INSISTINT EN EL TRISTAN UND ISOLDE INAUGURAL AL MET 2016

nina-stemme-isolde-i-stuart-skelton-tristan-ken-howard_metropolitan_opera

Des de dissabte passat que no paro de donar-li voltes i més voltes a aquest Tristan und Isolde inaugural del MET.

He llegit unes quantes crítiques i hi ha disparitat d’opinions, quasi totes poc positives pel que fa a la producció “dark”de Treliński, un director que em va agradar molt en aquell doble programa del mateix MET amb Iolanta i El castell de Barbablava, i molta més unanimitat pel que fa a Rattle i l’equip de cantants, tot i que jo crec que molts no s’atreveixen a aplaudir sense concessions a Stuart Skelton, un Tristan inesperat i excel·lent.

Curiosament i sense saber com anirà la temporada novaiorquesa que podrem gaudir al cinema en el propers mesos, no crec que, tret de la per a mi tan esperada L’Amour de Loin de Kaija Saariaho o en menor mesura la reposició de Eugene Onegin, la resta d’òperes estiguin a l’alçada del que ens ha ofert aquesta inauguració. Continua llegint

MET 2016/2017: TRISTAN UND ISOLDE (Stemme-Skelton-Gubanova-Pape-Nikitin;Trelinski-Rattle)

Sleton (Tristan) i Stemme (Isolde) MET 2016

Skelton (Tristan) i Stemme (Isolde)
MET 2016

Això si que és una inauguració de temporada com cal, amb un director musical de grandiós nivell, un equip vocal de somni i una nova producció escènica discutible però amb cara i ulls.

Simon Rattle només havia dirigir en una altra ocasió el MET, va ser la temporada 2010/2011 dirigint un memorable Pelléas et Mélisande, cinc anys més tard hi torna per inaugurar la temporada amb una nova producció de Tristan und Isolde i el triomf no pot ser més aclaparador ja que el director anglès signa una versió esplèndida, intensa, d’una claredat expositiva enlluernadora i alhora d’una densitat dramàtica colpidora, amb una orquestra fabulosa que el so del cinema només ens deixa intuir.

Des d’un preludi carregat ja de profunda passió fins la desolació d’un tercer acte demolidor, Rattle erigeix una mestrívola demostració de sonoritats sumptuoses, equilibri i radicalitat, perquè en els moments més intensos del tercer acte el so era quasi expressionista, punyent, d’un dolor interioritzat que em va fer estar neguitós i en tensió fins l’alliberador liebestod. Una direcció absolutament sensacional. Continua llegint

EL TEATRO REAL AL CINEMA 2015/2016: PARSIFAL

El Teatro Real sota el regnat de Joan Matabosch ha recollit el testimoni d’una de les fites més importants del Liceu dels darrers anys (2011), portant sobre l’escenari madrileny la producció de Parsifal que el teatre barceloní va coproduir amb Zuric i que bé valdria una reposició liceista, amb direcció escènica de Claus Guth i amb Semyon Bychkov dirigint l’Orquesta Sinfònica de Madrid, titular del Real, amb un repartiment amb alguna coincidència important amb Barcelona.

D’aquelles representacions barcelonines vaig dir això: Continua llegint

LOHENGRIN AL CONCERTGEBOUW (Vogt-Nylund-Dalayman-Nikitin-Struckman-Youn;Elder)

Lohengrin al Concertgebouw. Fotografia extreta del compte de Twitter @Concertgebouw

Lohengrin al Concertgebouw. Fotografia extreta del compte de Twitter @Concertgebouw

Els dies 18 i 20 de desembre van tenir lloc a la mítica sala del Concertgebauw d’Àmsterdam dues representacions en forma semi-escenificada, aprofitant els espais que ofereix l’escalonat hemicicle i les galeries adjacents, de l’òpera de Richard Wagner, Lohengrin.

Andris Nelsons havia de ser el director però per prescripció mèdica a causa d’una dolencia a l’esquena va haver de cancel·lar i en el seu lloc van haver de buscar corre-cuita a un director que es fes càrrec del projecte i l’encàrrec va ser acceptar per Sir Mark Elder, que ves per on va esdevenir un dels grans triomfadors de la gloriosa nit. És clar que tenir al davant a la fabulosa orquestra de la casa deu facilitar molt la feina  si es tenen les idees clares i l’equip vocal reuneix les condicions, alhora que es compta amb un parell de cors de contundent solvència com són el cor de l’òpera i el de la ràdio holandesa. Continua llegint

L’ÀNGEL DE FOC DE PROKÓFIEV A MUNICH

Svetlana Sozdateleva (Renata) - Evgeny Nikitin (Ruprecht) a l'Àngel de foc de Prokófiev a Munich. Fotografia © 2015, Bayerische Staatsoper

Svetlana Sozdateleva (Renata) – Evgeny Nikitin (Ruprecht) a l’Àngel de foc de Prokófiev a Munich. Fotografia © 2015, Bayerische Staatsoper

Dissabte 12 de desembre vaig veure a la pàgina web de la Bayerische Staatsoper el streaming de “L’àngel de foc”, la brutal òpera de Serguei Prokófiev, en una nova producció deguda a  Vladimir Jurowski i Barrie Kosky.

L’experiència és impactant i ja aviso que no apte per a conformistes de tota mena, començant per tots els que en la música només busquen la confortable comoditat de melodies boniques i en l’òpera arguments amables, per molt tràgics que puguin ser, però sempre amables i mai neguitejants. Continua llegint

VIENA 2015: KHOVÀNXTXINA (Conlon-Dodin)

Fa dies que vaig poder visionar el streaming de la representació que la Staatsoper de Viena va retransmetre de la fabulosa òpera de Modest Mussorgsky, Khovànxtxina, en la producció de Lev Dodin que es va estrenar la temporada passada sota la direcció musical de Semyon Bychkov.

A la reposició de la temporada 2015/2016 la direcció musical ha estat encomanada al director nord-americà James Conlon, quelcom que segurament minora l’interès de la producció, tot i mantenir un alt nivell, però Conlon no és Bychkov i dirigint Mussorgsky jo crec que la diferència s’accentua. Continua llegint

LICEU 2014/2015: TRISTAN UND ISOLDE O EL SALDO QUE ENS HA ENCOLOMAT GERGIEV

negre

Cal positivar una nit tan lamentable com la d’ahir i com que a la vida s’ha d’aprendre dels errors, seria convenient que tots prenguéssim nota del que va suposar aquest desgraciat Tristan und Isolde, i quan dic tots em refereixo a:

Valery Gergiev, que en acabar el segon acte, quan va hi va haver la protesta notòria de part del públic que creia que s’havien traspassat totes les línies vermelles admissibles i que segons quines coses no es poden deixar passar, hauria d’haver aprés que amb segons quins cantants no pot enredar al públic, perquè si ell creu sincerament que amb Larisa Gogolevskaya i Robert Gambill es pot presentar a qualsevol teatre a fer Tristan und Isolde, vol dir que té un greu problema d’oïda, o de bon gust o de decència, i en qualsevol cas el que va demostrar és que va tenir una manca de respecte cap a Wagner, el bon nom del Mariinski, el Liceu, Ibercàmera i els seus respectius públics que malgrat anar ben venuts, van creure que el prestigiós nom del teatre sant peterburguès bé valia un vot de confiança davant la cita a cegues que ens va proposar.

El Gran Teatre del Liceu i Ibercàmera, perquè mai més tornin a contractar a Gergiev sense saber exactament que contracten i que ofereixen als seu abonats i al seu públic. El projecte era Tristan und Isolde, no una òpera eslava, i els promotors de l’esdeveniment penso que hauria de ser normal que sabessin abans de contractar tota la companyia qui seran, si més no, els dos principals cantants, perquè Gergiev i l’orquestra poden ser molt importants, però sense saber qui cantarà els dos rols més importants i sent dos rols de màxima exigència, no s’haurien de posar les entrades a la venda. El públic ens mereixem un tracte més seriós, perquè els preus eren de repartiment de primeríssima categoria i algú ja em va comentar al primer entreacte que volia reclamar la devolució dels diners pagats.

I el públic, finalment nosaltres. Aquesta hauria de ser la darrere vegada que comprem a cegues. No ho hauríem de permetre mai més i fins que no ens anunciïn els repartiments sencers, no hauríem de decidir si comprem o no, perquè un director i una orquestra poden ser cabdals per un gran èxit operístic, però sense comptar amb uns cantants adients pot acabar sent, com va ser ahir, una estafa, una enganyifa, una presa de pèl. Continua llegint

LICEU: EL REPARTIMENT DE TRISTAN UND ISOLDE (18/03/2015)

Valery Gergiev

Finalment el Tsar Valery Gergiev ja ha notificat els cantants que han de conformar el cast del Tristan und Isolde que dirigirà el proper 18 de març en el Gran Teatre del Liceu.

El repartiment, com era d’esperar, l’integren cantants del Mariinski amb l’excepció del rol de Tristan que anirà a càrrec del tenor nord-americà Robert Gambill.

El cast, segons la pàgina web del Liceu és el següent:

Tristan Robert Gambill  
Isolda Larisa Gogolevskaya  
Bangäne Yulia Matochkina  
Marke Mikhail Petrenko  
Kurwenal Evgeny Nikitin  
Sailor / shepher Dmitry Voropaev  
Melot Yury Alekseev  
Helmsperson membre del cor

Tret de Mikhail Petrenko conegut des de fa un any com a Rei Marke, i ara Evgeny Nikitin com a Kurwenal us intentaré fer una petita composició de lloc del que ens espera, per allò de no agafar-nos amb el peu canviat i si al final ells es superen a si mateixos, tots estarem ben satisfets, i no em podreu titllar de catastrofista. Tot i que amb el material que us aporto nio hi ha prou motius per fer-nos una composició de lloc, espero que al final, no de l’apunt sinó de la versió concertant del dia 18, tan “selecte” cast hagi estat a l’alçada de l’òpera. Continua llegint

LOHENGRIN A AMSTERDAM (Schukoff, Banse, Schuster, Nikitin, Groissböck;Albrecht)

 

Avui us proposo un Lohengrin amb un repartiment alternatiu, és a dir sense els habituals protagonistes que actualment ho canten arreu i això ja és un al·licient. La proposta ens arriba de l’òpera de Àmsterdam, teatre que sempre garanteix qualitat i interès, i ara que tenen a  Marc Albrecht com a director musical de la casa, encara més.

La versió de Albrecht és admirable, per claredat, per tensió, per dramatisme i per treure d’una fantàstica Orquestra Filharmònica de Holanda, que una vegada superat l’escull una mica desafinat del pianíssim final del preludi del primer acte, ofereix un rendiment extraordinari, d’una intensitat fabulosa i d’una varietat de colors amplíssima en les diferents tensions dramàtiques en la que és sotmesa. Continua llegint

VERBIER 2014: EL VÍDEO DE FIDELIO ( Jovanovich-Brimberg-Gleadow-Schwartz-Nikitin-Richter;Minkovski)

El 3 de juny de l’any 2013 vaig descobrir amb una joia immensa a Ingela Brimberg, la sensació va ser d’impacte, ja que la soprano sueca té una veu molt important i sobretot un cant incisiu, intens i càlid. No s’acaba d’entendre com a hores d’ara encara sigui una soprano relativament desconeguda i vist el panorama wagnerià i la misèria generalitzada a Bayreuth, no s’enten com no forma part d’algun dels seus repartiments, però aquest dilema ja és un clàssic.

Avui us porto un magnífic vídeo (imatge espectaculars) del Festival de Verbier, amb la soprano sueca interpretant el rol de Leonora a Fidelio, dirigida per un dels “seus” directors, el francès Marc Minkovski, que recordeu que és qui la va portar al Palau per cantar aquella Senta inoblidable, acompanyada per els sorprenents Les Musiciens du Louvre. Continua llegint

EL TREPAK MÉS TRIAT: YEVGENI NESTERENKO

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les 10 versions del Trepak de Modest Mussorgsky han creat una expectació relativa amb 79 votacions, que podríem dir que situa entre 26 a 30 els participants, no està malament però queda allunyada de la tria del mes passat que va aconseguir 124 vots.

Qui sap si el fet que el vots quedessin amagats i ningú s’atrevís a dir el que havia triat, un fet ben curiós i interessant, ha fet que no s’incentivessin les ansies de fer guanyador a l’0un o l’altre, i en realitat tampoc es tracta de cap competició, cm he dit tantes vegades, és senzillament un pretext per endinsar-nos en el món del lied, massa sovint oblidat. Continua llegint

PARSIFAL (2): EL VÍDEO DEL SEGON I TERCER ACTES

Katarina Dalayman (Kundry) i Jonas Kaufmann (Parsifal) al segon acte de Parsifal del MET 2013. Producció de Fraçois Girard, fotografia Ken Howard/Metropolitan

Katarina Dalayman (Kundry) i Jonas Kaufmann (Parsifal) al segon acte de Parsifal del MET 2013. Producció de Fraçois Girard, fotografia Ken Howard/Metropolitan

Ja torno a ser aquí, ara amb la resta, el segon i el tercer acte.

Sé que les baixades s’han col·lapsat, com era previsible, tant per els meus contactes a RS com per tots els que descarregueu els arxius mitjançant els enllaços de l’apunt. caldrà paciència, però jo crec que tots l’acabareu tenint i gaudint.

Si us plau, si no és per motius de tipus defectes de visió o àudio, us prego que no em pregunteu que no es poden baixar els arxius, l’explicació és la de sempre, hi ha un límit diari de baixades i quan s’esgota cal esperar (tothom) fins la mitjanit. A mi m’agradaria que les coses fossin diferents, fins i tot a la vida, però de moment són així. Continua llegint

PARSIFAL (I): EL VÍDEO DEL PRIMER ACTE


Pape

Abans que començar com a endimoniats a baixar arxius sense llegir res més, us vull informar del resultat del concurset de In Fernem Land’s:

Els quatre tenors, magnífics tots ells com a Lohengrin, que formaven una única unitat en el In Fernem Land eren actuals, o quasi, ja que un d’ells el segon deu estar a punt de retirar-se vist l’estat actual de la seva veu. Son:

Klaus Floriant Vogt  a Bayreuth

Ben Heppner a Dresden

Johan Botha al Japó

Jonas Kaufmann a la Scala

Tots ells poden rivalitzar amb qualsevol dels tenors històrics, més enllà de la veu, ho canten francament bé, a mi m’agrada moltíssim la versió de Johan Botha, que també es pot veure a Youtube, però per no condicionar,. és molt millor escoltar-lo, la versió sencera és magnífica, plena de pianos i mitges veus sensacionals. les altres són prou conegudes i venerades.

Han participat per ordre d’arribada: en Jan, Paulo, Patricia, Simone, Santi, Xavier, Colbran i Javi

El primer en respondre correctament els tenors és en JAN, FELICITATS !!!, ets un crack! va contestar a les 18:53, tant sols ha tornat ha fer el ple en Javi que ha escrit i participat per primera vegada  i l’hem de felicitar i donar la benvinguda.

Moltes gràcies a tots.

I ara l’apunt d’avui Continua llegint

EL MET AL CINEMA: PARSIFAL

René pape (Gurnemanz), Jonas Kaufmann (Parsifal) i Katarina Dalayman (Kundry) a l'acte 3er de Parsifal al MET, producció de François Girard.Fotografia Ken Howard

René pape (Gurnemanz), Jonas Kaufmann (Parsifal) i Katarina Dalayman (Kundry) a l’acte 3er de Parsifal al MET, producció de François Girard.Fotografia Ken Howard

Sense cap mena de dubte i a manca de dos títols, aquest Parsifal és la representació de la temporada del MET al cinema i una de les millors des de que el teatre novaiorquès té a bé oferir-nos el més exquisit de les seves espectaculars programacions.

Per tal de que un Parsifal esdevingui l’esdeveniment que ha resultat ser, és imprescindible comptar amb un director musical excepcional i penso que molt pocs discutiran la immensitat artística i musical de Daniele Gatti en general i amb aquesta partitura en particular. D’ençà de les representacions al Festival de Bayreuth, amb la discutida i imprescindible producció de Herheim, el director milanès ha esdevingut un referent parsifalià, i amb aquesta producció al MET quasi m’atreviria a dir que s’ha superat.

No és fàcil excel·lir amb una concepció tan lenta, amb uns tempos tan pausats  i reposats, ja que el més fàcil és acabar caient en el manierisme i o el narcisisme obsessiu de la recerca de la bellesa del so, deixant caure la tensió dramàtica i acaba avorrint, més encara si tenim en compte la llargària d’aquesta òpera en mans de qualsevol director.

Daniele Gatti seguint l’escola Kna decideix que Parsifal és una obra contemplativa, pausada, que requereix un canvi de xip abans d’entrar, ja que el món conegut desapareix i per tant hem de viure el festival sacra amb unció espiritual i mística que els tempos més lleugers trenquen a favor d’un dramatisme més mundà. El mestre Gatti que no defuig el tractament del color orquestral malgrat aquesta parsimònia discursiva, té la grandíssima virtut de mantenir en tot moment el pols dramàtic i penso que això és el més difícil en aquesta interpretació tan arriscada, que a molts els pot semblar exasperant i que en a mi m’ha semblat d’absolut reclinatori, en tots els tres actes però especialment en el darrer, on les cotes d’espiritualitat i dramatisme han vorejat per a mi, la perfecció. Continua llegint

BAYREUTH 2012: Noticies de Der fliegende Holländer

No, no tinc l’àudio ni el vídeo, no us penséssiu pas que m’han passat els àudios d’uns assaigs que començaran al maig del 2012, però l’amic Tristany, que està a la que salta, em va passar ahir el newsletter que el Festival envia i on ja s’anuncia l’equip artístic de la propera òpera que inaugurarà l’edició del 2012 i que no serà altre que la nova producció de Der fliegende Holländer, deguda a Christian Thielemann (al Liceu no vindrà pas, això si que és tenir molta barra) a la direcció musical i l’escènica anirà a càrrec de Jan Philipp Gloger.

Els cantants, cas insòlit en la història del Festival, ja han estat anunciats i tot i que les germanes Wagner crec que no l’encerten del tot, els haurem d’agrair que comencin a canviar, ni que sigui de mica en mica, el ranci ventall de costums establertes des de l’inici dels temps. Tot just acabat el Festival d’enguany (ahir 28 va ser la darrera funció), ja anuncien els cantants de la propera inauguració. Esperem que també pengin a la web la resta de repartiments per les funcions del Festival 2012. Potser ens tirarem enrere a l’hora de demanar entrades per una edició que no presenta gaires atractius, la veritat, i venint a can Liceu, tot i que de rebaixes, menys encara. Continua llegint

L’ENCÍS DEL DIVENDRES SANT

Gurnemanz (apartant suaument Kundry)
No així!

Que sigui la santa font
qui refaci en el bany el nostre pelegrí.
Em penso que una alta tasca
avui encara ha d’acomplir,
i celebrar un sant ofici:
que estigui, doncs, sense màcula,
i que de la pols del llarg errar
sigui ara rentat.
(Parsifal és conduït pels altres dos fins a la vora de la font, mentre Kundry li treu les gamberes, Gurnemanz li lleva l’armadura del pit)

Parsifal (amb veu siau i esmorteïda)
Podré ser conduït avui mateix davant d’Amfortas?

Gurnemanz
(mentre va fent)

Ja ho crec; ens espera la noble fortalesa:
els funerals pel meu estimat senyor
allà em reclamen.
El Graal ens serà mostrat una vegada més,
l’ofici tant temps negligit
avui de nou serà celebrat,
per santificar el noble pare
que ha mort per la culpa del seu fill
-falta que ara també vol expiar-,
Amfortas ens ho ha promès.
(Kundry banya els peus de Parsifal amb afany ple d’humilitat. Parsifal se la mira amb calmada admiració)

Parsifal (a Kundry)
Tu vols rentar-me els peus,
que em mulli, doncs, el cap l’amic.

Gurnemanz (prenent amb les mans aigua de la font i aspergint-la al cap de Parsifal)
Sigues beneït, tu, pur, per l’aigua pura!
Així tinguis lluny de tu
l’angoixa de tot pecat!
(Mentre Gurnemanz vessa l’aigua solemnement, Kundry treu un flascó daurat del seu pit i aboca el seu contingut sobre els peus de Parsifal que, tot seguit, eixuga amb els seus cabells apressadament deslligats)

Parsifal (li agafa dolçament el flascó i el dóna a Gurnemanz)
Si tu m’has ungit els peus,
que el cap me l’ungeixi el company Titurel,
i que avui mateix em saludi com a rei!

Gurnemanz (vessa a continuació la resta del flascó al cap de Parsifal, el frega suaument i ajunta les mans al damunt)
Així se’ns va predir
i així beneeixo el teu cap,
per saludar-te com a rei.
A tu, el més pur!,
el pacient per la compassió,
el sapient pels sants actes!
Puix que has suportat els mals dels redimits,
el darrer pes treu ara del seu cap!

Parsifal (sense ser vist agafa aigua de la font, s’inclina sobre Kundry encara agenollada davant d’ell i li vessa sobre el cap)
El meu primer ofici duc a terme així:
rep el baptisme
i creu en el Redemptor!
(Kundry acota el cap profundament; sembla plorar fortament. Parsifal es gira i contempla amb mirada extasiada els boscos i els prats que resplendeixen en la llum del matí)
Que bells que em semblen avui els prats!
És cert que vaig trobar flors meravelloses
que, enderiades, se m’entortolligaven fins el cap,
però mai no m’he vist, de tan suaus i delicades,
ni tiges, corol·les i flors
han perfumat amb més gràcil dolçor,
ni m’han parlat tendrament amb tanta familiaritat.

Gurnemanz
És l’encís del Divendres Sant, senyor! Continua llegint

LA TEMPORADA DEL MET AL CINEMA: BORIS GODUNOV

René Pape Boris Godunov al MET Foto: Nick Heavican / Metropolitan Opera House

René Pape Boris Godunov al MET Foto: Nick Heavican / Metropolitan Opera House

Ahir va tenir lloc la segona funció d’aquest singular abonament a la temporada del Metropolitan Opera House de Nova York, que podem seguir mitjançant la projecció en alta definició des de les butaques del cinema.

La segona òpera programada ha estat un dels cims de l’òpera de tots els temps, Boris Godunov de Modest Moussorgski, en una nova producció inicialment prevista per a Peter Stein i que finalment ha estat assignada a Stephen Wadsworth, sota la direcció musical de tsar, és a dir Valeri Gergiev, possiblement l’indiscutible director actual per fer front al repertori rus. Continua llegint

EL VÍDEO DEL LOHENGRIN DE MUNIC

Acte 3er Lohengrin segons la proposta escèniva de Richard Jones

D’ençà del post amb els YouTubes del Lohengrin (R.Wagner) amb Jonas Kaufmann i Anja Harteros, pertanyents a les representacions de Munic del juliol passat, m’heu demanat de manera més o menys insistent, com aconseguir el vídeo d’aquelles funcions.

Doncs bé, aquí el teniu, el post d’avui és ric amb contingut i curt en paraules, ja gastades arran del àudio que us vaig baixar i del comentaris suscitats en aquell i en el darrer post d’Una tarda amb Haufmann i Harteros.

Ara necessiteu una mica de paciència per baixar-vos tots els enllaços, però l’espera es farà més curta tot veient i sobretot escoltant un fragment del duo del tercer acte. Continua llegint

EL PRIMER LOHENGRIN DE JONAS KAUFMANN i la PRIMERA ELSA D’ANJA HARTEROS

Jonas Kaufmann (Lohengrin) Múnic 05.07.2009

Jonas Kaufmann (Lohengrin) Múnic 05.07.2009

Era una de les funcions més esperades del any 2009. Es varen esgotar les entrades al cap de pocs segons de posar-se a la venda. El Lohengrin que obria el Festival de Munic, amb un repartiment que tenia com a principals atractius els debuts de Jonas Kaufmann com a Lohengrin i de Anja Harteros com a Elsa va aixecar abans d’ahir molta polseguera, amb fortes mostres de protestes en acabar els actes i amb divisió de opinions pel que fa a la tasca del tenor, no així l’Anja Harteros que sembla que tothom ha lloat sense discussió.

Un altre aspecte que ha irritat a part del públic de l’estrena i com no podia ser d’altre manera, ha estat la posada en escena de Richard Jones. Si hem de jutjar per les fotografies, que són un pur indicatiu del que pot ser, però en cap cas prova suficient per fer un judici de valor, la polèmica una vegada més està servida. Lohengrin i Elsa sembla ser que son una parella petit burgesa que tenen com a somni la construcció d’una casa unifamiliar, que lògicament es veurà destruïda al final, a no poder assolir el somni que ho havia de fer possible. Continua llegint