IN FERNEM LAND

ELEKTRA AMB INGELA BRIMBERG i SEGONS LA FURA DELS BAUS (vídeo)


Aquest passat estiu a la ciutat sueca de Umeå, designada durant l’any 2014 com la seu de la capitalitat cultural europea, van tenir lloc una sèrie de representacions a l’aire lliure de l’òpera de Richard Strauss, Elektra, en mig de la ciutat i amb una proposta escènica tan espectacular com irritant, deguda a La Fura dels Baus, aquest cop sota la direcció de Carlus Padrissa, és a dir l’exaltació de les grues i els artilugis mecànics per sobre de qualsevol altra consideració dramàtica, però d’aquest aspecte ja en parlaré després. El que és realment rellevant d’aquesta impactant producció és la Elektra de la soprano sueca Ingela Brimberg, que ja sabeu que des de que la vaig descobrir en aquella Senta inoblidable al Palau de la Música sota la direcció de Minkovski, em té absolutament agenollat al reclinatori.

Aquesta producció és a l’aire lliure i en un lloc molt obert, una gran plaça, per tant necessita d’amplificació i megafonia, que per a tots aquells que la visionem mitjançant la televisió no hauria de suposar un problema, però ho és, ja que el treball dels enginyers de so no és bo i l’orquestra que mai es veu, ja que deu tocar des d’un local o espai diferent,té una presencia excessiva i en molts moments ofega les veus. Jo recordo que una de les característiques de la senyora Brimberg és el notable volum de la seva veu, i en canvi en aquesta Elektra que ha de passar si o si per la taula de l’enginyer de so, queda ofegada i no només ella, tots. És una llàstima, ja que la soprano fa una Elektra impressionant, per força. per interpretació, per intenció vocal i dramàtica, per la precisió en l’emissió i el registre agut incisiu i acerat com correspon a les sopranos que han de fer front a aquest repertori de soprano dramàtica. No sé si és el moment idoni per canta Elektra, ja que sembla que a la veu encara li manqui una mica de consistència en la zona més greu, però no tinc cap dubte que si la carrera de Brimberg no es torça amb decisions incorrectes o activitat embogida, estem davant de la gran Brünnhilde dels propers anys, la gran wagneriana, la veu que desitgem escoltar a Bayreuth.

Al costat de l’espectacular Ingela Brimberg hi ha un discret equip vocal, amb una Chrysotemis cridanera (Susanna Levonen)  i una Klytamnestra complidora, sense genialitats i gran personalitat (Ingrid Tobiasson). mentre que l’Orest de Thomas Lander té malgrat alguna indecisió en l’emissió, una dignitat que s’agraeix, sense ser res a recordar.

Episòdic el Aegist, com acostuma a passar i cridaneres les dones que inicien la tragèdia, com també acostuma a passar.

La direcció musical de Rumon Gamba està molt condicionada per aquesta presa de so tan present per a l’orquestra i desequilibrada respecte a les veus. La direcció és brutal, en alguns moments excessiva, però és de gran impacte, si bé com tot en aquesta producció queda lamentablement a un segon pla degut a la maquinària furera que desvirtua l’òpera fins a uns límits de grolleria i mal gust estètic esgotadors.

La producció és molt espectacular, de fet és només espectacular. Com acostuma a passar en les produccions dirigides per Padrissa, l’embolcall s’ho menja tot. No hi ha gaire treball amb els actors, que a moments desapareixen literalment del escenari o del pla visual de l’espectador, en mig de les omnipresents grues i estructures metàl·liques mil i una vegada repetides en qualsevol dels muntatges de la companyia catalana, siguin operístics o de qualsevol mena de celebració.

Enginys mecànics, aquí en forma de enormes gegants de la iconografia catalana, amb estructura metàl·lica i vestits amb poc encert, subjectats a enormes grues que els faran volar per sobre de la immensitat d’un escenari on hi ha boscos, illes, cràters, canals de sang, contenidors que emmagatzemen milers de litres que es precipitaran sobre l’espai escènic tant a l’inici com al final, en un malbaratament de recursos impropi d’un país tan ecològicament exemplar com Suèciam, són els elements necessaris per cuinar amb sensació d’indigestió pantagruèlica una òpera que sense res de tot això ja és genial.

Quan Padrissa deixa reposar als figurants i concentra l’acció en els cantants, la TV ajuda molt a seguir la representació, diguem que tradicional, però in situ els cantants són insignificants i quasi anònimes peces d’un trencaclosques abassegador, excessiu, exagerat, car i inútil.

Com acostuma a passar sempre amb els muntatges de Padrissa, veiem el que ja hem vist en altres produccions, si bé l’espai obert i les possibilitats físiques i de pressupost que han tingut per fer aquesta Elektra, els ha permès jugar de manera espectacular amb el foc, el fum, les llums, els focs artificials, les explosions i altres martingales que desvirtuen i despisten tant a l’espectador, que de ben segur que quan tornaven cap a casa parlaven de tot el que havien vist sense recordar res de la música i els pobres cantants que es veuen obligats a volar i pujar amb arnesos per escales de verticalitat vertiginosa.

L’opera i els pressupostos que manega, en molts casos provinents de fons públics, permeten que es malbarati d’aquesta manera per acabar fent un producte tan allunyat de l’original, que obligui als cantants a cantar amb un micròfon, que l’orquestra s’hagi “desterrat” en l’anonimat amplificat, que l’acció teatral es desvií de tal manera, que costi ubicar als protagonistes reals de l’acció, en mig d’un camp de batalla que en cap cas figura en el llibret original de l’òpera. És adir 100% Fura dels Baus, que han trobat en el camp de l’òpera una mina malgrat que fa anys i panys que repeteixen la mateixa idea, el mateix concepte, els mateixos artefactes mecànics, el mateix vestuari i maquillatge i la mateixa desmesura escènica i pressupostària. Això ha fet que parlem de la Elektra de la Fura, i que Strauss o la pobre senyora Brimberg, que se’n fa un tip, no figurin en la memòria de tots aquells que necessiten emocions d’aquesta mena per fer més passadora una obra mestra com aquesta Elektra. Cherèau en una de les darreres mostres de la concreció i la genialitat teatral que el caracteritzaven, va deixar testimoni del que és l’òpera i el teatre, precisament en aquesta mateixa òpera. Els cantants/actors mai haurien de deixar el protagonisme a la maquinària escènica.

Aquí ho teniu, i si sou capaços de deixar de banda tanta vacuïtat grandiloqüent, que n’estic segur que en sou, us adonareu de la grandesa de Ingela Brimberg, ja des d’ara mateix a can IFL, entronitzada santa.

Richard Strauss
ELEKTRA
Llibret de Hugo von Hofmansthal

Ingela Brimberg – Elektra
Susanna Levonen – Chrysotemis, Elektras syster
Ingrid Tobiasson – Klytaimnestra, mor
Thomas Lander – Orestes, bror
Magnus Kyhle – Aigistos
Margaretha Dahlhamn – Tjänarinna 1
Agneta Lundgren – Tjänarinna 2/Släpbärerskan
Katarina Leoson – Tjänarinna 3
Sara Olsson – Tjänarinna 4
Karin Andersson – Den förtrogna/Tjänarinna 5
Anneli Lindfors – Vaktersan
Niklas Björling Rygert – En ung tjänare
Lennart Forsén – Uppfostraren/En gammal tjänare

NorrlandsOperans Symfoniorkester och gästmusiker.
Dirigent: Rumon Gamba

Konstnärligt koncept: Carlus Padrissa*
Regi: Carlus Padrissa*
Biträdande regissör: Esteban Muñoz
Koreografi: Mireia Romero*
Kostymdesign, mask & rekvisita: Clara Sullà*
Pyroteknik: Thomas Bautenbacher*
Ljusdesign: Carles Rigual
Ljuddesign: Lars Wern
*La Fura dels Baus

ENLLAÇ vídeo flv

https://mega.co.nz/#!BlJygAbB!ZTBDf_IKjmc-TpLQ8pM490HFDY5Ep_WRu393wd4SSp0

ENLLAÇ àudio mp3 

https://mega.co.nz/#!4gIRkJZA!o0JImv2HF5C_hIrc2UOJOQ0GZ7lFnISoHRyxTVYIWmE

Demà segurament anirem a Nova York i no a la barberia com algú es pot imaginar.

15 comments

  1. Vicent

    No sé si la Elektra no és una de les millors opcions per a destroc,ar-se la veu prematurament… Esperem que no. Atenció a una altre nom: Elisabet Strid, la Freia del darrer Festival de Bayreuth.

    M'agrada

  2. Fernando S.T.

    Gracias Joaquim.
    Esta tarde me bajaré el vídeo a pesar de la Fura, compartimos pasión por la Bimberg.
    Me bajé el Fidelio dirigido por Minkovsky este verano y ella me hizo disfrutarlo mucho, espero que esta Elektra sea otro acierto La foto de cabecera ya me motiva
    Mañana te cuento

    M'agrada

  3. Just el dia que he pogut fotre la patada al cul a l´antic router i aconseguir (per fi!) passar de 8-9 megues de baixada, en Joaquim ens penja aquesta Elektra…

    “La casualidad nos da casi siempre lo que nunca se nos hubiere ocurrido pedir” (Alphonse de Lamartine, 1790-1869)

    M'agrada

  4. Isolde227

    What a spectacular production of Elektra! As always when La Fura dels Baus are behind it. I have seen a few of their productions (a few plays and the famous Ring from Valencia) and it is usually quite an ‘Erlebnis’. Although it does sometimes seem that they use the same means more than once. But no matter, I have very much enjoyed this Elektra. Thanks again for posting, Joaquim.

    M'agrada

  5. Pepa MG

    lo primero : puedo leer el catalan perfectamente, escribirlo con faltas, por eso escribo en castellano que no deja de ser mi lengua materna, esto lo digo para que si alguien lee este mensaje en la botella (dos años depues) que no responda en castellano. He visto la opera en Umea (en video por supuesto) y xé si será per diners!!! efectivamente pasta por un tubo!, la música de strauss es hipnótica y se superpone a la falla que han montado los de La fura, no deja de inquietarme la seguridad de los cantantes, ese pobre orestes con traje igníifugo o lo que quieras pero subido en un andamiaje que se puede caer, incendiar o qualsevol cosa, este montaje hace parecer la profesión de minero como de funcionario, mientras que la de cantante de opera asciende al nivel de gran riesgo!!. Las voces me han gustado, y con respecto a tu critica de hace dos años, he de decirte que yo no esperaba que es sentiren les veus (con lo cual no me defraudó que la voz fuera un instrumento mas), puesto que leyendo en la pagina Kareol el libreto, allí se indica que para Strauss lo primero era la orquesta, y se dice textualmente que para el con que la voz se oyerá a un 40 por ciento era suficiente. Estoy aquí para aprender, de hecho en l las operas de strauss que he visto hasta ahora (todo video por supuesto), el caballero con rene fleming y Salomé, las voces están como apagaditas sobre todo en El caballero de la Rosa.
    no dejaré de agradecer la existencia de esta página, moltes gracies.

    M'agrada

    • Strauss diria lo que diría, pero cuando escuchas la Elektra o la Salome con voces potentes como Nilsson, por ejemplo, la gozada es total, o sea que el mismo Richard estaría encantado de se oyeran más del 40%
      Te recomiendo que escuches la versión de Rosenkavalier de Karajan y verás que las voces de apagaditas, res de res. Ya nos contarás
      Ah! y gracias por ponerte a hacer deberes y repasar posts antiguos. Lástima que los enlaces ya no estén disponibles

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: