IN FERNEM LAND

DIDO & AENEAS AMB THE KING’S CONSORT i ROBERT KING A L’AUDITORI


CONCERT_ANTIGA-page-001

Ahir va tenir lloc a la sala Pau Casals de L’Auditori de Barcelona la inauguració de la temporada de Música Antiga, que aplega setze concerts (sis amb Jordi Savall) des d’ahir 5 de novembre fins al mes de juny de 2015, entre els quals cal destacar a Jaroussky cantant Vivaldi,  Philippe Herreweghe i el Collegium Vocale Gent que interpretaran la Passió segons Sant Joan, Christina Pluhar i l’Arpeggiata, i conclourà Giovanni Antonini i  Il Giardino Armonico”, amb Patricia Kopatchinskaja, que fa dios dies ens visitava a IFL amb el concert de Beethoven per interpreta els concerts per a violí de Vivaldi. Sense cap mena de dubte una temporada brillantíssima,

La inauguració no podia ser més excel·lent, ja que el prestigiós The King’s Consort i el seu director Robert King van oferir un programa íntegrament dedicat a Henry Purcell, amb l’oda “Why are all the muses mute?” a la primera part, i l’opera Dido & Aeneas a la segona.

Jo malauradament no hi vaig poder anar, però vaig seguir la transmissió que Catalunya Música va oferir en directe i que és la que us deixo per descarregar.

La meravellosa música de Henry Purcell va ser servida amb exquisidesa i veracitat històrica. Excel·lència musical i coral i correcció en els solistes vocals, potser mancats de veritable geni i personalitat, si bé la correcció i adequació estan fora de qualsevol dubte.

Una vetllada inaugural molt notable

Us deixo amb el sublim final que canta Dido i l’epíleg parlat.

DIDO

When I am laid in earth,
May my wrongs create
No trouble in thy breast.
Remember me, remember me,
But ah! forget my fate.
(Cupids appear in the clouds o’er her
Tomb.)
Chorus
With drooping wings ye Cupids come,
To scatter roses on her tomb,
Soft and gentle as her heart.
Keep here your watch and never part.
(Nahum Tate)

Quan sigui ajaguda a la terra,
que els meus errors no creïn
cap molèstia en el teu pit.
Recorda’m, recorda’m,
però ah! Oblida el meu fat.
(Cupido apareix en els núvols damunt de
la seva Tomba.)
Cor
Arriba Cupido amb les ales moixes,
per escampar roses damunt de la seva tomba,
suaus i dolces com el seu cor.
Romangueu aquí i observeu, i mai no fugiu.
(Nahum Tate)

Epilogue
(by Tom D’Urfey)
All that we know the angels do above,
I’ve read, is that they sing and that they love,
The vocal part we have tonight perform’d
And if by Love our hearts not yet are warm’d
Great Providence has still more bounteous been
To save us from those grand deceivers, men.
Here blest with innocence, and peace of mind,
Not only bred to virtue, but inclin’d;
We flourish, and defy all human kind.
Art’s curious garden thus we learn to know,
And here secure from nipping blasts we grow,
Let the vain fop range o’er yon vile lewd town,
Learn play-house wit, and vow ‘tis all his own;
Let him cock, huff, strut, ogle, lie, and swear,
How he’s admir’d by such and such a player;
All’s one to us, his charms have here no power,
Our hearts have just the temper as before;
Besides, to shew we live with strictest rules,
Our nunnery-door is charm’d to shut out fools;
No love-toy here can pass to private view,
Nor China orange cramm’d with billet doux,
Rome may allow strange tricks to please her sons,
But we are Protestants and English nuns;
Like nimble fawns, and birds that bless the spring
Unscarr’d by turning times we dance and sing;
We hope to please, but if some critic here
Fond of his wit, designs to be severe,
Let not his patience be worn out too soon;
In a few years we shall be all in tune.

Epíleg
(per Tom D’Urfey)
Tot el que sabem que els àngels fan allà dalt,
pel que he llegit, és cantar i estimar,
La part vocal que hem representat aquesta nit
I si l’Amor encara no ha donat escalf als nostres cors
La Divina Providència haurà estat més generosa
Salvant-nos d’aquells grans enganyadors, els homes.
Aquí beneïdes amb la innocència, i la tranquil·litat d’esperit,
No només educades en la virtut, sinó inclinades a ella;
Florim, i desafiem la humanitat sencera.
Així aprenem a conèixer el curiós jardí de l’art,
I creixem fora del perill d’esclats i mossegades,
Que el petimetre regni a la ciutat envilida,
Aprengui les astúcies dels jocs casolans, i s’hi consagri;
Que s’inclini, esbufegui, fatxendegi, llenci mirades luxurioses, menteixi i blasfemi,
Cóm n’és d’admirat per aquests i quin paper tan important hi té;
Per a nosaltres el que preval és la força de la unitat, aquí els seus encants no tenen cap poder,
Els nostres cors segueixen amb el mateix tremp qu’abans;
A més, per mostrar que vivim amb les normes més estrictes,
La porta del nostre convent està encantada per deixar-hi fora els folls;
Aquí cap joguina amorosa no pot passar a vista privada,
Ni taronges de la Xina farcides de cartes d’amor,
Roma pot permetre estranys trucs per complaure els seus fills,
Però nosaltres som monges protestants i angleses;
Com lleugers cervatells, i els ocells que beneeixen la primavera
Sense ferides pels temps canviants, ballem i cantem;
Esperem agradar, però si algun crític
Afeccionat pel seu enginy, decideix ser sever,
Que no se li acabi massa aviat la paciència;
D’aquí uns quants anys tots serem iguals.

Traducció: Monday Translations

PROGRAMA

Why are all the muses mute?
sopranos: Julia Doyle, Julie Cooper i Rebecca Outram
contratenors: Robin Blaze, Robin Tyson i Richard Wyn Roberts
tenors: Daniel Auchincloss, Charles Daniels i James Oxley
baixos: Andrew Rupp, Philip Tebb i Matthew Brook

Dido & Aeneas

Lorna Anderson Dido
Matthew Brook Aeneas
Julia Doyle Belinda
Julie Cooper Primera bruixa
Rebecca Outram Segona dona i segona bruixa
Robin Blaze Fetillera
Charles Daniels Mariner

The King’s Consort
Direcció: Robert King

L’Auditori de Barcelona, 5 de novembre de 2014

ENLLAÇ mp3 (2 arxius, un per cada part)

https://mega.co.nz/#F!joNUVTqa!yHal9dWn8O8UZZUwiu_FXg

 

16 comments

  1. Jordi

    Dono fe que va ser un concert meravellós.
    La sala gran de l’auditori és inapropiada per aquesta música, però van voler i en part aconseguir, fer més íntim el desangelat espai, amb una il·luminació intimista.
    Gràcies per l’àudio

    M'agrada

  2. Fue divertido pero, en mi humilde opinión, los dos protagonistas no estuvieron a la altura. A Dido se le quebraba la voz continuamente y Eneas parecía más Jean Valjean que otra cosa (estupendo para un musical, pero no para una ópera). El resto, todo estupendo.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    La temporada musical barcelonina continua a una velocitat de creuer molt alta, amp poquíssimes ensopegades i predomini de música servida al més alt nivell. Ahir un preciós Dido&Aeneas a l’Auditori (que arranca amb un cicle de música antiga realment molt interessant, moltíssim, per cert ben presentat ahir abans del concert per el propi director de l’Auditori) amb una formació predestinada a lluir-se amb aquesta obra i un gran director, en Robert King, sumament didàctic al començament, amb una introducció explicant la vida musical i artística londinenca d’aquells temps, amb detalls descriptius de la intrumentació d’època (s’agraeixen molt aquest tipus de xerrades introductories quan aporten valor afegit a lo que s’escoltarà, com va ser el cas d’ahir i crec que hauria de ser més sovintejat) i amb una intervenció en l’epileg final, perfectament sincronitzada amb l’acompanyament intrumental del meravellós cor que tanca l’obra i que deu ser (dic jo) una mena d’homenatge al convent on de fet es va estrenar aquesta semi-òpera (que no a la cort, estrena oficial). El recitat de King va ser emocionant, amb aquest anglès de veu prima, mig recitat, mig declamat, que sona tant i tant bé. Impagable la frase final tot reclamant certa paciència a les veus crìtiques amb un incontestable…”…in a few years we shall be all in tune…”…

    Pel que fa a la interpretació dels solistes vocals ja sabem que aquestes formacions la consideren una part més de tot el conjunt artístic i els noms no són de relleu, però em va agradar moltíssim el contratenor Robin Blaze fent de Fatillera i Julia Doyle en el paper de Belinda. No tant la Dido de Lorna Andersson, amb freqüents (encara que poc perceptibles) talls de veu i un poc contundent Aeneas de Mathew Brook. Perfecte el molt reduït cor i molt reduïda orquestra donant sensació de intimitat en una semi-òpera que ho demana. Tant sols, al meu parer, vaig trobar a faltar un xic de percusió barroca (timbala i pandereta, encara que fos en piano) en les dançes. Molt d’agraïr el joc de llums i la complicitat actoral de tots els solistes.

    Una gran nit de música barroca escrita per un Purcell que en les àries íntimes i en els cors ens demostra sense cap mena de dubte que va ser un músic sublim.

    M'agrada

    • A vegades penso que aquests grans renovadors de la música barroca i antiga, i alhora historicistes, s’envolten sovint de cantants massa discrets.Un personatge con Dido no pot passar tan deceperbut.
      Estic d’acord que el conjunt és el més important, però en l’òpera i ja en els seus inicis, els cantants eren els veritables protagonistes. El director no era la vedette…

      M'agrada

    • elnomdelarosa

      Coincideixo amb en Josep Olivé que va ser molt interessant i didàctica la presentació de Robert King, amb aquell anglès tan pur (és el que té ser britànic de naixement). Però la llàstima és que, potser per improvisació, no hi havia traducció i no es pot comptar que el públic barceloní tingui tothom un anglès d’Oxford o Cambridge. Jo em vaig trobar que m’esforçava a entendre’l però estava envoltada de (majoritàriament) senyores que contínuament s’anaven traduïnt i fent comentaris, amb la qual cosa es feia definitivament difícil seguir-ho. Amb una traducció preparada tothom ho agrairia.
      p.d. No obstant, les senyores en qüestió es van passar tota l’òpera fent comentaris: el seu problema no era només de nivell comprensiu d’anglès sinó d’educació en general. I un parell de cotorres et poden fer malbé el Purcell més exquisit.

      M'agrada

      • Hi ha coses que ens malgrat els esforços per mantenir-nos en la correcció més educada ens fa treure els més baixos instints, i unes cotorres assegudes al costat de qualsevol localitat, ja sigui concert, òpera, teatre o cinema, és quelcom que sense cap mena de dubte em farien ser un serial killer

        M'agrada

  4. timamót

    Atenció!!!
    Aeneas va ser interpretat pel baríton Peter Harvey, en substitució del baix Mathew Brook (vaig sentir dir que per malaltia). Van posar un full volant quan ja havia entrat una part del públic.
    La Belinda de Julia Doyle va resultar molt bé i la Dido de Lorna Anderson sí que en algun moment se li perdia la veu, però em va emocionar com tantes altres Didos… També els solistes de guitarra i llaüt en els dues intervencions solistes i el violoncel (subjectat entre les cames) en el When I am laid …. Per cert el programa no especifica el nom dels solistes.
    El conjunt molt satisfactori i el Robert King un mestre, fins i tot per recitar l’Epíleg. Dido & Aeneas és una obra meravellosa.
    La primera part “Why are all the muses mute?” va resultar una mica avorrida, malgrat l’enginy del compositor en l’alternança del tenor solista i els cors i duets. I és que el text … era una exaltació de la monarquia sense cap interès. Era d’un autor Anònim. Un “pilota” integral.

    M'agrada

    • Gràcies per la informació timamót.
      A Anglaterra ni deuen haver ben pocs que no facin la pilota a la monarquia i si som a Purcell li faciliten les garrofes, ja m’explicaràs tu la inconveniència que seria composar un himne de Riego, però estarem d’acord que l’obra no sembla ser del milloret escrit per aquest gran compositor i del que només per la darrera intervenció de Dido ja tindria un lloc en el cim dels millors.

      M'agrada

  5. Ad

    Excelente. La obertura de esta ópera es una de mis favoritas y la orquesta se escucha maravillosa, a mi gusto sólo le faltó un poco de emoción a los protagonistas, pero en conjunto me gustó.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: