IN FERNEM LAND

LICEU: CONCERT BEETHOVEN


 

Liceu-Beethoven

Ahir, en una setmana que encara no ha acabat, de intensíssima activitat musical vaig anar al Liceu per assistir al primer concert de la temporada simfònica de l’Orquestra del teatre, que sota la direcció del seu titular, el mestre Josep Pons, van fer un programa íntegrament dedicat a Ludwig van Beethoven, amb la participació del pianista Josep Colom per interpretar la segona obra del programa, el concert número 5 pera piano i orquestra, conegut com Emperador, la primera va ser l’obertura Coriolà , op 62 i a la segona part la setena simfonia.

Des de que el mestre Pons va ser designat director musical del teatre, va incorporar una mini temporada simfònica, fins ara fora del teatre i aquesta temporada 2014/2015 en el seu habitat natural, a casa seva. Els concerts simfònics eren una part d’un ambiciós projecte que de moment i per els motius prou coneguts, no s’han dut a terme, ara han anunciat que s’obrirà un procés de contractació per ampliar-la, d’entrada amb 14 nous músics, quelcom que em sembla fonamental vist i sobretot escoltat el concert d’ahir.

Si la temporada passada l’ambició de la programació els va jugar ,és d’una mala passada, amb aquest primer concert també ha succeït quelcom similar, amb la diferència que si l’any passat lluitaven amb les enormes forces exigides per Richard Strauss, aquest any amb una orquestra de dimensions més racionals, es van evidenciar problemes molt similars. L’Orquestra del Liceu no està per fer concerts simfònics si no reforcen  algunes seccions i no renoven totalment unes altres. El concert d’ahir es va mig salvar (sóc generós) per la secció de corda, que malgrat la seva feblesa en la secció més greu, manté una honesta solidesa, però en canvi les fustes susciten més dubtes i els metalls s’ho han de fer mirar.

Quasi obviaré l’obertura Coriolà, ja que en prou feines em va semblar llegida a vista, amb una lectura imprecisa i vacil·lant, que em va entristir i alarmar.

El concert Emperador ja és un concert romàntic i requereix un cos orquestral i pianístic que ahir no va tenir. A part de les imprecisions notòries de Josep Colom, la seva interpretació va ser trista, quasi diria que depressiva. L’acompanyament orquestral, potser encomanat de la tristor generalitzada no va aixecar el vol i al final amb una rebuda d’educada estima va aconseguir sense cap insistència un bis que va ser de Schubert, compositor que em va semblar molt més adient  a la tristor transmesa de Josep Colom, que no pas l’heroic concert número 5, Emperador.

Vaig arribar fàcilment a la conclusió que la setena seria l’obra més preparada i la que ens tenia que indicar la realitat, la crua realitat d’una orquestra en la que no s’ha fet quasi res del que s’havia previst fer per millorar-la de la seva precarietat i les seves febleses, concerts simfònics a banda.

El primer acord del poco sostenuto que inicia la simfonia beethoveniana mostrava un nervi i un múscul divers al mostrat durant la primera part. Era ben obvi que el treball de la sonoritat del conjunt pretenia ser tot un altre  i que el mestre Pons apostava fort, ja fos amb les dinàmiques com amb les intensitats, però aviat es van començar a evidenciar les limitacions del conjunt per seguir el ritme imposat i sobretot les limitacions individuals de trompes i trompetes que van acabar per desestabilitzar l’edifici.

Josep Pons insisteix amb tossudesa malgrat que tot allò que li va prometre l’antiga direcció fins ara ha vist ben poca cosa. Tant de bo els 14 musics nous que s’incorporin en aquesta primera tongada, ocupin els llocs de solistes i que no tornin a fer trontollar tantes vegades com va succeir ahir, tot el conjunt.

Mostrar les limitacions amb la voluntat de millorar en accions immediates no ens ha d’avergonyir, però aquesta faceta a hores d’ara ja s’hauria d’haver superat i hauríem d’estar en una altra fase de la construcció del projecte musical, en canvi estem on estàvem fa masses mesos, o en a mi així m’ho sembla. Potser era impossible demanar millores sense poder fer els canvis i les inversions projectades, però aleshores no sé si fer els concerts ha estat una experiència positiva, una cosa sense l’altra té molts més riscos que avantatges. Òbviament la meva opinió només és la d’un aficionat que va als concerts o un abonat a les temporades del Liceu que es preocupa per tot allò que passa al voltant del teatre , sobretot a nivell artístic, però si ens limitem al resultat musical, si jo fos un turista desconeixedor de la realitat del teatre i del projecte que s’ha de dur a terme, que compra una entrada, s’asseu a la localitat i rep el que ahir ens va oferir  el concert, de ben segur la impressió que m’hagués endut no hagués estat bona.

No sé si això és prou bo per tot el que es pretén, i sobretot no em serveix allò que ja fa massa temps que escolto de “això és el que hi ha!”, en una frase massa conformista, estèril i artísticament negativa.

Una darrera cosa, el cartell del concert no ocupava el lloc principal de la façana el mateix dia del concert, aquest lloc estava ocupat per a 2 cartells de La Traviata (queden dues funcions de la primera tanda) això sí, amb una franja que ens anuncia que queden les últimes localitats a la venda. Pur màrqueting que no hauria d’anar mai en contra de la pròpia activitat del teatre, ni de la seva orquestra, potser per això encara estem com estem

Aquest matí aniré a l’Auditori a escoltar a l’OBC i a la tarda una altra vegada al Liceu (tres dies seguits) per assistir a La Traviata amb el repartiment principal, ambdues experiències tindran lloc a IFL en les properes hores.

Gràcies Glòria i Josep

 

10 comments

  1. El problema que té un programa tan excels com aquest és que són obres que tenim en el cap de manera “referencial” i que ens sabem de memòria. Per això, si l’interpretació falla en algun aspecte es nota molt. A mi m’ha passat amb les sinfos de Beethoven en més d’una ocasió. Això sí, fa uns anys l’hongarés Fisher va dirigir una 5a en veritable estat de gràcia a València. Feia l’efecte que fos la primera vegada que la sentia, una meravella.

    Aprofite per demanar-te excuses públicament a tu i als infermenlandaires per alguna de les meues intervencions anteriors on – per poca-traça – no vaig estar massa fi. Ho lamente molt perquè et seguisc des de fa anys i t’aprecie. Sense ànim d’emular a cert caçador d’elefants, miraré que no torne a passar més. 😀

    Regí

    M'agrada

    • Hola Regí, no vaig entendre la teva decisió anunciada de fer un període d’excedència infernemlandaire, però et respecto i ja et vaig dir que aquí sempre podràs opinar i dir el que et sembli, com els altres que ho fan.
      No has de demanar disculpes per això
      El problema no van ser només que les obres fossin tan conegudes, va ser que actualment l’orquestra no es pot permetre la seva programació.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Sense poder opinar massa perquè no vaig estar al Liceu ahir, res del que has escrit m’ha estranyat. L’orquestra no està per aquets “trotes” encara, i menys amb obres tan emblemàtiques. I en Josep Colom, sento dir-ho, ja fa temps que està en “baixa forma”. Les darreres actuacions amb l’OBC no han estat tampoc bones. Cada vegada em costa més escoltar en directe obres que aprecio molt amb una qualitat poc més que discreta. Tampoc sóc un talibà que les vull perfectes i com a mi m’agraden, pero amb l’orquestra del Liceu sincerament no em ve d’agust escoltar-les.

    M'agrada

  3. Jo també penso que hi ha obres musicals que coneixem de l’A la Z i quan alguna cosa grinyola la detectem tots. Si es tractés d’alguna simfonia poc coneguda, potser podria “colar” alguna fallada, però a la 7ª de Beethoven es impossible. Es clar que si en lloc de la setena en posen una de poc coneguda, la venda es ressentiria massa. Per tant, quan es pren una decisió, s’ha de fer bé, sinó no cal.

    M'agrada

    • Possiblement quan es va programar aquesta temporada de concerts ja sabien que l’orquestra estaria com està, no sé si programar l’Emperador i la setena i els altres programes que falten, era el millor. Quan va arribar el mestre Pons segur que en la seva agenda creia que el mes d’octubre del 2014 l’orquestra seria molt diferent a la que va heretar, i en canvi està igual.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: