Aquesta Aida que us presento avui provinent de la Scala de Milà, en altre temps temple verdià per excel·lència, és la fidel imatge de la realitat operística dels nostres dies.
Aida és una òpera preciosa i molt difícil, no cal dir-ho, amb molts referents que ho posen molt complicat als cantants actuals que s’atreveixin amb el repte.
Demà Antonio Pappano s’atreveix a fer una versió de concert (quasi és la millor opció amb una òpera tan fàcil de caure en el Kitsch més tronat) amb Harteros i Kaufmann, quelcom que si és el paradigma del millor cast d’Aida en els nostres dies, vol dir que és millor orientar l’òpera cap a altres repertoris esperant temps millors.
A Milà no han estat capaços de reunir un cast gaire atractiu, però el gran problema de la nova producció d’Aida que presenta la Scala és l’avorriment de la proposta. Canten malament?, no, fan errades descomunals?, no, però canten sense passió, havent aprés la lliçó amb correcció i en algun cas fins i tot amb dignitat, però no hi ha creació, no hi ha personalitat, no hi ha distinció. És el mal dels nostres dies en repertoris on tenim molts referents de quan amb l’òpera es creava una excitació especial entre el públic, l’escenari i el fossat. Podríem dir que él que ha succeít aquesta temporada amb la Norma del Liceu és el que definiria aquesta manera “antiga” de fer òpera i aixecar al públic de les seves butaques, creant alhora afició.
Zubin Mehta no va estar tan inspirat com a Nàpols amb el Tristan und Isolde que us vaig portar abans d’ahir, però és que possiblement els cantants de l’Aida no l’afavorien gaire.
No entraré a parlar-vos del cast, només Rachvelishvili i Colombara em semblen dignes, sense més però dignes. El cas d’un Salminen en declivi no s’acaba d’entendre. Què hi fa un cantant del seu prestigi fent el Ramfis a aquestes alçades?, tot un misteri que em costa contestar.
Trobar una bona producció d’Aida és molt complicat. Entre la proposta absurda de Olivier Py per a Paris o qualsevol de les cecilbedemillesques de Zeffirelli o Frisell, passant per els paperets de Mestres Cabanes que aviat tornarem a veure al Liceu o la de Bieito per a Basilea, hi ha de tot, i cap acaba de ser satisfactòria, tampoc aquesta de Peter Stein, un gran director de teatre que quan l’esguerra, com és el cas i com també ho va ser el Don Carlo a Salzburg, tampoc s’està de fer uns nyaps considerables.
Aquí la teniu, segur que la millor opinió serà la vostra
Giuseppe Verdi
AIDA
Il Re Carlo Colombara
Amneris Anita Rachvelishvili
Aida Kristin Lewis
Radames Fabio Sartori
Ramfis Matti Salminen
Amonasro George Gagnidze
Sacerdotessa Chiara Isotton
Messagero
Director musical: Zubin Mehta
Director d’escena: Peter Stein
Escenografia: Ferdinand Woegerbauer
Disseny de vestuari: Nanà Cecchi
Disseny de llums: Joachim Barth
Coreografia: Massimiliano Volpini
Teatro all Scala, 21 de febrer de 2015
ENLLAÇ vídeo (4 arxius, un per acte)
https://www.mediafire.com/folder/mojholi69a5cc/AIDA_Scala_2015
Us recomano que si no el teniu instal·lat feu servir el visor VLC, que llegeix tots els formats. Potser alguna vegada us heu trobat que els arxius es veuen però sense só, o els podem escoltar i no es veu res, oi?, doncs si utilitzeu VLC (de descàrrega gratuita AQUÍ) deixareu de tenir problemes.
Demà festa grossa d’aniversari.
IN FERNEM LAND 
A ver Joaquim si consigues el audio de esta AIDA prevista en v.c. Con Pappano, JK y Harteros. Puede resultar de notable interés aunque la italianidad pueda escasear en ese Verdi tan espectacular
M'agradaM'agrada
Lo intentaremos, aunque creo que ninguno de los dos es cantante para el rol asignado.
M'agradaM'agrada
Ella, desde luego que no rotundo. De JK y visto quien canta hoy Radamés, vocalmente puede estar bien ( otra cuestión, es el estilo o la interpretación)
Yo de JK espero por timbre y voz, pronto….su Otello
M'agradaM'agrada
Cantar, cantar ambos bien, pero como ha sucedido siempre, no todos los cantantes pueden cantar todo y eso es lo que sucede. Puesto que cantan bien no creo que en Aida estén fatal, simplemente el estilo no será el adecuao, sobretodo eso y Harteros posiblemente desafine al tener que forzar la voz, aunque mejor esperar al audio, de momento el vídeo que han colgado de un ensayo ya nos da algunas pistas
http://www.rainews.it/dl/rainews/media/Kauffman-il-tenore-piu-bravo-per-una-aida-stellare-1ffa7cc9-baf8-4383-b0c8-ae24771b447e.html
M'agradaM'agrada
I saw Lewis as Mimi in Venice and was amazed she sings at La Scala. Or anywhere.
M'agradaM'agrada
She is a discreet soprano.
M'agradaM'agrada
Amb l’edat que té en Mehta d’aquí cap allà en funcions i llocs diferents i en dies seguits! Aviam quan emula a Levine qui amb mig dia es va cruspir un Wagner al MET i un Mahler dels magnes a Boston. Desprès diem de que si les estrelletes jovenetes no paren…hehe.
Interessentissima l’Aida de’n Pappano i una parella que si esta fina (la parella) és de lo milloret que es pot escoltar. I de la parella, en Kauffman sembla seguir els passos del Plàcido en això de acaparar tots el papers de l’auca. Acabarà de bariton tambè?
Parlant de produccions d’Aida, doncs la de David MaVicar a Les Arts és de lo millor que he vist en aquesta òpera (amb escena sagnant per entremig, as usual) i no sabia que en Bieito tenía versió i mira que m’agradaría veure que en fa de la panoplia guerrera, que deu ser la part més “complicada” de resoldre per ell (o no), no tant la de la tomba (o si). I bé, depassada citar a La Fura, que es va lluir en la seva salsa d’espai obert a Verona. Ah!…i no tenia cap dubte de que aviat tindriem Aida dels paperets al Liceu. Que s’han de fer calerons amb el mínim cost possible. Entrades esgotades totes les funcions. Es lo que hay….sort que Aida és òpera de les que amb el temps pujen i pujen en el meu ranking personal verdià.
M'agradaM'agrada
Per fer-te una idea de la bieitada
Escoltant les gravacions que m’han donat peu a fer l’apunt d’aniversari de la Freni, la memòria operística s’ha reactivitat i penso que Freni i Domingo, una parella per Aida (ella discutible aleshores, ara al costat de Harteros, inqüestionable) ens demostren que alguna cosa s’ha perdut pel camí i ara és difiícil trobar representacions d’òpera amb aquella electricitat emocional. Els cnatants s’ho prenen d’una altra manera.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Joaquim. M’agrada molt Salminem. Va ser el meu primer Hagen a València fa unes dècades i el primer Daland a Peralada. És genial, encara que ja està major. Com a Sarastro és formidable, i com a Borís, també. Hi ha un DVD de la casa “Finland” p “Finlandia” – no recorde exactament – on fa de Rasputín en l’òpera de Rautavara, una joia.
M'agradaM'agrada
Llàstima que Mehta ja no seguisca en les Arts. M’agradava més que Maazel. No oblidaré mai el seu treball en Der Ring. Durant eixos dies vaig conéixer in person a gent que coneixia per Internet de lloc tan llunyans coma ara Suècia o els EEUU. Encara som en contacte.
M'agradaM'agrada
Todo un lujo tener esta Aida dirigida por Zubin Mehta, espero no defraudarme. En mis tiempos de corista canté con Matti Salminem en La Flauta Magica. muchas gracias Joaquin.
M'agradaM'agrada