IN FERNEM LAND

CAP D’ANY A BERLÍN: THE FAIRY QUEEN (Akademie für Alte Musik Berlin-Rinaldo Alessandrini)


The Fairy Queen’ a la Philharmonie de Berlín Foto: Kai Bienert

The Fairy Queen’ a la Philharmonie de Berlín Foto: Kai Bienert

El dia de Cap d’Any, i seguim amb les celebracions, la sala Philharmonie que el dia abans havia acollit el concert amb la Berliner, el mestre Rattle i Mutter al violí interpretant música francesa, ho va fer amb l’estratosfèrica Akademie für Alte Musik Berlin sota la direcció de Rinaldo Alessandrini per interpretar The Fairy Queen de Henry Purcell en una versió semi-escenificada, que si hem de fer cas al crític del Finantial Times, Shirley Apthorp, no va assolir els mínims exigibles en un concert amb aquests intèrprets, però com que jo només he escoltat la transmissió radiofònica la meva opinió sesgada, sense cap mena de dubte, és tota una altra.

Apthorp es queixa, com ho fem nosaltres en circumstàncies similars, que una obra com aquesta es presenti en una sala tan immensa com la Philharmonie, que és el mateix que nosaltres diem dels concerts barrocs a la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, i per tant de Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases.

L’audició d’aquesta The Fairy Queen és espléndida perquè l’orquestra i el cor, que no necessiten presentació, són esplèndids i Alessandrini no estalvia res per fer-ho ben palès.

Jo us deixo un tast preciós que segurament no defraudarà a ningú, ni tan sols els que no creguin en Purcell, que és una manera com un altre de ser agnòstic.

El tast ens permet escoltar als principals protagonistes, també els vocals que podreu comprovar escoltats còmodament instal·lats a casa són una autèntica i absoluta delícia.

Henry Purcell
THE FAIRY QUEEN

Ruby Hughes, Soprano
Lawrence Zazzo, Alt
Stuart Jackson, Tenor
Roderick Williams, Baix

Soloists of RIAS Chamber Chorus
RIAS Chamber Chorus
Akademie für Alte Musik Berlin

Director musical: Rinaldo Alessandrini

1 de gener de 2016, Philharmonie Berlín

Aquesta propera mitjanit passen els Reis, ja sabeu el que diu la tradició, per si de cas deixeu el balcó net  i una sabata, aquí potser hi trobareu alguna cosa.

6 comments

  1. Carme

    El 7 de juny aquesta mateixa audició es farà a l’auditori. També amb el s mateixos problemes de la grandària de la sala Pau Casals per a aquest tipus de música.

    M'agrada

    • Gràcies Carme, tens raó ho havia oblidat i efectivament és un error, ja no per la poca adequació de la sala per a aquest tipus de música, sinó perquè difícilment vendran més entrades de l’aforament de la sala Oriol Martorell, molt més idònia.

      M'agrada

  2. Eduardo

    Joaquim, poco o nada me gustado esta forma de hacer, la “Reina de las Hadas”, me ha parecido la mejor forma de tener una siesta perfecta, mientras escucho una orquesta increíble, la voces, dejemos eso de lado…….. Nada importante y menos el tamaño de la sala, si hay magia lo va a estar, no importan las dimensiones de voces, o sala, el barroco es muy difícil, pero llega y mucho cuando es perfecto!!!!!

    M'agrada

    • Las voces en The Fairy Queen crees que deben ser realmente notables o con medianías ya vale, porqué Purcell no exige mucho, aunque quizás con los mismos resultados y nombres más famosos la sensación sería distinta.
      Entiendo que el fragmento escogido relaje tanto que propicie una buena siesta, però yo miro mucho por vuestro descanso y relajación 🙂

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: