Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

DAMRAU I PETRENKO: VIER LETZTE LIEDER DE RICHARD STRAUSS A MUNIC

Diana Damrau i Kirill Petrenko. Foto: wilfried-hosl

Diana Damrau i Kirill Petrenko.
Foto: Wilfried Hosl

La seducció vocal que Diana Damrau utilitza amb intel·ligència i sensibilitat és una arma imbatible per a recrear l’univers nostàlgic i crepuscular dels darrers quatre lieder de Richard Strauss. Després d’un treball discogràfic esplèndid amb Christian Thielemann dedicat íntegrament al compositor bavarès ara fa front a aquesta joia testamentària per primera vegada i sota la direcció de Kirill Petrenko, el futur director de la Berliner Philharmoniker, encara director a Munic. Continua llegint

JAMIE BARTON CANTA LA RAPSÒDIA PER A CONTRALT DE BRAHMS

Barton

Avui us porto la preciosa, densa i celebrada Rapsòdia per a contralt i orquestra de Brahmsuna de les obres vocals més famoses del compositor, i la primera de les quatre peces curtes per a cor i orquestra que s’acostumen a interpretar juntes degut a que la seva durada no arriba al quart d’hora. Les altres tres són Schicksalslied, Nanie i el Gesang der Parzen, però la Rapsòdia és distingeix de les altres tres per incloure a una solista vocal al costat d’un cor masculí com ja havia utilitzat en el Rinaldo, si bé aquella és per a tenor. 

L’obra s’estructura seguint la tradició de les cantates barroques, és a dir: recitatiu arioso obertura o ària i final amb el cor. Brahms va estimar la veu de contralt i que en aquest cas li va permetre jugar amb els cromatismes de les veus masculines, assolint un equilibri dramàtic de gran efecte. Continua llegint

ELS GURRE-LIEDER A PARÍS (Schager-Theorin-Connolly-Schmeckenbecher-Conrad-Mazura;Jordan)

Gurrelieder a Paris

Una de les meves obres de capçalera són els imponents Gurre-Lieder d’Arnold Schönberg, una mena de seqüela post wagneriana, hereva del Tristan, sota un prisma impressionista a punt de fer un salt al buit de resultats impensables en aquell moment.

L’obra necessita d’unes forces incommensurables que la fan de molt difícil programació, amb més de 150 músics per a l’orquestra un cor immens i cinc solistes amb veus heroiques  amb capacitat per superar un mur sonor aclaparador però també canta amb lirisme, sentiment i tendresa recollint la veu sense ser engolits per la tempesta sonora. Un repte per al director, sense cap mena de dubte, però també per els tres solistes principals, tenor, soprano i mezzo que són els que s’enduen, juntament amb el cor final, els grans protagonisme en una obra eminentment orquestral. Continua llegint

JOHAN REUTER I LAWRENCE FOSTER INTERPRETEN ELS KINDERTOTENLIEDER

Operaen, Johan Reuter 05/2011

Avui us deixo amb el cicle de Cançons per als infants morts (Kindertotenlieder) de Gustav Mahler interpretat pel baríton danès Johan Reuternascut l’any 1969 a Copenhague, que l’interpreta sota la direcció d’un vell conegut, el mestre Lawrence Foster dirigint l’Orquestra Filharmònica de Copenhague.

No cal que digui res més, el text original amb la preciosa traducció de Salvador Pila, i la música colpidora del Mahler més genuí són suficients per garantir-vos un inici de cap de setmana de desbordant bellesa.

Gaudiu-ne, gaudiu-lo Continua llegint

SARAH CONNOLLY CANTA MAHLER: DER ABSCHIED

Sarah Connolly (2)

Avui deixeu-me reposar, i res millor que fer-ho amb el darrer moviment de Das Lied von der Erde, el meravellós Der Abschied (El comiat) per la gran mezzosoprano Sarah  Connolly en una versió de l’octubre passat a París, sota la direcció de Yannick Nézet Séguin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, de la que n’és titular.

Mahler ho posa fàcil, mentre que Connolly i Nézet Séguin s’hi esmercen,  gaudiu-ne  Continua llegint

ANNA NETREBKO CANTA ELS QUATRE ÚLTIMS LIEDER DE STRAUSS

Anna Netrebko i Daniele Gatti  Théâtre des Champs-Elysées  10 de maig de 2015

Anna Netrebko i Daniele Gatti Théâtre des Champs-Elysées 10 de maig de 2015

Potser Richard Strauss és el compositor que hom podria definir com a més allunyat de la sensibilitat interpretativa de la gran Anna Netrebko, i les possibilitats vocals per a una Emperadriu, una Crisòtemis o fins i tot una Salome són molt més que evidents, ara bé els personatges femenins  staussians necessiten d’un plus de matis i sensibilitat que sense la complicitat amb el director o pianista, es fa molt difícil assolir.

Crec que en aquesta ocasió no hi havia gaire química entre Daniele Gatti i Anna Netrebko. La soprano russa no ha cantat gaire aquests lieds, en directe ho va fer amb Barenboim i ara hi torna amb el director italià. la veu és sumptuosa i rica de colors i timbres, però jo crec que li cal un aprofundiment i una introspecció íntima prèvia, per poder fer que els quatre lieders trasbalsin com és habitual. Gatti no la ajudar gaire, ell fa la seva versió orquestral i ella la seva vocal, dues versions d’una mateixa obra en un mateix concert.

Vosaltres fareu el judici més just, n’estic segur. Continua llegint

DEBORAH HUMBLE canta els Wesendonck Lieder

Program leaflet

És mezzosoprano, és australiana, és jove i té tot allò que ja s’intueix al escoltar-la per esdevenir una veu veritablement wagneriana, tant per la densitat i el color, com per la intensitat i la transcendència del fraseig.

El seu nom, a recordar, Deborah Humble

A Hamburg va participar en les edicions del Ring del 2008 i 2011 com a Erda a Das Rheingold i Siegfried, així com  Schwertleite a Die Walküre i Waltraute i la primera Norna a Götterdammerung. L’any 2013 va tornar a integrar l’equip del Ring a la ciutat alemanya, i també a Halle, Melbourne i Ludwigshafen. A Lisboa va cantar la Jean d’Arc de Honnegger i Amneris a l’òpera de Austràlia. Mentre que en aquest 2014 ha participat en una edició del Elijah amb la Sydney Symphony i la tercera simfonia de Mahler amb la Queensland Symphony. Per l’any vinent té previst cantar a les produccions de Jeane d’Arc i Elektra a Hamburg, i la Erda de Das Rheingold a Hong Kong i la de Siegfried a Boston. Continua llegint

EL WINTERREISE DE GERALD FINLEY I JULIUS DRAKE

CDA68034

Avui us porto el Winterreise de Schubert que el baríton Gerald Finley i el pianista Julius Drake  van gravar durant el mes de febrer de 2013 per el segell discogràfic Hyperíon. El CD va sortir a la venda en el mes de març de 2014 quasi coincidint amb el de Jonas Kaufmann, que en aquell moment ho va eclipsar tot i que sabeu que m’agrada moltíssim, fet que no treu que el Winterrerise no admeti versions tan distants entre si, com la del baríton canadenc, el tenor alemany o la “definitiva de MatthiasGoerne” o la referencial de DFD. Per sort la catedral del lied disposa de versions extraordinàries i aquesta de Finley i Drake també m’ho sembla.

Allunyat del dramatisme i les sonoritats fosques, Gerald Finley ofereix una versió més lírica, mai tensa en la interpretació ni en els aspectes vocals d’una tessitura generosa, molt lírica en la zona aguda de la veu, però molt sonora i suficient en el descens a les zones més fosques i interioritzades del registre vocal i sensorial. Continua llegint

JONAS KAUFMANN el 10 d’octubre que no serà

palau-de-la-musica

La Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana lamenta anunciar que el tenor Jonas Kaufmann, que tenia previst actuar el proper 10 d’octubre a les 20.30 h al Palau de la Música Catalana al costat del pianista Helmut Deutsch, ha cancel·lat la seva actuació per malaltia, segons que acaba d’informar la seva agència. La Fundació OC-PMC està treballant per trobar una nova data per a aquest concert.

Amb aquesta nota al web del Palau, el passat 6 d’octubre ens queia la gerra d’aigua freda que les darreres cancel·lacions del tenor alemany ja feien presagiar que no seríem tan afortunats com la darrera vegada al Liceu.

Per segona vegada, el 10 del 10 (octubre) ha estat una data fatídica per el tenor i Bsrcelona, va cancel·lar el 10 del 10 del 10 al Liceu i ara el 10 del 10 del 14 és el Palau el que ha de notificar al seu públic (no quedava ni una entrada) el que acabeu de llegir.

Jo he intentat trobar el programa íntegra, però m’he quedat sense cap versió de Zwölf Gedichte, op. 35 de Robert Schumann cantats per Kaufmann, per tant començaré amb el Dichterliebe que ja us vaig deixar en l seu moment, per seguir amb els Wesendonck, en un youtube de la gravació comercial, i acabar amb els tres sonets de Petrarca de Liszt.

No he gosat posar cap propina, això ja anirà a gust del consumidor Continua llegint

SALZBURG 2014: LIEDERABEND AMB CHISTIAN GERHAHER I GEROLD HUBER

Encara recuperant magnífiques vetllades que ens ha deixat aquest estiu del 2014, avui us porto un des liederabend més esperats dels programats en el Festival de Salzburg del 2014, que comptaven amb noms tan rellevants com Anna Prohaska amb Eric Schneider, Thomas Hampson ambWolfram Rieger,  Anja Harteros amb Wolfram Rieger, Oliver Widmer und Freunden, Piotr Beczala amb Kristin Okerlund i Diana Damrau amb Xavier de Maistre. Però el que va tenir lloc el passat 5 d’agost tenia com a protagonista al baríton Christian Gerhaher, per el que sabeu que sento una especial predilecció, acompanyat per el pianista Gerold Huber, que sota el dominador de poemes de Goethe, van interpretar obres de Franz Schubert i Wolfgang Rihm, un maridatge aparentment discutible ja que Rihm és un compositor de l’actualitat i Goethe no sembla prou nexe d’unió per anar intercalant blocs de l’un i l’altre, però la sensibilitat dels dos intèrprets ho va fer possible.

La flexibilitat tècnica i expressiva de Gerhaher va permetre que l’alternança només fos una anècdota, ja que el joc expressiu, la naturalitat i claredat de l’emissió quasi fan perfectament assumible el radical contrast.

L’emissió i dicció claríssima fan especialment fàcil l’escoltada. Us he enllaçat TOTS els lieds amb el seu text original, que en alguns casos ja ho veureu que tenen traduccions en diversos idiomes disponibles, tan sols heu de prémer sobre cada títol del programa per anar al text, que us ajudarà a fruir de les versions molts més intensament. Lamento no haver trobat, o sabut fer-ho, el text de Harzreise im Winter (Österreichische Erstaufführung) de Rihn, que s’interpreta a la segona part Continua llegint

MAHLER: Das himmlische Leben o La vida celestial (Schwanewilms i Haitink)

HAITINK

Avui us desitjo un dia deliciós amb una simfonia deliciosa, la quarta de Mahler, en una versió sàvia, madura i optimista del gran Bernard Haitink al capdavant de la Radio Filharmonisch OrkestAnne Schwanewilms cantant “Das himmlische Leben”.

És una versió carregada de subtileses, de concepció serena i que la veu flotant de la soprano Schwanewilms ajuda a traslladar-nos a terrenys celestials sense abandonar la terra.

No us ho perdeu, Haitink celebrava amb aquest concert el seu 60è aniversari com a director d’orquestra, carrera que va començar precisament amb aquesta orquestra, primer com a  violinista i més tard com a director. Ara esdevingut segurament el director degà del panorama internacional ens serveix un Mahler per sucar-hi pa.

Abans de deixar-vos l’enllaç del vídeo us deixo amb el lied que tanca l’obra, tot desitjant-vos una Diada feliç Continua llegint

LA DARRERA TRIA DE LA TEMPORADA: TRÄUME DE RICHARD WAGNER

Richard-Wagner

Avui, dia 25 de juliol s’inaugura el Festival de Bayreuth i m’ha semblat oportú que la darrera tria operística de la temporada fos wagneriana, i per tant res millor que anar a buscar en els Wesendonck-Lieder i més concretament en el cinquè dels meravellosos lied, Träume, per fer la proposta de la darrera tria de la temporada, escollint entre les 10 propostes que avui us ofereixo.

Ja us aviso que he intentat que les 10 propostes no fossin de cantants que ja hagin aparegut en tries anteriors, i per tant desitjaria que malgrat que no trobéssiu la vostra versió referencial, intentéssiu triar les tres que us hagin agradat més d’aquestes 10, jo us agrairé i el resultat de la proposta serà més interessant. Continua llegint

“AUF FLÜGELN DES GESANGES”: LA TRIA DEL MES DE MARÇ

Mendelssohn_Bartholdy

Una mica més i ens quedem sense tria del mes de març.

Amb tants esdeveniments no em quedaven prou dies, però encara que s’acabi decidint en el mes d’abril, la tria d’aquest més serà un clàssic del romanticisme alemanys, amb la preciosa “Auf Flügen des Gesanges” de Felix Mendelssohn Bartholdy (Hamburg, 3 de febrer de 1809 – Leipzig, 4 de novembre de 1847).

Seran 8 versions, totes a piano, 4 senyores i 4 senyors.

En podeu triar fins a 3 a l’hora, i teniu temps per escoltar, pensar i triar, fins la mitjanit de divendres 4 d’abril.

Auf Flügeln des Gesanges
text de Heinrich Heine (1797 – 1856)
música de Felix Mendelssohn Bartholdy

Auf Flügeln des Gesanges,
Herzliebchen, trag ich dich fort,
Fort nach den Fluren des Ganges,
Dort weiß ich den schönsten Ort;

Dort liegt ein Garten
Im stillen Mondenschein,
Die Lotosblumen erwarten
Ihr trautes Schwesterlein.

Die Veilchen kichern und kosen,
Und schaun nach den Sternen empor,
Heimlich erzählen die Rosen
Sich duftende Märchen ins Ohr.

Es hüpfen herbei und lauschen
Die frommen, klugen Gazelln,
Und in der Ferne rauschen
Des [heiligen]2 Stromes Well’n.

Dort wollen wir niedersinken
Unter dem Palmenbaum,
Und Liebe und Ruhe trinken,
Und träumen seligen Traum.

En les ales del cant (Taducció al català de Salvador Pila)

En les ales del cant,
et portaré, estimada del cor,
lluny, vers les prades del Ganges,
allà conec el lloc més bonic.

Allà hi ha un jardí florit de vermellor
en la serena claror de la lluna,
les flors de lotus esperen
la seva fidel germaneta.

Les violes somriuen i acaronen,
i miren amunt vers les estrelles,
secretament les roses es conten
flairoses rondalles a cau d’orella.

Passen saltant i paren l’orella
les gentils i llestes gaseles
i, al lluny, mormolen
les sagrades aigües del riu.

Allà ens volem aposentar
sota les palmeres,
i beure de l’amor i la pau,
i tenir somnis beatífics.

En Salvador Pila ens ha facilitat la traducció per a aquest apunt. Moltes gràcies! Continua llegint

EL WINTERREISE DE KAUFMANN I DEUTSCH

Kaufmann Winterreise

Avui l’apunt es podria anomenar Preparant el Winterreise, ja que falten 11 dies per l’esperat liederaben que Jonas Kaufmann i el pianista Helmut Deutsch faran al Gran Teatre del Liceu, interpretaran aquesta obra cabdal de Franz Schubert, aquest cim del cant i una joia musical de incalculable valor, però alhora també podria ser un apunt per parlar-vos de la darrera gravació sortida al mercat del tenor alemanys i la primera gravada per el segell discogràfic SONY.

Matarem dos pardals d’un tret, tot i que per preparar el Winterreise no hi ha millor manera que seure tranquil·lament en el racó preferit de casa vostra, res d’anar pel carrer o mentre estem comprant les viandes de la setmana i seguir amb el text, si és que no domineu l’alemany com és el meu cas, la traducció, tal i com jo us proposo a l’apunt.

No hi ha res més a preparar, cal deixar-se endur per cantant i pianista, és imprescindible la comunió entre ambdós musics per tal de que l’experiència sigui absoluta i plena. En aquest cas ho és.

Caldrà òbviament que el cantant, el tenor Kaufmann acompanyat per Deutsch, però tots sabeu que la versió universalment referenciada com la millor és la del baríton Dietrich Fischer Dieshau acompanyat per Gerald Moore, sigui capaç de transmetre aquest profund i bellíssim viatge interior per tots els racons de l’ànima humana i que Schubert va concentrar en aquests 24 lied, cadascun d’ells una joia.

La versió de Kaufmann és preciosa, molt interioritzada i qui busqui grans efectes i explosions vocals, ja aviso que s’endurà un desencís. Kaufmann xiuxiueja els sentiments i Deutsch l’acompanya amb mestrívola precisió i sentiment.

Jo avui he transgredit totes les normes  i us he deixat el cicle sencer per escoltar, lied a lied, amb el seu corresponent text en l’alemany original i la magnífica traducció catalana de Salvador Pila, per tal de que assaboriu tantes vegades vulgueu cadascuna de les perles, si bé l’objectiu de l’apunt es donar-vos a conèixer aquest disc que està a la venda.

L’any passat us vaig deixar una gravació casolana (una altra transgressió) del recital que va fer a Viena, interpretant aquest mateix cicle, però m’ha semblat que la bellesa de la versió d’estudi no és comparable amb aquella gravació que té la veritat i els inconvenients del directe, i alhora us servirà per anar escalfant motors pel dia 28, és clar que si no heu comprat entrades, heu fet tard, s’han exhaurit.

Aneu a poc a poc, hi ha teca, primer trobareu l’àudio i després els corresponents texts, que vagi de gust. Continua llegint

ELS WESENDONCK LIEDER: Von Otter-Minkowski (vídeo)

Anne Sophie Von Otter i Marc Monkowski a Halle aux Grains, Tolosa  26 d'abril de 2013

Anne Sofie Von Otter i Marc Minkowski a Halle aux Grains, Tolosa 26 d’abril de 2013

La commemoració del bicentenari Wagner està incrementant molt la proliferació de concerts i representacions d’òpera amb l’obra del genial compositor com a protagonista principal, i a ell es sumen artistes tan poc wagnerians, com la mezzosoprano sueca Anne Sofie von Otter, que ja havia fet una sorprenent Waltraute del Cötterdämmerung fa uns anys a Aix-en-Provence, i el director francès Marc Minkowski que el proper juny esperem al Palau de la Música en aquest curiós Der Fliegende Holländer amb els seus Musiciens du Louvre per acabar-hi d’afegir morbo a l’experiment.

Avui la formació orquestral és la magnífica Orchestre National du Capitole de Tolosa de Llenguadoc, la que juntament amb la mezzosoprano i el directors esmentats ens ofereixen el meravellós cicle dels Wesendonck Lieder, que va tenir lloc el passat 26 d’abril a l’Halle aux Grains de Tolosa.

Constatar un cop més a aquestes alçades de la seva carrera, que la veu de la distingida Anne Sofie von Otter ja comença a ser una ombra d’aquella mezzosoprano que enlluernava els anys 90 del segle passat, és una obvietat, com també ho és fer referència al seu limitat volum  vocal, motiu per el qual va fer molt ben fet en fonamentar la seva gloriosa carrera en el repertori barroc i mozartià, on ella excel·lia com poques.

Quan es va dignar a fer-nos una visita al Liceu amb aquell multitudinari Tamerlano, al costat de Domingo, Mehta i Cencic, entre altres, em va decebre molt, ja que projectava molt poc i en directa costava apreciar les exquisides subtileses que han esdevingut referència en les seves gravacions. Escoltada a cau d’orella, com es pot escoltar en aquest vídeo que us proposo avui, si bé es percep aquest desgast vocal, sobretot del color i d’una certa tibantor en algunes notes, encara es pot assaborir la classe i el gust extrem en el seu fraseig, la sensibilitat, l’elegància i l’estil exquisit. Continua llegint

ANJA HARTEROS CANTA VIER LETZTE LIEDER DE RICHARD STRAUSS (Vídeo)

El passat 4 d’octubre a la Sala Pleyel de Paris, va tenir lloc un concert de l’Orchestre de Paris sota la direcció de Tomas Netopil en el que per finalitzar la primera part va intervenir la soprano Anja Harteros per cantar els Vier letzte Lieder de Richard Strauss.

Jo avui tan sols us portaré aquesta part del concert, que es va iniciar amb la Rapsòdia per a orquestra, Taras Bulba de Leos Janacek i a la segona part es va interpretar la simfonia número 9 (l’anomenada del Nou Món) d’Antonín Dvorak.

Sé que a molts us interessaria el programa sencer, però no disposo de prou temps per transformar el vídeo d’alta qualitat a un format de descàrrega assequible i després penjar-lo. Estic convençut que d’entrada, a la majoria us interessarà molt el vídeo d’aquests quatre darrers lied de Strauss i també la corresponent transformació en un mp3 per a tots els que preferiu tan sols l’àudio.

No cal dir que la soprano alemanya està fantàstica i sembla que feliçment recuperada d’una malaltia que l’ha fet cancel·lar moltes actuacions darrerament.

Aquí us deixo amb la carnosa veu d’Harteros, acompanyada per el cada vegada més anomenat Tomas Netopil, en aquests lied tan tardorals, suggeridors i decadents, bellíssims fins el plor.

La traducció catalana és del nostre amic Salvador Pila. Continua llegint

EL RECITAL DE L’ANY: MATTHIAS GOERNE A VILABERTRAN

Matthias Goerne a Vilabertran 17 d’agost de 2012. Foto El Periódico

Els que em seguiu sabeu que el recital de lied que el baríton alemany Matthias Goerne, acompanyat per el pianista Alexander Schmalcz, va celebrar aquest 17 d’agost passat a l’església de Santa Maria de Vilabertran, dins el marc de la Schubertíada que des de fa 20 anys es celebra a la localitat empordanesa, és una de les fites musicals de l’any, per no dir una de les fites musicals de la meva vida, que encara que sembli exagerat, possiblement sigui cert.

Avui tenim l’oportunitat de reviure aquella memorable vetllada gràcies al mateix “angelet banyut” que l’altre dia ja ens va regalar el concert de Jonas Kaufmann a Peralada. Cal dir que la magnífica gravació té totes les virtuts, però també els inconvenients d’una gravació casolana, és a dir, al costat de les subtileses poètiques d’un cant sincer, intens i únic, hi trobareu sorollets ambientals que l’embolcall atmosfèric del moment van dissimular, segurament abstrets per l’emoció produïda pel que escoltàvem, però que la gravació malgrat alguna neteja beneficiosa que ens estalvia enutjoses evidències de la presència humana, no pot dissimular del tot. Continua llegint

Una audició prèvia de DAS LIED VON DER ERDE PER A BARÍTON I TENOR (Gerhaher i Elsner)

Aquest proper cap de setmana, demà divendres 1 de juny a les 21, dissabte a les 19 i diuemenge a les 11 del matí, tindran lloc els tres darrers concerts de la temporada 2011-2012 de l’OBC a L’Auditori. S’interpretarà Das Lied von der Erde de Gustav Mahler, en la versió per a baríton i tenor, i La flor als llavis d’Eduard Toldrà amb Elena Copons com a solista.

El ja “llunyà” 10 de febrer de 2009 us vai portar la versió per a baríton i tenor, en aquella ocasió per Maltman i Kaufmann, però avui us proposo una versión efectuada a Colònia el mes de fenrer passat amb Christian Gerhaher, el mateix baríton que ho cantarà a l’Auditori i el tenor Christian Elsner, que ens va visitar fa pocs dies arran del seu petit Siegmund a Berlín.

El concert de Barcelona no podrà ser escoltat per ràdio en directe, ja que no s’han obtingut els drets per fer-ho, i per tant he cregut interessant apropar-vos altre cop l’obra, que ja ha visitat dues vegades IFL, i escoltar alhora al baríton que tant m’agrada en aquest repertori, Christian Gerhaher.

La versió que us proposo és: Continua llegint

MATTHIAS GOERNE i CHRISTOPF ESCHENBACH: WINTERREISE

Christoph Eschenbach i Matthias Goerne (foto Lawrence K. Ho/Los Angeles Times)

Christoph Eschenbach i Matthias Goerne (foto Lawrence K. Ho/Los Angeles Times)

Malgrat que estem al bell mig d ela primavera avui farem el Winterreise D911 (Viatge d’hivern) de Franz Schubert tot escoltant al baríton Matthias Goerne i a Christoph Eschenbach al piano, en una profunda interpretació que va tenir lloc el passat dia 13 de maig de 2012 a la Herkulessaal de Munic.

Us he deixat els 24 lied en la magnífica traducció al català de Salvador Pila (ja imprescindible a IFL), amb el corresponent àudio al final de cada lied, i al final de tot teniu l’enllaç per descarregar-vos aquesta magnífica versió.

A pesar de la recent pèrdua del mestre, el gran Fischer-Dieskau, el món del lied compta amb deixebles imponents que han agafat la torxa, Matthias Goerne hi excel·leix. Continua llegint