IN FERNEM LAND

UN TAST DE L’OTELLO DE ROSSINI A LA SCALA AMB GREGORY KUNDE I JUAN DIEGO FLOREZ


La propera temporada del Gran Teatre del Liceu tindrà entre altres atractius, la possibilitat de confrontar dos Otello operístics, el justament reconegut de Giuseppe Verdi i el injustament oblidat de Gioacchino Rossini.

Si l’obra de Verdi no necessita gaires presentacions, la de Rossini necessitarà una bona preparació prèvia ja que l’obra és molt desconeguda i ofereix molts punts d’interès. En cap cas serà beneficiós comparar-les musicalment, ja que la de Verdi és pràcticament una obra mestra, mentre que la de Rossini queda una mica lluny de ser una de les millors obres del pesarès, si bé curiosament el millor que ens va deixar Rossini d’aquesta tragèdia shakesperiana és sota el meu entendre el més fluix de la verdiana, és a dir l’escena a la cambra de Desdemona abans de la fatídica entrada d’Otello. Tot i així no vull avançar esdeveniments i temps tindrem per posar fil a l’agulla i preparar com és degut ambdues òperes.

Ara bé, aprofitant que m’ha arribat una gravació de l’Otello de Rossini que aquests dies es representa al Teatro alla Scala de Milà, on feia 145 anys que no es representava aquesta òpera, amb el mateix protagonista que tindrem al Liceu, el sorprenent Gregory Kunde, he pensat que us podria interessar un tast d’aquest versió amb el tenor nord-americà acompanyat de Juan Diego Flórez (Rodrigo), Edgardo Rocha (Jago) i Olga Peretyatko (Desdemona). Kunde  podrà  lluir amb orgull, excepcionalitat i exclusivitat la proesa de cantar els dos Otellos de manera alternativa, sent com són vocalitats molt diverses i estils tan allunyats.

El tast que is deixaré pertany al més exigent de l’exigent segon acte i inclou el duo de Otello i Jago i el posterior tercet entre Otello,, Rodrigo i Desdemona. No cal donar gaires explicacions, només cal obrir bé les orelles i de tant en tant tancar la boca, perquè les notes que escoltareu són de vertigen.

Així van cantar Gregory Kunde (Otello) i Edgardo Rocha, el tenor uruguaià que canta el rol de Jago, l’estratosfèric duo “Non m’inganno; al mio rivale” del segon acte, el passat 10 de juliol.

I ara el consecutiu tercet amb Rodrigo (Flórez) i Desdemona (Peretyatko) “Ah vieni, nel tuo sangue”, que posa la dificultat per a tots tres a uns nivells màxims, si bé per al tenor que canta Otello una mica més, ja que acaba de tenir el seu encontre amb Jago que acabeu d’escoltar i és fàcil imaginar la dificultat que suposa  aquest repte.

Els mateixos protagonistes els vaig veure l’any 2007 a Pesaro, aleshores Kunde encara no havia fet les proeses dels darrers anys, proeses que han fet que en a mi m’agradi més com a Otello verdià que no pas rossinà, tot i que el mèrit és innegable i la veu passats els anys continua resistint. Flórez continua enlluernant i Peretyatko ha guanyat amb força dramàtica però com acostuma a passar ha perdut una mica de puresa i frescor, sonant la veu una mica més crispada.

A la Scala s’havia anunciat que el director musical per aquest Otello seria John Elliot Gardiner, quelcom que dotava a la representació d’un plus de notorietat i inicialment d’excel·lència, però finalment ha estat Muhai Tang, que va ser protestat a la prima i crec que hi havia motius.

Al Liceu tindrem una Desdemona que pot ser descomunal, Julia Lezhneva, amb una veu més punyent i adient que Peretyatko i no tindrem la sort de comptar amb Flórez que s’estima més ser Edgardo a Lucia, ni tampoc el tenor prèviament anunciat, el gran Lawrence Browlee, que tenia que debutar a casa nostra amb aquest difícil i lluït rol que li va de perles, en el seu lloc (no sabem perquè no ve) cantarà el rol de Jago, el tenor rus Dmitry Korchak, mentre que Jago serà el tenor Yijie Shi, que espero que hagi guanyat una mica de volum, ja que el Liceu em sembla que serà massa gran per a ell. Falten molts dies

Fins demà amics.

17 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de julio de 2015 | Beckmesser

  2. alex

    por lo leído o comentado en algún lado ( no era el blog della grisi ), parece que en alguna de las primeras funciones y salvo JDF, todos los demás se llevaron su ración de música de viento o protestas, fundamentalmente el director de orquesta chino y la soprano Peretyatko
    Tengo el audio todavía por escuchar.

    M'agrada

    • El de Rodrigo és ideal per a ell, més enllà de les lògiques ànsies per esdevenir un líric, quan canta els rols de contraltino (líric lleuger) encara excel·leix com quan va començar, però ara amb més bagatge mestrívol al darrere.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: