IN FERNEM LAND

TRISTAN UND ISOLDE A VIENA (Seiffert-Theorin-Lang-Konieczny-Dohmen;McVicar-Schneider)


Avui tornem a Viena (beneïdes streamings de molts teatres d’òpera que permeten assistir a les seves temporades) per gaudir del Tristan und Isolde amb l’aclamat Peter Schneider al podi i la producció de David McVicar que compte amb el Tristan entregat del tenor Peter Seiffert i la poderosa i sensible Isolde de Iréne Theorin, acompanyats de Petra LangTomasz Konieczny i Albert Dohmen en el rols principals.

Després de l’espantada de Welser-Möst la direcció de la Staatsoper ha hagut de buscar solucions d’urgència per cobrir els buits que la inesperada dimissió va ocasionar. Potser per això i perquè el mestre Schneider és vienès i  estimat pel públic de la seva ciutat, però també perquè és prou honest i modest com per assumir situacions d’aquesta mena en moltes i sonades ocasions, Bayreuth inclòs.

La direcció de Schneider és molt solvent, ni genial, ni especialment inspirada, però capitaneja la nau amb seguretat, i encara que l’orquestra té alguna sonada pífia (entrada de Tristan en el primer acte), o Schneider pateix alguna manca de sintonia entre l’escenari i el fossat (cor dels mariners), no hi ha dubte que el públic l’estima i li agraeix una vegada més els serveis prestats.

El tenor alemany Peter Seiffert, qui ho havia de dir, ha esdevingut un dels Tristans més solvents dels mostres dies malgrat les mancances d’una veu  lírica que pràcticament ja ho ha cantat tot i per tant amb una gran experiència i  moltes taules, quelcom essencial per resistir amb sapiència, aquest rol fins al final quan l’estat vocal és més limitat que anys enrere. El Tristan de Seiffert és poderós per la intensitat de la interpretació, a vegades la veu pateix per la tessitura i oscil·la, s’escanya, s’obre o es tensa, però la solidesa de la interpretació salva aquestes limitacions, la solidesa i l’empeny per resistir. Si el comparem amb els Tristan “de veritat” no hi ha color, però si el comparem amb altres Tristan més sòlids però molt menys sensibles i molt més grollers en el cant, s’agraeix aquesta especial sensibilitat.

També la Isolde de Iréne Theorin és un prodigi de sensibilitat, i això que ella té una veu poderosa i a vegades estrident, per això és d’agrair que ella apiani i treballi les mitges veus, controlant l’emissió més intensa i aguda per no semblar més Brünnhilde o Elektra, que no pas la princesa irlandesa. En aquesta representació del dia 18 m’ha agradat moltíssim, i això que Theorin quan es gaudeix millor, com tots els cantants amb instruments vocals tan poderosos com el seu, és al teatre.

Petra Lang es va acomiadar del rol de Brangäne amb aquestes representacions vieneses, ara ja està estudiant interpretar Isolde. Des de l’any 2012 que va fer el pas a rols de soprano dramàtica, la cantant alemanya ha anat aparcant a les mezzos, si bé en els drames wagnerians la diferència entre les sopranos dramàtiques i les mezzos és molt feble. Ella serà la propera Kundry de la nova producció del Festival de Bayreuth (2016), un rol frontissa, i no vol deixar la seva poderosa i reconeguda Ortrud, un altre rol frontissa. Aquesta darrera Brangäne no l’ha agafat en gaire bon estat i en alguna representació va haver de ser substituïda. La veu es nota una mica cansada i oscil·lant, però en els seus bellíssims advertiments als amants del segon acte, està expressiva en el cant i intentant embellir el so per no malmetre el màgic moment.

Magnífic el primer Kurnewaal de Tomasz Konieczny, amb la veu sòlida, una mica engolada però  amb el punt just de patètica fidelitat per l’estimat Tristany. Pel que fa a Albert Dohmen fa un convincent, però derrotat i feble rei Marke, lluny de l’autoritària i dolorosa fortalesa que la majoria de baixos donen a aquesta rol. Dohmen fa gala d’un bon control vocal ja que el  registre suficient en els extrems i sòlid en el centre, li permet cantar amb comoditat.

Bé la resta de l’equip, amb un bon Melot de Gabriel Bermúdez, que és manté com Seiffert des de l’estrena d’aquesta producció, el tenor mexicà Carlos Osuna (pastor). el baix coreà Il Hong i el tenor nord-americà Jason Bridges com a jove mariner.

La producció de David McVicar és “decebedora”, no molesta, no és genial, no provoca, no transgredeix, no re-interpreta res, no situa l’acció a llocs i èpoques absurdes, intenta ser estètica i ho aconsegueix a estones, però sobretot i per això m’ha semblat decebedora, deixa als cantants en mig de l’escenari i cadascú intenta ubicar-se en mig d’una escenografia vsitosa amb certes pretensions de romandre icònica, i vestits amb túniques atemporals que no poden amagar els estralls dels àpats nadalencs de la majoria de l’elenc.

Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE

Peter Seiffert (Tristan)
Albert Dohmen (König Marke)
Iréne Theorin (Isolde)
Tomasz Konieczny (Kurwenal)
Petra Lang (Brangäne)
Gabriel Bermúdez (Melot)
Carlos Osuna (ein Hirt)
Il Hong (ein Steuermann)
Jason Bridges (Stimme eines jungen Seemanns)

Cor i Orquestra de la Staatsoper de Viena
Director musical: Peter Schneider

Director d’escena: David McVicar
Escenografia i vestuari: Robert Jones
Disseny de llum: Paule Constable
Coreografia: Andrew George

Staatsoper de Viena 18 de gener de 2015

Wagnerians!, crec que us agradarà, els vienesos van sortir encantats si hem de fer cas a la prova del cotó, els aplaudiments i bravos en acabar cada acte i sobretot al final. Em va semblar escoltar un rondinaire que va protestar algunes coses, però només m’ho va semblar, no ho podria certificar.

17 comments

  1. Quina alegria! La cosa promet. McVicar m’agrada molt. Vaig vore una salome dirigida per ell i m’encisà, una estètica a lo “Saló” de Passolini. La Isolde, de luxe: Theorin és una de les millors. Va estar estupenda fa uns quants Bayreuths, encara que la posta no era del meu gust. Seiffert crec que ja està un poc passat, encara que es defense. El vaig vore al Liceu en una posada naïf molt “inclinada” i ja se li notava el començament del decliu. Lang i Dohmen són molt bons. Aquest darrer va cantar al Palau de les Arts fa uns anys. El director, Schneider, complix, però no és comparable a un Barenboim.

    Moltes gràcies. Me’l baixaré.

    Regí

    M'agrada

    • No menystinguis a Seiffert, per a mi no té la veu de Tristan, però abans que Gould, per exemple, o Robert Dean Smith, ell és una garantia de sensibilitat, quelcom que tot Tristan necessita, tant com resistència i força. Potser aquest és el millor dels que li he vist i escoltat.

      M'agrada

      • Tinc molt bon cncepte de Seiffert. A les Arts va estar genial – junt a la dona – fent de welsung. També m’agradà molt de Tannhäuser al Liceu – el de la posta on eixia una senyoreta “vestida” de Venus, o siga, nueta -, però ja en Tristan el trobí un tant que havia baixat el nivell. Això sí, continua sent de lo millor en el rol. Els altres candidats són massa “lírics” per a mi. Esperem que amb el temps Kaufmann puga amb el rol. Cec que Tristany és el rol wagnerià més difícil de cantar.

        M'agrada

      • AL Liceu també va fer un magnífic Siegmund, però Tristan és un rol extenuant per una voclaitat heroica, que no és precisament la seva, només els tenors més intel·ligents que sàpiguen dosificar les forces sense posar en risc la veu se n’acaben sortint, i aquest és el cas, tot i que molts dels Tristan que ha cantat ha sobrepassat el límit
        Kaufamnn cantarà abans Tristan que Siegfried, i abans Otello que Tristan. El rol verdià ja té data i teatre, la ROH a la tempoarda 2016/2017

        M'agrada

  2. SANTI

    No l’he acabat encara però els dos primers actes m’han agradat molt.
    Seiffert no tant com Theorin, ella és la veu i l’artista, ell en canvi no té la veu però ho posa tot per ser Tristan.
    Schneider no és Barenboim però en aquesta vida és difícil tenir-ho tot.
    La producció no molesta gens, per tant és bona

    Moltes gràcies

    M'agrada

  3. ¡Grace a usted nosotros he aquí un día al Coviento Garden y el día siguiente a Wiener Staatsoper! ¡! Gracias gracias 1000 veces.
    Por desgracia hoy niña frustation.
    Fallamos la muerte de Tristán y la llegada de Isolde. ¡Por supuesto Nada para ver con ‘ schreckliche Pein ‘ de Tristán, pero es a pesar de todo daño!
    (gracias Im Translator)

    M'agrada

    • Hola Gérard, puede escribir en francés o inglés. Muchas gracias por comentar y ser un asiduo del blog.
      Bonjour Gérard, vous pouvez écrire en anglais ou en français.
      Merci beaucoup pour commenter et pour être un visiteur régulier du IFL

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: