IN FERNEM LAND

IL MAESTRO: PORPORA ARIAS o L’ESPLENDOR DE FRANCO FAGIOLI


Franco Fagioli Il Maestro Porpora Arias

El contratenor argentí Franco Fagioli ha tornat a enlluernar-me amb el nou disc dedicat íntegrament a Nicola Porpora i que va sortir a la venda el mes passat, editat per naïve.

Nicola Porpora (1686-1768), considerat en el seu temps el rival de Handel malgrat que no posseïa el seu geni melòdic i els seus personatges operístics no tenen el impacte dramàtic dels herois i heroïnes handelianes, va ser alhora que compositor, el gran mestre dels cantants de més anomenada  del seu moment (els famosos Senesino o Farinelli entre altres), fet que segurament explica la dificultat a la que sotmet als cantants que vulguin apropar-se  ales seves obres.

A l’hora d’escoltar aquest nou treball del contratenor argentí, cal tenir en compte que els alumnes de Porpora no ho eren de contratenors, com tots sabeu, i per tant en el seu temps les àries de les òperes, oratoris i cantates que Fagioli ha incorporat en aquest preciós CD, de ben segur sonarien absolutament diferents en les veus dels castrats, veus molt més lliures i sense les sonoritats en falset que han d’emprar els contratenors per apropar-se a les exigències tècniques i expressives requerides.

De tots els contartenors que he escoltat fins ara, Fagioli és el menys contratenor, vull dir que l’especial cura que té en embellir i arrodonir l’emissió per tal de llimar les sonoritats que sempre acaben sent desagradables en un moment o altre de l’ampli registre en el que s’han de sotmetre, en el seu cas i per el meu gaudi, no es produeixen i en canvi manté totes les virtuts  dels grans col·legues que comparteixen amb ell l’estelat univers d’aquesta corda.

És innegable que el desplegament tècnic que es necessita per cantar les obres de Porpora és quasi inassumible, al menys tal i com ho interpreta  Fagioli, que en els dotze fragments inclosos en aquest disc, alhora que meravellar per la precisió, perfecció i bellesa del seu cant, aconsegueix que hi hagi un abans i uns després de la seva aparició en el panorama vocal dels contratenors.

Les similituds, per dir-ho d’alguna manera, amb l’estil i la tècnica bartoliniana no poden ser considerats en cap cas com una imitació del cant de la famosa cantant romana, tot i que és innegable que la Bartoli ha creat escola, en aquest cas “l’alumne” l’ha desenvolupat per distingir-se de la resta dels seus col·legues, amb una veu que s’apropa molt a la d’una mezzosoprano, si bé en alguns moments d’exigència extrema en el registre greu, Fagioli emet la veu de baríton que deu tenir quan la imposta amb naturalitat, i el més sorprenent i admirable és que ho fa de manera quasi natural, sense que el canvi resulti traumàtic, tot i la lògica variació del color. Escoltant “Spesso di nubi cinto” de Carlo il Calvo, entendreu perfectament el que vull dir.

Si el cant virtuosístic i enlluernador, ple d’obstacles que ell sorteja amb aclaparadora “facilitat”, és el més espectacular del disc, en els passatges lents on les sonoritats d’altres esdevenen el parany més difícil de superar, per a ell, i gràcies a aquesta cura per garantir l’homogeneïtat i bellesa de l’emissió, fa que també hi obtenint uns resultats admirables, com per exemple en l’ària “A voi ritorno campagne amene”  de la cantata Il ritiro.

Fagioli està magníficament  acompanyat  per lAcademia Montis Regalis dirigida per Alessandro De Marchi

1. Se tu la reggi al volo [Ezio, Act I, sc.9]

2. Vorrei spiegar l’affanno [Semiramide riconosciuta, Act I, sc.4]

3. Già si desta la tempesta [Didone abbandonata, Act III, sc.13]

4. Torbido intorno al core [Meride e Selinunte, Act II, sc.13]

5. Il pastor se torna aprile [Semiramide riconosciuta, Act II, sc.6]

6. Distillatevi o cieli [Il verbo in carne, oratorio per la nascita di Gesù Cristo]

7. Con alma intrepida [Meride a Selinunte, Act III, sc.3]

8. A voi ritorno campagne amene [Il ritiro, cantata a voce sola con stromenti]

9. Nell’attendere il mio bene [Polifemo, Act II, sc.5]

10. Alto giove [Polifemo, Act III, sc.5]

11. Spesso di nubi cinto [Carlo il Calvo, Act II, sc.14]

12. Non lasciar chi t’ama tanto [Vulcano, cantata a voce sola con violini]

Si voleu escoltar el disc, us deixo l’enllaç a Spotify on podeu escoltar eles dotze pistes de manera íntegra, si bé amb l’enutjosa publicitat de tant en tant.

Possiblement sense intèrprets d’aquesta virtuosa categoria, Porpora romandria definitivament eclipsat per el geni de Handel, benvinguda sigui aquesta inquietud i la recerca de l’excel·lència que fan que aquests cantants lluny de cantar sempre el mateix, ens facin conèixer obres i autors  que hagués estat injust tenir-los castigats amb l’oblit.

14 comments

  1. Arrigo

    Ay, los contratenores, ese tema. La verdad es que me gusta encontrármelos en una grabación de una ópera entera -dando variedad al conjunto-, pero sus discos de recitales se me hacen un poco pesados y prefiero a las mezzos, aunque Fagioli (y su timbre Bartoliesco) es de los buenos.

    M'agrada

    • De hecho Arrigo, todos los discos de recitales tienen su riesgo, no solo los contratenores, a mi me sucede con todas las vocalidades, aunque cuando el cantante es excepcional sucede menos.
      Un disco unicamene con obras de Porpora también tiene su riesgo, lo cante quien lo cante.

      M'agrada

    • I tant!.
      Tinc moltes ganes que algú pensi en ell i en els portin per aquí. Amb el Liceu ja no hi confio gaire, però a L’Atlàntida de Vic, al cicle de música antiga de l’Auditori o al Palau…, però que el portin JA.

      M'agrada

  2. PIOFABRI

    Totalmente de acuerdo con tu opinión, Fagioli es un fuera de clase dentro de los contra-tenores actuales. Aparte de la increíble técnica y musicalidad natural, sobresale de entre sus colegas por imprimirle carácter y temperamento a sus interpretaciones, que era una de las fallas en muchos de ellos. Aunque a algunos no les gusten y otros tantos los critiquen, la técnica de contra-tenor moderna ha alcanzado en los últimos años un altísimo nivel, teniendo en cuenta que es una voz que hasta hace tan solo 60 años desde Deller, se ha ido introduciendo en el mundo de la opera como voz solista, en relación al resto de voces históricamente respaldadas. A tan solo 3 generaciones de contra-tenores dedicados a la opera, Fagioli ha destronado a los mas populares a base de talento puro y puede medirse con cualquier cantante de cualquier estilo en todos los aspectos.

    Saludos.

    M'agrada

    • Gràcies per comentar arz challita et dono la benvinguda a IFL.
      Aquí tens la lletra
      Lascia ch’io pianga
      Mia cruda sorte,
      E che sospiri
      La libertà.

      Il duolo infranga
      Queste ritorte,
      De’ miei martiri
      Sol per pietà
      .

      Torna quann vulguis

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: