IN FERNEM LAND

LOHENGRIN A AMSTERDAM (Schukoff, Banse, Schuster, Nikitin, Groissböck;Albrecht)


 

Avui us proposo un Lohengrin amb un repartiment alternatiu, és a dir sense els habituals protagonistes que actualment ho canten arreu i això ja és un al·licient. La proposta ens arriba de l’òpera de Àmsterdam, teatre que sempre garanteix qualitat i interès, i ara que tenen a  Marc Albrecht com a director musical de la casa, encara més.

La versió de Albrecht és admirable, per claredat, per tensió, per dramatisme i per treure d’una fantàstica Orquestra Filharmònica de Holanda, que una vegada superat l’escull una mica desafinat del pianíssim final del preludi del primer acte, ofereix un rendiment extraordinari, d’una intensitat fabulosa i d’una varietat de colors amplíssima en les diferents tensions dramàtiques en la que és sotmesa. Especialment remarcable l’inici demoníac del segon acte , amb una orquestra  superlativa creant l’ambient propici per tal de que els paorosos Telramund i la seva ambiciosa muller, convoquin totes les forces malignes. Sensacional el mestre Albrecht, que quan ha de fer front al terreny eteri de lirisme també és capaç de fer-nos levitar i quan ha de controlar els amplis i contundents moments concertants, els serveix amb una precisió, equilibri i teatralitat, que quasi fa innecessària la part escènica.

La direcció de Albrecht és el millor d’aquest notable Lohengrin, però cal parlar de els veus, començant per el debut en el rol titular del tenor austríac Nikolai Schukoff, properament Don José al Liceu.

Schukoff serà un bon Lohengrin, un Lohengrin líric, amb un bon registre, ampli, ferm i viril, però en el seu debut mostra inseguretats, alguna feblesa en el registre més agut i fins i tot algun lleuger problema amb l’afinació, però estic segur que quan agafi el rol per les banyes i se’l faci seu, sense emmirallar-se tant amb Jonas Kaufmann, tenim un sòlid, musical i sensible cavaller del cigne.

Al seu costat hi trobem la Elsa de Juliane Banse, sempre exquisida i musical, una gran cantant com ha demostrat tantes vegades cantant lied a Vilabertran, però Banse deu haver fet alguna cosa malament ja que la veu s’ha espatllat, ha perdut el vellut i emet massa sovint sonoritats obertes i aguts cridats que enlletgeixen el seu cant. Fa temps que Banse s’ha espatllat, no és una percepció passatgera i em sap greu.

La parella diabòlica és magnífica, hi ha molta intensitat dramàtica en el seu cant, molta implicació i encara que les veus no siguin antològiques, tant Schuster com Nikitin imposen tot el caràcter i la força sense defallir perquè són posseïdors d’uns instruments adequats als rols, alhora que la convicció dramàtica és total. Schuster denota també problemes vocals en la zona aguda, una típica oscil·lació pròpia de les veus dramàtiques amb anys de batalles a les seves esquenes, però escoltant-la convenç i segurament veient-la sobre l’escenari deu ser arrasadora.

Magnífics  Günther Groissböck i Bastiaan Everink com a Heinrich i l’herald.

El Koor van De Nationale Opera està senzillament impressionant.

Us deixo escoltar tres fragments, l’inici del segon acte amb el gran duo entre Telramund i Ortrud

El gran duo del tercer acte entre Lohengrin i Elsa

I finalment el In Fernem Land de Schukoff

Richard Wagner
LOHENGRIN

Heinrich der Vogler: Günther Groissböck
Lohengrin: Nikolai Schukoff
Elsa von Brabant: Juliane Banse
Friedrich von Telramund: Evgeny Nikitin
Ortrud: Michaela Schuster
Der Heerrufer des Königs: Bastiaan Everink
Vier Brabantische Edle:
Pascal Pittie
Morschi Franz
Harry Teeuwen
Peter Arink
Vier Edelknaben:
Tomoko Makuuchi
Michaela Karadjian
Anneleen Bijnen
Inez Hafkamp

Nederlands Philharmonisch Orkest
Koor van De Nationale Opera
Director musical: Marc Albrecht

ENLLAÇ mp3 (3 arxius)

https://mega.co.nz/#F!lkhBFLQD!uVZWW54JBEHiD3THBhVKDQ

Ahir us vaig dir que avui parlaria de Verdi, potser serà demà…

Un comentari

  1. Carlos R.

    He tenido una decepción con Banse, aunque últimamente no da una. Su Zdenka en el MET fue un espanto.
    En cuanto a Schukoff no tengo ninguna duda que será un buen Lohengrin, como es un buen Parsifal, pero para Don José no tiene el estilo.
    Albrecht es un gran director, lo he visto diversas veces, incluso en Bayreuth, aunque parece ser que su relación con la dirección y Thielemann no es muy buena, por eso no regresó después de obtener un sonado éxito con Tannhäuser.
    Estás al día,te felicito.

    M'agrada

    • Gracias Carlos, no sabia nada de las tensiones entre la dirección de Bayreuth y Albrecht, y mucho menos con Thielemann. Yo también tuve la fortuna de asistir a ese Tannhäuser que dirigió él, realmente notable, sin duda fue lo mejor de aquella edición.

      M'agrada

  2. Vicent

    Amb una mica de sort tal vegada gospodin Schukoff “substitueixi” el Sr. Alagna a Bayreuth… Respecte Mark Albrecht li vaig escoltar a Berlin un Pelleas et Melisande fantàstic.

    Gràcies pels arxius que miraré d’escoltar tan bon punt tingui l’ocasió.

    M'agrada

    • Crec que t’agradarà.
      El Senyor Alagna no estrenarà la producció, serà Beczala i després el tenor francès. Schukoff no compleix la primera condició, no és mediàtic i ara la senyora Wagner vol sobretot que ho siguin per intentar omplir, quelcom que per primera vegada en molts i molts anys no passava.

      M'agrada

        • L¡aposta ja tenia un fonament i Thielemann feia molt temps que va fer unes declaracions dient que li anava al darrere per tal de que fes el seu proper Lohengrin a Bayreuth.
          Schukoff és un tenor a tenir en compte

          M'agrada

  3. Manu

    A Amsterdam les veus les programa Jesús Iglesias, antigament al Teatre Real juntament amb Antonio Moral. Un molt bon profesional Jesús. Valent de proposar un Lohengrin amb diversos debutants en rols principals.

    M'agrada

  4. David

    He quedat atrapat per la veu de Schukoff. M’ha captivat des de la primera nota.
    Quin color i quin bon gust en el frasseig.!
    Una pena alguns aguts… Esperem que els resolgui en un futur. Una veu a seguir, oi?

    M'agrada

    • Ja quan ens va fer aquells fabulosos Gurrelieder dirigits per Pons a L’Auditori amb la JONC i la JONDE (hi ha un DVD) em va deixar molt sorprès, després l’he anat seguint i encara que no sempre m’ha agradat és sense cap mena de dubte, un tenor a seguir

      M'agrada

Deixa un comentari