IN FERNEM LAND

I CAPULETI E I MONTECCHI A LA FENICE (Pratt-Ganassi-Mukeria;Bernard-Meir Wellber) vídeo


Avui us porto la representació que va tenir lloc diumenge passat a La Fenice, coincidint amb el Tristan que us vaig portar ahir, si bé el resultat artístic difereix bastant de l’assolit a Viena. I Capuleti e i Montecchi és una òpera interessant si té cantants més que notables, amb una línia de cant immaculada i unes veus en el oment òptim del seu esplendor, no és el cas, però si en lloc del senyor Omer Meir Wellber, ex de Les Arts i que el seu pas fugaç per València va deixar un record més aviat discret, a La Fenice haguessin comptat amb un director de talla i coneixedor del que és el belcanto i del que es pot arribar a extraure de cantants amb possibilitats, segur que la representació veneciana hagués resultat, al menys musical i vocalment, més estrictament belcantista.

Sense un director musical amb criteri i coneixement de les possibilitats de la partitura, els cantants queden una mica abandonats a les seves pròpies possibilitats, sense algú que els ajudi a extraure el millor, els poleixi alguns excessos o dissimuli algunes carències.

Jessica Pratt és potser la soprano jove amb més possibilitats belcantistes. La veu és important i bonica, i el seu cant és tècnicament precís però si no troba inspiració en un director que l’acompanyi amb encert, no té, al menys de moment, prou creativitat pròpia per fer que el seu cant sigui veritablement emotiu i capaç d’aturar l’alè  d’una representació, li manquen les ressonàncies romàntiques, aquell cant melancòlic d’amples frases sospeses. A la Giulietta no troba gaires oportunitats de fer els sobreaguts estratosfèrics que són la seva arma més letal quan no pot oferir un cant més intens i veritablement viscut. Ella és l’element més notable d’aquesta representació.

La mezzosoprano Sonia Ganassi fa temps que ha perdut aquella homogeneïtat vocal que la va fer una notabilíssima cantant belcantista. Les aventures verdianes no hi ha cap dubte que han passat factura a una veu que ara presenta tres zones ben diferenciades, un centre encara ferm, una zona greu oberta i uns aguts al límit sovint forçats i alguns no del tot ajustats. per contra el seu cant intens, implicat i emotiu  fan apreciable la seva actuació, si bé estem lluny del que el belcanto demana i malauradament les carències l’impedeixen fer front a altres repertoris malgrat els intents decididament frustrants.

El tenor georgià Shalva Mukeria té fama de ser un especialista en el repertori belcantista, no ho negaré. La línea de cant té pretensions belcantistes amb un fraseig distingit, però la veu no sembla la més apropiada per a Tebaldo, un rol per a una tipologia vocal que va més enllà d’un contraltino rossinià. No cal dir que hi ha algun notable exemple en algun registre fonogràfic que deixa constància de com s’hauria de cantar aquest rol (Pavarotti), alhora que també es pot aprofitar per escoltar com es pot dirigir aquesta òpera (Abbado) i que el deixa a Mukeria com a poc adient, i és que a la veu li manquen harmònics o potser aquests no s’aprecien en una gravació i el registre greu és inexistent.

Els altres dos rols, per a la tessitura de baix, estan resolts de manera discreta, i sóc molt benèvol.

S’ha de ser molt cretí per copiar una producció cretina, doncs bé això és el que ha fet el senyor Arnaud Bernard, que situa l’acció en un museu, amb quadres amunt i avall. Us sona oi? és clar, no fa tant temps, aquest més d’agost passat el el Festival de Salzburg el senyor Alvis Hermanis ens treia de polleguera amb una proposta estúpida, traient als personatges dels quadres exposats i barrejant els treballadors del museu en mig d ela trama en una paranoia mental que passarà a la història de les ridiculeses més grans mai vistes. Malbaratament de recursos, però no només això, també era una crisi  d’idees, una crisi artística i una crisi de valors. Aleshores per què el Sr Bernard fa un plantejament molt similar, fins i tot utilitzant una gamma de colors similars amb els ocres i els granes en el vestuari, barrejant uns treballadors del servei de manteniment del museu amb els personatges que surten d’uns quadres que són transportats durant tota l’òpera, sense un desplegament de mitjans tan luxosos com a Salzburg, però amb resultats tan ridículs com allà, amb l’agreujant de l’estupidesa que representa copiar una altra estupidesa.

Hi ha més exemples de situacions escèniques traslladades a sales de museu, però només faré referència a aquesta de Salzburg per ser la més present i la més ridícula.

Els belcantistes que hem visiteu, segurament no fareu gaire cas del que he dit i us baixareu el vídeo, de fet per això us el deixo, tot i sabent que si el Romeo hagués estat Elīna Garanča i el Tebaldo Javier Camarena, de ben segur tots estaríem més contents, és clar que aleshores segurament no estaríem a La Fenice.

Aquí teniu uns vídeos del propi Teatro de La Fenice d’aquesta producció.

*

*

Vincenzo Bellini
I CAPULETI E I MONTECCHI
Llibret de Felice Romani

Rubén Amoretti (Capellio)
Jessica Pratt (Giulietta)
Sonia Ganassi (Romeo)
Shalva Mukeria (Tebaldo)
Luca Dall’Amico (Lorenzo)

Orchestra e Coro del Teatro La Fenice
Director del cor: Claudio Marino Moretti

Director musical: Omer Meir Wellber

Director d’escena: Arnaud Bernard
Escenografia : Alessandro Camera
Disseny de vestuari: Maria Carla Ricotti
Disseny de llums: Fabio Barettin

Teatro La Fenice, Venècia 18 de gener de 2015

ENLLAÇ Vídeo

https://www.mediafire.com/folder/gsdmi6mty93ze/CAPMON_LF_2015

En teoria la propera temporada I Capuleti e i Montecchi es programarà al Gran Teatre del Liceu, segurament amb dos repartiments que inclouen a Elīna Garanča, Silvia Tro Santafé, Patrizia Ciofi i Antonino Siragusa.

28 comments

  1. alex

    Ya me imagino Joaquim que como bien dices al final, estos CAPULETI venecianos son menos interesantes vocalmente que los recientes de Baden Baden cuyo audio ya colgaste. ( creo incluso que hasta dirigiendo belcanto, Chichón es más solvente que Wellber)
    Me interesa básicamente la Giulietta de la buena sopreno que es Pratt, de quien espero se confirme su debut liceistico el prox. diciembre en esta rumoreada Lucia di Lamermoor junto a JDF. ( por cierto, no entiendo porqué la actual dirección del Liceo está tardando en anunciar oficialmente la temporada 15/16)

    M'agrada

  2. El director d’aquesta producció, Omer Meir Wellber, anava a ser el nou director de l’orquestra de la Comunitat Valenciana, jove promesa segons deien. Quan va vore el “panorama” s’ho pensà millor i digué “adéu-siau” i se’n va anar. Ens quedàrem sense director. Mehta no va voler cobrar menys – money is money – ni deixar-se manar per una senyoreta que mana molt i que és consellera de cultura i vol ser “Molt Honorable” en lloc del que tením, que té nom de lladre – Fabra, el de Castelló, condemnat i tot – aixó que Domingo va agafar la batuta. Horrible. Sóc admirador de Domingo -tenor, fins i tot baríton, però com a director res de res. Per acanar de rematar la faena, la policia va detenir a Frau Helga i un altre i va regirar tot el palau buscant – dic jo – bosses de fem amb bitllet de 500€. Ja no tenim “intendenta” ni “intendent”. I em fa l’efecte que ja no tenim ni Palau ni òpera. Si la consellera agafa la batuta i el faristol, xavacaneria pura i dura tindrem. I les rajoles de Calatrava continuen caent. Una caguerà de bou que diem per ací. Quin desastre! Temporada actual: una sarsuela i quatre òperes. Dos detinguts per la poli i molts treballadors als carrer en aplicació d’un ERO d’eixos que tan de moda estan. Com torne a guanyar esta gent, hauré d’exiliar-me. Quatre anys més, no i no.

    M'agrada

  3. Aquest “alegato político y tendencioso,” té a vore, com he dit, que el director de Capuleti va estar durant un temps al Palau de la Música de valència, com Joaquim va apuntar no fa molt en un altre apunt. I sobre la “política” i tot això, senzillament em limite a contar el que ha passat fent ús de la llibertat d’expressió qaue supose puc fer servir, precisament el que no han pogut fer els despatxats de Les Arts.
    Solament això.
    També va parlar-se aci sobre l’escàndol del Palau-Millet. Seri< "tendenciòs"?

    M'agrada

    • Però Regí, saps positivament que m’agrada evitar els temes polítics. El problema d’aquest Capuleti és la mediocritat d’aquest xicot, res a veure amb el problema que va sorgir a Les Arts amb la seva contractació i la seva posterior fugida.

      M'agrada

      • Pep, de Valls

        Regí endavant!.
        Si ho entès bé, (fora del tema de Bellini) quan als càrrecs electes i representants polítics que han d’administrar els nostres diners que molts ens costen de guanyar, tant si ho fan bé com no, tant si son corruptes com no, NO es fer política. És actuar com a ciutadà, i defensar els interessos de tots, i, com ara, en els temes de cultura. Comm tant i tant….. s’ha dit i diem, i fet i controlat sobre els directors del liceu… Insisteixo és democràcia i és actuar com a ciutadà. Si alguns dimiteixen o creuen que és millor callar i deixar que “ells” facin és una altra cosa. Quan després ens hagin robat, enganyat i enfonsat els equipaments … potser llavors també hauríem d’abaixar el cap.
        Perdoneu-me tots, si us plau per no parlar de música ni de Bellini. Però, Ximo, tampoc és Política (i si fer de ciutadà, voler transparència…… és fer política, benvingut el tema).
        Pep.

        M'agrada

      • Pep, de Valls, crec que quan jo proposo un tema és per alguna cosa. Jo sóc el primer en ser molt polític i tenir el meu compromís personal, però em sembla fora de lloc que en un apunt que pretén ser musical es vulgui introduir un tema tangencial que res té a veure amb el que jo proposo.
        Si els temes que jo proposo no interessen prou com per fer un comentari é smillor no fer-ne cap que aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, fer una petit denuncia.
        Tinc molts motius per queixar-me, molts, i moltes vegades si són musicals els porto a IFL, però aquest Capuleti venecians no crec que siguin el leitmotiv adient per parlar del problema de Les Arts.
        Finalment et recordo que els temes a IFL els proposo jo, i prou paciència tinc per intentar que això no es converteixi en un foro d’aquests que agraden a molts però no en a mi, on tothom es diu de tot, sobretot quan es parla de política o religió. Aquest no és el lloc, o potser aquest no era el tema, el dia que en vulgui parlar ja seré jo qui ho faci. No em podràs negar mai el compromís que he pres en molts aspectes de la vida musical, i quasi sempre n’he sortit perjudicat, fins al punt de perdre una possibilitat seriosa de feina.

        M'agrada

      • No pretenia fer cap al·legat polític. Senzillament Omer Meir Wellber, que dirigix la gravació proposada, va estar a Les Arts. Anava a ser el futur director en substitució a Maazel i va plegar, per això m’he aventurat a fer el comentari del que crec que ha passat. He tocat el tema Helga. Ja sé que seria més apropiat fer-ho en un bloc dedicat al “coliseu” valencià, però el cas és que – de moment, que sàpiga jo – no s’ha dit res fora d’un comentari que he fet jo i que no ha merescut resposta. Potser allí també es considere “polític” i tema i siga tabú esmentar-lo. No sé què pensar. Que detinga la policia la intendent de qualsevol teatre d’òpera crec que es pertinent tocar-ho en un bloc dedicat a l’òpera. El cas Millet va tocar-se en fòrums i blocs de fora de Catalunya, per exemple.

        Sobre aquests Capuleti, la veritat és que no m’han agradat. Fa sensació de claustrofòbia que l’acció tinga lloc en un museu pictòric; a banda de ser ridícul. Una estupidesa de les habituals. Musicalment, tampoc està massa bé que diguem. Omer Meir Wellber va passar sense pena ni glòria. En més d’una ocasió substituïa a última hora a Maazel sense avisar. Gat per llebre. Crec que es jueu, com quasi tots.

        M'agrada

      • L’argument utilitzant era molt clar, no cal tornar-hi, el problema era treure un tema diferent a lpexposat, tot i que ja sé que estic exposat constantment a aquestes coses. Que de tant en tant jo em queixi, i algú altre també, i sobretot tenint en compte que el blog el dirigeixo jo, no hauria de sorprendre a ningú.
        Que siguin jueu té alguna importància? De directors jueus n’hi ha de tota mena, com dels que non ho són, el problema no és que sigui jueu, sinó que té padrins, com altres directors, i aquests padrins i els interessos de les agències, les comissions i tot el que encara està per sortir i no ´se si algun dia sortirà de Les Arts, ha significat en el desgavell d’aquesta institució.

        M'agrada

      • No sé si es pot parlar d’això o no. El cas és que existeix un lobby jueu de músics, en especial directors. El percentatge és molt alt. Observa algun cas. Barenboim va ser el substitut de Solti allà on va ser, p.e. Chicago. El xis de què parlàvem, Olmer -el de les Arts – era el segons de Maael, també jueu. El mestre repetidor a Bayteuth de Barenboim era Yaron Traub, actual director de l’orquestra de València. Una cosa bona és que la Meier és amiga dels dos. Per això tots els anys ve a València. Amb els jueus passa el mateix que amb d’atres grups, com ara l’Opus, formen una piny que es fa favors. A mi poc m’importa si van a la sinagoga o no però no deixa de ser cridaner haver tingut tots els directors jueus a Valencia: Lorin Maazel, Yaron Traub, Olmer (o com es diga) i no sé si Mehta també. Si has llegit el llibre de Bryan Magee “Aspectos de Wagner” hauràs llegit l’enorme llista de músics cèlebre jueus que ha hagut durant el segle XX, un fum. A mi no em molesta en absolut, sóc fan de Solti i Barenboim, però no deixa de ser curiós.

        M'agrada

      • Es por parlar de tot, però et fiques en uns embolics evitables i susceptibles de ser mal interpretats, perquè no vull pensar que al darrere hi ha prejudicis, tal com ho expliques algú que no et conegui ho pot entendre així, i tenint en compte que l’apunt inicial volia tenir tot un altra orientació, ja és la segona vegada que es desvia de manera deixa’m dir-te que desconcertant.

        M'agrada

  4. alex

    No sé si por escribir de madrugada o por el moitvo que sea, este comentario de rexval y más en estos momentos que vivimos de tensiones en todo el mundo, tiene cierto tufillo de antisemitismo o no con esos de los lobbies o de la práctica del judaísmo.
    Pero lo que queda claro es que con lobbies o sin lobbies, con la inteligencia o listeza mayor o menor, el mundo del arte ( ópera incl.) efectivamente se nutre de muchísimas aportaciones de personalidades con un credo muy concreto .
    Lo que si queda también muy claro y evidente que otras religiones y sobre todo fundamentalismos violentos que reprimen a la mujer, contravienen la libertad de expresión, persiguen y castigan el homosexualismo, etc..etc…, sí que no contribuyen para nada ni han contribuido jamás al mundo de la música ni de la cultura. No hace que siga más (creo mi mensaje se interpreta claramente) , para no transformar un debate sobre los CAPULETI y sobre el tema derivado del Palau de les Arts, en otro alternativo que nada tiene que ver.

    M'agrada

    • Alex te tengo que dar una explicación, aunque ciertamente creo que queda claro No tengo nada de antisemita, al contrario. Uno de mis mejores amigo es judío y wagneriano. Lo que digo lo digo porque sé que es cierto. Otra cosa es no querer ver la realidad. En mi blog ya he tocado este tema in extenso. Hasta mi amigo judío, que es de EEUU reconoce la existencia de un lobby judío muy poderoso. El mismo Obma fue al muro de las lametaciones con el tipíco tocado hebreo. Decir la verdad no e ser anitisemita. Infórmata de c´mo funcionan los grupos de poder.

      Sinceramente, lo del “tufillo” sobra. ¿Quién te crees que financia y control el MET?. Mi amigo conoce personalmente a Levine desde hace años.No hay “antisemitismo ” en ello, y ya me he extendido demasido.

      Tus apreciaciones acerca de otras religiones es injusto y demoledor. Sin comentarios.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: