JOYCE DiDONATO AL CARNEGIE HALL: UN VIATGE A TRAVÉS DE VENÈCIA (vídeo)


Joyce DiDonato al Carnegie Hall. Credit Hiroyuki Ito for The New York Times

Joyce DiDonato al Carnegie Hall. Credit Hiroyuki Ito for The New York Times

Avui us porto un recital celebrat el passat 4 de novembre al prestigiós Carnegie Hall de Nova York, amb Joyce DiDonato i el seu pianista habitual, David Zobel.

El programa alterna el lied o més ben dit chanson and song’s, amb una aportació operística tot al voltant de la ciutat de Venècia, però no en tot l’ampli repertori excel·leix de la  mateixa manera, si bé sempre hi ha el denominador comú de la sensibilitat i exquisida musicalitat que caracteritza a la mezzosoprano nord-americana, però no és el mateix quan canta belcanto o barroc, que quan fa front a Fauré, Hahn o a les cançons de Head expressament escrites per a la gran Janet Baker.

DiDonato sap atrapar a l’auditori des del primer moment amb una entrada vivaldiana dolcíssima que fa que tot s’aturi i es creí una atmosfera idònia per el gaudi sensorial. No sempre ho aconsegueix amb la mateixa intensitat però ella com cap altre cantant a l’actualitat, captiva amb la seva encantadora subtilesa.

Hi ha en qualsevol cas, una zona aguda massa tibada i tremolosa, motivada per el vibrato que en aquests moments més tensos fa que la subtil i delicada musicalitat i l’enlluernador virtuosisme, s’emmascarin amb puntuals moments que en ca`cas desestabilitzen a una cantant extraordinària.

Escoltem com inicia el recital

Antonio Vivaldi
Ercole su’l Termodonte
Gabriel Fauré
Cinq mélodies “de Venise”, Op. 58
Gioachino Rossini
La regata veneziana
Gioachino Rossini
Otello ossia il Moro di Venezia
ACTE 3: “Assisa a piè d’un salice” – ” Che dissi!”
Michael Head
Three Songs of Venice
Reynaldo Hahn
Venezia
Gioachino Rossini
Canzonetta Spagnuola
Ernesto De Curtis
Non ti scordar di me

Joyce DiDonato, mezzosoprano
David Zobel, piano

Stern Auditorium/Perelman Stage at Carnegie Hall de 4 novembre de 2014

I ara escoltem com l’acaba, amb les dues propines, la virtuosística i espectacular “canzonetta spagnuola” de Rossini i l’entranyable “non ti scordar di me” de De Curtis.

ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#!d4QA2biY!QPA4S5pOlIWToiHqCMYdxh-hYOXn04it797yKG62I0Q

ENLLAÇ àudio (mp3)

https://mega.co.nz/#!cgpWkBYC!1w_GaQRxUGB4une3h_xoM3eXKGqbpM89tYMjre9Vptg

A partir de 19 de desembre la tindrem com a Maria Stuarda al Liceu i en parlarem molt, n’estic convençut.

 

Un comentari

  1. Arrigo's avatar Arrigo

    La DiDonato es tremenda. En Alcina, lanzaba algunos agudos que se oían y se sentía la vibración. Qué envidia que la vaya a estar en Barcelona. Mientras tanto a disfrutar del video, ¡muchas gracias!

    M'agrada

    Respon
  5. alex's avatar alex

    Aquí y en este tipo de repertorio, la Joyce está francamente bin.
    Otra cosa muy distinta es que vocalmente, pueda con el rol de la Stuarda que presenciaremos el mes que viene en el Liceu : precisammente, su última Stuarda del Met la pasaron la semana pasada por el canal de tv. Mezzo y sinceramente, no me convenció nada : gusto y sensibilidad toda, pero de fuerza y volumen vocal ya sabemos que escasea, con cambios extraños de color, además del problema más que evidente en su proyección del registro agudo ( corto y fijado )
    Tampoco me gustó la encorsetada y extremadamente clásica producción de aquella STUIRDA, con un Leicester ( M.Polenzzani ) más que deficiente vocalmente

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      En IFL ya dejé el vídeo de la Stuarda en el MET, la verda, no recuerdo tan mal a Polenzani, en cuanto a ella ya lo comenté y supongo que seré reincidente cuando nos la cante en el Liceu. Lo que hace con la partitura es inadmisible,

      M'agrada

      Respon
  6. Jan's avatar Jan

    Gràcies Joaquim! 🙂
    La DiDonato des de la inoblidable Cendrillon de fa un any, és una de les meves cantants preferides. Amb tots els seus defectes tal i com dius, captiva i atura el temps, i això està a les mans de molt poca gent.

    M'agrada

    Respon
  9. Leonor's avatar Leonor

    ¡Digo si se va a hablar! Esa “Stuarda” desatará ríos. desde luego, no dejará indiferente. Maravilloso recital el que aquí muestra. Gracias como siempre; este sí es un repertorio preciso para Di Donato ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Es una cantante exquisita que se está volviendo excesivamente manierista y quizás se acomode, tanto que cambia una partitura entera para ajustarse el traje a medida, algo que no deja de ser muy, pero que muy discutible.
      Tiempo habrá…

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari