IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE GUILLAUME TELL ROF 2013: (Alaimo,Flórez,Rebeka,Alberghini,Orfila;Mariotti,Vick)


Avui us porto el vídeo de la producció del ROF 2013 del Guillaume Tell de Rossini, per tant la versió original francesa, i que en la versió àudio ja va ser motiu d’un apunt l’estiu passat.

La important, impactant i discutible producció de Graham Vick afegeix interès a la part musical i vocal, que és sota el meu punt de vista millorable, sobretot perquè no acaba d’encertar amb la justa vocalitat dels rols, ja sigui l’Arnold de Juan Diego Flórez, excel·lent de línia, elegància i estil com escàs de gruix i cos vocal, cosa que l’obliga a obrir en excés la veu a la zona de pas i en emetre els aguts, alguns dels quals no surten amb la bellesa d’anys enrere quan encara no havia fet front a aquests rols més impropis, com la Mathilde de Marina Rebeka per motius similars si bé la soprano letona no assoleix les excel·lències canores del tenor peruà i té un timbre i uns aguts feridors. Pel que fa al nodrit grup de veus greus compleixen bé, començant per Nicola Alaimo que si vocalment no crec que se li pugui recriminar res, si que trobo a faltar la grandesa que tot heroi se suposa que ha de tenir. Òptims Simón Orfila Simone Alberghini, mentre que a Luca Tittoto li manca més cos, rotunditat i maldat vocal per ser un temible Gesler. La resta, que també compleixen sense destacar amb notorietat, ni tan sols Celso Albelo, a qui el pescador Rodi li hauria d’anar d’allò més bé per fer mèrits per un possible futur Arnold, si bé al costat de l’elegància del cant de Flòrez, Albelo ho ha de treballar intensament, tot i tenir una veu potser més idònia que no pas Flórez.

L’edició del vídeo emesa per l’ORF austríaca i destinada a la comercialització, no pertany a un dia concret, per tant està degudament “corregida” i la presa de so molt millorada respecta a la transmissió de la RAI, que com tothom sap acostumen a ser d’una qualitat pèssima.

L’orquestra sona amb un cos, equilibri i conjunció molt diferent a l’escoltada per ràdio, i fins i tot les veus semblen més amples, quelcom que no deixa de ser, deixeu-m’ho dir, curiós o sospitós.

Pel que fa al treball escènic de Graham Vick cal dir que és complex, seriós i contundent. Crec que és molt discutible que relegui la natura a un pla residual, sent com és un element molt present en l’obra original. Vick envolta l’acció de violència, també explícita i utilitza les dues grans escenes de ballet, originalment “divertissements” decoratius i de relax dramàtic, per integrar-los a la trama. El treball i la concepció són d’una potència innegables, així com el disseny dels personatges i situacions, el treball amb el cor, els figurinistes i el cos de ball és notable. L’ambientació de lluita obrera a principis del segle XX ens situa més en la primera part del Novecento de Bertolucci que del Tell de Schiller, és una opció prou vàlida i segurament més assumible per a un públic actual, però en tot això ja hi estem tan avesats que ja no grinyola ni paga la pena dedicar-hi gaires estona.

Aquí el teniu

Gioachino Rossini
GUILLAUME TELL
Opéra en quatre actes di Étienne de Jouy e Hippolyte Bis

Guillaume Tell NICOLA ALAIMO
Arnold Melchtal JUAN DIEGO FLÓREZ
Walter Furst SIMON ORFILA
Melchtal SIMONE ALBERGHINI
Jemmy AMANDA FORSYTHE
Gesler LUCA TITTOTO
Rodolphe ALESSANDRO LUCIANO
Ruodi, Pêcheur CELSO ALBELO
Leuthold / Un Chasseur WOJTEK GIERLACH
Mathilde MARINA REBEKA
Hedwige VERONICA SIMEONI

ORCHESTRA E CORO DEL TEATRO COMUNALE DI BOLOGNA
Maestro del Coro ANDREA FAIDUTTI
Direttore MICHELE MARIOTTI
Regia GRAHAM VICK
Scene e costumi PAUL BROWN
Coreografie RON HOWELL
Progetto luci GIUSEPPE DI IORIO

Adriatic Arena, agost 2013

ENLLAÇ Vídeo (2 arxius que no cal ajuntar)

https://mega.co.nz/#F!31VAyJwa!nGwLR_LsCpcCchYQ3A_K3A

Espero que gaudiu d’una de les òperes que més estimo.

Demà us parlaré del concert del Palau 100, Strauss i Mahler.

5 comments

  1. Josep Olivé

    He vist aquesta mateixa producció (amb cantants diferents) aquest cap de setmana al preciós Comunale de Bologna. És (o millor dit, era) per a mi Guillermo Tell una asignatura pendent i animat per un familiar amant incondicional d’aquesta òpera em vaig decidir a arribar-m’hi a aquesta meravellosa ciutat. Les audicions a casa en un CD sumptuós i farcit de grandissims cantants sempre m’havien estat llargues i feixugues. El geni romàntic hi era, i tant que hi era, però arribava a esgotar-me i molt abans del cor final ja havia quedat esgotat. No ha estat el cas aquesta vegada, probablement gràcies a la magnifica i esplèndida escena de Graham Vick i a la direcció musical de Mariotti, i molt probablement tambè al plus innegable de veure-la per fi en directe amb un nivell de qualitat global innegable, en la versió original en francès, amb tots els ballets (esplendorosos!) sense talls i constatar la recuperació, ja crec que definitiva, de Carlos Álvarez amb un gran Tell.

    M'agrada

    • Això només té un qualificatiu, benvolgut Josep. E N V E J A
      Enveja per Bologna, l’enyoro una mica.
      Enveja pel Tell, ja saps que m’agrada moltíssim
      Enveja també per escoltar a Carlos Álvarez,
      En fi, me n’alegro que el Tell hagi guanyat un adepte a la seva causa.
      Gràcies per la crònica

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: