IN FERNEM LAND

AIX 2015: A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM (Carsen-Ono)


El Festival d’Aix-en-Provence 2015 ha reposat la meravellosa producció que Robert Carsen va fer per l’Òpera de Lió i que sortosament en la infatigable tasca que Joan Matabosch va fer per recuperar el temps perdut amb les òperes de Benjamin Britten al Liceu, varem poder admirar en la temporada 2004/2005.

És una de les produccions més inspirades i poètiques que jo hagi vist mai sobre un escenari i per suposat una de les millors produccions d’aquest mag de la imatge que és el director canadenc, que en aquest cas va encertar en recrear amb un senzill i bellíssim enginy visual, potser l’obra més poètica i bucòlica de Britten basada en un dels clàssics més clàssics del teatre universal, A Midsummer Night’s Dream (el somni d’una nit d’estiu)

La producció  es va estrenar l’any 1991 (han passat ja 24 anys!!!) però encara conserva tota la capacitat de sorpresa i la poesia que la plasticitat i l’enginy visual de Carsen  van saber plasmar en una òpera eminentment molt teatral i que juga constantment amb la barreja de món onírics i divins, amb altres ben terrenals i ordinaris, i que Britten amb una destresa calidoscòpica va musicà des de la contemporaneïtat però no traient l’ull de la tradició del passat, començant per la utilització de la veu d’un  contratenor per interpretar al personatge d’Oberon, una picada d’ull a Purcell (el salt operístic anglès és tan enorme que va de Purcell justament a Britten, sense cap altre compositor rellevant que es dediqués a escriure pel teatre) alhora que serveix per materialitzar a un dels dos personatges egregis amb una veu tan poc terrenal com la d’un contratenor, l’altra serà la seva esposa Tytania per a la que Britten va reservar les estratosferes vocals d’una soprano coloratura. La resta de personatges toquen molt de peus a terra i per tant les vocalitats estan destinades a veus més greus: tenors lírics, barítons i baixos per les veus masculines, i per les femenines, sopranos líriques i mezzosopranos, mentre que per els follets del bosc interpretat pel cor Britten utilitza les veus blanques d’un cor infantil en una altra troballa tímbrica d’efectes captivadorament mestrívols.

Al capdavant de la direcció musical hi tenim al proper director musical de l’OBC, el japonès Kazushi Ono que ha tornat al prestigiós festival de la Provença francesa amb la fins ara formació que liderava, l’opera de Lió i amb la que ha guanyat els més grans elogis internacionals. Esperem que amb l’OBC i en terrenys estrictament simfònics també ho aconsegueixi.

Les companyia de cant és molt sòlida, començant pel contratenor Lawrence Zazzo com a Oberon, que imposa força i sentit dramàtic per sobre de les captivadores sonoritats contratenorils, mentre que la soprano Sandrine Piau és deliciosa i elegant com a Tytania. El bellugadís i genial Puck de Miltos Yerolemou és irresistible i de la solidesa i conjunció del magnífic quartet d’enamorats voldria destacar una vegada més a la mezzosoprano Elizabeth DeShong que tant em va agradar al MET en aquell deliciós i pretensiós pasticcio anomenat The Enchanted Island i que aquí hi torna amb sobrada desimboltura escènica i vocal.

Magnífic també el Bottom de Brindley Sherratt.

Estic segur que aquesta òpera trigarem a tornar-la a veure al Liceu, per sort hi ha un imprescindible vídeo comercialitzat d’aquelles funcions liceistes, que comptaven també amb un equip vocal esplèndid.

De les representacions a Aix us deixo dues versions ben contrastades que he trobat, la del crític del New York Times que es carrega sense gaires miraments la producció i les direccions de Carsen i Ono.

http://www.nytimes.com/2015/07/13/arts/music/festival-daix-en-provence-includes-a-midsummer-nights-dream-revival.html?_r=0

I la que justament fa avui Rosa Massagué a El Periódico i que jo comparteixo molt més  http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/-4362466

Benjamin Britten
A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM
Òpera en 3 actes i 4 quadres
Llibret de Benjamin Britten i Peter Pears, basat en l’obra de William Shakespeare

Tytania: Sandrine Piau
Oberon: Lawrence Zazzo
Puck: Miltos Yerolemou
Theseus: Scott Conner
Hippolyta: Allyson Mac Hardy
Lysander: Rupert Charlesworth
Demetrius: John Chest
Hermia: Elizabeth DeShong
Helena: Layla Claire
Bottom: Brindley Sherratt
Quince: Henry Waddington
Flute: Michael Slattery
Isnout: Christopher Gillett
Starveling: Simon Butterriss
Snug: Brian Bannatyne-Scott

Trinity Boys Choir
Orchestre de l’Opéra National de Lyon
Director musical: Kazushi Ono

Direcció d’escena: Robert Carsen
Escenografia i vestuari: Michael Levine
Disseny de llums: Robert Carsen i Peter van Praet
Coreografia: Matthew Bourne

Theatre de l’Archevêché 12 de juliol de 2015

Pr a mi és important que vosaltres també tingueu l’oportunitat de gaudir les coses que comento i sempre que sigui possible intento trobar els mitjans necessaris per tal de que ho podeu fer-ho. En aquest cas prement AQUÍ teniu la possibilitat 

Enllaç al Festival

http://www.festival-aix.com/fr/node/1963

One comment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: