IN FERNEM LAND

CHRISTIAN THIELEMANN DIRIGEIX HÄNSEL UND GRETEL


Hi ha tradicions, a banda de Hallowen, black friday o sopping’s night’s diverses que  caldria importar, si més no per anivellar aquesta invasió comercial amb propostes de caire cultural que sempre enriqueixen, encara que no sigui en un caire estrictament econòmic,  i una d’elles podria ser representar en període nadalenc Hänsel und Gretel, la deliciosa òpera de Engelbert Humperdinck basada en el conte del germans Grimm.

De la mateixa manera que Die Fledermaus és una tradició de Cap d’Any que aquí tampoc s’estila, els paisos de l’àrea germànica i anglosaxona dediquen uns dies de la seva programació al voltant de Nadal al públic infantil. en un període propici de vacances escolars, a aquesta òpera de claríssimes influencies wagnerianes que ofereix la possibilitat d’aproximar-nos al món de l’òpera sense necessitat de fer adaptacions tan sovint ridícules, de llibrets i partitures per tal de que els infants puguin digerir-ho. A vegades he pensat que molts nens i nenes deuen opinar que els adults som més aviat estúpids, però aquest és un altre tema que potser serà motiu d’un altre apunt.

Fixeu-vos tots els teatres que la programen entre els mesos de desembre de 2015 i gener de 2016:

Cal dir que el 19 de juny de 2016 el Palau de la Música Catalana acollirà una representació d’aquesta òpera en la versió catalana de Joan Maragall, a càrrec del Cor Infantil de l’Orfeò Català en una proposta escènica dels Comediants, sota la direcció de Josep Vila i Jover, però el mes de juny ens queda una mica lluny de la reivindicació d’aquest apunt tot i que celebro molt la seva programació, és clar.

Ara bé, el que avui us porto té un nivellàs que deu haver revolucionat també als pares i mares dels nens vienesos interessats en la proposta de la Staatsoper, ja que en el podi de les representacions, enguany hi ha Christian Thielemann.

Llàstima que les protagonistes previstes per l’esperat retorn d’aquesta òpera a la Staatsoper després de que la Segona Guerra mundial destruís l’emblemàtic edifici del Ring vienés i que des de aleshores els vienesos l’hagin vist a la Volksoper, no hagin acabat cantant els seus rols, ja que  Elisabeth Kulman (Hänsel) ha decidit no tornar a cantar òpera i  Chen Reiss (Gretel) va cancelar per malaltia, han donat pas a les correctes i delicioses, però només delicioses i correctes, Daniela Sindram i Ileana Tonca.

Adrian Eröd vesteix bé el personatge del pare (Peter) amb un cant noble i una veu segura i convincent, mentre que la contundent Janina Bächle té un agut crispat que desllueix molt la caracterització de la mare (Gertrud).

El gran rol de la bruixa va ser ben interpretat per la mezzosoprano alemanya Michaela Schuster, lluny de les genialitats d’altres cantants i de les recents incorporacions masculines al rol (genial Philippe Landgridge a la ROH) Schuster defensa aquest rol bombó amb molta professionalitat i amb una bona dosi de malvat divertida, gràcies a la bona caracterització amb la que el director anglès Adrian Noble el dibuixa.

Noble inicia la historia en un saló burgés del segle XIX en les dates nadalenques, on el  pare de la família meravella als fills amb una llanterna màgica que ben aviat esdevé el vehicle perfecte perquè els seus fills s’introdueixin en la història de Hänsel und Gretel.

Darrerament hem vist produccions d’aquesta òpera més cruels, inquietants i fosques, Noble retorna al conte i sobretot pretén i crec que ho aconsegueix, divertit amb una posada en escena lleugera, àgil i colorista, que no sembla ser costosa i que juga a favor de la història i la música.

La sumptuosa i luxosa direcció de Christian Thielemann és el millor d’aquesta agradable vetllada, tant que la fa notable, perquè la part orquestral d’aquesta òpera hereva  de l’ortodòxia wagneriana que s’emmiralla en molts moments en els Meistersinger, però també en el Ring, és d’una importància cabdal, i en les mans del berlinès, l’obra de Humperdinck resplendeix de manera captivadora, amb un romanticisme simfònic que mai resulta abrumador, ja que Thielemann sap extraure transparències, refinament i lleugeresa malgrat la densitat de l’orquestració, amb una esplendorosa Wiener Philharmoniker als seus peus.

Engelbert Humperdinck
HÄNSEL UND GRETEL
Llibret de Adelheid Wette, basat en el conte dels Germans Grimm

Adrian Eröd (Peter)
Janina Bächle (Gertrud)
Daniela Sindram (Hänsel)
Ileana Tonca (Gretel)
Michaela Schuster (Die Knusperhexe)
Annika Gerhards (Sandmännchen/Taumännchen)

Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical:Christian Thielemann

Director escènic: Adrian Noble
Escenografia: Anthony Ward
Disseny de vestuari: Anthony Ward
Coreografia: Denni Sayers

Staatsoper de Viena 30 de novembre de 2015

La transmissió televisada d’aquesta vetllada a la Staatsoper m’ha permès parlar-ne a IFL, però no en tingueu cap dubte que algun dia m’agradaria fer l’apunt d’una representació liceista. Malauradament Hänsel und Gretel aquí no és una tradició nadalenca.

8 comments

  1. Xavier C.

    Si molts nens i nenes deuen opinar que els adults som més aviat estúpids és perquè els nens sempre diuen la veritat. Tens més possibilitats de veure aquesta al Liceu del que sembla. A mi -i no tinc la pràctica que tenen altres– se m’acudeixen força eslògans estúpids per promocionar-la…

    M'agrada

  2. josep.olivé

    Certament, certament! Caldria importar, en aquest cas sí, aquesta tradició. I no resulta contradictori pels qui blasmem de les altres tradicions que esmentes, totes elles de caire ben comercial i de consum frenètic. I no ho és perquè seria tradició per a qui la volgués veure i escoltar, és a dir, amb plena llibertat d’elecció, i sent, a més, perfectament compatible amb d’altres més properes d’aquestes mateixes dates. Encara diria més: certes tradicions queden degradades per la seva pròpia explotació, unes vegades per volar-se presentar de manera diferent, d’altres per voler relativitzar el seu contigut, i d’altres per la seva escassa qualitat intrínseca. No és el cas de l’obra que feliçment ens portes avui: un conte explicat i musicat de manera genial, magistral, i per a tots els públics, i sense infantilismes escènics ensucrats, i sense músiques adaptades per a l’ocasió, tractant de tu a tu qualsevol persona, de qualsevol edat, que hagi decidit anar al teatre a veure i escoltar aquesta meravellosa òpera. El trailer què he visionat em diu d’una representació magnífica, esplèndida. I ja no diguem pel que fa a la música amb tal orquestra amb tal director. I pels que volgueu fer un magnific regal de Nadal, i fa ben poc amb preu rebaixadissim, el DVD de la producció de Pelly, amb la London Philharmonic Orchestra. Vaig poder veure-la aquest mateix any al Real i és una de les meravelles a les que ens té acostumats Pelly quan s’ens posa a explicar-nos contes.

    M'agrada

    • ÉS una òpera que es pot representar de mil i una manera. A Pelly això li va molt, la de Noble no té moltes pretensions psicològiques i rupturistes, és molt senzilla, molt fidel i s’entén tot, però com et pots imaginar Thielemann esdevé el gran mag. Ho dirigeix de fabula, i mai més ben dit.
      Investigant pots gaudir-la sencera 😉

      M'agrada

  3. Rosa

    Cal reivindicar “Hänsel und Gretel” per Nadal i “Die Fledermaus” per Cap d’Any.
    Seria una importació més bona que moltes que ens envaeixen actualment, com molt bé dius, Joaquim.
    No es feien “Els pastorets” a casa nostra, dons s’haurien de fer també aquestes òperes. Si proposem que, en comptes de dolços, donin al nen i la nena gelats potser aconseguiríem que la programessin per Nadal. Cal pensar en la venda de les “botigues” del Liceu, encara que sigui a l’hivern.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: