IN FERNEM LAND

Roger Guasch: TOSCA vs KITEGE


Roger Guasch, fotografia Danny Caminal/El Periodico

Roger Guasch, fotografia Danny Caminal/El Periodico

Ahir El Periódico va publicar una entrevista de Marta Cervera a Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu on intenta explicar de manera ben planera la situació actual del teatre.

No hi ha dubte que el Sr Guasch, el gestor Guasch és un perfil que ens convenia. Entendre el Liceu com una empresa, amb estructures i mentalitats modernes, optimitzant els recursos i les rendibilitats, era quelcom urgent. La línia sembla la bona i no tinc cap dubte que a mig termini el Liceu haurà sortit d’aquesta UCI on ara ens trobem, segons paraules textuals:

Hem fet una operació a cor obert, la més forta. Som a l’uci camí de planta. S’ha de mantenir la vigilància intensiva perquè acabem de sortir del quiròfan. Calculo que encara ens estarem a l’uci un any més treballant amb la mateixa intensitat, seguint amb els canvis i altres coses que hem de posar en marxa.”

L’entrevista en realitat no deixa de ser una una reiteració del que ha vingut dient en totes les altres entrevistes que ha fet, no concreta gaire i sempre deixa com a conclusives les grans línies del seu pla estratègic, en aquest sentit està bé, transmet una sensació de coneixement de la gestió, del món empresarial, pren decisions, es mulla i té idees per treure el teatre de la situació de col·lapse en que es trobava quan ell va entrar. Ho vaig dir fa temps i ho repeteixo ara, mai el Liceu havia tingut un director general tan eficaç i valent. Exerceix de director general, dissenya un pla estratègic i actua per tirar-lo endavant, amb convicció i fermesa, i això amics ens calia. Tots erem conscients del desgavell intern, el criticàvem i denunciàvem, doncs bé el Sr Guasch ha començat a treballar i això està bé,

Ho fa bé?, no ho sé, encara no tenim el suficient recorregut per saber si les accions fetes, les decisions preses per el Sr Guasch donaran els fruits que tots esperem, però hi confio.

Encara estem en un estadi que no acabem de saber si els objectius per obtenir els fons externs de mecenatge i finançament, així com de ingressos per activitats paral·leles, són els correctes, però no hi ha dubte que aquesta serà o hauria de ser la gran medalla que s’hauria d’acabar penjant el Sr Guasch, ja que una vegada ha refet l’estructura interna, més traumàtica que vistosa, de ben segur se l’acabarà o se l’hauria d’acabar valorant, per la bona gestió econòmica i la consecució d’aquell pla estratègic presentat a final de l’any passat.

Ara bé, quan el Sr Guasch traspassa la línia de gestió i envaeix el terreny artístic, l’esguerra, ja que s’evidencia un desconeixement que ell hauria d’evitar.  Utilitza arguments artístics que no li pertoquen per justificar en el fons i en la forma, el model de teatre que ell té al cap.

Potser estic equivocat, però a l’entrevista deixa anar aquestes perles:

(Primer avís per a navegants)

L’òpera ha de ser popular, hem d’aconseguir atraure la gent i això és difícil si el nivell d’òpera és molt elevat. Kitege és molt bonica però no és fàcil. Hi ha òperes millors per introduir-se en el gènere. La situació ideal és que hi hagi un equilibri per poder arribar a diferents públics

L’òpera, Sr Guasch no serà mai popular, compte amb la popularització de l’òpera, portar nou públic a un teatre no vol dir popularitzar-la.  Al Liceu hi pot anar molta gent que fins ara no s’hi ha acostat per molts i diferents nivells, apropar-se al Liceu a veure què?. Quan diem Liceu, diem òpera i ballet?, Jo no parlo del contenidor luxós que tant serveixi per a omplir amb Sílvia Pérez Cruz, com amb Joyce DiDonato. Si hem d’aconseguir portar nou públic al Liceu hauria de ser amb l’activitat ordinària d’un teatre d’òpera (òpera i dansa), de no ser així em penso que fem trampa o estem parlant d’una altra cosa o volem convertir el Liceu en un altra cosa. Per què no ens posem un objectiu del model de teatre que volem?

Kitej no és només bonica, és una òpera sensacional, i si ell creu que Kitej no és fàcil, què pensarà de Die Soldaten, Die Gezeichneten, Der König Kandaules, Padmavati o Written on Skin? El Sr Guasch hauria de intentar anar una mica més enllà dels seus coneixements operístics i suposar que no és bo apropar la cultura al nivell popular, sinó dotar de instruments de formació  i coneixement al públic, per tal de posar al seu abast obres cabdals de la història d ela música. Em preocupa que el Sr. Guasch només vulgui portar un públic interessat en Carmen, Barber de Sevilla o Tosca. Si la situació ideal és que hi hagi un equilibri, no li calia dir que Kitej és difícil, primer perquè no ho és i segon perquè és una òpera que interessa a molta més gent de la que ell pensa, però si només ho analitza des d’un punt de vista de ocupació d ela sala, òbviament el seu paràmetre és erroni. La cultura no es pot gestionar només des d’un full de càlcul. Cal fer pedagogia i vendre el producte, també aquell que és el més preuat del magatzem i el que ens dóna més prestigi a la marca, encara que ja sabem que no està a l’abast de tota la nostra clientela. Per una altra part si el que es pretén és portar a un nou públic amb els títols més populars, no sembla lògic que per aquests espectacles les entrades siguin les més cares. No sembla una mesura popular, ans al contrari, com a molt aconseguirà que el públic més tradicionalista es mobilitzi, però el nou públic no crec que es motivi amb els preus de Norma,  més aviat s’espanta.

Continua el Sr. Guasch dient, tot fent referència al títol inaugural d’aquest any (Il barbiere di Siviglia):

En l’última funció vam penjar el cartell d’esgotades les localitats. Aquest muntatge és la prova que, si fas coses que interessen, la gent ve. I s’ha de fer de tot per captar públic si ets un teatre amb el nostre nivell d’autofinançament.

Creure que el camí és aquest barbiere és altament preocupant. Potser ell està la mar de content amb els bravos d’aquest públic nou o deixeu-m’ho dir, poc exigent, però compte! malament va qui no pensa en l’endemà, i a la llarga el baix nivell de representacions com les oferetes en els dos casts del barbiere ens passaran factura. Moltes inauguracions com aquest barbieri i ni en l’última esgotarà les localitats, quelcom que esmenta com una fita i només esgotar les localitats en la darrere de les funcions més aviat em sembla un fracàs. Crec que al Sr Guasch no li correspon valorar aquest primer a nivell artístic i menys qualificar-lo d’èxit, francament, ho dic des de l’admiració  que li puc arribar a tenir com a gestor, però pocs barbers ha vist si creu que aquest és digne de la inauguració del Liceu. Aquests dos barbiere que hem vist han estat d’un escàs nivellet i creure que aquest és el camí, sembla dir que el més important és omplir, i no pas oferir una representació de qualitat.

Seguim

-El 55% del pressupost prové de recursos propis. ¿Com ha anat la venda d’abonaments i entrades?-A falta de les dades definitives la baixada d’abonats ha parat. És la primera vegada que passa en els últims anys i podem estar-ne orgullosos.

-¿A què es deu?-Hi influeix molt la temporada. Segons quins títols es programen, hi ha conseqüències en la temporada següent. Crec que hi ha una nova il·lusió. És una temporada molt assequible per a l’abonat i, per tant, la pròxima esperem millorar amb nous abonaments.

No cal ser massa llest per entendre que la prioritat no serà mai aquest equilibri teòric que ell esmentava una mica més amunt. El concepte em sembla erroni. Què vol dir molt assequible per l’abonat? L’abonat? Hi ha milers d’abonats i no tots tenim un pensament únic. Conec a abonats que gràcies a aquesta temporada  2014/2015 han deixat de ser-ho. Creure que els abonats només colem veure títols populars és quelcom si més no perillós. Potser hi ha abonats que no volen veure cap dels títols que he esmentat abans, però volen veure Hugonots, Príncep Igor, Poliuto o La Dolores, i no crec que cap d’aquests títols del segle XIX entrin en els paràmetres que interessen al Sr. Guasch, potser per a ell només són òperes boniques, però difícils (!). Em temo que Siegfried ja deu està classificada en aquest estadi de òperes perilloses a evitar. Difícil i taquilla deuen ser conseqüents?

I us deixo la conclusió final:

La quadratura del cercle és aquesta suma de sostenibilitat i qualitat que persegueix. ¿Què significa?-Li donaré dades reals per explicar-ho. L’any passat, la Tosca amb Paco Azorín i el pressupost molt ajustat va tenir 32.000 espectadors. Ingressos: 2,5 milions. Despesa final: 1,5. Vam fer un milió de caixa en positiu. Kitege: 8.000 persones. Taquilla: 683.000 euros. Despesa: 1,6. Tosca, amb moltes més funcions, va tenir el 90% d’ocupació, i Kitege, el 78%. Tosca va pagar en part la innovació de Kitege.

Vàries coses a dir:

Associar Tosca a Paco Azorín, el director d’escena, em preocupa. Potser la Tosca de Puccini va tenir una gran atractiu perquè entre altres coses tenia unes sopranos molt considerables.

32000 espectadors en quantes funcions? 15 (8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 25 de març de 2014) Kitej 5 representacions (13, 16, 22, 26 i 30 d’abril de 2014)  Comparar ambdues òperes i nombre d’espectadors em sembla innecessari i tendenciós. El cost de la producció de Kitej era molt alt, però el prestigi que suposava per a la marca Liceu la seva programació, s’hagués hagut de rendibilitzar.No tinc cap dubte que la marca Liceu, aquella que al cap i a la fí com més es valori més mecenatge portarà, va guanyar molt més amb l’òpera de Rimsky-Korsakov que no pas amb la de Puccini, una òpera que qualsevol teatre d’òpera programa, en canvi l’altra no.

Quan el mateix Sr Guasch es pregunta “¿Per què Barcelona no pot oferir caps de setmana amb cracs que actuïn aquí, al Palau i a l’Auditori?“, hauria de pensar en Kitej com un crack, perquè Kitej ben venuda era una font d’atracció turística molt important. La llegenda de la ciutat invisible de Kitej és entre moltes latres coses un producte cultural que prestigia molt al teatre que la programa i si la producció és de Dmitri Tcherniakov, el interès internacional es multiplica. A Tosca potser no li cal un director com Tcherniakov, ni una producció costosíssima, com va quedar demostrat, però per  a Kitej sí, i si és cert l’equilibri, no hi hauria d’haver cap problema, ni molt menys fer entendre que és un problema programar una òpera com la de Rimsky.

Curiosament la mayeixa pàgina del Liceu informa que:

Premi a la posada en escena de “La llegenda de la ciutat invisible de Kitege”

La posada en escena de La llegenda de la ciutat invisible de Kitege, guardonada amb el premi a la millor producció de l’any

El jurat dels International Opera Awards 2013 ha considerat que la coproducció del Gran Teatre del Liceu, la Nederlandse Opera i la Scala de Milà de l’òpera La llegenda de la ciutat invisible de Kitege és la millor posada en escena d’òpera de l’any. La producció es va estrenar a Amsterdam l’any passat iarribarà al Liceu l’abril de 2014. Dmitri Tcherniakov, director d’escena de la producció, també ha estat guardonat amb el premi al millor director d’escena. Els guardonats es van donar a conèixer el passat dilluns en un acte celebrat a l’Hotel Hilton Park Lane de Londres i al qual van assistir personalitats com Dame Janet Baker, Dame Anne Evans o el tenor Jonas Kaufmann, guardonat amb el premi al millor cantant masculí. La millor cantant femenina ha estat Nina Stemme.

Altres guardonats han estat el director musical de la Royal Opera House, Antonio Pappano, l’escenògraf Anthony McDonald, la dissenyadora de vestuari Buji Shiff, la dissenyadora d’ il•luminació Paule Constable, l’orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, el cor de la Cape Town Opera, el Festival de Salzburg, l’Opera de Frankfurt, l’òpera Written on Skin de George Benjamin, Sir Peter Moores, Sir George Christie i els enregistraments “Alessandro” de Haendel dirigit per George Petrou, les “Romantic Arias” de Christian Gerhaher i el DVD “Il trittico” de la Royal Opera House. 

Els International Opera Awards han estat organitzats, en la seva primera edició, per Harry Hyman i el jurat ha estat presidit per l’editor de la revista Opera, John Allison. Els membres del jurat han estat David Gockley, director de la San Francisco Opera; Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu; Peter Alward, director del Festival de Pasqua de Salzburg; Guus Mostart, director de l’Opera de Enschede; Nicholas Payne, director d’Opera Europa; les sopranos Anne Evans i Katherine Harris; i els crítics Hugh Canning (Sunday Times), Rupert Christiansen (Daily Telegraph) i Andrew Clements (The Guardian).

Això també compta a l’hora de trobar mecenes i marques que vulguin estar presents en els cartells del Liceu, ja que això els internacionalitza, prestigia i els dóna a conèixer associats a un producte exclusiu.

Per acabar, quan el Sr Guasch incideix en els aspectes artístics de la temporada jo crec que patina, i crec que hauria de deixar que fos la Sra Scheppelmann, encara que estigui degudament alliçonada, la que ens intenti vendre les properes temporades. els títols, els equilibris. les rendibilitats artístiques i els cracks, la ingerència en criteris artístics no és bona, el seu antecessor ho va intentar, i encara que el nivell era tot un altre, va fracassar.

Si voleu llegir tota l’entrevista:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/liceu-era-pingui-iceberg-desglac-3578580

22 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de octubre de 2014 | Beckmesser

  2. alex

    En líneas generales y prescindiendo de su mayor, menor o nulo conocimiento operístico ( para eso, está Frau Schepelmann y Josep Pons), me gusta y mucho de momento lo que dice y hace el Sr. Guasch, evidentemente un verdadero gestor profesional o coloquialmente ” un salva o rescata empresas” y desde luego nada que ver ( afortunadamente) con sus predecesores, Marco sobre todo ( de perfil político burócrata y que tampoco sabía casi nada de ópera )
    De momento y por lo leído, parece que aún no llenándose el Liceo en casi ninguna función operística, parece que según Guasch vuelven a crecer ligeramente los abonos y ha adoptado alguna decisión técnica/administrativa que satisface, entre ellas tranquilizar a los músicos y al coro con la retirada o más bien suspensión del ERO y dándose cuenta además que en la parte administrativa del Liceo, ha existido mucho enchufismo digamos que político burocrático de la época Marco y está “pasando algo la escoba”

    como conclusión , parece que tanto Guasch como la Schepelmann buscan la eficiencia, lo cual ya es de agradecer

    M'agrada

    • ¿Y tu crees que la Sra Scheppelmann podrá programar lo que quiera, aun siendo equilibrado y en su conjunto sostenible, o cualquier Kitege debidamente sostenido con las ganancias de cualquier Tosca será rechazado?
      La eficiencia económica y de gestión nada tiene que ver con el compromiso artístico y el modelo de a seguir.
      Me temo que a ti ya te va bien este repertorio, pero olvídate de rarezas verdianas o belcantistas, pueden ser bonitas pero “difíciles” ¡Vaya argumento el del Sr Guach!

      M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Huston tenemos un problema.

    Mientras no se entrometa donde no le corresponde iremos bien, pero si quiere influir en la programación intentando decidir en la programación y practicando recortes en los repartos, entonces tenemos un problema.
    Por otro lado me disgusta que se piense tanto en el turista, el Liceu debe ser un centro cultural para los catalanes, si su oferta es interesante será foco de atención de los turistas culturales, no de aquellos que pasan por delante de la taquilla y aprovechan que tienen la tarde o la noche libre para entrar, hagan lo que hagan, eso es de una inconsistencia apabullante.
    El problema del Sr Guasch es que debería hacer un máster urgente de gestión cultural si quiere ser relevante en un equipamiento de la importancia del Liceu y situarlo donde le corresponde, si pretende solamente sanearlo, como si en él se fabricaran productos para el consumo, demostrará como ya lo ha hecho en otros sitios, que es muy eficiente pero que no era el cargo adecuado para el Liceu.

    M'agrada

  4. Kàtia

    Pel que tinc entés el Sr.Guasch no sap ni pa-pa de òpera,però sí sap aixecar empreses.i sentin-tho molt el Liceu ara com ara es una empresa.No ho recordo gaire bé sobretot el nom peró no va haver una directora Rosa Collell que també va aixecar el Liceu bastant abans dels últims destralers???.Els premis que s’han concedit em semblen bé sobretot el de Kiteje,em va agradar moltissim.

    M'agrada

    • Una mepresa cultural, compte!
      La Sra.Cullell va fer una netejada superficial, la que segurament li varen deixar fer, però va mantenir una macro estructura si més no discutible.
      Tots els directors fins ara, vivien delks rèdits anteriors, encara que els redits fossin falsos o fruit de deutes bancaris o d eles administracions. Així ha acabat la cosa.
      Sé que la Sra Cullell també retallava projectes artístics, però en aquest sentit no tinc queixa, mentre ella va ser directora general varem veure coses magnífiques.
      Ningú va preveure que un dia o altra les administracions s’haurien d’estrènyer el cinturó i per tant la qüestió dels mecenes era secundària, mentre que ara és prioritària.

      M'agrada

  5. Laura

    Em sembla un apunt molt encertat, i em sembla molt bé el buscar un equilibri entre obres més conegudes i que no ho son tant, que les primeres ajudin a pagar les segones. El que no entenc és aquesta mania del senyor Guash en pensar que el públic nou només volem títols populars, com diu ell. Tot just fa un any que vaig anar al Liceu per primer cop i he disfrutat tant de La Sonnambula com de Kitej, que em va semblar molt bonica com diu ell, però no crec que sigui tan difícil de disfrutar, i pel que vaig comprovar, la gent en va sortir contenta, no com al Barbiere del mes passat. A mi ja em va bé una temporada com l’actual, que programin títols populars, són obres que no he vist mai i que tinc ganes de veure en directe, però dubto que els abonats vulguin veure sempre el mateix, és a aquest públic que se li han d’oferir obres que no hagin vist cent cops, i potser el nou públic s’hi acabarà apuntant, qui sap; però el que més necessita aquest públic nou és una empenta per anar al Liceu, donar-li eines per poder disfrutar de l’òpera i treure prejudicis. El programa Òpera en texans ho feia molt bé això, encara que crec que aquí no té gaire bona fama, però en el meu cas, i en d’altres, ens ha animat a anar-hi i no ens en hem penedit, tot el contrari.

    M'agrada

  6. Joan

    Jo com abonat no tinc cap problema ni amb les reposicions ni amb els títols populars. És més una qüestió de REPARTIMENTS. Per aquest motiu he vist un sol barbiere ( i pel Chausson) I, si les coses no canvien molt, no veuré cap Carmen. Què em fa il.lu d’enguany? Mhhhh Farnace (Savall/Zanasi/Mingardo)- Que malament l’han venuda!!! I a més, a diferència de Kitej, no ha tingut ni tan sols el suport d’IFL (snif) – Arabella, la Norma de la Radvanovsky I due foscari I el segon repartiment de Don Pasquale que per a mi és el primer ( de no ser que Chausson canti l’altre ) La resta m’està bé, sense més. Tot I que canviaria Traviata per a streetcar named desire, sens dubte. De totes formes, sembla que el barbiere que ha esgotat tot el paper ha estat el (i 2) és a dir que tampoc dec ser gaire representatiu dels interessos del públic.

    M'agrada

  7. toni

    Un apunt molt interessant Joaquim. Penso que el Liceu a curt i mig termini no aixecarà el cap, musicalment parlant, i per descomptat el problema econòmic anirà a pitjor. Amb mirar molt superficialment els futurs pressupostos estatals, i el que a Catalunya passi en els propers mesos, està gairebé tot dit. D’altra banda, si volem donar-nos un bany de realitats, o una dutxa escocesa, com s’acostuma a dir en aquests temps, amb passar-nos uns minuts per la web del Met, i veure com va la venda i la disponibilitat de seients, tant per avui mateix, amb la Carmen, com amb els futurs Macbeth, amb la Netre al capdavant, i ja ni t’explico amb els altres títols que s’ofereixen en aquest mes d’octubre. I tenint en compte que New York és la capital del Món, i el tema crisi econòmica d’allà el van superant poc a poc i sembla ser que yá creixen, cosa que aquí a Europa i Espanya encara discutim com va aparèixer, buscant culpables per tot arreu, i d’intentar dignament com superar-la, sembla que es prenen el seu temps, perquè no afecti les seves principals culpables. Amic Joaquim, la cultura en general i la música i l’Òpera en particular, estan metafòricament a l’UCI, per uns anys, que espero i desitjo que siguin els menys possibles.

    M'agrada

    • Gràcies Toni per la reflexió.
      Sóc molt conscient del problema econòmic i de les repercussions que això té en les programacions i contractació de figures. L’única cosa que jo desitjaria seria que el director general fes la feina que ha de fer i no una altra que no loi correspon. Ell mai pot dir que una òpera és dif´ficl, quan aquesta no ho és, potser per a ell poc habituat al món operístic sí, però ell no és representatiu del públic que potencialment ha d’omplir el teatre, a no ser que ell pretengui que el teatre s’ompli sempre de passavolants.
      Hi ha teatres amb pressupostos inferiors al del Liceu que fan unes programacions que potser el Sr. Guasch trobaria difícils i residuals. L?invito a ell i a tothom que vulgui que passin per La Fenice, on a part dels títols tradicionals per fer equilibri, cada temporada proposant títols molt interessants, ja sigui recuperacions de títols històrics com òperes del segle XX i XXI. Et podria dir el mateix d’un teatre com el de Palerm. Senzillament cal pensar amb una mentalitat més artística, al cap i a la fí el Liceu fins ara era una institució artística i Itàlia ha fet també unes retallades brutals a tots els teatres que fan temporada operística.

      M'agrada

  8. Romeo

    La ojeriza de este hombre por Kitege es digno de estudio. Algún psicólogo o psiquiatra por aquí para que nos dé un rayo de luz sobre posible trauma infantil (o quizás “adultil”)?

    M'agrada

    • El problema es que la ópera no le ha interesado mucho hasta ahora y ponerse ha hacer segun que deberes entiendo que es árduo.
      No sé si has escuchado la promioción de La Traviata que se hace por las emisora de radio, dicen que la Traviata cuenta con la dirección de McVicar el artífice de la Agripina de la pasada temporada, y eso es algo que me parece muy sintomático.
      El Sr Guasch y su equipo aterrizaron en el Liceu justo al inicio de la temporada pasada con las representaciones del título handeliano y ese fue el primer espectáculo que vio, AGripina, que teatralmente le encantó aunque creo que musicalmente le pareció algo monótono. Ese dato es suficiente para mencionarlo en la cuña publicitaria, pensando que todo el monte es orégano. No se mencionan los otros exitosos montajes que ha hecho en el Liceu, ya que como él y su equipo no los vieron (no asistían antes al Liceu, esto está más que claro) no los aprovechan como gancho publicitario. Ese es nuestro actual Liceu.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: