IN FERNEM LAND

PALAU 100: ORQUESTRA DE CADAQUÉS, ORFEÓ CATALÀ i GIANANDREA NOSEDA


Noseda CadaquésHi ha concerts que no s’entenen i aquest que va tenir lloc ahir al Palau de la Música Catalana dins de la temporada de Palau 100 en va ser un d’ells.

No entenc com un cicle prestigiós pot presentar un concert tan sota mínims.

No entenc com l’Orquestra de Cadaqués va ser tan poc orquestra i no tinc gens clar que si el nivell és el que va mostrar ahir, hagi estat contractada.  Aquest no era un concert on l’orquestra acompanyava, aquest era un concert per  a una gran orquestra, sobretot si forma part d’un cicle de prestigi o si més no amb preus que ho donen a entendre.

No entenc com l’Orfeo Català, que no millora i continua mostrant signes evidents de incapacitat per sostenir el registre més agut sense cridar, continuí sent el protagonista dels concerts corals amb programes que inclouen obres que el sobrepassen.

No entenc com Gianandrea Noseda, director que admiro, pugui acceptar dirigir en les condicions que es deu haver preparat aquest concert. Fet que per altra part no l’eximeix de cap responsabilitat. El concert no va anar bé i ell era el director i màxim responsable. Si no pot assumir les seves responsabilitats, si la seva agenda el supera, si no pot donar l’abast amb Torí, Tel-Aviv, Pittsburg, Stressa, Londres, Philadelphia, Tòquio, Milà, Viena i Cadaqués, potser que s’ho prengui amb més calma, però ahir i malgrat els “crits” que feia no se’n va sortir i el més greu és que va dirigir malament. No és que l’orquestra no el seguís, o que fos incapaç de fer cantar de tant en tant per sota del forte, és que des de l’horrorosa versiño de Rosamunde ja es va apreciar que allò seria un concert de costellada, i els concerts de costellada, senyors del Palau 100 es venen en uns altres cicles, horaris i preus.

No entenc com Gianandrea Noseda, director que admiro, i repeteixo, pogués dirigir una primera part a pinyó fix, sempre situat en el forte, sense cap matís i lluitant contra la carència evident d’un treball previ seriós, i a la segona no fos capaç d’anar una mica més enllà d’una lectura a vista d’un primer dia d’assaig. Si no pot treballar un concert els dies que la titularitat davant de l’Orquestra de Cadaqués requereixen, millor que la deixi, no es fa cap bé, ni ell, ni per suposat li fa a l’orquestra.

Tampoc entenc una vegada escoltats la mezzo, el tenor i el baríton, com s’han anat a buscar a fora quan aquí en tenim de molt millors. Volen noms?

I finalment i per no allargar la penitència quaresmal, no entenc com em vaig quedar fins al final tenint la feinada que tinc.

Mentre baixava l’escala i malgrat que els aplaudiments van ser discrets em va semblar escoltar l’inici de l’obertura de Le nozze di Figaro, tampoc ho vaig entendre.

Anna Maria Chiuri, mezzosoprano
Marcel Reijans, tenor
Detlef Roth, baríton
Àlex Sanmartí, baix
Orquestra de Cadaqués

Orfeó Català (Josep Vila i Casañas, director)
Gianandrea Noseda, director

F. SchubertObertura de Rosamunde, D.644
F. Mendelssohn: Die erste Walpurgisnacht, op. 60
R. Schumann: Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, op. 97, “Renana”

 

24 comments

    • Las propinas acostumbran a no tener relación alguna. La mayoría de solistas se sacan un Bach de la manga aunque hayan interpretado antes un concierto de Alban Berg.
      En este caso creo que no había motivos para una propina, aunque quizás Noseda quería dejar un buen sabor de boca después de un concierto “desconcertado” y Mozart siempre es un bálsamo.

      M'agrada

  1. Josep Olivé

    Doncs fins l’últim moment vaig dubtar d’anar-hi, perquè la Renana m’agrada molt. Tenia molts dubtes envers l’orquestra però pocs respecte a Noseda, De lo llegit em sorpren molt doncs que un director important accepti “auto-baixar-se” el nivell. I és que per a mi, encara que sigui dificil per a un interpret, en el moment de fer música no hi han espais/llocs/concerts/auditoris de primera o de segona o de tercera categoria. Això és el que els regidors del Palau 100 li hauría d’explicar a Noseda. Que bé que s’ho fan pagar…lo de ser de primera categoria.

    M'agrada

    • Jo crec que el problema és previ. Noseda és el principal director de l’Orquestra de Cadaqués. Què significa ser Director Principal?, fer un parell de concerts a l’any? Hi ha treball previ? Hi ha algun projecte estructurat entre Noseda i l’orquestra? Em temo que les respostes són evidents.
      Tenint en compte aquestes premisses, i ara sí, Palau 100 hauria de pensar una mica quina orquestra contracta, i si el motiu és simplement un estalvi i un marge de benefici més alt en mig d’un paquet de concerts de qualitat, aleshores sí, cal fer una estirada d’orelles als responsables de Palau100 perquè ens han colat un bolo impropi i indigne del cicle que pretén ser referent.

      M'agrada

    • En canvi jo al Palau, també amb Marriner fa temps, em van agradar, el que no es pot es fer un cocnert sense prepració i sobretot una orquestra no pot ser una formació de lloguer, ha de tenir una programació subjecte a un projecte artístic i a uns objectius. La de Cadaqués sembla que actualment sigui una orquestra per acompanyar i fer gales d’estiu, una veritable llàstima.

      M'agrada

    • Sí, però si a l’hora de la veritat és una orquestra que no té ni una plantilla fixa i van contractant musics més o menys regulars, segons les obres que s’interpreten, en realitat no podem dir que estiguem davant d’una orquestra com cal.

      M'agrada

  2. jround

    Jo tampoc vaig entendre tant soroll, especialment l’excés decibèl•lic de l’Orfeó. D’acord que la Walpurgisnacht ha de tenir el seu salvatgisme, però allò va ser una altra cosa. Cap matis, cap gradació sonora. No ho entenc. De la Renana em va agradar el tercer moviment; penso que el van tocar amb gràcia. El finale em va semblar de nou barroerament sorollós. Sincerament, atès el prestigi del director, m’esperava quelcom més treballat. Però es cert que l’obertura de Les Noces va sonar magnífica, elèctrica i exaltant, com ha de ser. Semblava un altra orquestra.

    M'agrada

    • Prèviament al concert vaig voler fer un apunt de la Walpurgisnacht que al final no vaig fer per altres ofertes més interessants i en cap cas de les versions escoltades l’obra era tan sorollosament plana com l’oferta al Palau per Noseda, els de Cadaquès i l’Orfeó.
      A le nozze ja em va agafar tip i baixant l’escala, tot i que vaig comentar que no entenia una propina després de tan discreta rebuda per part d’un públic desconcertat.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    S’ha de llegir a Jorge de Persia a La Vanguardia i constatar tot un exercici èpic per a no dir el que pensa, encara que en la frase final se li escapa amb traiduria el subconscient… Bona butaca Palau 100 ben guanyada i treballada…sí senyor!

    M'agrada

    • jround

      Jo hi era assegut molt a prop del Sr. Jorge de Persia i, la veritat, no se’l veia molt entusiasmat. De fet (i potser m’equivoco) em va sembla sentir-li un comentari sobre l’excés de vehemència dels musics. Això de ser crític musical, com gaire bé tot a la vida, deu tenir les seves servituds.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: