IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2015: DAS RHEINGOLD


Das Rheingold segons la producció de Frank Castorf

Das Rheingold segons la producció de Frank Castorf

El Ring del 2015 ha començat dignament, amb una esplèndida  direcció de Kirill Petrenko un grandíssim director d’òpera que segurament aquest any a Bayreuth voldrà fer història amb la seva última participació anunciada, tot i que encara li queden més de dos anys abans no assumeixi la titularitat, que tants li qüestionen, la de la Berliner Philharmoniker, sobretot aquells que justament volien veure al capdavant de l’orquestra més famosa del món a Christian Thielemann, i que sembla ser que per raons polítiques (interessant teoria aquí) no ha estat l’escollit.

Baralles i conspiracions musicals a banda, la direcció de Petrenko pugna per fer-se un lloc entre les grans direccions musicals del Ring al turó verd, un lloc en el que han deixat constància i han fet llegenda musical el més grans directors. A Thielemann ningú li discuteix que el seus Rings a Bayreuth són de referència, i a Petrenko tot i l’èxit assolit en les dies edicions anteriors, els thielemannites li perdonen la vida perquè ensorrar-lo seria absurd, senzillament sembla que el menystinguin una mica malgrat que la versió que proposa, àgil, teatral i eficaçment dramàtica, no pot tenir segons el meu parer, cap retret cabdal.

Petrenko té a disposició una orquestra fabulosa que el segueix amb devoció (notable diferència amb el Lohengrin de diumenge) i no decau mai, ni es descompensa o desequilibra, la versió d’aquest pròleg em sembla apassionant. És ràpida, cert, hi ha qui diu que en excés, però si té coherència i el tempo no és fruit de capricis, l’agilitat narrativa, la brillantor i la contundència en l’exposició, amb grandiositat quan cal però també amb la delicadesa i cura en el detalls i en l’acompanyament dels cantants, resulta no tan sols eficaç sinó narrativament engrescadora i resultats apassionants.

Si a casa assegut a la cadira en més d’un i dos moments la direcció de Petrenko m’ha fet tensar l’espinada, suposo jo que assegut a la platea del Festspielhaus la cosa deu prendre una dimensió gegantina i definitiva, com requereix el Ring.

Petrenko compta amb un correcte equip de cantants (aiò tal i com les gasten a Bayreuth és molt), on tret de Wolfgang Koch, incomprensible Wotan, tots ofereixen molta dignitat canora, potser no tenim grans veus a l’abast, cert, però el cant no és mai groller, ni estentori, ni molt menys mancat d’afinació. La majoria de veus no destaquen per una qualitat excepcional, però s’integren bé en una obra coral com aquesta i la majoria també poden lluir-se en els moments solistes amb que Wagner els obsequia.

En l’aspecte vocal qui més m’ha agradat és l’Alberich de Albert Dohmenn, en altres temps Wotan a Bayreuth (al Liceu encara ho ha estat aquesta darrera temporada i a un bon nivell) que jo hagués desitjat encara per aquest any. El seu Alberich és incisiu en el declamat i amenaçador i segur en la vesant més dramàtica del seu cant, s’imposa amb una veu prou ferma per no oferir la imatge decrèpita que alguns cantants ofereixen a aquest personatge, un dels més cabdals de tot el Ring, quan ja no estan en el seu millor moment vocal.

Al costat de Dohmenn  m’ha agradat molt (també em va agradar quan ho va fer en el segon cast de Das Rheingold al Liceu), l’Erda de Nadine Weismann, amb una veu prou fosca per oferir les sonoritats tel·lúriques imprescindibles. El seu primer consell a Wotan (el darrer el farà en el tercer acte de Siegfried) en veu de la contralt alemanya esdevé impactant i bellíssim, ja que la veu és homogènia i posseeix un color i timbre càlids gens estridents en la zona més aguda, mentre que prou contundent (condició indispensable) en la zona més greu.

Correcta en el cant, però no tant interessant vocalment, la Fricka distingida però de color vocal massa neutre, Claudia Mahnke, mentre que a Freia i a les filles del Rhin les he trobat posseïdores de veus una mica irritants, sempre mantenint una dignitat musical que ja m’agradaria que sempre es respectés a Bayreuth.

Bé el Loge de John Daszak, així com el Donner de Daniel Schmutzhard en la seva cabdal frase en la darrera escena per tal d’escampar la tempesta, amb autoritària presència vocal.

 

M’han decebut una mica els gegants, massa oscil·lants (Andreas Hörl) sobretot i poc rotunds en grandària vocal (Wilhelm Schwinghammer). Van complir en les seves parts més petites Lothar Odinius,  Froh de veu ingrata i Andreas Conrad (Mime), d’aquest ja en parlarem de valent en la segona jornada.

Em sap greu que l’únic personatge que ha de sostenir una insultant autoritat durant tota l’obra, és a dir el juvenil i prepotent Wotan, en la veu de Wolfgang Koch no oferís l’imposant presència vocal que hom suposa al déu, amb oscil·lacions, registre just i poca personalitat.

Com que per la ràdio tenim la immensa fortuna d’estalviar-nos la producció de Castorf, espero que gaudiu de la magnifica gravació de Radio Clásica,

Us deixo escoltar des de la maledicció d’Alberich “Bin ich nun frei?” fins al final, incloent les cabdals intervencions d’Erda, els gegants,  Donner i l’entrada dels déus al Walhalla, amb un Wotan curt de mides. Els podreu escoltar a tots una mica

Richard Wagner
DAS RHEINGOLD

Wotan Wolfgang Koch
Donner Daniel Schmutzhard
Froh Lothar Odinius
Loge John Daszak
Fricka Claudia Mahnke
Freia Allison Oakes
Erda Nadine Weissmann
Alberich Albert Dohmen
Mime Andreas Conrad
Fasolt Wilhelm Schwinghammer
Fafner Andreas Hörl
Woglinde Mirella Hagen
Wellgunde Julia Rutigliano
Floßhilde Anna Lapkovskaja

Bayreuther Festspielorchester

Musikalische Leitung Kirill Petrenko
Regie Frank Castorf
Bühne Aleksandar Denić
Kostüm Adriana Braga Peretzki
Licht Rainer Casper
Video Andreas Deinert Jens Crull

Bayreuth 27 de juliol de 2015

ENLLAÇ àudio 

http://www.mediafire.com/listen/1clgtwusy894h8h/Rheingold_Bayreuth270715.mp3

Demà Die Walküre

17 comments

  1. Giorgio Audisio

    Buongiorno .
    Dopo un bruttissimo Lohengrin, fortunatamente partiamo bene con il Rheingold. Petrenko fa un bellissimo racconto. Con i cantanti mediocri che ci troviamo questa è l’unica via per collegare orchestra e palcoscenico in una rappresentazione unitaria. Questo non fa Thilemann, per lui un’orchestra favolosa e un palcoscenico miserabile. Come già Karajan, con voci liriche aveva liricizzato Wagner, facendone il paradigma degli anni ’60-’70; così Petrenko con voci non-cantanti fa teatro con l’ochestra che determina ogni singola frase. Mai ho ascoltato prima un Wagner non-noioso come questo: è sempre un racconto appassionante. Petrenko mi pare, ma non ho ancora fatto il confronto, ancora più coerente e convincente degli anni precedenti. Ascoltare questo Ring è un’esperienza eccitante!
    Ciao
    giorgio

    M'agrada

    • Daniel

      Gracias por su análisis. Si me interesa el trabajo de Petrenko no me gusta la representación por culpa de las voces que son inaguantables…y ademas en Bayreuth!!!. Por haber visto la producción es aun peor en el teatro. Opera es antes de todo voces y orquesta. Aquí las voces no existen. Con respeto a Thielemann tengo que decir que nunca me parecio gran que. Un ersatz de los grandes. Su Ring en Bayreuth no me convencio (una Walküre fastidiosa, un Götterdämmerung sin fiebre). Recuerdo de repente Meistersinger y un Tannhaüser de gran poesía. Su Tristan…que acabo de escuchar no me convence y los cantantes ladran en vez de cantar: Herlitzius es fatal (recuerdo su Brunnhilde en Bayreuth Ach Wehe). Pues creo que no gastare mas un centavos para tener un puesto en Bayreuth que se volvió un teatro provincial a precio de lujo. Shade:)

      M'agrada

      • Hola Daniel.
        Bayreuth tiene un presupuesto millonario que haría las delicias de un teatro de provincias. Thielemann puede gustar más o menos, pero su categoría como director me parece de lo mejorcito que hay actualmente, sobretodo para el repertorio romántico alemán y yo creo que el Ring que dirige tiene poca competencia en la actualidad, pero la tiene, entre los que le pueden hacer sombra, el propio Petrenko entre ellos. Lo que es curiosos es que el director ruso haya sido escogido para dirigir una orquesta sinfónica cuando el se ha dedicado más a la ópera que al repertorio que tendré que hacer en Berlín, algo que no es un inconveniente, pero si puede ser una limitación y es sorprendente que esto suceda en la que para muchos es la mejor orquesta del mundo.

        M'agrada

    • Ciao Giorgio, condivido con te la valorazione di questo Rheingold.
      Sono meno d’accordo con l’oppinione che tu hai su Thielemann è per altro Karajan usato voci troppo liriche, è vero, ma le voci erano buoni e ottimi cantanti, invece ora le voci sono inadeguati ed i cantanti di sembrano di qualità discutibile.
      Grazie per commentare

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de julio de 2015 | Beckmesser

  3. Josep Olivé

    No puc parlar d’aquest Rheingold per no haver-lo escoltat, aixi que m’entretinc amb un tema que has mencionat al llarg del post. No sé exactament el procés de sel.lecció de director de la berliner. Si no vaig errat la votació dels músics és determinant. I és ben curiós que tant el director actual com el que el substituirà no són alemanys. L’article que ens adjuntes és força interessant, encara que l’impacte de motius extra-musicals (socials, polítics, econòmics…) sobre els motius estrictament musicals probablement no l’arribarem a evaluar mai prou bé. El que la votació sigui secreta és tot un signe de que es vol donar a entendre que la decissió és col.legiada, la qual cosa no em sembla malament si parlem d’una orquestra. Tan sols queda confiar que pesin molt més els motius musicals, donat el prestigi, profesionalitat i qualitat artística dels seus components. Tindrem temps de constatar-ho.

    M'agrada

    • En primer lloc, recupera el Rheingold, crec que t’agradarà.
      Fixat que abans de Rattle va ser Abbado, italià, sembla com si els músics de la Berliner no volguessin directors alemanys i ara que tenien l’oportunitat d’escollir-ne un que simfònicament ha deixat proves més que evidents de la seva vàlua, amb la mateixa Berliner i a la seva seu berlinesa, amb èxits sonats, no hagi estat escollit.
      És obvi que al darrera hi ha molta política i un cert pànic a escollir un director que quan parla fa una certa por i és que hi ha una ombra molt fosca sobre aquesta orquestra que no deu haver estat prou psicoanalitzada.
      De tot plegat en parlarem sovint, i quan Petrenko comenci a dirigir a Berlín més encara. A Rattle el massacraven i quan marxi la immensa majoria del públic melòman del món aplaudirà la seva tasca. mentrestant Thielemann intentarà que els seus concerts i direccions operístiques siguin sempre memorables per recordar als músics berlinesos i al món, que es van equivocar molt amb la tria, quelcom que ens beneficiarà molt a tots.

      M'agrada

  4. Isolda

    No opino sobre les veus, que menys excel.lents vaig escoltar de tot. Ara bé la direcció de Kirill Petrenko, per a mi és fantàstica. La seva batuta va passar per a tots els perfils musicals, lírics uns moments d’altres més dramatics, però sempre marcant musicalment l’entrada o el pas de cada personatge, arribant a un final de pell de gallina. Felicitats Mestre!!

    M'agrada

  5. Francesc

    Molt d’acord amb la linea general de tots els comentaris. Amb les veus, però, som una mica exigents. La raò: perque es molt difícil valorar una grabació de radio en una funció on els cantants canvien de lloc i de situación molt sovint. En el teatre zona diferent, de vegades millor, però també pitjor. Tot s’ha de dir. Recordeu, sinó, algunes veus que van pasar pel Liceu en alguns Rings, com per exemple Struckmann, que la grabació en DVD va destroçar completament. “In situ” algunes funcions van ser antologiques¡
    Finalment una petita critica: va ser una manca de sensibilitat no recordar abans del començament de la funció del Rheingold, la manca de dos cantants, Oleg Bryjak i Maria Radner, que havien de fer Alberich i Erda, que van morir en l’accident de German Wings. No vaig sentir ni una sola paraula. Albert Dohmen, que va coincidir amb els dos cantants en el Siegfried de Barcelona, es va oferir a interpretar Alberich una mica com homenatge al pobre Oleg…
    Pitjor encara el pobre Lopez de Arteaga, que no debía coneixer el fet, i que va venir a dir que Bryjak havia estat substituit perque possiblement no havia agradat l’any anterior. Per cert, aquest bariton, va ser el millor del Rheingold de la pasada temporada i un dels millors cantants que ha passat pel Liceu aquest any..

    M'agrada

    • Ostres Francesc no ho vaig escoltar això de Pérez de Arteaga, quina cantada!. Jo és que passo del que digui, cada vegada les fa més grosses-
      Vaig a recuperar la gravació per poder parlar amb coneixement de causa, gràcies.

      M'agrada

  6. Retroenllaç: APARTADO ESPECIAL DEDICADO A BAYREUTH 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: