IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2015: DIE WALKÜRE


Anja Kampe (Sieglinde) i Johan Botha (Siegmund). Acte 1er Die Walküre Producció de Franz Castorf per a Bayreuth Fotografia  © Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

Anja Kampe (Sieglinde) i Johan Botha (Siegmund). Acte 1er Die Walküre Producció de Franz Castorf per a Bayreuth Fotografia © Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

Veritablement els detractors de Kirill Petrenko, que els hi ha, ho tenen difícil per menystenir la important tasca que per tercer any consecutiu està fent a Bayreuth amb la direcció d’aquest Der Ring des Nibelungen, que amb la primera jornada oferta ahir més el pròleg de dilluns, ja ha presentat a gran part de la plantilla vocal, a manca del proper Siegfried i els miserables Gunter i Hagen al Capvespre, una plantilla que a manca de sorpreses no destacarà per comptar amb intèrprets que quedin a la memòria de qui porta uns quants Rings a l’esquena i que es coneixedor d’una història fonogràfica imponent, ja sigui dels propis arxius de Bayreuth com d’altres primers teatres.

Tot i les renovacions d’alguns dels intèrprets de les edicions anteriors, la de més impacte és el canvi del Siegfried de Ryan per el Siegfried de Vinke i d’això ja en parlaré en el proper apunt bayreuthià, la base continua sent la mateixa, i en aquesta Die Walküre repeteixen els mateixos i quasi us diria que podria tornar a escriure el que vaig escriure l’any passat  ibcontinuaria sent perfectament vàlid, si bé és veritat que Wolfgang Koch ha intentat engrandir l’abast del seu Wotan, amb moments que tendeixen a ser dignes, sense que l’autoritat de Wotan acabi d’imposar-se mai perquè la seva veu és massa limitada per aconseguir-ho, començant per una mancança absoluta de greus que ridiculitza qualsevol intent del baríton en fer veure el que és evident que no és. Ha aprés a acabar el comiat del tercer acte, tot i que en prou feines deu poder dir fava en acabar, ja que arriba justíssim de forces i sense a penes fiato.

Johan Botha segueix tan “segur” com sempre, tot i que seria més just dir solvent que no pas inspirat. Li manca heroïcitat i seducció en el fraseig, llegeix a la perfecció la partitura, però és clar a aquestes alçades i a Bayreuth, ens cal quelcom més que un bon i disciplinat lector.

Anja Kampe representa l’altra cara de la moneda, és una cantant d’aquelles que transmet el rol que interpreta en cada frase, que s’implica i commou amb un fraseig ric i una veu carnosa. Kampe fa créixer les escenes on intervé per la seva intensitat i malgrat que la veu ahir denotava un cert esgotament en alguns moments que no ajudava gaire a imaginar-la com a possible i reeixida Isolde, la veritat és que la inauguració del festival amb la seva presència hagués fet molt més goig.

Catherine Foster és fidel a si mateixa, amb calades i desafinades més o menys notòries, ella treu el rol de Brünnhilde amb convicció i seguretat, amb una veu prou apropiada i una certa garantia de no patiment durant tota la representació, ara bé, on deixa la grandesa del personatge? On es pot trobar en el seu cant una frase de colpidora transcendència o de passional revel·lia?. La seva visió és ben plana i ben segur que en el seu cant mai hi trobarem grandesa, només eficàcia, que per salvar la representació sempre està bé, però per deixar empremta, no és suficient.

L’any passat ja us vaig dir que Kwangchul Youn no tenia veu de Hunding i aquest any tampoc, és clar, i a més l’estat vocal s’està deteriorant. És nota el tip de cantar de tot que s’ha fet aquest home. Necessita vacances.

Fricka és un dels personatges cabdals de la Tetralogia, apareix només en les dues primeres òperes i en la contundent aparició a l’inici del segon acte de Die Walküre segella el destí del capvespre del déus, per tant no estem al davant de qualsevol, només la seva presencia ha d’imposar al propi Wotan que la tem. Claudia Mahnke, la mezzosoprano que la torna a interpretar en l’edició del 2015, la canta fins i tot bé, però escoltant-la res fa pensar que  les seves enrabiades portaran el seu món a la fi. No, o és la digna esposa de Wotan, però com que Wotan tampoc ho és…

Entre les valquiries hi ha noms prou coneguts, com Nadine Weismann, la fantàstica Erda, o la mateixa Mahnke que es guanya un bon sou el mes d’agost, però la veritat és que totes plegades no deixen gaire colpits als oïdors, segurament perquè tant Gerhilde com  Ortilinde, en qui recau el perillós privilegi i responsabilitat d’encetar la cavalcada, no passaran a la història.

I malgrat tot això aquesta Die Walküre té personalitat i presència gràcies a Kirill Petrenko que construeix un relat molt àgil que no deixa temps per l’excessiva i sempre perillosa relaxació. La fantàstica orquestra de Bayreuth, ahir amb algunes badades comprensibles però sempre enutjoses, sona esplèndida i imponent allà on tothom espera que soni esplèndida i imponent, i també convenç en l’acompanyament discursiu dels llargs monòlegs on Petrenko sap com tractar-los i no deixa mai que decaigui la tensió del discurs.

Us deixo amb la Kampe cantant “Der Männer Sippe“.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Siegmund Johan Botha
Hunding Kwangchul Youn
Wotan Wolfgang Koch
Sieglinde Anja Kampe
Brünnhilde Catherine Foster
Fricka Claudia Mahnke
Gerhilde Allison Oakes
Ortlinde Dara Hobbs
Waltraute Claudia Mahnke
Schwertleite Nadine Weissmann
Helmwige Christiane Kohl
Siegrune Julia Rutigliano
Grimgerde Simone Schröder
Rossweisse Alexandra Petersamer

Bayreuther Festspielorchester

Musikalische Leitung Kirill Petrenko
Regie Frank Castorf
Bühne Aleksandar Denić
Kostüm Adriana Braga Peretzki
Licht Rainer Casper
Video Andreas Deinert – Jens Crull

Bayreuth, 28 de juliol de 2015

ENLLAÇ mp3 (3 arxius, un per acte)

https://www.mediafire.com/folder/0cw0cf2zc2aqa/DIE_WALKÜRE_28072015

Demà descansarem de Bayreuth i anirem a Orange que fa dies que ho tinc pendent.

12 comments

  1. Giorgio Audisio

    Buongiorno Joaquim
    grazie per la recensione. La condivido senza riserve. Con tali Wotan e Brunhilde temo per Sigfrido ( non conosco Stefan Vinke ) , per fortuna Petrenko è “pietra angolare” in questo Ring.
    Saluti.
    giorgio

    M'agrada

  2. Sergio Castagnino

    Buongiorno e grazie ancora per i links e per la recensione. A ogni ascolto Petrenko è sempre più convincente, Una Walkure musicalmente esaltante. Le voci sono quelle che ci sono oggi, e Petrenko è eccezionale nel trarre da loro il meglio e …limitare i danni!
    Mi convinco sempre più che i Berliner non potevano fare una scelta migliore!
    A oggi abbiamo diverse prove di Petrenko direttore d’opera (non solo Wagner: Strauss, Mozart, Donizetti e Berg); con impazienza aspetto di sentirlo in concerti sinfonici!
    Un saluto
    Sergio

    M'agrada

  3. SANTI

    Moltes gràcies Joaquim, les gravacions que ens deixes tenen molta qualitat tècnica i les guardo com a testimoni de col·leccionista, però no són testimonis artístics de gran rellevància, vull dir que dubto que les torni a escoltar, només ho faré en cas de voler escoltar alguna cosa, fragment o cantant en concret.
    Cada any igual i cada any tan poc rellevant.
    És clar que són importants els directors, Thielemann i Petrenko són importants i molt bons, però costa entendre que no vulguin que la seva gran feina perduri amb cantants que puguin cantar a la seva alçada.

    M'agrada

  4. alex

    a descansar bien con lo de Orange, donde el bueno de Alagna acostumbra a ” meter su pata” anual ( desafortunado su anterior Calaf y me temo que su Manrico será problemático)
    Que necesidad tiene Alagna con lo bien que ha estado vocalmente este año con Le Cid, Le Roi Arthus, su Werther bilbaíno, de meterse en berenjenales como este Trovatore de Orange!!
    Espero que esté en forma vocalmente como Vasco de Gama en Berlin prox. Octubre!!

    M'agrada

  5. Rosa

    No vaig poder escoltar el pròleg dilluns. Ahir va estar millor que el dissabte i el diumenge, però no era “Die Walküre” que tots esperem – i amb l’experiència dels darrers anys ja no sé per què – de Bayreuth.

    Liked by 1 person

    • Hi va haver un temps, llunyà, que Bayreuth era sinònim del millor, de mica en mica hem anat abaixant el llistó entossudint-nos en auto-enganyar-nos. Queda l’orquetsra i el cor, i d etant en tant una producció notable o bonissima, però lluny del que va ser i lluny del que voldríem.

      M'agrada

  6. My two cents. Petrenko è leggermente migliorato rispetto a due anni fa, ma a mio avviso i grandi direttori wagneriani sono ben altri. Il cast si conferma come il peggiore mai messo insieme nella storia del Bayreuther Festspiele e, siccome Vinke lo conosco bene, non credo che i nuovi cantanti di quest’ anno possano migliorare la situazione.

    M'agrada

    • Il peggiore non credo, la memoria è fragile e Vinke come aspettavo ha cantato un primo atto degno come da tempo non ho ascoltato a Bayreuth.
      Una piccola vittoria di Thielemann vs Petrenko, che ha cambiato il tenore senza consultarlo

      M'agrada

  7. Retroenllaç: Noticias de julio de 2015 | Beckmesser

  8. Franco

    Peccato, peccato davvero. Non credo che Bayreuth abbia mai vissuto anni così deludenti dal punto di vista artistico. Non basta un valido direttore, buono o ottimo che sia, non basta un’orchestra eccellente quando poi i cantanti non sono all’altezza della situazione e gli allestimenti – come mimimo – largamente discutibili. Fra parentesi, il cast annunciato per il 2016 è il seguente:

    DAS RHEINGOLD Wotan: Iain Paterson, Donner: Markus Eiche, Froh: Tansel Akzeybek, Loge: Roberto Saccà, Fricka: Sarah Connolly, Freia: Caroline Wenborne, Erda: Nadine Weissmann, Alberich: Albert Dohmen, Mime: Andreas Conrad, Fasolt: Andreas Hörl, Fafner: N.N., Woglinde: Alexandra Steiner, Wellgunde: Stephanie Houtzeel, Floßhilde: Wiebke Lehmkuhl
    DIE WALKÜRE Siegmund: Christopher Ventris, Hunding: Andreas Hörl, Wotan: John Lundgren, Sieglinde: Jennifer Wilson, Brünnhilde: Catherine Foster, Fricka: Sarah Connolly, Gerhilde: Caroline Wenborne, Ortlinde: Dara Hobbs, Waltraute: Stephanie Houtzeel, Schwertleite: Nadine Weissmann, Helmwige: Christiane Kohl, Siegrune: Simone Schröder, Grimgerde: Wiebke Lehmkuhl, Roßweiße: Alexandra Petersamer
    SIEGFRIED Siegfried: Stefan Vinke, Mime: Andreas Conrad, Der Wanderer: Thomas J. Mayer, Alberich: Albert Dohmen, Fafner: N.N., Erda: Nadine Weissmann, Brünnhilde: Catherine Foster, Waldvogel: Ana Durlovski
    GÖTTERDÄMMERUNG Siegfried: Stefan Vinke, Gunther: Markus Eiche, Alberich: Albert Dohmen, Hagen: Stephen Milling, Brünnhilde: Catherine Foster, Gutrune: Allison Oakes, Waltraute: Marina Prudenskaya, 1. Norn: Wiebke Lehmkuhl, 2. Norn: Stephanie Houtzeel, 3. Norn: Christiane Kohl, Woglinde: Alexandra Steiner, Wellgunde: Stephanie Houtzeel, Floßhilde: Wiebke Lehmkuhl

    ma non so cosa potrà fare Marek Janowski, wagneriano sicuramente più esperto e navigato di Petrenko (e fors’anche di Thielemann) per riuscire a dare una salutare sterzata al niveau del Festival. Secondo me finché non si cambia il capo ci sono poche, pochissime speranze…

    M'agrada

    • Grazie per il lavoraccio dettagliato del cast 2016, che non mi sembra molto stimolante, sopratutto perché mantiene a la Foster e per altro Jennifer Wilson mi sembra assolutamente sbagliata come Sieglinde.
      Vedremo, ma mentre la produzione sia quella di Castorf non ho nessun interesse per andare a Bayreuth.
      Ti saluto

      M'agrada

  9. Retroenllaç: APARTADO ESPECIAL DEDICADO A BAYREUTH 2015 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: