IN FERNEM LAND

ALFREDO KRAUS EL POVERO ERNESTO MÉS TRIAT


Kraus (3)

Molts respiraran alleugerits en veure que Alfredo Kraus ha estat el més triat dels Ernestos que us vaig proposar, jo no en tenia gaires dubtes que així seria, però és veritat que a vegades les tries han estat sorprenents i no han esdevingut gens previsibles.

En aquesta ocasió sí, ha estat previsible i quasi m’atreviria a dir que just, si bé entre els altres nous aspirants hi havia versions que en a mi em semblen bellíssimes. És possible que algú em retregui el no haver inclòs entre aquests altres 9 “Povero Ernesto…” el millor de  l’actualitat i un dels millors que mai s’hagin escoltat, evitant un duel molt interessant, però per una vegada i sense serveixi de precedent vaig voler “forçar” que s’escollís entre cantants històrics, i tot i així no me n’he sortit del tot.

El resultats són el següents:

 

Ernestos-page-001 (2)

o el que és el mateix:

Ernesto 1 38 21%
Ernesto 3 27 15%
Ernesto 8 21 11%
Ernesto 5 19 10%
Ernesto 4 18 10%
Ernesto 2 17 9%
Ernesto 7 14 8%
Ernesto 10 14 8%
Ernesto 6 10 5%
Ernesto 9 6 3%

I qui hi ha al darrere de cadascun?

Ernesto 1 38 Alfredo Kraus
Ernesto 3 27 Tito Schipa
Ernesto 8 21 Roberto Alagna
Ernesto 5 19 Cesare Valletti
Ernesto 4 18 Nicolai Gedda
Ernesto 2 17 Gregory Kunde
Ernesto 7 14 Mattew Polenzani
Ernesto 10 14 Gösta Wimberg
Ernesto 6 10 Frank Lopardo
Ernesto 9 6 Juan Francisco Gatell

Si premeu sobre els noms dels tenors accedireu al youtube de on vaig treure els àudios.

Espero que us hagi agradat la tria i que hagi servit com a apunt complementari al de la preparació de l’òpera, tot i que la classificació tenoril no hagi afavorit gaire a un dels dos Ernesto que escoltarem al Liceu.

Moltes gràcies a tots els que heu participat i heu sumat aquestes 184 tries, i també a tots els que heu comentat i que sou uns fidels seguidors del blog i les seves tries.

L’apunt que va originar aquest resultat el podeu recuperar prement a:

Un comentari

  1. Hauria necessitat més temps per escoltar-los diverses vegades. No va poder ser però que el triomfador sigui Alfredo Kraus no és gens d’estranyar. Fa una versió…perfecta.
    Sento que en Gatell quedi tan avall però és molt jove i al costat dels companys que li has posat quasi era de preveure.

    M'agrada

    • Ai! jo no li tinc gaire estima a Gatell, però esperaré a la representació de dissabte, no fos cas que m’hagi de retractar, quelcom que no em sabria gens de greu perquè res voldria més que anar al teatre i gaudir molt.

      M'agrada

  2. felipe

    El maestro, ¡¡qué grande era!!. “El más grande” le gritaron más de una vez en directo y cuánto lo echamos de menos quienes tuvimos la suerte de disfrutar de su voz.

    M'agrada

  3. Kàtia

    Molt bé.vaig entrar a l’opera per Krauss,difícil que en surti un altre com ell.Florez ho intenta però tot hi cantar de meravella no el podrà guanyar mai.Diumenge vaig escoltar per Catalunya Musica Don Pasquale per Krauss i quàn lèscolto deixo de feinejar.

    M'agrada

    • Això de que no el podrà guanyar mai em sembla temerari, sobretot perquè quan Kraus tenia l’edat de JDF no agradava a molta gent i ara tothom se n’oblida. Per exemple, en el Liceu deien que tenia la veu lletja i petita, i no va ser fins quen va tornar amb Werther que ja ningú el discutia.

      M'agrada

      • alex

        Lletja? discutible pero podía ser subjetivamente ( para mi cierta emisión nasaloide a veces, pero técnica y aristocráticamente, un catedrático del canto )
        Petita? Ni hablar. Kraus nunca ha tenido la voz pequeña o volumen/peso escaso.

        M'agrada

        • No ho dic jo, no és el que penso jo, ja que en aquells anys o no havia nascut o no anava al Liceu encara, tu tampoc hi anaves encara. Liceistes més veterans m’ho han comentat i me’ls crec, el públic del Liceu és molt particular, més amant de les grans veus, també de volum, que no pas del cant exquisit i Kraus fins que no va tornar amb aquell memorable Werther, després d’uns quants anys d’absència, no es va guanyar al teatre sencer. Segurament en aquesta segona i gloriosa etapa del retorn, la veu havia guanyat més pes i volum, és llei de vida, això és una suposició ja que com t’he dit jo no hi era.
          Amb tot això vull dir que molts, però molts dels que ara s’agenollen amb reverències indestructibles de ben segur en aquells primers anys s’estimaven més uns Puritani o un Duc de Mantua de Filipeschi que no pas de Kraus.

          M'agrada

  4. felipe

    En la suscripción “Opera on demand” del MET existe la posibilidad de escuchar / ver grabaciones antológicas de este teatro y hay una opción de inscripción gratuita de prueba de 7 días que la usé para poder ver la maravillosa representación de Don Paquale con Sills y Kraus del 79. Antológica.

    M'agrada

  5. Josep

    Aquí teniu la sensible versio que en fa el barceloni Joan Oncina que podría haver entrat perfectament en la llista dels 10.
    La versio d’en Kraus antológica per suposat.

    M'agrada

  6. duran

    Estic content perque els tres primers, son els que vaig botá el prime sens dubte era Kraus i als altres dos com vas dir que presindicim del qui cantaba, sinó qui ens agradaba mès, dons vaig botá per Chippa i Alagna. Fantàstic!

    M'agrada

Deixa un comentari