Pérez / Lletra: Rossend Llurba. Estrenada a Barcelona al Teatre Tívoli el 1922
- La legió d’honor. Música: Rafael Martínez Valls / Lletra: Víctor Móra i Lluís Capdevila. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1930
- La falç al puny. Música: Manuel Blancafort / Lletra: Lluís Capdevila i Rafael Homedes. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1931
- Boris d’Euskàlia. Música: Rafael Martínez Valls / Lletra: Artur Suárez i Jordi Campmany. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1936
- Les noies de l’Estatut. Música: Francesc Montserrat i Ayarbe i Ramon Ferrés / Lletra: Víctor Móra. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1934
- Tempesta esvaïda. Música: Joaquim Serra / Lletra: Carme Montoriol. Estrenada a Barcelona al Teatre Nou el 1936
- La Pinxeta i el noi maco. Música: Joan Dotras / Lletra: Salvador Bonavia i Emili Vendrell. Estrenada a Barcelona al Teatre Victòria el 1946
EQUIP ARTÍSTIC:
Antoni Comas, Begoña Alberdi, Núria Dardinyà, Xavier Mendoza, Oriol Genís, Quim Giron (Animal Religion) i Christophe (Cie. 220vols)
Direcció musical: Wanda Pitrowska
Direcció escènica: Xavier Pujolràs
Dramatúrgia:Albert Arribas, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró
Orquestracions: Jordi Cornudella, Jordi Nus, Xavier Pendon
Il·luminació: Ignasi Camprodon
Coreografia: Roberto G. Alonso
Veu en off: Pep Sais
Orquestra de les Glories Catalanes
Laia Pujolassos – Concertino
Anna Bayod – violí I
Nuria Martín – violí I
Aloma Ruiz – Violí I
Marta Carceller – violí II
Carles Civera – violí II
Laura Marín – Violí II
Eura Fortuny – Viola
Maite Abasolo – Viola
Cèlia Torres – Violoncel
Mariona Mateu – Contrabaix
Camila Mourkarzel – Flauta
José M. Martinez – Clarinet
Albert Lopeandía – Oboè
Marc Solanelles – Trompeta
Marina Romo – trompa
Hèctor Penadès – Trombó
Mario Garcia – Percussió
IN FERNEM LAND 
Hi vaig anar divendres i ho vaig trobar simpàtic i prou.
Si la sarsuela catalana només és això no crec que es pugui recuperar cap títol.
Pura arqueologia musical
M'agradaM'agrada
No estic d’acord, simpàtic ho va ser, però més coses també.
Quan veus o escoltes Gilbert & Sullivan o Offenbach ho escoltes amb unes orelles i quan es tracta de la sarsuela catalana o espanyola segurament amb unes altres.
M'agradaM'agrada
¡Bienvenida sea la zarzuela catalana! Por cierto, hay por ahí un “Don Juan Tenorio”, de Manent, a ver si se encuentra (que ya es hora, ¡basta de “truco y trato”!).
M'agradaM'agrada
Hay mucho y bueno, lo que no sé es si lo escogido es representativo y lo mejor,
En cualquier caso ya era hora que una institución pública pusiera los medios y el talento para recuperar el patrimonio musical.
M'agradaM'agrada
Ho vaig trovar força divertit,però no massa representatiu de la Sarsuela ni tan sols de la catalana. Per generació conec bastant bé la Sarsuela i d’aquestes tan sols coneixia La Legió d´honor i La Paula té unes mitges.
M'agradaM'agrada
Que triessin títols desconeguts estpa molt bé, ara bé potser hagués estat millor buscar també sarsueles amb un caire més seriós o dramàtic, com per exemple la de Joaquim Serra que em va interessar molt. La majoria semblaven sainets o revistes.
M'agradaM'agrada
Doncs jo vaig trobar que, com a espectacle, ha estat sensacional i, musicalment, un descobriment. Certament, la tria ha estat més de peces còmiques o arevistades, però n’hi havia de molt, molt bones i que mostraven un gran ofici dels autors. I algun dels duets còmics era tan interessant com els de Guerrero o Sorozábal. A Martínez Valls no cal presentar-lo, però els fragments representats serveixen per veure que no és un autor d’una sola obra excel·lent (ni de dues), Manent té potencial i caldria veure’n alguna obra completa i la romança de Joaquim Serra pot estar en qualsevol concert. Els cantants van fer-ho molt bé i s’agraeix una orquestra mínimament àmplia i digna que permeti preuar l’orquestració, encara que sigui amb pocs músics. I sonava bastant bé, la veritat.
Per a mi, un gran espectacle que valdria la pena enregistrar. I sí: la idea de fer-ne una sarsuela o similar per temporada seria un gran què. I vist que l’ESMUC pot proveir una orquestra que funciona francament bé, es podria plantejar seriosament.
M'agradaM'agrada
Crec que el dia que les diferents institucions teatrals i musicals s’associïn en lloc de competir, podríem fer grans coses.
No calen molts dners per ser brillant, això Albertí ho ha demostrat amb escreix, és l’antítesis dels macro muntatges de Belbel. Cal però veure fins a quin punt és possible la viabilitat dramàtica dels texts i llibrets d’aquestes obres.
En qualsevol cas una nou encert en la inauguració del TNC, no s’hauria de deixar perdre l’oportunitat de seguir en aquesta tasca de re-descobriment del patrimoni musical
M'agradaM'agrada
Sí, realment una producció comanditària l’any, que no és demanar-ne molt, seria beneficiosa per tothom. Igual que el Conservatori del Liceu fa la seva òpera anual en acabar el curs, podria fer-se alguna cosa a l’ESMUC, amb l’Auditori o el TNC, on els estudiants que acaben puguin “lluir-se”, amb col·laboració amb professionals i fer alguna cosa com aquestes obres que en el seu temps van ser, i per alguna cosa ho serien, de repertori. Caldria, primer, una tasca de recerca que tampoc s’està fent gaire, però en fi…
La viabilitat dramàtica del llibret… no veig que sigui tan important. No ens ho plantegem en moltes òperes, i funcionen. La sarsuela té un component més teatral, però no veig que sigui tan important: si vaig a veure, com l’any passat, una obra de teatre de Pitarra, ja sé que és un autor de fa 150 anys i que trobaré elements “antiquats” o propis d’una dramatúrgia que llavors tenia èxit i que ara estan “superats”. L’espectador s’ha de posar en un context i tampoc no cal estar modificant i adaptant tot perquè ho entenguem: que sembla, de vegades, que ens tractin de tontos. Més que viabilitat dramàtica, caldria que l’obra fos bona; entenc que, en entendre’s millor (en català o castellà), és més immediata la percepció que, si el llibret és dolent, per molt bona que sigui la música no acaba de funcionar. Però ho veig més relatiu: si es fa una Maruxa, agrada i l’espectacle funciona, i mira que el llibret és més que feble, com el de tantes altres òperes. També és cert que caldria anar escollint entre el bo i millor de les possibles obres recuperables per fer-ne èxits segurs i anar consolidant obres on tant la música com el llibret siguin de qualitat. Després ja vindrà la resta.
M'agradaM'agrada
No ho tinc tan clar que la Maruxa agradés. A la sarsuela es parla (no és el cas de Maruxa preciosament) ui quan es parla i no hi ha música, els diàlegs no s’aguanten, aquest és el problema i la gran diferència amb l’òpera.
Em diràs que la a flauta màgica i al rapte també es parla, i et diré que tens raó, però en alemany i moltes vegades es tallen els parlats, i quan no és així, molts es queixen, però al darreres hi ha unes partitures sense discussió, si ens programessin altre sobres alemanyes d’autors secundaris, no sé pas que en passaria.
Potser caldria refer els llibrets tot respectant les partitures, sempre mantenint els trets originals, no fent dramatúrgies impossibles.
M'agradaM'agrada
Celebro que comentis aquesta bona iniciativa del TNC. Com tu dius, convindria aprofundir en la recuperació i la valorització d’aquest patrimoni musical: si el TNC o el Liceu no ho fan amb tots els ets i uts, qui ho farà?
M'agradaM'agrada
El problema és que hi ha molt pocs que ho creguin oportú o digne de programar-se.
Albertí fa bé en insistir, però em penso que el Liceu està més per Les Misérables…
M'agradaM'agrada
Cal recordar que fa temps volta la Companyia +Sarsuela, que ha fer més que dignes representacions de la “Cançó d’amor i de guerra “i “La Tabernera del puerto”, així com recull de peces de sarsuela en l’espectacle “Entre sarsueles”.
M'agradaM'agrada
Una cosa no treu l’altra Albert, el que és important és que aquesta vegada ha estat un equipament pñúblic el quei finalment ha apostat per la sarsuela i el més important encara, sense programar res de Cançó d’amor i guerra, semblava que només en tinguéssim una i mitja (l’altra mitja és la Legió d’honor)
M'agradaM'agrada
Tens tota la raó!
M'agradaM'agrada