IN FERNEM LAND

LA BOHÈME A LA ROH (Netrebko-Calleja-Meachem-Rowley-Vinco-Del Savio;Copley-Ettinger)


Joseph Calleja (Riodolfo) i Anna Netrebko (Mimi) a La Bohème a la ROH 10/06/2015

Joseph Calleja (Riodolfo) i Anna Netrebko (Mimi) a La Bohème a la ROH 10/06/2015

El dia 10 de juny es va passar per  les sales de cinema el comiat de l’ultra coneguda i conservadora producció de John Copley per a La Bohème a la Royal Opera House Convent Garden de Londres, amb Anna Netrebko i Joseph Calleja com a reclam principal.

Joseph Calleja sempre em fa el bon efecte d’estar davant d’un bon xicot, i això al Rodolfo puccinià li va molt bé, però com trobo a faltar una seducció en les grans frases!. Canta  el Rodolfo bé, amb algun problema d’afinació al tercer acte, i alguns aguts mal emesos més propers al crit que cap altre cosa, però el seu vibrato caprí és el que més em molesta, em distància i li resta la bellesa necessària al seu cant molt voluntariós, però que no m’omple ni per la bellesa i generositat de la veu, com podia succeir amb el millor Pavarotti, ni per suposat per aquell cant a flor de sentiment del grandiós Carreras. Sense Villazón que lamentablement ja no li pot fer ombra com a Roddolfo, ni Alagna o Beczala que no la sovintegen per raons diverses, és possible que no hi hagi millor Rodolfo? Em sembla trist.

Anna Netrebko en un moment vocal esplèndid més abocat als rols dramàtics que no pas a les sopranos líriques puccinianes,  que semblarien en principi molt més idònies, està mancada de les subtileses de les petites coses, del detalls més tendres de la desgraciada modista, però no hi ha dubte que per a ella el rol és com un descans terapèutic entre tantes Lady i altres aventures verdianes. A Salzburg, quan encara la veu era més radiant i jovenívola, a banda que el look amb caçadora de pell li esqueia molt millor que el dissenyat per Julia Trevelyan Oman, la seva Mimí era menys matronal encara que igualment mancada de la innocència i tendresa d’un personatge tan fràgil com el pur cristall.

La resta del cast és homogeni i funciona molt bé, dintre d’una lloable discreció, començant per el Marcello de Lucas Meachem i l’opulenta Musetta de Jennifer Rowley, de creïble vulgaritat i sense cap subtilesa. Simone Del SavioMarco Vinco, com a curt Colline, completen el correcte quartet de bohemis, mentre que els rols més petits compten amb Donald Maxwell com a Alcindoro, Jeremy White com a Benoit i Luke Price com a Parpignol.

Al jove i fogós Dan Ettinger se li desquadra més d’una vegada el fossar i l’escenari, però trobo molt interessant la direcció, plena de detalls, si bé el master of the house ho hagués fet molt millor, no debades la seva gravació discogràfica m’entusiasma.

La producció és una relíquia i com a tal és admirable, però tot és massa previsible i malgrat els bons esforços dels aplicats cantants, tots ells donant la talla com actors, malgrat els quilos sobrers i poc dissimulats en un maquillatge poc idoni pel cinema de la tísica protagonista, trobo a faltar veritat escènica, espontaneïtat i veritable emoció, és clar que en això hi té més a veure el cant, perquè Ettinger s’esforça bé, però té el que té.

Com a comiat de la producció l’han dignificat amb un cast sinó estel·lar en els resultats, al menys amb un cert nivell que sobrepassa la dignitat.

Giacomo Puccini
LA BOHEME

Mimì, Anna Netrebko
Rodolfo, Joseph Calleja
Marcello, Lucas Meachem
Musetta, Jennifer Rowley
Schaunard, Simone Del Savio
Colline, Marco Vinco
Benoît, Jeremy White
Alcindoro, Donald Maxwell
Parpignol, Luke Price

Royal Opera Chorus and Orchester
Concert Master, Sergey Levitin
Director musical: Dan Ettinger

Director d’escena: John Copley
Escenografia i vestuari: Julia Trevelyan Oman
Disseny de llums: John Charlton

Royal OPera House, Covent Garden de Londres, 10 de juny de 2015

ELLAÇ vídeo (4 arxius, 1 per acte)

https://mega.co.nz/#F!axFEQSZA!KwfStpU4mFyTA0RJ5fZnjw

Una altra Bohème és possible

17 comments

  1. David

    Crec q Netrebko va estar-hi molt bé, pel que fa a la veu i a l’estil d cant, com a extremament autoexigent com és. Va estar esplèndida al primer acte, per exemple. No em sembla bé q tothom es posi amb els seus quilos: no s’engreixa pq ho vulgui, en podem estar segurs. Sí q estic del tot d’acord q estava envoltada de veus molt poc emotives. Calleja encara és pitjor en directe i en altres rols. També coincideixo a aplaudir els esforços del director.

    M'agrada

    • Benvolgut David, crec que quan una òpera s’emet pel cinema, cal ser molt curós i el maquillatge i fins i tot el vestuari haguessin hagut d’ajudar a creure que MImi és una tísica, al teatre aquestes coses passen més desapercebudes, però el públic de cinema, ara ja molt però molt més nombrós que el del teatre, també mereix una atenció especial, no debades esdevindrà el públic que mantindrà l’òpera viva.
      Pel que fa a la veu de Netrebko, res a dir, potser ara massa ample per un rol tan sensible, però altes sopranos com Freni o sobretot Tebaldi, l’adequaven amb subtilesa a les exigències del personatge, quelcom que crec que Netrebko no aconsegueix.

      M'agrada

      • Eduardo

        Joaquim, totalmente de acuerdo con tu comentario, pero agregaría con gusto que no solo Freni y Tebaldi eran refenrentes en rol, recuerdo a Cotrubas y Stratas, dos magnificas Mimí…… las cuatro magnificas, no quiero herir la sensibilidad de nadie, pero la Sra. Netrebko, está muy lejos de poder conmover a pesar de su voz generosa, en este rol
        Eduardo

        M'agrada

      • Yo creo que te delas algunas más, entre ellas la notabílisima Victoria de los Ángeles, cuya Mimi junto a Björilin en la mítica grabación dirigida por Beecham es un referente, pero también podríamos citar a Callas (grabación memorable con Di Stefano i Leontina Vaduva, quizás la última gran Mimi.

        M'agrada

  2. Eduardo

    Quedan unas pocas funciones en el ROH con Beczala como Rodolfo en Julio. Veremos que tal lo hace. Echo muchisimo de menos la pareja Villazon-Netrebko. Que pena no poder verles juntos otra vez. Siempre nos quedara youtube.

    Gracias Joaquim.

    M'agrada

  3. Sempre recordaré la parella Caballé, Carreras. Ella, malgrat els quilos cantava de forma delicadíssima com només ella ho sabia fer, ell era tot passió. Caballé tenia quinze més que Carreras i costava de creure que ella era tuberculosa i que s’enamoraven però jo m’ho vaig creure sense dubtar mai d’aquell amor condemnat a mort.

    M'agrada

    • La gravació amb Caballé i Domingo dirigida per Solti és bellíssima, però jo diria que a Caballé el personatge de Mimi no li escau gaire, i no per qüestions físiques, més aviat és la manera excessivament manierista d’entendre un personatge poc regi per una veu tan mercurial.

      M'agrada

  4. Jan

    La Netrebko, vocalment està impressionant! Jo penso que que la veu sigui tan ample no és un inconvenient, però ella deu començar a estar cansada d’aquest rol, que per personalitat no li va gaire. Jo resaltaria per sobre de tot que una dona que és capaç de cantar Mimí, Lady Macbeth, Tatiana, Manon Lescaut, Leonora, Adina en un any i mig i ho faci tot entre de manera notable i excelent, em mereix molt de respecte.
    Vocalment penso que aquesta Mimí està encara millor que a Salzburg, però la companyia és molt decepcionant i si se li suma que ella en deu estar cansada, doncs no emociona més enllà de la impressió que causa aquesta veu que és una de les millors que hi ha gravades en la història de l’òpera, dic veu eh, no tècnica o cant. Ara, quina frase “Ma cuando il vien lo sgelo… il primo sole è mio…”!!!! BESTIAL!

    M'agrada

    • Efectivament, que la veu sigui ample no é sun problema, el problema rau en no saber dotar a aquesta veu de la sensibilitat dels petits detalls que el rol demana. Entendre Mimi com si fos Manon Lescaut o Tosca és un error, i escoltant la Mimi de Netrebko em sembla més propera a les heroïnes més tràgiques que no pas a aquesta miniatura.
      I Jan si vols rendinr-te a una veu gran cantant “Ma quando vien lo sgelo…” jo et proposo Tebaldi.

      M'agrada

  5. Ad

    ¡Muchas gracias Joaquim! Es cierto lo que dices de Calleja como Rodolfo, es un poco triste que sea el tal vez el mejor en ese papel en este momento. Calleja es de esos que me parecen que hacen las cosas bien pero nunca espectacular (me dejó igual sensación como Alfredo en Traviata). Me gustaron Marco Vinco y Jennifer Rawley (aunque mi Musetta favorita de los últimos tiempos ha sido Susana Phillips). La producción en general pues muy clásica y como dices, predecible, pero creo que al final prefiero eso que las producciones rarísimas que luego presentan en otros lugares.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: