HAMBURG INAUGURA SALA DE CONCERTS

El dimecres 11 de gener es va inaugurar l’espectacular sala de concerts Elbphilharmonie de la ciutat de Hamburg després de 10 anys interminables i una desviació pressupostària incomprensible a Alemanya i habitual dels paisos llatins.

L’edifici concebut com un referent arquitectònic i com ja ha succeït en altres edificis similars, a la recerca de esdevenir un nou símbol  de la ciutat, és obra dels arquitectes Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

No us vull atabalar amb números i dades arquitectòniques d’aquest enorme complexa cultural, podeu trobar-ho a la xarxa i si coneixeu l’idioma alemany en el streaming que va oferir l’imprescindible canal Arte, s’explica fil per randa.

El programa televisiu ofereix un munt d’entrevistes, alhora que els inevitables i a vegades interminables discursos que trenquen la continuïtat musical, cal dir que esplèndida, en la seva amplíssima varietat estilística. Continua llegint

CANÇONS SECRETES DE MERCÈ CORRETJA i MERCÈ TORRENTS PER MARTA VALERO i MARTA PUJOL

cancons-secretes

Dues Marta interpreten a dues Mercè, casualitats o no, ha estat un plaer escoltar aquest CD que Columna Música acaba de publicar amb 12 cançons amb música de Mercè Torrents i poemes de la seva filla Mercè Corretja, aplegats en dos reculls anomenats Vine pluja i Vibracions.

La nostra miopia cultural o fins i tot la pobresa que acostuma a caracteritzar la vida cultural catalana, fa que la compositora barcelonina Mercè Torrents i Turmo (1930) malgrat els anys que fa que es dedica a la composició musical sigui pràcticament desconeguda per gran part del públic que assisteix amb regularitat a les sales de concert catalanes, i davant d’aquesta trista evidència ens caldria preguntar-nos si tots plegats ho estem fent mínimament bé parlant sempre dels mateixos compositors i obres, fins i tot amb els compositors vius. Continua llegint

ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

Adéu 2016:El sol s’acomiada darrera les muntanyes

Capvespre

maria moncal capvespre a Eina – cerdanya

Acomiadem el 2016 i la seva intolerància, la seva injustícia, la seva repressió, la seva violència, les seves incerteses, pors i incomprensions, girem la pàgina d’un any oblidable si no fos per els moments que ens ha regalat d’amor, amistat, solidaritat, esperança i  bellesa.

El sol s’acomiada, una vegada més, darrera les muntanyes i l’endemà després de la fosca nit tornarà a esclatar i omplir de càlida llum un Nou Any en el que tots hi dipositem totes les esperances per tal de que sigui millor, caldrà per això que tots hi posem una mica de la nostra part.

Us deixo amb Anne Sofie von Otter dirigida per Claudio Abbado en el darrer moviment de “La cançó de la terra” de Gustav Mahler, “Der Abschied” amb la Berliner Philharmoniker en un concert celebrat el 18 de maig de 2011. Bellesa crepuscular per acomiadar el 2016 Continua llegint

1 DE DESEMBRE: WORLD AIDS DAY o LA GALA ANUAL A LA DEUTSCHE OPER DE BERLÍN

 

Any rere any i ja en van 26, la Deutsche Oper de Berlín organitza una gala, sovint esplèndida, per recordar-nos que la lluita contra la SIDA continua necessitant de la generositat de tots.

La gala és pur glamur, amb catifa vermella, “postureig” i tot el que vosaltres vulgueu, però a banda de ser un aparador de famosos que serveixen òbviament de reclam, alhora també serveix per mostrar en aquesta ocasió, tota una jove fornada de cantants joves que en algun cas seran estels rutilants en el firmament operístic dels propers anys. Continua llegint

EL VOI QUE SAPETE MÉS TRIAT ÉS EL DE VICTORIA DE LOS ÁNGELES

victoria-de-los-angeles

Aquesta ha estat una tria molt participada, quelcom que m’agrada molt. Hi han hagut 274 tries, el que suposa una participació, si tothom hagués triat les 4 opcions possibles, 68,5 participants.

Entre totes les opcions la 12 ha estat la més repetida amb 48 tries i la intèrpret que hi havia al darrera era Victoria de los Ángeles, curiosament i feliçment la setmana que ha començat el LIFE Victoria 2016. La versió és deliciosa i malgrat que la gran soprano catalana no la va cantar mai en escena, ho hagués pogut fer perfectament perquè la seva veu i la seva sensibilitat la feia suficientment versàtil per interpretar La Comtessa, Susanna i aquest Cherubino que us ha agradat a tants, també en a mi que la vaig triar per formar part de la dotzena estel·lar, tot i que jo no he participat en aquesta tria final ja que només és vostra.

La versió és aquesta: Continua llegint

TRIEM 4 VOI CHE SAPETE

teyte-cherubino

Maggie Teyte (Cherubino) dibuix de George Cecil Wilmshurst (1873/1874-1930)

La tria d’aquest més de novembre és una pura delícia, un bàlsam, una delicatessen que fa de molt bon escoltar i no tant de triar perquè les 12 versions que us proposo tenen molta, però molta malicia, ja que quan acabeu d’escoltar cadascuna de les versions estic segur que la triaríeu i no en podeu triar 12, només 4.

Hi ha sopranos i mezzosopranos barrejades, alguna antiga i altres més del moment, la majoria glòries del passat recent i algunes una mica més llunyanes, totes elles me les enduria a casa, totes elles m’han fet gaudir molt, per motius ben diferents però totes admirables.

Aquí les teniu, us garanteixo que es tracta de tot un repte, perquè descartar-ne 8 us resultarà molt dolorós: Continua llegint

ANNA PIROZZI LA LADY MÉS TRIADA

anna-pirozzi

Anna Pirozzi

I quan possiblement ni jo mateix esperava malgrat que quan la vaig escoltar em vaig quedar absolutament colpit, la Lady més triada ha estat la soprano italiana Anna Pirozzi, una autèntica soprano dramàtica que malgrat la seva joventut ja triomfa en les presentacions que fa arreu. Ha cantat a Les Arts (Abigaille) i hi torna aquesta temporada a cantar la Hélène de Les vepres siciliennes, així com a Bilbao per cantar la Maddalena de Andrea Chénier i al Teatro Real per cantar precisament Lady Macbeth el proper mes de juliol.

A IFL l’he presentat d’incògnit i també ha triomfat, cruspint-se amb patatones a grans, grandioses Lady. Va començar a despuntar des d’un bon començament i sempre s’ha mantingut al capdavant disputant-se el primer lloc amb dos noms indiscutibles: Ghena Dimitrova i Shirley Verrett, que són les que han quedat en segon i tercer lloc. Un podi magnífic però jo mai hagués pensat que la Pirozzi guanyaria, per aixóòencara em sembla més valuós aquest triomf, perquè estic segur que la immensa majoria dels que l’heu triat no sabíeu qui era.

Les votacions han anat d’aquesta manera. Continua llegint

A L’ENTORN DE MACBETH TRIEM UNA LADY

 

Vivien Leigh (Lady Macberh)

Vivien Leigh (Lady Macberh)

Iniciem les tries de la temporada 2016/2017 amb un personatge operístic fascinant, la Lady Macbeth, aprofitant que el dia 7 d’octubre s’inicien les 11 representacions d’aquesta òpera cabdal del repertori verdià.

De la Lady podríem triar-ne tres fragments o àries que caracteritzen la seva complexa personalitat i els diferents estat d’ànim que l’ambiciós personatge ha de mostrar, però potser el moment més emblemàtic i que el ofereix més possibilitats de valorar les possibilitats tècniques i expressives de la veu i l’intérpret sigui la seva escena d’entrada, amb la lectura de la carta “Nel dì della vittoria io le incontrai…“(tot i que alguna versió de les triades opta per la discutible solució d’escoltar la veu d’un home que la llegeix, no debades és la carta que Macbeth dirigeix a la seva esposa),  seguida del recitatiu “Ambizioso spirto tu sei Macbetto…” , l’ària “Vieni t’affretta! Accendere” i la preceptiva i vibrant cabaletta “Or tutti sorgete“.

Jo us proposo 12 versions, tot i que podien ser moltes més perquè la fonografia ens ha deixat veritables perles, no totes en italià, tot i que jo només m’he cenyit a les cantades en l’idioma original, encara que alguna d’elles costa acceptar que el que canti sigui en italià ;-).

En podreu triar 4 i teniu temps fins la mitjanit del dijous 6 d’octubre. El dia 7, coincidint amb la primera representació liceista publicaré la llista amb la més triada.

Gaudiu-ho perquè la intensitat de les versions és electritzant Continua llegint

GREGORY KUNDE I ALICE COOTE CANTEN DAS LIED VON DER ERDE

Els PROMS 2016 ens ha deixat curiositats com les que us presento avui, amb el tenor Gregory Kunde cantant Das Lied von der Erde, és a dir cantant en alemany, quelcom que crec que no havia succeït fins ara, o al menys jo no en tenia constància i Gustav Mahler, un compositor allunyat del repertori italià i francès en el que el tenor nord-americà ha fonamentat la seva sorprenent carrera.

Gràcies al streaming de la BBC podem constatar quelcom que ja fa temps que s’evidencia i en aquest cas encara més perquè Kunde no està còmode cantant l’exigent part del tenor, la veu està mostrant un desgast cada vegada més evident i és lògic perquè a la seva edat temptar la llei de la naturalesa assumint repertoris tan dispars i exigents com els que està assumint, han d’acabar malmeten un instrument que cada dia es mostra més oscil·lant, més problemàtic en l’afinació i més avar en el color i el timbre. Kunde trompeteja amb sorprenent convicció i ataca les mitges veus amb un cert sentit belcantista que encara queda en l’ADN del tenor, però la generositat desbocada del darrers anys ha passat una factura que potser en l’Otello es pot dissimular amb uns recitatius incisius, “quasi parlando” però que en els lieder malherians evidencien la cruesa del desgast i també de la poca afinitat estilística amb un cant més estentori que heroic. Continua llegint

HANDEL: IL DUELLO AMOROSO (Emőke Baráth-Nathalie Stutzmann)

La fórmula és simple: Triar entre les àries i duets més bells, emotius i virtuosístics de l’inabastable catàleg handelià i construir una mena d’òpera, amb alguns concerti grossi i obertures entre els números vocals i construir una òpera inexistent a la que li posen l’evocador títol de Il duello amoroso i ja tenen un programa per nodrir festivals estiuencs. Només cal una soprano, una contralt que també podríi ser un contratenor i una orquestra amb criteris historicistes, i el més probable és que el públic assistent xali d’allò més amb tanta concentració de bellesa, andantes catàrtics, duets d’encisadora combinació vocal i agitats allegri que despleguin les dosis justes d’espectacular virtuosisme.

L’experiment funcionarà si al capdavant hi ha un director musical sensible i dues cantants que sàpiguen extraure tota la brillantor dels joiells handelians. Continua llegint

GALA A BADEN BADEN: HARTEROS-GUBANOVA-KAUFMANN-TERFEL;ARMILIATO

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Gubanova-Terfel-Harteros-Terfel-Armiliato- Fotografia © Andrea Kremper

Com aquells sorbets refrescants que serveixen per alleugerir els plats més densos dels àpats més suculents, avui entre Die Walküre i Siegfried, us porto la Gala que va tenir lloc el passat 24 de juliol al Festspielhaus de Baden-Baden i que va reunir un pòquer d’asos: Anja Harteros, Ekaterina Gubanova, Jonas Kaufmann i Bryn Terfel, sota la direcció de Marco Armiliato.

És una gala festiva amb uns cantants que enlluernen i que poc importa algun que altre excés o alguna que altra  relliscada interpretativa, perquè és un entreteniment per a butxaques ben nodrides (entre 280€ i 87€) que són feliços assistint a un concert de grans noms i amb obres mil i una vegades escoltades. Poc risc, glamour, públic nonagenari i una ocasió d’or per comercialitzar un concert de vendes garantides. Continua llegint

PROMS 2016: The Firts Night (Sol Gabetta – Olga Borodina – BBCSO&Ch – Sakari Oramo)

Ja tenim els PROMS del 2016 en funcionament i això sempre ha de ser un motiu de joia, ja que el que concentra aquesta temporada popular de concerts estiuencs al Royal Albert Hall de Londres provoca vertigen i també enveja a moltes ciutats que no poden veure i escoltar en tot l’any el que Londres concentra durant aquests dos mesos de concerts diaris, de concerts de tota mena i amb artistes de gran renom.

En la primera nit, celebrada el passat 15 de juliol, es concentrava la violoncel·lista argentina Sol Gabetta, la mezzosoprano russa Olga Borodina, la BBC Simphony Orchestra and Chorus, amb el reforç del BBC National Chorus of Wales, tots sota la direcció del finlandès Sakari Oramo que varen oferir el següent programa: Continua llegint

PRESENTANT A: Janinah Burnett, Deborah Nenstiel, Redzhinald Smit Jr i Isaiah Savage.

Avui la cosa és ben simple.

Un concert operístic a la Sala Txaikovski de Moscou, sala i orquestra que darrerament està esdevenint familiar per la quantitat de  concerts i òperes concertants que es retransmetre en streaming, un director i quatre cantants, tots ells nord-americans i tots ells de raça negre. El públic rus s’ho passa d’allò més bé i acaba de manera exultant i ja sabeu la dita que diu “bé està el que bé acaba”.

Són quatre veus joves, desconegudes per a la immensa majoria de tots nosaltres, que amb encerts i també amb coses per polir, algunes notables, ofereixen amb una matèria prima excel·lent, sobretot en dos dels quatre solistes, més que prometedores esperances d’una possible carrera internacional. Compte perquè hi ha un heldentenor! Continua llegint

UNA SCHUBERTíADA A IFL

Schubert_portrait

Avui us proposo un apunt luxós. Està malament que ho digui jo mateix, però 101 lieder de Franz Schubert interpretats per el bo i millor del cant, des de 1915 fins a 1952, és sense cap mena de dubte un joiell que no es pot assaborir com cal si no li dediqueu temps per escoltar i re escoltar.

La llista de noms s’inicia amb Peter Anders i acaba amb Ljuba Welitsch, però ja ho veureu que entre l’un i l’altre hi han molts (no tots) els grans noms del cant i el lied.

Pel que fa a la selecció de lieder de ben segur que en podeu a trobar a faltar-ne algun, però serà difícil per a la majoria pensar en un en concret i que no el tingueu en aquesta imprescindible recopilació que ja fa dies que vaig rebre i avui, sense cap motiu aparent, he decidit de portar a IFL, Continua llegint

BAYREUTH 2018: UN LOHENGRIN AMB GLAMUR?

Waltraud Meier Foto: pa/dpa

Waltraud Meier Foto: pa/dpa

Waltraud Meier tornarà a Bayreuth l’any 2018 després de 18 anys d’absència arran de les discrepàncies amb Wolfgang Wagner. La mezzosoprano, que va ser des de 1993 a 1999 la Isolde indiscutible, de 1983 a 1992 la Kundry absoluta, i de 1988 a 1992 la colpidora Waltraute o a l’any 2000 aquella memorable Sieglinde, a banda de Bargäne (1986) o la senona Norna (1991), ara anuncia el retorn amb Ortrud, un rol del que en fa una creació absoluta i que encara no havia pogut cantat mai a Bayreuth.

Aquest és el primer rol confirmat de la nova producció de Lohengrin que el festival prepara per l’estiu de 2018. Una nova producció  que tot sembla indicar que podria suposar també el debut al turó verd d’Anna Netrebko com a Elsa i qui sap si de Piotr Beczala com a Lohengrin, ambdós després del reeixit “assaig” a la Semperoper sota la direcció de Thielemann, què òbviament també repetiria direcció a Bayreuth sent també per a ell la primera vegada que dirigiria aquest títol al (seu) festival. Continua llegint

ELINA GARANCA EL MILLOR ROMEO

Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden

Elina Garanca com a Romeo a la ROH Covent Garden 2009

La meitat dels Romeos proposats ocupen els tres primers llocs perquè hi ha un doble empat en el tercer i el segon lloc, mentre que la guanyadora ha quedat estretament distanciada de les seves glorioses perseguidores, fet que sortosament m’ha estalviat el vot de desempat.

La versió 7 és la de la gran mezzosoprano letona Elina Garanča que com sabeu era la cantant inicialment prevista pel Liceu per interpretar el rol de Romeo, però finalment va ser substituïda per la nord-americana Joyce DiDonato, que com ja es podeu imaginar estava també entre les 10 escollides, la número 5 i ha quedat entre les tres primeres, empatada amb la número 6, ambdues en el tercer lloc, perquè en el segon hi ha hagut també un empat entre la 4 i la 9. Continua llegint

TRIANT UN ROMEO DELS MONTECCHI

Maria Malibran com a Romeo a Bologna (1832)

Maria Malibran com a Romeo a Bologna (1832)

Amb el temps suficient per preparar-nos per les properes representacions de l’òpera I Capuleti e i Montecchi que s’inicien el proper 17 de maig al Gran Teatre del Liceu, avui us proposo la corresponent i habitual tria abans de la primera representació de cada òpera de la temporada barcelonina, i per tant en aquesta ocasió es tractarà d’escollir entre les 10 versions que us proposo de l’ària de Romeo “Se Romeo t’uccise un figlio”. Continua llegint

OSTERFESTSPIELEN BADEN-BADEN 2016: Mozart i Beethoven amb la Berliner Philharmoniker, Uchida i Rattle

vlcsnap-2016-03-31-21h04m40s675 vlcsnap-2016-03-31-21h00m32s419

Avui és possible que el nom de Mitsuko Uchida faci arronsar el nas a l’amic Josep Olivé, i també el de Simon Rattle a un assidu visitant que molt de tant en tant ens deixava els seus càustics i críptics comentaris sota un pseudònim de reminiscències artístiques, però també estic segur que molts aplaudiran amb ganes que els protagonistes de l’apunt d’avui siguin Mozart amb Uchida (sortosament només tocant el piano) i Beethoven, ambdós amb la Berlin Philharmoniker i Simon Rattle al capdamunt del podi, però no només amb ells ja que per a la segona part hi manca un cor de veritat, avui el Prague Philharmonic i un quartet vocal, ja que es tracta d’escoltar l’engrescadora novena del compositor de Bonn.

Resultat de tot plegat? Una festassa, sobretot beethoveniana ja que la interpretació de la novena és extraordinàriament vigoritzant. Continua llegint

SARAH CONNOLLY CANTA MAHLER: DER ABSCHIED

Sarah Connolly (2)

Avui deixeu-me reposar, i res millor que fer-ho amb el darrer moviment de Das Lied von der Erde, el meravellós Der Abschied (El comiat) per la gran mezzosoprano Sarah  Connolly en una versió de l’octubre passat a París, sota la direcció de Yannick Nézet Séguin al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, de la que n’és titular.

Mahler ho posa fàcil, mentre que Connolly i Nézet Séguin s’hi esmercen,  gaudiu-ne  Continua llegint