IN FERNEM LAND

PALAU 100: GUSTAVO DUDAMEL AMB LA OSSB INTERPRETEN BEETHOVEN I WAGNER


Ahir i avui Gustavo Dudamel i l’Orquesta Sinfónica “Simón Bolivar” de Venezuela despleguen tota la seva potencial energia en dos concerts de màxima exigència amb obres de Beethoven i Wagner ahir, i Orbon i Mahler avui.

Només us podré parlar del concert d’ahir ja que avui no puc tornar al Palau, si bé després de l’experiència d’ahir no em sap greu perdrem aquesta segona oportunitat.

Curiosament en el primer concert es va produir un efecte peculiar, ja que mentre en la primera part l’excés es va endur per endavant la cinquena simfonia de Ludwig van Beethoven, en la segona hi va haver una carència per defecte, que va impossibilità enlairar a Wagner a les cotes de la sublimitat que el compositor exigeix. Intentaré explicar-me.

La Orquesta Sinfónica “Simon Bolivar” de Venezuela és una formació esplèndida fruit d’un projecte pedagògic envejable. L’orquestra ens ha deixat bocabadats quan interpreta un repertori brillant en el que la formació pot lluir tot el potencial d’energia i espectacularitat, però compte, perquè quan es tracta com ahir, de interpretar la cinquena simfonia de Beethoven, la “Simón Bolivar” mostra mancances o dit d’una altra manera, deixa d’enlluernar i es mostra com una orquestra brillant però excessiva amb el nombre de músics, de qualitat però descompensada i desequilibrada, poc rigorosa en certes entrades o més atenta a l’efecte que al contingut, és clar que en això el mestre Dudamel hi deu tenir molt a veure, i quan decideix que la cinquena ha de ser una cursa contrarellotge i atropellada, les conseqüències són si més no discutibles. Em costa admetre que una orquestra de prestigi com la veneçolana i un dels directors més mediàtics del moment, ofereixin una cinquena tan desequilibrada en els diferents plans sonors de les diferents famílies, amb una preponderància d’algunes davant les altres. Podria ser que l’acústica del Palau els jugués una mala passada, però per això serveixen els assaigs previs, el cas és que hi van haver molts moments que les frases no tenien ni temps de respirar i els finals s’atropellaven amb els inicis de les següents, o que el volum d’alguns atacs (contrabaixos espectaculars) semblaven més fruit de l’efectisme que d’una versió realment meditada. No sé si el mestre Dudamel amb la Bayerischen Rundfunks  o alguna altra de les orquestres que normalment dirigeix, hagués fet la mateixa versió, no ho crec, el cas és que la cinquena d’ahir a banda d’accelearada, excessiva i testosterónica, va ser una mostra de malbaratament de talent i recursos.

Després d’aquest Beethoven excessiu i maltractat em temia un Wagner aclaparador, però curiosament Dudamel es talla, o bé no s’atreveix encara a explorar totes les possibilitats sonores que ofereixen els drames musicals wagnerians, i allà on Beethoven era atropellat, excessiu i exagerat, en Wagner resulta contingut, tímid i excessivament casolà. Ja no dic que faltes grandesa èpica, que hi faltava, dic que no hi vaig trobar emotivitat, ni tragèdia, ni lirisme.

La segona part va començar amb els dos fragments orquestrals més coneguts de Götterdämmerung, el viatge de Siegfried pel Rin i la mort de Siegfried i el seguici fúnebre. A la Simon Bolivar li mancava profunditat i grandesa. El relat era por èpic, contundent de so però modest de dramatúrgia. El mestre Dudamel sembla tenir molt més respecte o temor a Wagner que no pas a Beethoven, i jo ho agraeixo, ja que no em va entusiasmar però no em va crispar coma la primera part.

El públic no va saber reaccionar a l’habitual instint d’aplaudir acabades les obres i durant tota la tanda wagneriana va tenir una resposta estranya. Després de Götterdämmerung l’orquestra amb l’acompanyament de l’Orfeó Català, situat a les galeries de l’orgue, van interpretar la marxa nupcial del tercer acte de Lohengrin. La versió va ser més liederística que operística, i el resultat va ser bell, líric i contingut, i l’Orfeó es va moure per terrenys còmodes, lluint un so bonic i equilibrat.

Tot seguit i després d’uns aplaudiments tímids però més decidits, va venir un altre fragment de la Tetralogia, ara els murmuris del bosc del segon acte de Siegfried. Definitivament la grandesa de la Tetralogia quedava esmorteïda per una prudència sorprenent, que ens apropava a la pastoral beethoveniana.

Oficialment el concert acabava amb l’entrada dels convidats del segon acte de Tannhäuser, amb la participació de l’Orfeó Català, que aquí no va lluir tantes virtuts com a Lohengrin, ja que el fragment exigeix una potencia en els extrems aguts, que ni les sopranos, ni sobretot els tenors, van poder mantenir amb la solidesa necessària.Hi va haver un bon equilibri fins que la tessitura no els va posar al límit, i en cap cas es va arribar al crit, però va mancar la contundència esclatant d’un cor d’òpera, amb el cos i la projecció necessària per rematar els esclats de brillantor “grand opéra” que posseeix el fragment.

Els aplaudiments més insistents que entusiastes van motivar dues propines, la primera la cavalcada de Die Walküre, potser el millor dels fragments interpretats o el que s’adeia més a les característiques de l’orquestra i el director. No hi havia la brillantor de Solti, ni la grandiositat de Kna, ni la teatralitat de Levine o l’èpica de Thielemann, però hi havia color i timbres, amb un cert sentit dramàtic del relat, si bé li va mancar un cert ralentando  en la repetició del tema, que fes agafar la volada solemne que tants directors li donen, i si es en versió de concert encara més.

Ara sí, els entusiastes aplaudiments van motivar un erroni final amb el “liebestod” de Tristan und Isolde, un fragment que necessita una contenció i una espiritualitat que ni l’orquestra bastant incapaç de fer les “p” de la partitura, ni un director insolvent per crear en menys de set minuts el trasbals del trànsit amorós amb un crescendo emocional colpidor i contingut, van poder provocar ni un intent de calfred en un dels moments més intensos escrits mai, no per Wagner, per a ningú.

El fenomen Dudamel i la OSSB poden amb tot i malgrat que per a mi va ser un concert discret que si no arriba a ser per el modest Wagner, l’hagués titllat directament de decebedor, gran part del públic m’atreviria a dir que va sortir fins i tot entusiasmat. Això només ho tenen els fenomens mediàtics, que abans fins i tot de demostrar res ja s’han guanyat al públic, però només que busquem en la música quelcom més que un efecte enlluernador, em sembla impossible que el concert d’ahir podés deixar plenament satisfet a algú. Ni un trist moment d’emoció, ni una descarrega per l’espinada en són la prova fefaent de que ahir no em va agradar el concert:

80 comments

  1. Fernando de León

    Ya es hora que se vaya desmontando el mito Dudamel, en 2010, aquí (Las Palmas de G.C.), destrozó , una 6ª de Beethoven (tus comentarios a la quinta son aplicables) y la 2ª de Sibelius. La orquesta (la magnifica Göteborg Symfoniker) tocaba mientras él bailaba con el palito en la mano. Solo la “Inextinguible” de Nielsen se salvó (por lo especializada que está la orquesta en este autor). Y, para mi, lo peor es que el público salía contento como si hubiera asistido a un gran concierto.Vamos que “entre poc y massa”.
    Saludos

    M'agrada

    • No creo que sea un mito, un mito cuanso aún no ha cumplido los 35 sería excesivo. Es un talento que no resulta tan espectacular en todos los repertorios como lo venden, especialmente la poderosa DG.
      Con la fantástica Orquesta Sinon Bolivar se evidencían las limitaciones aunque es envidiable escuchar y ver tocar a estos jóvenes.
      Por el momento a Dudamel le va grande Wagner y en cuanto a Beethoven creo que no se puede interpretar como si fuera Bernstein o Revueltas.
      Un saludo cordial

      M'agrada

      • Mozart va morir més o menys a eixa edat i és considerat “geni”, “mite”, etc. No dic que Dudamel ho siga, però que és molt bo és innegable, Per altra banda he sentit en disc de DG la 5ª i la 7ª de Beethoven i m’han paregut espectaculars, una bona lectura, cosa ben difícil en un repertori tan conegut.

        M'agrada

      • Fernando de León

        Muchas gracias rexval por aclarar el término “mito” que utilicé en mi comentario, pero cambiemoslo por fama, aura o yo que sé, vamos, ese dejarle pasar todo de forma impune. En cuanto a las connotaciones políticas, en previsión de que alguien las sacara a relucir, comencé diciendo que desde 2010 mi concepto de Dudamel como director era muy malo. Es decir que mi opinión es muy anterior a la actual polémica política en la que se ve envuelto. Entiendo que en grabaciones, con asesores, ingenieros de sonido, repeticiones y todos los recursos que te puede proveer DG le salgan unas grabaciones magnificas. Pero en directo, de los muchos e importantes directores que he podido ver solo con uno me he sentido tan defraudado. Habrá que esperar los comentarios de Valencia y Madrid.

        M'agrada

      • Mañana lo veré en directo y ya diré qué me parece. El programa, 5ª de Beethoven y música orquestal del Anillo que ya he escuchado en grabaciones. La verdad es que me ha gustado. Lo que no me entra en la cabeza es que una casa del prestigio de DG vaya a apoyar a un paleto de Venezuela que no tiene ni idea. Es absurdo. Pasa lo mismo que con Abbado, un excelente director que llegó a ser el titular de la Berliner. Muchos no le reconocían el valor que sin dudad tenía. Es motivo era lógicamente de tipo político. Era comunista y esto no gusta en este mundillo de burgueses engreidos de derechas. Abbado apoyó a Dudamel, que por algo dirige en Los Angeles y otras orquestas prestigiosas del mundo. No creo que los americanos del norte fichen a un director si no es bueno.

        Yo no usaría la palabra “genio”, no soy quien, pero publicaciones prestigiosas como la National Geografic americana sí que lo han hecho.

        Resulta curioso que a un nazi declarado como Karajan se le aplicaran los términos más elogiosos y que se le regateen a Dudamel, quien a su corta edad ya ha dado muestras de que es un director excelente fruto de un sistema de orquestras popular y democrático.

        Regí

        M'agrada

      • Doncs sí, “paleto” sona fort. Jo he fet servir la paraula irònicament, no perquè pense que ho siga, que no ho pense. És que tant en aquest bloc com en altres llocs sempre em trobe amb els “peròs” que li dediquen a Dudamel, i no em cap cap mena de dubte que és per motius extramusicals. Dudamel és un bon director. És evident.

        M'agrada

      • Un disc d’estudi es fruit de la enginyeria i si em dius lectures ja m’ho has dit tot. Un bon director no ha de llegir.
        Que amb l’intent de defensar Dudamel em parlis de la genialitat de Mozart francament em sembla còmic, i no tinc cap voluntat d’ofendre. Mozart va néixer genial i Dudamel jo diria que no, fet que no li treu cap dels mèrits que li reconec.

        Només espero que a València ho faci millor i en qualsevol cas que no se li passi pel cap fer de bis el Liebestod de Isolda, per la teva integritat i per decència.

        M'agrada

      • No sé per què et sembla còmic. Jo no compre a Dudamel amb Mozart, no són comparables. Mozart, amb Beethoven, Bach i Mozart són els quatre genis de la música occidental. La comparació l’he feta per l’edat. Tu parlaves de la seua 35 anys. Jo m’he limitat a dir que Mozart morí en la trentena i tothom diu que era un “geni”.
        En els discos es podran fer totes les meravelles que vulgues, però si la matèria prima no val res, és impossible que puguen donar gat per llebre. Dudamel actua en directe quasi tots els dies de l’anys. Té l’agenda plena. Milers i milers de persones l’han sentit en directe. Si fora tan roí li hagueren dir que se’n tornara a sa casa a estudiar. Simon Rattle és el seu valedor actual, com abans Abbado. Vols dir que aquests directors no eren / són capaços de valorar a Dudamel com toca? No m’ho puc creure. Va ser el professor de Música de la meua escola – que és director i ha escoltat Dudamel en directe en diverses ocasions – qui em va recomanar anar al concert.

        Còmiques resulten altres coses. Jo no he l’he comparat amb Mozart. Això sí, quan Dudamel siga el nou director de la Berliner em vaig a rire de bat a bat de tots aquells que li neguen la qualitat que té, dit això sense ànims d’ofendre.

        Regí

        PD. Ara mateix estic sentint la 5ª, una meravella,

        M'agrada

      • Però en geni molt abans del 35. No ve al cas treure a Mozart per intentar dir que Dudamel é sun geni.
        No vull parlar ara del tema Dudamel, ja he dit el que tenia que dir. És un bon director, però com tants d’altres i no com ens vol fer creure la seva potent discogràfica. Potent discogràfica que també ens volia vendre a Villazón com el millor tenor…
        Quantes vegades has vist en directe a Dudamel?
        Com que jo no he dit que fos dolent, ni molt menys, sinó que està valorat en excés, tot aquest argumentari que utilitzes, fins i tot amb temes que res tenen a veure amb la música, em sembla fora de lloc.

        M'agrada

      • Al final, el que es demostra és que ets tu qui no em llig a mi. Demà aniré a veure’l per primera vegada en directe. Qui l’ha vist en directe en diverses ocasions i me l’ha recomanat és el director de l’Orquestra de Cambra de la Comunitat valenciana, com he dit. Jo l’he sentit en disc i m’ha agradat. També m’agrada Kna i mai l’he sentit en directe.

        M'agrada

      • Mira Regí, si et penses que en a mi no m’agrada Dudamel estàs equivocat, En el blog llegiràs de tot, a favor i en contra. No m’agrada que toqui Beethoven amb 200 musics, és una bestiesa, un descontrol, un excés, és desvirtuar una partitura. Si a més amés, exagera els tempos fins l’extenuació, per fer-ho tot més brillant i “divertit”, també ho desvirtua. No sñé com és la del disc, i ara per ara tampoc m’interessa, la del palau de divendres va ser dolenta amb ganes.
        pel que fa al seu Wagner va ser tou, fluix i covard.
        Ara diguem que sóc de dretes, reaccionari i imperialista i ja tindrem tots els tòpics a sobre la taula.
        Si creus que el ideari polític d’un artista em condiciona estàs molt equivocat, fas presumpció de masses coses i ja és habitual en tu suposar el que no és. Si fos així hauria d’esborrar de la meva llista a molts dels meus referents artístics, començant per Domingo i acabant per Dietrich Fischer Dieskau.
        Et recordo finalment que les gravacions més preuades de Kna no són d’estudi.

        M'agrada

      • Jo crec que està clar. Kna va fer molt pocs discos en estudi. Quasi tot el que tenim d’ell és en directe. L’he posat com a exemple perquè veges que és possible valorar un director sense haver-lo vist mai en directe. Pocs quedaran vius que hagen sentit a Kna en directe. Això no lleva perquè siga considerat un dels millors director wagnerians del segle XX.
        Sobre Dudamel i els seus discos, pot trobar-los gratuïtament en Spotify. Connectes l’ordinador a l’equip de música i se sent de meravella. La Quinta de Beethoven en concret és de les millors que he sentit darrerament i mai si m’apures. L’orquestra és la mateixa que anà a Barcelona i aquesta vesprada a València. Espere passar una bona vetlada. Per ací hi ha molta animació. El concert és extraordinari, és a dir, fora d’abonament, i les entrades són cares, 65 € en el pati de butaques; la meitat en el fondo. S’han venut tores les entrades. Fa moltes setmanes que ja no hi quedava ni una. Si no m’espavile em quede sense poder anar. Puc assegurar-te que això no és habitual per ací, especialment des de la crisis.

        Sobre la dreta i l’esquerra, no m’he referit mai a tu que recorde, El que he dit, perquè és cert, és que des de la dreta s’ataca a Dudamel per ser xavista. Oi que si? Per això comentí el cas del director de la meua escola, melòman i del PP que començà a posar-li “peròs” a Dudamel quan parlàrem d’ell. Va ser ell qui esmentà a Chávez quan el profe de Música i jo ens referíem exclusivament a la seua vàlua artística.

        Quan torne del concert ja et comentaré la meua opinió i la de la gent que conec.

        Salut
        Regí.

        PD. Se m’oblidava comentar el seu Wagner via El País que vas passar-nos. Primer, moltes gràcies de nou, i segon, trobe que està prou bé. Ara mateix estic sentint la Cabagada de les Valquíries per l’ordinador. Res que objectar, molt bé. Estic desitjant sentir-lo en directe.

        M'agrada

      • Quan tu dius de manera una mica impertinent que estas tip que en aquest blog, com en altres llocs es critiqui a Dudamel i que estàs segur que no és per questions musicals què coi haig de pensar jo?, Què no va per mi?, Doncs no. Si ara ho vols arreglar, bé, però si no és així m’estimo més que et dirigeixis durectament a qui creus que és un mesqwui i mediocre que utilitza arguments polítics per atacar a un director que òbviament és criticable, i qaquí é son rau la teva patinada. Nosaltres opinem d’un concert en una sala ion hi erem presents i tu ens parles d’un disc.
        Si no has vist mai en directa els 200 vailets de la Simon Bolivar tocar Beethoven no t’ho pots imaginar, perquè com ja ha dit algú més a part de jo mateix, beethoven va escriure la cinquena per una cinquentena de professors, no per 200 i el resultat é simpossible que sigui el mateix, Auxò en un disc no es nota.
        L’any passat Dudamenl ens va visitar amb l’orquestra de radio bavaresa, una orquestra realment fenomenal, i t’asseguro que el resultat era tot un altre, per començar no li cal una plantilla doblada o triplicada per obtenir un so més precís i bonic, però no sé si ho voldràs acceptar això, perquè està clar que ja has decidit que serà molt bo, per què?, perquè és Dudamel un director d’esquerrres i revolucionari.
        Els valencians sou afortunats, nosaltres amb 65€ ens envien a les darreres files del segon amfiteatre del Palau. Si et dic el preu d eles platees…Sort en té de les dretes que l’idolatren i ho paguen 🙂
        El disc de Wagner és d’entrada un fracàs, potser per això el regalen, Avui te’l regalaran amb el programa de ma (via descàrrega).
        El Wagner de Dudamel és ara per ara tou, tou, tou.
        I si parlem de política, cosa que no em ve gens de gust, ser Chavista o ara maduro, és si més no, preocupant, no per les coses que han fet, sinó per aquelles que no es poden fer o opinar amb aquesta colla al poder.

        M'agrada

      • No et comprenc, Joaquim. Si et semble “impertinent”, ho lamente. No és la meua intenció.
        En aquest enllaç es pot sentir de 5 i la 7 de Beethoven amb els vailets de Veneçuela. A mi em sona molt bé, quà vols que diga. Per sentir-ho, solament cal registrar-se a través del facebook o e-mail. Val la pena.

        I ací tenim el primer mov. de la 5 amb una orquestra europea, la de Gotenburg:

        Dic jo que si dirigeix a Los Angeles i Gotenburg és perquè en eixos llocs tenen un bon conceote d’ell. I, Joaquim, de veres, no crec que hi haja motiu per emprenyar-se. Jo opine com millor sé i puc i no pretenc que tothom pense com jo. En aquestes coses, el que interessa és l’opinió de cada qual per a ell mateix.
        I no tracte d’arreglar res, ja que no sóc conscient d’haver trencat res.

        Salut

        M'agrada

      • Igual se m’ha passat contestar-te algun comentari que no m’haja arribat al meu correu. Per mi ja està el tema finiquitat. La “coda” a que vas referència és perquè no comprenc per què al nom “Wagner” se li ha d’afegir” automàticament “indesitjable” o coses pitjors. Cal llegir més biografies, que cap compositor està lliure de pecat.

        Bona nit

        M'agrada

      • No, home, no. Procuraré ser més mesurat. Si veus que me’n passe, m’ho dius i talle. El que passa és que sóc massa impedtuós. Potser per això m’agrada tant el romanticisme. Per cert, els Gurre de l’altre dia són fenomenals. Jo diria que m’han agradat més que el Tristan de Viena, que també està molt bé.

        Moltes gràcies, Joaquim.

        M'agrada

  2. Jo tinc entrada per al dilluns al Palau de la Música de València. Les comprí fa mesos i s’esgotaren en pocs dies les 1.800 localitats. Hi ha molta expectativa. Ací interpretaran la 5ª de beethoven i música orquestal del Wagner. Mai l’he escoltat en directe, pero sí en disc, tan en Mahler com en Beethoven i Wagner i la veritat és que m’agrada malgrat la seua joventut i que els membres de la seua orquestra Bolivariana són joves també, de totes de races i que sense l’orquestra probablement series “ninos da rua” que dirien a Brasil.

    Dudamel probablement acabarà sent el futur director de la Berliner. Directors de la talla de Claudio Abado o Simon Rattle apostaren per ell. Bolívia, eixe és el problema. Els que li feren la guitza a Abbado per comunista ara li la fan a ell, per xavista.. Abbado va estar a Bolívia recolzant amb la seua mestria aquesta orquestra i aquesta gent, sense cobrar, per amor a l’art. A ningú no se li escapa que Dudamel recolza el règim de Chávez i Maduro. Un règim que està sent atacat per dins i per fora com en el cas de Salvador Allende a Xile.

    Per què dic això, perquève al cas. En la meua escola tenim un professor de Música que és director d’orquestra professional. Dirigeix l’Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana. Com a músic té un excel.lent concepte de Dudamel. Un dia coincidírem el director, ell i jo en el menjador. Als tres ens agrada la música. Parlàrem del personatge en qüestió. Enseguida, el director, que no ha estat elegit pels mestres, sino que des de les altures del PP li van donar el càrrec, es passà a la política, que si l’orquestra li fa propaganda al règim, que si patatín que si patatan. El mestre de Música, sap nadar i guardar la roba. El PP domina tota la cultura a casa nostra, va dir que no es referia a la politica, sinó a la música. Jo no em tallí i aní directe al bou i contí tota la història d’aquest tipus d’orquestes, que és anterior a Chávez i que té antecedents a Brasil amb Heitor Villalobos. Vaig escriure un post per al meu bloc que afegisc. És probable que a determinades persones racistes i fatxes no els agrade vore músics negres, mestisos o mulatos en una orquestra i que preferesquen rossos d’ulls blaus. A mi em sona molt bé aquesta orquestra. Ja diré què tal dilluns en la meua primera experiència en directe. Pensem que amb 35 anys i abans Dudamel ja era el non va plus. Amb el temps serà encara millor.

    Regí

    https://rexvalrexblog.wordpress.com/2014/10/11/dudamel-i-l-orquesta-sinfonica-juvenil-simon-bolivar/

    M'agrada

    • Luia Toró

      Si tanto te gusta Chavez o Maduro, vengase a vivier a Venezuela y padezca en carne propia la escasez. Aunque a lo mejor pronto en España tome el poder un análogo de Chavez, el tal Pablo Iglesias y ya verán como les va

      M'agrada

      • Hola Luia Toró, te doy la bienvenida a IFL i te agradezco el comentario, aunque el blog es musical y yo siempre evito entrar en polémicas políticas.
        Regresa cuando quieras, pero por favor concentrémonos en la música y seguramente tendremos menos motivos de discordia.

        M'agrada

      • No me gusta ser descortés, pero mi respuesta habría de ser política. No lo haré ya que a Joaquim no le gusta que se toquen estos temas. De todos modos, le pongo la dirección de mi bloc donde comenté el concierto de Dudamel. Tengo varios artículos sobre ello. Conozco a unos cuantos venezolanos y a mí no me importa hablar de política. A sí que ya sabe, me escribe y le cuento la historia completa. También le hablaré de Haití. Solo le digo aquí que si Dudamel ha dirigido las mejores orquestas del mundo serà por algo. Viena y Berlín. Boris Izaguirre nos ha enseñado el culo por TV. Puedo contarlos bastantes cosas suyas.

        No se corte. que conozco el asunto bastante bien.

        https://rexvalrexblog.wordpress.com/2015/01/20/dudamel-al-palau-de-la-musica-de-valencia/
        https://rexvalrexblog.wordpress.com/2014/10/11/dudamel-i-l-orquesta-sinfonica-juvenil-simon-bolivar/

        Saludos y a su entera disposición.

        M'agrada

      • Ja us ho fareu, però aquí si us plau evita polèmiques que no tinguin res a veure amb l’apunt que jo he proposat.
        A mi m’encanta parlar de política, però aquí no, per tant et prego que ho evitis en un futur.

        M'agrada

      • A la senyora que m’ha dit això:

        “Si tanto te gusta Chavez o Maduro, vengase a vivier a Venezuela y padezca en carne propia la escasez. Aunque a lo mejor pronto en España tome el poder un análogo de Chavez, el tal Pablo Iglesias y ya verán como les va”.

        que es exclusivament polític, ja li he dit on em té a la seua disposició. Jo m’he limitat a dir que m’agradà molt en concert. He parlat de Dudamel com a músic i del sistema d’orquestres que està premiat per la UNESCO i altres organisme. Esta senyora m’envia a l’altre costat de l’Atlàntic. És ella qui m’ha faltat el respecte ami, Joaquim, en aquest blog. Jo no tinc el més mínim interés de parlar de política veneçolana o caribenya ací. Ja li he dit on pot fer-ho si li ve de gust.

        Eixa senyora no ha dir ni pruna musicalment, zero patatero..

        Ací és ella qui ha parlat de política ficant-se amb la meua persona. Això és intolerable i se li pot dir “te agradezco el comentario” a qui la desitjat a un contetuli, que sóc jo, “padezca en carne propia”. O siga, que esta dona vol que “patisca”, Ja està bé, home! Jo no li he faltat a ningú ni tinc per què consentir-ho. Si pensa que Dudamel és lo pitjor del món, que ho argumente, però que no em falte a mi per dir que m’agrada siga de veneçuela, de Colòmbia o d’Equador, que igual em té.

        M'agrada

      • Tu creus que el comentari no és fruit del que vas dir abans i que res tenia a veure amb les capacitats musicals de Dudamel? Qui va parlar de dretes i esquerres?, Qui va parlar de qüestions polítiques, i fins i tot del lobby jueu?. Tu, aleshores és logic que malgrat que no m’agradi gaire, hagis rebut la corresponent resposta de algú que no està d’acord amb el que succeeix a Venezuela.
        Aquest comentari respon a un apart del teu, part que t’haguessis pogut estalviar, n’hi havia ben bé prou argumentant les capacitats de Dudamel com a director d’orquestra. No carreguis contra qui et contesta, perquè els teus comentaris ho han propiciat i de intolerable res de res, has d’assumir els teus comentaris i les conseqüències que puguin tenir, ja que tu hauries de pensar que els teus poden provocar el mateix efecte a qui no pensa com tu i si només parlem de música té uns efectes, però si parlem de política, com fas sovint, en té un altre.
        Aixó és precisament el que vull evitar a casa meva

        M'agrada

      • Jo assumisc el que haja d’assumir, però tinc la consciència tranquil.la. He parlat de música i he afegit un comentari que va fer el director de la meua escola negant el valor de Dudamel per motius polítics. A ningú no se li escapa que la política està al voltant del tema. En altres llocs també el desacrediten per la mateixa raó. A mi m’agrada siga del país que siga. I repetisc, ni en Los Angeles ni en Berlín ni en Viena són estúpids i el contracten. Això és tot. El que ha escrit la persona en qüestió és política pura sense res de música. A mi se me’n fot. Tinc clar com pensa eixa persona i no m’interessa gens, però que gens. No la qualificaré encara que ella ha atacat la meua persona directament. Hi estic acostumat ja que sol passar en quasi tots el llocs on participe. Fa anys vaig ser objecte d’insults per dir que m’agradaven Silvio Rodríguez i Pablo Milanés.

        Jo estic tranquil i no pense seguir amb el tema. En aquest món hi ha de tot. Ja s’ho faran. Si dir que m’agrada Dudamel és provocar un insult per part de gent que no m’interessa res, què vol que diga? M’agrada i prou i, de moment, em quede a València.

        Salut

        Regí

        PD. Cadascú és responsable del que escriu. Eixa senyora ho és del que ha fet. Ha tingut oportunitat d’escriure al meu bloc i no ho ha fet. No és culpa meua. Et recorde que quan vas escriure sobre Savall i la seua negativa al premi o sobre l’òpera d’Adam i el tema palestinià també tingueres respostes no massa educades. Què havies de fer? No opinar com cregueres oportú? Els que van escriure són els responsables dels seus escrits, no pas tu.

        M'agrada

      • No tens raó, lamento dir-te que per a mi no tens raó, tota les altres argumentacions que utilitzes no s’ajusten al problema.
        Quan jo vaig parlar del tema Savall recorda que:
        El vaig proposar jo
        En cap cas a rots els que no pensàvem com jo vaig dir que la seva opinió era intolerable.
        Tu ets per tant responsable del que vas escriure i només cal repassar els comentaris per adonar-se’n que abans que tu ningú va fer cap menció política al respecte, i jo no vaig caure en el parany, i ganes no me’n falten, perquè com et pots imaginar tinc una opinió al respecte, que segurament no t’agradaria.
        Bon cap de setmana.

        M'agrada

      • “Parany”. Jo no pare paranys, no és el meu estil. A més hi ha una modalitat de caça o cacera que es diu “a parany” per estes terres. Està prohibida i a més sóc antitaurí i anticacera. M’agrada la pau.
        Salut

        M'agrada

      • Un parany també és un esquer on alguns “incauts” poden caure malgrat els meus advertiments, compartimn a part de Wagner, altres aspectes vitals, com són el tracte digne als animals i el menyspreu per les curses de braus i les caceres

        M'agrada

      • No trobe el lloc, ací que ací va. Amb tota cautela i sense cap parany jo crec que és molt més el que ens uneix que el que ens separa. El primer que em va traure d’aquest lloc és que es parlara de Wagner en català: dues coses de què en sóc fan, Wagner i el català.

        Passe-ho bé i gràcies per tot, que al cap i a la fi tu vas ser qui em passà el Wagner de Dudamel.
        Visquen els PPCC i força Wagner.

        M'agrada

  3. És possible que arribe el missatge repetit. Abans he mirat d’enviar-lo, però m’ha sortit “error”. Anem-hi.

    Jo tinc entrada per al dilluns al Palau de la Música de València. Les comprí fa mesos i s’esgotaren en pocs dies les 1.800 localitats. Hi ha molta expectativa. Ací interpretaran la 5ª de beethoven i música orquestal del Wagner. Mai l’he escoltat en directe, pero sí en disc, tan en Mahler com en Beethoven i Wagner i la veritat és que m’agrada malgrat la seua joventut i que els membres de la seua orquestra Bolivariana són joves també, de totes de races i que sense l’orquestra probablement series “ninos da rua” que dirien a Brasil.

    Dudamel probablement acabarà sent el futur director de la Berliner. Directors de la talla de Claudio Abado o Simon Rattle apostaren per ell. Bolívia, eixe és el problema. Els que li feren la guitza a Abbado per comunista ara li la fan a ell, per xavista.. Abbado va estar a Bolívia recolzant amb la seua mestria aquesta orquestra i aquesta gent, sense cobrar, per amor a l’art. A ningú no se li escapa que Dudamel recolza el règim de Chávez i Maduro. Un règim que està sent atacat per dins i per fora com en el cas de Salvador Allende a Xile.

    Per què dic això, perquève al cas. En la meua escola tenim un professor de Música que és director d’orquestra professional. Dirigeix l’Orquestra de Cambra de la Comunitat Valenciana. Com a músic té un excel.lent concepte de Dudamel. Un dia coincidírem el director, ell i jo en el menjador. Als tres ens agrada la música. Parlàrem del personatge en qüestió. Enseguida, el director, que no ha estat elegit pels mestres, sino que des de les altures del PP li van donar el càrrec, es passà a la política, que si l’orquestra li fa propaganda al règim, que si patatín que si patatan. El mestre de Música, sap nadar i guardar la roba. El PP domina tota la cultura a casa nostra, va dir que no es referia a la politica, sinó a la música. Jo no em tallí i aní directe al bou i contí tota la història d’aquest tipus d’orquestes, que és anterior a Chávez i que té antecedents a Brasil amb Heitor Villalobos. Vaig escriure un post per al meu bloc que afegisc. És probable que a determinades persones racistes i fatxes no els agrade vore músics negres, mestisos o mulatos en una orquestra i que preferesquen rossos d’ulls blaus. A mi em sona molt bé aquesta orquestra. Ja diré què tal dilluns en la meua primera experiència en directe. Pensem que amb 35 anys i abans Dudamel ja era el non va plus. Amb el temps serà encara millor.

    Regí

    https://rexvalrexblog.wordpress.com/2014/10/11/dudamel-i-l-orquesta-sinfonica-juvenil-simon-bolivar/

    M'agrada

  4. El término “bolivariano” no se refiere al país Bolivia, fue adoptado por algunos líderes sudamericanos siguiendo el pensamiento político de Simon Bolívar, libertador de Venezuela, Colombia, Bolivia, etc. Dudamel y el “Sistema” son originarios de Venezuela!

    M'agrada

  5. El segundo concierto ha sido algo mejor. Las primeras piezas de Julián Orbón, para orquesta grande, les iban mucho más. Con la quinta de Mahler tuve sentimientos encontrados, en algunos momentos me gustaba y en otros no mucho.
    Creo que el problema es utilizar una orquesta inmensa para obras que precisan muchos menos músicos. Al final todo queda desequilibrado o suena muy excesivo. Como director, Dudamel me gusta. Le he escuchado con otras orquestas y da la talla de sobra.

    M'agrada

    • Sin duda tener que sacar a pasear siempre a todos los componentes, sea cual sea el repertorio que interpretan es el principal handicap de los conciertos con la Simon Bolivar. No hay necesidad y no beneficia en nada doblar muchas veces a todas las famílias, y cuando se trata del repertorio clásico y romántico es un despropósito que desequilibra y perjudica.
      Aún así, muchas veces el problema reside en la dirección que enfatiza con volúmenes exagerados y potencia excesiva.
      Pensar en el liebestod del viernes me produce mucha pena por la errónea visión de un fragmento tan conmovedor y tan maltratado por un director, no por una orquesta.

      M'agrada

      • Tota aquesta historieta – horror, el xavista de Dudamel no val res! – em fa pensar en Saramago, que era ateu i comunista a més de Premi Nobel de Literatura i un excel.lent escriptor per al meu gust. Hi havia qui li feia la guitza sense parar començant per l’església catòlica portuguesa. A ell, li la fotia. Foren tan despietats aquests senyors de sotana que quan va morir fa uns anys, un malvat “plumilla” que no sabia redactar, començà a insultar-lo des d’un suposat periòdic, Il Corriere de la Sera. Va dir que com a persona era això i allò, i com a escriptor no valia res. El cas és que ningú no sap ni el nom del “periodista” i els seus llibres continuen venent-se; el llibres, els assajos i els articles.
        Regí

        M'agrada

      • Com comprendràs estic perfectament tranquil. Dudamel no em paga. Senzillament és l’enèsima vegada que sent allò de sí, però… i el però ja sé d’on ve. Si entres en youtube veuràs com el posen a parir. Alguns fan referències musicals, però se’ls veu el “plumero”. Ja et contré demà, però la 5ª de Beethoven d’aquest senyor en disc és de les millors que conec i no diguem el seu Mahler, Millor que el de Gergiev i això que els seus músics són “ninos da rua”. Recorda, aquest paio acabarà en la Berliner.

        M'agrada

      • Joaquim, seriosament, en cap cas m’he referit a tu. Llig millor. El “plumero” és el dels fatxes antixavistes que pots trobar a youtube I quan m’he referit a la dreta, tampoc m’he referit a tu, sino als dels PP que conec, en concret al meu director i la conversa que tinguérem quan ens assabentarem que venia Dudamel a valència.

        Ací tothom en parla bé:

        Ací pots trobar el fatxerio: José Vera and company. Com que es xavista no val un rave com a director…

        Clar que hi ha matisos. Tot és gris. Però mira per on sempre que m’he trobat a algú posant a parir de Dudamel com a músic és perquè era de dretes.

        I ja, per acabar, dir-te públicament que t’aprecie molt i que m’encanta el teu bloc, que el seguisc des de fa molts anys, encara que solament em dedicava a baixar-me els “wagners” de Bayreuth.

        Gràcies per tot.
        Regí

        M'agrada

      • Quan et vulguis referir a tots aquests ho hauries de fer en els blogs on es manifesten, aquí jo no tinc la percepció que ningú hagi utilitzat arguments d’aquesta mena, per tant m’estimaria més que fosis una mica més precís i no tan generalista, perquè aquí no s’han emprat arguments d’aquesta mena i crec que tots hem posat sobre la taula arguments musicals o interpretatius, mai de carnet.

        M'agrada

      • A vore si ixen el”comentaris youtube”

        1
        Tahuan Tinsuyo
        hace 2 meses

        This wonderful Simon Bolivar Symphonic Orchestra of Venezuela plays with enormous confidence with Gustavo Dudamel. This is very rare among orchestras, and difficult to replicate. 
        Responder
        ·
        Carlos Manuel Loperena
        hace 5 meses

        Una de las mejores orquestas de Iberoamérica con gente muy joven con gran técnica garn musicalidad y entrega, como se aprecia en el video. Su Director era Eduardo Díaz Muñoz . Es la joya del Sistema Nacional de Orquestas Juveniles e Infantiles. ¿sorprendidos de que en Venezuela haya tan buenos músicos?, yo tambien lo estuve cuando supe que este país desastroso en su economía y sistema político tuviese tan espléndido sistema musical, sobretodo impulsor de la música entre los jóvenes. Gran ejemplo para otros países iberoamericanos. Esta ejecución no desmerece de las mejores de “Resurrección de Mahler”. Dudamel, venezolano “el hombre que enriquece la música clásica” dicen de él, un genio musical probado, es director de la filarmónica de Los Angeles y de la sinfónica Gotemburgo además de la Simón Bolivar. vean un largometraje “Dudamel el sonido de lso niños”, vale la pena.
        Responder
        ·
        4
        Ocultar las respuestas
        Guillermo Romero
        hace 4 meses

        Como es que este señor da una opinipon tan fea, ¿De donde es el, de otra galaxia?
        o de otro continente? si es justamente su economía y su sistema político que permite ese milagros, si ese fulano vive en un pais con sistemas tan perfectos por qué no tienen algo similar/
        Responder
        ·
        3
        Tahuan Tinsuyo
        hace 2 meses

        ”yo tambien lo estuve cuando supe que este país desastroso en su economía y sistema político tuviese tan espléndido sistema musical, ”

        No crea todo lo que lea en los medios de prensa. Hay muchas mentiras, y mucha gente inocente que cree estas mentiras. Ud. cree que un país como describen los oligarcas Venezolana podrá tener o producir una orquesta con tanto músicos,completamente cultivados por el dinero que el estado invierte en en ellos?
        El gobierno es imperfecto, pero no roba del pueblo mejor invierte en los mas pobres para que se levanten por su propia cuenta…como vez…no?
        Responder
        ·
        1
        Jose Vera
        hace 1 semana

        No haga caso a estos dos comentarios de chavistas, ciertamente , Venezuela totalmente destruida en lo económico, pero muy bien posicionada musicalmente, por que no es algo que administra el gobierno directamente, el gobierno solo se encarga de dar los recursos economicos al sistema, como lo han hecho otros gobiernos distinto al de la revolución! y esta calidad musical comenzó mucho antes que la “revolución”bolivariana, y gracias a la buena administración del maestro Jose Antonio Abreu se ha podido llegar tan lejos.
        Responder
        ·
        1
        Tahuan Tinsuyo
        hace 1 semana

        +Jose Vera Eres un mentiroso de primer orden. Nadie lo ha apoyado a El Sistema como Presidentes Chavez, QDP, y Maduro. Su presupuesto ha aumentado por mas de quince veces. Hoy tiene mas de 600,000 niños en orquestas por todo Venezuela.
        Responder
        ·
        1
        vikingkrautrock
        hace 1 día

        Grossartiges Konzert, anspruchsvolle und ruhige Kameraführung, einfach perfekt.
        Responder
        ·
        Morten Malvik
        hace 1 mes

        It sends chivers down my spine every time. I will never tire of this symphony. The most monumental ending of all times!
        Responder
        ·
        Stephen Casillas
        hace 1 semana

        Anyone know when Mahlers 2nd is being performed in California anytime soon? 
        Responder
        ·
        David Wohler
        hace 1 semana

        April 18-19 in Reno, Nevada
        Responder
        ·
        leandro martínez
        hace 5 días

        ¡¡Gracias Che!!
        Responder
        ·
        Jorge Alfredo Gonzalez Gonzalez
        hace 8 meses

        … Mahler Symphony 2. Profanos y doctos, tienen la palabra. Por lo que a mi concierne, esta versión no admite comparación. Única. Emocional. Apasionada, De un esplendor y fuerza, que agota la palabra. Que cada quien decida …
        Responder
        ·
        8
        Fernando Ramiro
        hace 8 meses (editado)

        Excelente. Muy bello comentario. Aunque hay otras versiones que a mi parecer son sublimes. 
        Responder
        ·
        1
        Cris Nuñez
        hace 8 meses

        No es la version que mas me emociona, pero me encantó… Gracias
        Responder
        ·
        Fredy Cancino
        hace 4 días

        Buena esta orquesta, esperemos que el chavismo y Maduro no la arruinen…!
        Responder
        ·
        1
        Sword1479
        hace 1 mes

        Still one of my favorite performances of this work. Bravo!
        Responder
        ·
        Gastón Elier Díaz Gajardo
        hace 1 mes

        Maravillosa presentación!!!!!!!
        Espléndido.
        Emoción hasta las lágrimas en el clímax de esta Sinfonía.
        Resurrección
        Bravo!!!!!!!!!!!
        Responder
        ·
        Bob Burns
        hace 2 meses

        Watching this presentation left me breathless! Absolutely spectacular. I’m an old man now, and watching these young people – conductor, instrumentalists, chorus – give this amazing performance makes me just beam from head to toe. Dudamel is indeed something really special. Thanks for sharing. I wish I could have been there to see this performance.
        Responder
        ·
        Yatt M. a través de Google+
        hace 5 meses

        Inevitable despegar la vista de esta (para mi) impecable presentación, inevitable sacar una lagrimita como siempre cada vez que escucho esta GRAN obra de Gustav Mahler. Es como si esta sinfonía pudiera llegar a mi corazón y hacerme descubrir la vida nuevamente. Gracias a Dios por ese milagro que es la música.
        Responder
        ·
        Com podràs comprovar, del fatexerío no me fío. Els que l’ataquen és per motius polítics. Els defensor, sobretot els estrangers, es refereixen a la música exclusivament. Jo c rec que én un bon director.

        M'agrada

      • I amb aquesta perla que em deixes aquí i que jo voldria esborrar ja mateix, que coi em vols demostrar. No tens mesura Regí, perdona que t’ho digui així, però és que t’encaparres i després has d’acabar reconeixent que t’has passat.
        Em molesta aquest comentari, em molesta molt

        M'agrada

      • Y porque no hay mas sitio en los escenarios, en alguna ocasión han llegado a cuadriplicar las secciones. Suerte que no tocaran de bis el Malambo de Ginastera, no solo lo destroza sino que ahora todo el mundo cree que es así, a mil por hora, y le imitan.
        Sin miunsvalar su gran talento, indiscutible, espero que no sea el elegido para Berlín.

        M'agrada

  6. Kàtia

    No hi he pogut anar però m’hauria agradat.Jo l’he escoltat en diverses ocasions i no em sembla tan “desastre”,es la ventatge que tenim els que no hi entenem tan,no us molesteu si us dic que prefereixo no tenir tanta oïda,així disfruto dels concerts,ho han de fer molt malament perque m’enteri.D’altre banda sí que entenc que ha de ser un desastre anar a escoltar el que sabeu que voleu escoltar i no ser correspostos.

    M'agrada

    • És que jo sempre vaig als concerts esperant que m’agradi molt, i com que no puc anar a tot el que vildria, quan m’he gastat els diners que ni tinc esperant gaudir molt, i no em passa, no puc fer veure que m’ha agradat molt.
      No hi ha més secret.

      M'agrada

      • Giacomo

        Benvolgut Joaquim,

        Estic exactament d’acord amb tu. Hi vaig anar els dos dies. Havia sentit parlar molt d’en Dudamel i de l’OSSB, no els havia pogut escoltar mai, esperava gaudir d’uns grans concerts. Però no els vam tenir. Llur Mahler no em va semblar millor. Em va agradar prou al principi — serà que en Mahler mateix m’agrada sempre molt — però per a mi va començar fent-se una mica avorrit des del tercer moviment. L’Adagietto no va funcionar pels problemes que ja havíem encontrat en Wagner. El final em va resultar més sorollós que intense. Cap desastre, al fi, però una clara decepció.

        Creia que m’agradaria molt i encara voldria que m’hagués agradat molt. No tan sols perquè hi vaig anar, sinó també perquè és el fenomen que és. Gran esdeveniment, entrades acabades, un públic molt entusiasta que massa sovint trobem a faltar als concerts de música clàssica — al final van tocar quelcom que no conec però que uns altres potser esperaven, el públic cantava, van sortir un parell de banderes … Si no ens agrada això, quedem en un racó petit d’un racó petit. Acabem estimant intèrprets que en el millor dels casos s’apropen a la jubilació, en el pitjor van morir fa seixanta anys. Nogensmenys, al final, aquests intèrprets joves i rodejats d’entusiasme seu i dels altres em van agradar poquet. Quina llàstima.

        M'agrada

      • Hola Giacomo gràcies per deixar el teu comentari i en català.
        Hi ha gent que necessita que tot allò que va a veure sigui un éxit i si el protagonista és famós, no entén que no pugui ser mediocre o dolent, Sempre bo, perquè és famós/a, o perquè ho diuen els diaris, sense analitzar, sense anar més enllà, més al fons de les seves interpretacions. passa amb els cantants ia amb els directors, passa amb tot aquell que porta l’etiqueta de famós.

        M'agrada

    • De vegaes, hi ha gent que per demostar quant en sap ha de dir que això o allò és roí. Jo crec que el que val és el que tu sentes. Si t’agrada, què importa el que puga dir un altre? El plaer estètic és personal. Angel Mayo, especialista en Wagner, posava a parir a Plácido Domingo cada volta que cantava alguna cosa de Wagner. Jo ni cas. L’he vist en directe en Die Walküre i Parsifal i va agradar-me molt. Per cert, les dues vegades al Liceu.

      M'agrada

  7. Fernando S.T.

    Faltaría más que no se pudiera discutir a Dudamel.
    El sábado no me gustó, su Mahler es vacío, superfluo, grandilocuente, marché sin esperar la propina
    La primera parte si que se ajustaba a la orquesta y al director.

    M'agrada

      • El seu Mahler en disc és molt bo. Això em sembla a mi almenys. No sé com quedarà en directe. El que no puc evitar és en recordar-me quan cert sector del públic assegurava que Abbado era molt roí. Ningú no se’n recorda? Jo sí. Abbado havia de “demostrar” que era bo. Tot política, clar, un comunista susbtituint un nazi. Toma castanya. Doncs bé, Abbado va deixar en disc una integral de les simfonies de Beethoven esplèndides i valorades unànimement per la crítica. El seu Mahler o el repertori rus que tocà, una meravella. I a Abbado sí que vaig vore’l en directe amb la Berliner, una meravella.

        M'agrada

      • Jo crec que la seva cinquena de Mahler gravada amb la DG és la pitjor versió que tinc, i en tinc unes quantes.
        Qyuan sigui més madur la farà de conya (segurament), quan la va gravar no.
        la meva llista de cinquenes de Mahler passa per Bernstein, Abbado, Barbirolli, Giulini…Sinopoli, Bertini, Kubelik…Dudamel encara no hi és, abans hauries d’escoltar la versió de l’anglès Jonathan Nott, t’asseguro que és infinitament superior

        M'agrada

  8. Jordi

    Jo tenia entrades per divendres i dissabte, era la primera vegada que els veia i em va decebre molt el primer dia, dissabte va millorar, però el retret que li faig és a l’orquestra, no perquè toquin malament, però amb la meitat de musics n’hi hauria d’haver ben bé prou per fer bona música.
    Tant esplendor i tan poca emoció és significatiu

    M'agrada

  9. Josep R, Noy

    Em sembla molt interessant i formidable el treball fet amb aquest joves i la música clàssica. Però musicalment els manca molta maduresa, que esperem que amb el temps arribarà, Però de moment no tenen. Ni ells ni Dudamel. He sentit el you-tube de la 3ª de Beethoven i no es pot ni comparar amb la mateixa de Abbado a Lucerna el 2013, per exemple. I amb alguna altre cosa que he sentit amb altres orquestres, crec que no es justifica la gran fama que se li atribueix. Al menys de moment. Més endavant veurem, si es que tants elogis no fan que no millori, perill molt comú, aquest. És un bon director i punt. Però d’aqui a dirigir la Berliner o la Dresden, per dir-ne algunes, hi ha un pas molt gran. I m’importen un rave les seves ideologies politiques siguin quines siguin. Potser Wagner era un idesitjable, personalment, però la seva música és grandiosa i un gran patrimoni cultural de la humanitat. No té res a veure una cosa amb l’altre. El que pasa és que el negoci és el negoci i quan pel que sigui una manifestació artística es fa popular s’hi tiren al damunt com voltors tota mena de personatges: medis de comunicació, agents, discogràfiques, intermitjaris, mànagers, etc. El gra perill és que generalment ho malmeten!

    M'agrada

    • Acabe d’arribar a casa. Vinc del concert que ha donat a València. Formidable. Dos propines, el previst Liebestod i una llanera demanda per veneçolans banderes en l’aire. Vora dos mil persones dretes aplaudint sense parar. Una meravella. Si m’ha agradat Beethoven, encara més m’ha convençut en Wagner. Porte escoltant Wagner des que era un xiquet. Hui m’ha arribat al cor. m’ha fet plorar d’emoció en dos moments: la marxa fúnebe i el Liebestod. Aquestes músiques les he escoltades milers de voltes. En directe solament Thielemann està per damunt. Mai havia escoltat unes interpretacions així.

      Compararia a Dudamel amb Fabio Biondi. Els dos han fet una revolució en la música semblant. l’italià va enregistrar dues vegades Les 4 estac ions. El “toc ” distintiu és major rapidesa en els moviments ràpid i major lentitud en els lents. El darrer Karajan feia algo paregut, però no funcionava. A Biondi i Dudamel ja hi crec que si.

      En primer lloc, ni 200 ni 100 vailets. L’orquestra no passaria d’uns 50 si arriba per a la Quinta. El primer moviment ha segut apoteòsic, increïble, pur nervi, energia i joventut. En canvi, en el lents crec que li ha faltat un poc de poesia. He pensat que li va més la canya que el detallisme.El darrer moviment ha estat tan apoteòsic com el primer. En definitiva, una Quinta per al record, encara que tot és millorable.

      En la segona part, dedicada a Wagner, han posat més cadires, més músics i més instrument. Quatre arpes. Ha segut el que més m’ha agradat. Quan havia de fotre canya, ho feia de meravella, i quan el moviment era lent desgranava els sons, m’ha recordat a Kna. Resultava emocionant sentir-lo. Jo diria que encara ha estat millor en Wagner que en Beethoven. Tinc un aparatet per això. Les llàgrimes. A mi m’ha emocionat, i això és el que importa. M’ha emocionat en músiques molt escoltades per mi durant 30 anys. Este xic promet. Ja dic, solament he vist a Thielemann en directe amb una orquestra de Berlín superant a Dudamel. No sé si ha dirigit òpera, crec que no, i encara menys de Wagner. El que ha fet hui és senzillament meravellós. Llàstima que solament siga un concert. M’agradaria escoltar-lo en directe en Mahler. En disc ja m’agrada molt.

      El public estava callat, sense tossir, ni fer soroll amb els caramels. Tothom era conscient que estava en una jornada singular que passarà a la història del Palau de la Música. Els músics eren joves. No crec que cap arribara als 40, i ja són meravellosos. D’ací a uns anys, amb més experiència, encara seran millors.
      No es tracta solament de la meua opinió, sinó la de altres aficionats que conec, incloent un director d’orquestra i un crític musical. Ha estat insuperable. Com dic, l’única pega és que en els moviments lents de la 5ª li ha faltat un poc de “màgia”, en canvi en Wagner estava tan bé en el moments heroics com en els lírics.

      Un breu apunt. Beethoven i Wagner. “Lògicament” Wagner era un “indesitjable” que es menjava els xiquets jueus amb tomata, oli i sal. En canvi Beethoven era una persona perfecta, un sant, tan sant que provocà l’intent de suïcidi del seu nebot. Fins a quant els mateixos llocs comuns. Em sembla realment ridícul. Wagner no és Hitler i a Hitler li encantava Beethoven sobretot la Novena quan li la tocava Furt en el seu aniversari, per no citar a Bruckner, Algú hauria de llegir la biografia de Beethoven i oblidar-se de l’efecte Paulov, que es feia amb gossos. Sents “Wagner” i soltes “indesitjable”. Alguns altre músics era també indesitjable? Solament Wagner? Per què?

      M'agrada

      • No tens remei, a vegades em costa ser bon xicot, compto fins a 100, quelcom que et recomano, i ho deixo estar.
        la teva crònica seria interessant si no fessis una coda tan poca solta, esgotadora i fora de lloc, i mira que tens un blog in esplaiar-te, però…noranta-set, noranta-vuit, noranta-nou i cent.
        Bona nit.

        M'agrada

      • Crec que va per mi i és de bona educació contestar. Moltes gràcies, però ja havia llegit la crítica de Madrid. Sincerament he de dir-li que no m’interessa el que puga opinar un crític o una altra persona. El que m’interessa a mi, és solament que em fa sentir la música sense parar-me a analitzar res fredament. El recital a valència va estar molt bé, almenys jo hi vaig passar una excel.lent vetlada que tornaria a repetir. El públic va aplaudir a rabiar. Feia molt de temps que no havia vist cosa semblant. En aquest concert, no devien ser més de 50 en la part de Beethoven. Un plaer per als sentits. Això és el que importa, el que puga dir un crític, se me’n fot. Un crític sol ser un artista frustrat que paga la seua frustració amb els que triomfen. En altres ocasions són uns venuts que segueixen una línia editorial. o tinc comprovat. Fa uns any aní a Canàries a vore l’Avell de Gergiev. Va estar molt bé, però no perfecte. Crítica. Hi havia dos diaris: un dels PP i l’altre del PSOE. Un crític deia que era lo millor dedl món mentre l’altre jurava que era la major porqueria del món. Crítics. A un d’ells – el que deia que no valia re – me’l vaig trobar a València quan feren el Ring de la fura. Es tracta d’un conegut wagnerià amic de Justo Romero. Demaní la paraula i davant de tothom vaig acusar-lo de fer crítiques “a sou” i per motius polític. Que es fota. L’home va dir-me que si de veres m0havia agradat tant. Jo vaig dir-li que “sí” i que ningú em pagava per dir això mentre a ell clar que sí. L’Anell de la Fura la va posar pels núvols, com no podia ser d’una altra manera ja que li havien pagat -subornat – perquè digués això. I així és la crítica. Conec gent que sap del tema i m’ho ha confirmat. Qui paga mana i si no em fas bona crítica no et cridaré mai perquè faces un programa de mà o dones una conferència. Això passa en música, en art i en tot. Per això lo millor és l’opinió de cada qual. A mi, m’agrada Dudamel i poc m’importa si sóc l’únic en el món. Quan torne Dudamel, jo hi seré de la mateuxa manera que el mes que ve aniré a vore per enèsima vegada a Waltraud Meier, la meua diva, cantan lieder de Mahler. Hi ha qui diu que si els anys, que si patatín, que si patatan. M’importa un rave. Waltraud m’emociona fins el moll.
        Salut.

        “Sin pasión” és impossible, la música, l’art és passió. “Rencor”? No comprenc per què he de sentit rancor. Tothom té dret a opinar com vullga i jo respectes totes les opinions encara que no les compartisca.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: