IN FERNEM LAND

LICEU 2015/2016: OTELLO (1)


Otello Liceu. Producció d'Andreas Kriegenbourg Foto © A Bofill gentilesa del Departament de Premsa del GT del Liceu.

Otello Liceu. Producció d’Andreas Kriegenbourg Foto © A Bofill gentilesa del Departament de Premsa del GT del Liceu.

I és clar que volen que el públic antic, abonats o no, deixin l’abonament o d’assistir a les representacions! I és clar que busquen en prioritat els passavolants que es deixin enganyar amb descomptes que mai seran prou bons per pagar el nivell que se’ns ofereix! I és clar que s’han de penjar argolles a la façana que distreguin a la ciutadania d’aquest percepció creixent de caiguda lliure a una mediocritat sense remissió!

La nit d’ahir va ser el triomf d’aquesta mediocritat i també del desànim que de mica en mica es va establint en moltes (mases) nits operístiques del nostre Liceu.

No fa pas gaires anys en una primera nit d’una òpera com Otello es respirava una tensió i expectació extraordinàries, només entrar al teatre ja es respirava aquelles ganes i aquella emoció que sempre han acompanyat les obres mestres com Otello, i en canvi ahir ja s’intuïa sota les arcades de la Rambla una fredor prou significativa, i no cal que us digui que en el passadís de quart pis no hi havia aquella il·lusió que durant tants anys he viscut amb fruïció, d’acord em faig gran i com jo molts altres, però més aviat diria que ens estan passant les ganes d’il·lusionar-nos en un projecte que jo ja no compro, i no ho faig perquè el meu grau d’inquiet escepticisme ha donar pas a una mena d’indignat pessimisme farcit d’una desoladora tristor.

No es tracta només del desencís anunciat d’uns cantants molt provincians, un d’ells, el protagonista, només ha assajat un únic dia ( i a fe de Déu que es notava). No es tracta només de presentar una obra mestra de manera rutinària ni tampoc es tracta només de patir una producció farragosa que no només dificulta la lògica comprensió de la història sinó que dificulta molt que les veus es projectin de la manera adequada,  condemnant al  cor, la principal víctima d’aquest despropòsit escenogràfic, ha quedar apagat, esmorteït, desequilibrat i relegat entre nínxols a una posició quasi de comparsa. No es tracta només d’assumir sense badar boca l’aixecada de camisa d’haver pagat per aquesta primera funció una tarifa 2 quan en realitat la tarifa hauria d’bar estat la 14. No es tracta només de tot això, més aviat es tracta d’esbrinar com assumir tot això  i relacionar-ho amb aquell menysteniment demostrat amb la imposició d’una nova tarificació i reestructuració que va motivar l’inici d’unes desercions, que si no hi posen un remei de xoc prometen ser escandaloses de cara a la propera temporada.

Un Otello com el d’ahir no només és fruit o conseqüència de la mala sort de les cancel·lacions i la recerca més o menys desesperada per trobar els cantants adients  a darrera hora. Jo diria que la nit d’ahir és la conseqüència de la ignorancia i la prepotència. Otello és una òpera difícil, extremadament difícil, deixar-la en mans de insolvents i de la divina providència és una temeritat que va donar com a resultat una de les nits més tristes des de fa moltes temporades i una més d’aquesta temporada que d’alarmant mediocritat.

El mestre Philippe Auguin no va desplegar genialitat precisament, va llegir sense aprofundir. En algun moment va intuir algun color especialment atractiu, però en cap cas va fer una direcció vibrant i intensa, que no s’hauria de confondre amb el volum que en molts moments semblava que era molt més excessiu del que era, degut a unes veus poc apropiades. va tenir problemes de quadratura amb l’escenari, però com no els ha de tenir si el protagonista només havia fet un assaig? Com es pot permetre això?

L’orquestra va respondre compacta però avorrida, amb més d’una caiguda de tensió i algun defalliment dels violoncels, Faltava ànima.

El cor ja he dit que va ser un dels grans perjudicats per la infecte producció d’Andreas Kriegenburg. Molts dels seus membres segur que cantaven a l’intern perquè malgrat que l’actual Cor del Liceu no es caracteritzi per ser molt nombrós, no semblava que tots estiguessin penjats en aquells búnquers/lliteres que no els permetia cantar amb  comoditat, més aviat estaven encotillats i sobretot ofegats per una estructura de set pisos que si encara hagués estat justificable escènicament ho hagués entès, però no va ser el cas. A “Viva il leon di San Marco” em va semblar escoltar més d’un esgarip.

Pel que fa al Cor Infantil Amics de la Unió va sonar esplèndid (cantaven a l’escenari) i els van fer treballar de valent a nivell escènic sense cantar. espero que hagin cobrat doble,

Vocalment aquest primer cast de l’Otello és un nyap.

José Cura va cantar aquest rol fa 10 anys, aleshores ja va suscitar polèmica, però sense ser l’Otello hi havia en alguns moments una presència vocal d’Otello. Han passat els anys i ell pràcticament no canta enlloc, Quan obra la boca i emet la primer nota s’entén perfectament. La veu és més fosca i mat que abans i el volum, suposo que per imperatiu legal s’ha reduït a la meitat, tant que moltes vegades quedava ofegat per l’orquestra. Amb l’experiència d’haver cantat molt aquest rol i amb directors de primera, ha aprés a fer trucs de gat vell per passar ls passatges més compromesos amb singular destresa però de tant fer trampes s’acaba veient el truc.

Cura no te cap cura, i perdoneu l’acudit, en el fraseig que descuida tant sovint, que costa entendre el que canta tot i conèixer perfectament el text, engola i enfosqueix la veu com a recurs absolutament ineficaç. Es va descuadrar sovint, segurament per la poca compenetració entre el mestre. Altera el valor de les notes i les adecua a les seves necessitats, accelera o rellenteix el discurs fent anar de bòlid a la resta, especialment a Vratogna amb qui no va acabar de quadrar mai.  Va desaparèixer sovint i només de tant en tant deixava anar unes quantes notes en forte (Dio mi potevi) per fer veure que era aquell Otello que mai va ser. En el desastrós “Ni un mi tema” va parlar, extraient uns recursos de caire verista inacceptables i en qualsevol cas demostrant que ni com a recurs per salvar la primera representació, era l’opció adecuada, i si no pregunteu-ho a qui hagi pagat tarifa 2 per escoltar-lo, que en deu pensar. Protestat al final, menys del que es mereixia.

Marco Vratogna no va ser  cap sorpresa, d’antuvi sabia que no era un Jago, qui l’hagi escoltat altres vegades sap que és un cantant que acostuma a cridar, per la qual cosa hauríem de deixar d’anomenar-lo cantant. No té cap de les virtuts que hauria de tenir un Jago,  ni en el fraseig incisiu però elegant, que no és contradictori amb la maldat, ni en el control de les mitges veus en els obligats recitatius. Especialment penós va ser el seu maldestre “Era la notte Cassio dormia”, de fet no vaig trobar en cap moment que fos digne del rol i l’abús del portamento engolat, imitant les pitjors coses que pot imitar de Nucci, no l’afavoreixen gens,  Protestat al final, menys del que es mereixia.

La deliciosa veu d’Ermonela Jaho no és suficient per fer un bona Desdemona. El seus pianos i pianissíms són una glòria, però ahir va quedar ben palès que el seu registre vocal no és l’adecuat per cantar Verdi. Desdemona és un personatge de tessitura densa, amb una lírica no n’hi ha prou, a no ser que la veu sigui gran i la tècnica suficient per fer front a un centre i un registre greu, que en el seu cas és àfon o inexistent. Ella va optar per forçar, obrir, emmascarar o forçar la seva preciosa veu, quan Verdi li exigia una amplada i un registre dramàtic que no té. Quan va forçar una mica, la veu va perdre el color i l’agut es va obrir perillosament, especialment en el tercer acte en un “Dio ti giocondi, o sposo dell’alma mia sovrano” forçat excessivament. Jo creia que en la seva escena del quart acte ho resoldria, però no va ser així, potser perquè va forçar massa i estava cansada, però la meitat del registre quedava sovint tapat o ofegat, en cap cas, tret de les pujades en pianíssim (meravellós final del Salice) va omplir una sala que potser és excesiva per a la seva projecció. Va ser la més aplaudida, és clar, no podia ser protestada, és clar, però jo crec que s’equivoca fent aquest rol.

La resta de rols ja sabem que són poc rellevants en la dificultat i per tant jo diria que fàcilment assumibles per cantants d’aquí. Incomprensible en un moment d’estalvi i crisi, que la majoria dels rols secundaris fossin encarregats a cantants estrangers.

Em va agradar fins que va arribar el quart acte, l’Emilia de Olessya Petrova, amb una veu amb presencia i color bonic, però a la crispada entrada de la darrera escena va perdre uns quants punts.

Solvent el Ludovico de Roman Lalcic, discretissim, i sóc generós, el Cassio de Alexey Dolgov, incomprensible un herald de fora, Ivo Mischev (algú és deu estar posant les botes amb tots aquests contractes) M’informen per totes bandes i jo ja ho hauria de saber, que el senyor Ivo Mischevi és membre del cor del Gran Teatre del Liceu, me n’alegro i els felicito, a veure si la propera vegada agafan una Emilia, un Ludovico i un Cassio entre els molts  cantants catalans que cerquen una oportunitat. Bé com sempre Vicenç Esteve Madrid (Roderigo) i també Damián del Castillo com a Montano.

Finalment la producció de Andreas Kriegenburg procedent de la DEutsche Oper de Berlín i aquí realitzada per l’assistent (que no va sortir a rebre l’esbroncada garantida) Claudia Gotta.

Ras i curt, una autèntica porqueria per: farragosa, ineficaç, buida, pretensiosa, mal feta, i teatralment, amb una obra tan teatral, fluixíssima.

Descontextualitzar-la per portar-la a un camp de refugiats és un recurs que banalitza tant els camps de refugiats, que ho vaig trobar insultant. Tot l’entramat de insinuacions, confidències, enganys i conspiracions perd tot el sentit en aquell pati compartit, on els personatges estan sempre a la vista de tothom. Cap dels jocs de perversió que trama Jago, amb la titella de Cassio, el mocador i un Otello que no pot captar la meitat d ela conversa, salta pels aires en aquesta producció on jo crec que no es podia trobar una solució més absurda.

Tampoc té cap sentit la tempesta inicial, per no parlar d’una entrada d’Otello que es desdiu totalment amb l'”Esultate”” verdià. Ni és clar, el “Fuoco di gioia” (aquí substituït per  ridícules espelmes mentre l’orquestra fa una genial descripció d’una foguera espurnejant), ni tantes i tantes coses que perden qualsevol lògica, Tot això en el primer acte, però us en podia fer un llarg llistat de cada acte. No us vull avorrir més

Qui va escollir aquesta producció també va contribuir molt en fer que la nit d’ahir fos una de les més tristes viscudes al Liceu en els darrers anys. Només calia veure com sortia la gent d’abatuda i els comentaris que escoltava baixant l’escala. Jo de la direcció estaria molt preocupat.

168 comments

  1. Marta

    Arderá el Liceo… y no en un sentido físico y literal. Pero arderá. Lo del Götterdämmerung va a ser una broma. Lo decían en Catalunya-Música hace unos días: ni el convenio satisface a los trabajadores (está latente) y hay un problema económico enorme. Tecnócratas dirigiendo instituciones de este calibre siempre ha sido garantía de fracaso cultural. Toca pedir dimisiones: lo del Nabucco fue una calamidad pero este Otello es indecible. Se ha robado, se ha mentido. Todo se sabrá.

    Liked by 1 person

  2. Marededéu dels set dolors…

    1r:
    Si encara tingués l’Abonament (el vam retirar fa dues temporades), el Sr. Cura (He dit senyor? Perdó, m’he equivocat vull dir el Cura), s’enduría un “Fora!” bastant important.

    Per la resta del Cast, sense comentaris.

    2n

    Guasch dimissió!!!

    No podem permetre que el NOSTRE LICEU, es converteixi (amb tots els meus respectes i estima), en el Teatre de la Faràndula de Sabadell.

    Ala, ja ho he dit. Bon Dia.

    Liked by 1 person

  3. Carme

    A mi també em va decebre, i això que no conec profundament l’obra. Tota la part musical donava una sensació general de mediocritat., i l’escenografia gens adequada a una obra de conflictes personals i amb un segon acte tan ben fet per Verdi i Boito. Sóc abonada, sòcia d’amics de Liceu i també petita mecenes i no que sé que fer més per poder veure òpera de qualitat a Barcelona.

    M'agrada

  4. Meritxell

    Vagi per endavant que no me n’alegro. Tot i que això sigui la mostra de la nefasta gestió de la directiva actual (i potser hauria de precipitar-ne el relleu), el mal que s’està fent al teatre, tant a nivell artístic com de prestigi, costarà molt de remuntar. Si serveix com a exemple, en questió de dos anys jo he passat de fer-me’n creus, de segons què, a cancel·lar l’abonament, a perseguir ofertes de darrera hora i, finalment, a desinteresar-me del tot pel que passa al Liceu. No paga la pena tant esforç pels resultats. Mentre es continui parlant de l’òpera com a “producte” i es faci bandera de gestionar el teatre com una empresa, com si tenir una mínima aspiració a nivell artístic fore quelcom carrincló, no aixecarem cap.

    Liked by 2 people

  5. ducadimantova

    El que és sorprenent, és que l’Otello de Verdi estigui força ple i costi trobar entrades i l’Otello de Rossini estigui mig buit.
    Heu vist com està el dia de l’estrena? Seran quatre gats.

    A què juguem nosaltres com a públic?

    Liked by 1 person

    • Alfonso

      Yo tengo entradas para el Otello de Rossini y me albergan muchas dudas. Y la principal es que caiga del reparto Gregory Kunde y acabe realizando las dos funciones un tenor de tercera o bien se suspendan. Ya nada nos puede extrañar. Posiblemente mucho nuevo público del Liceu ni sepan que es el Otello de Rossini y su valor musical. Así nos va.

      M'agrada

      • Joan

        A veure si ho entenc… si un teatre que ara ho basa tot en el màrketing i li ha suplicat a Cura que li salvi uns Otellos (només cal llegir els comentaris sobre l’Heller de l’Olga (horrorós(…)nul.la interpretació, res de res, l’Àlex (tenor decepcionante, malo de solemnidad)o del Josep Oliver (el substitut ha tingut delicte, desde la seva primera intervenció ja pintava malament…), Fortheringay (un saldo a preu d’or), un teatre que sort en té de que Kunde bo i lesionat no cancel.li perquè llavors del cast previst per aquest Otello quedaria pràcticament el gondoliero,

        En aquest mateix teatre, que l’any passat ha presentat un Tristany i Isolda amb Gambill i Gogolevskaya amb gran èxit de públic i crítica i on encara queda per representar-se unes Bohèmes amb la flor i nata del panorama actual, va i s’hi presenta una soprano mediàtica que a més debutaria a la ciutat(com estigui de veu no és problema perquè només cal que canti l’estrena a mezza voce, el segon dia pot estar malalta si vol i la pot substiuir la Lidia Vinyes mateix) al damunt entestada en cantar tant sí com no, se li diu: miri… no pot, no serveix. (?!!!???) li paguem el que calgui però marxi. Ah, i si us plau, torni l’any vinent, o si més no, deixi’ns anunciar-la com a cap de cartell!
        No cola!

        De no ser que es vagi arrossegant qual Lulú de Berg per tots els teatres que la tenien contractada i foragitada per tots hagi vingut a suplicar cantar-la (pagant ella una entrada a preu de cadira a l’escenari com quan en Kaufmann)com que crec que no serà el cas, deixo millor el meu comentari aquí no sigui cas que el post d’i si… es desintegri en pocs minuts

        M'agrada

      • L’apunt del “I si” no desapareixerà, no t’amoïnis. Abans publicaré el document i descobrire qui m’ho ha enviat,quelcom que en l’altre “afaire” vaig prometre que no faria addumint jo tota responsabilitat.
        Son dues situacions radicsradicalmentlment diferents.
        Finalment :
        I si a la senyora Leznheva la van contractar per la propera temporada abans de saber com estava ara?
        Tot prou fosc, certament

        M'agrada

      • Joan

        Donncs cantaria almenys l’estrena, el conseller diria que després de la Callas és la millor veu que ha passat pel teatre i santes pàsques. És el que tenen aquestes nenes mira tu la Harteros!. El twit del liceu no deixa lloc a dubtes: “Julia Lezhneva postposa per a la propera temporada el seu debut al liceu” però weno, sí, és clar una cosa és anunciar i l’altre que cantin. Espera que arribin els Simon Bocanegra perquè si Enrico Iori té dates lliures, encara el podràs tornar a veure (No t’he preguntat pas si t’agrada Nucci, Domingo ni Álvarez eh?, x si de cas! 🙂

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Desconozco cómo fué el percance, pero por una vez que La Fura no pensaba utilizar en escena sus habituales artilugios mecánicos de elevación y traslación (que tiene su aquel!) resulta que por algún azar divino del destino tu que echar mano de ellos para que Sanson apareciera en escena con sus enormes rastas. Bien, no creo que Kunde cancele, dado que se trata de una versión concertante. En cualquier caso no estaría de más que Guasch y/o Scheppelmann tuvieran a manon el teléfono de Carlus Padrisa. A falta de emoción en el Otello verdiano un poco de suspense en el rossiniano no estaría mal. El Liceu necesita un poco de alegria ultimamente.

        M'agrada

      • Sin duda que la immensa mayoría del público del Liceu no tienen ni idea del Otello de Rossini, motivo más que justificado para dejar las napolitanas de Flórez y aistir al Liceu, però no será así.
        Gracias por comentar Alfonso.

        M'agrada

    • Sorprenent? Que s’ha fet per promocionar l’Otello de Rossini? Kunde no és prou reclam, s’hagués hagut de portar a Brownlee i ja no et dic a Flórez, que el mateix dia està al Palau, no ho oblidis i roba protagonisme al Liceu, en aquest afany de competència insana quan tothom sap que el públic és el mateix.

      M'agrada

  6. Retroenllaç: Noticias de enero de 2016 | Beckmesser

  7. Jan

    Jo fa dies que penso que aquestes funcions d’otello s’haurien d’haver cancel·pat en haver vist que Kunde no podia substituir a Antonenko, perquè tots els substituts son molt molt dolents. Cura, Tanner…
    Otello o es fa bé o no es fa. Es una obra massa bona com per destrossar-la així. I sinó hagués estat millor fer dues funcions en concert amb Kunde, igual que es fa amb el de Rossini.

    M'agrada

  8. Josep M. Jené

    Nit força decepcionant, hi estic molt d’acord. En Joaquim ha tingut tanta feina a relacionar tots els despropòsits d’ahir que l’hi ha faltat espai per esmentar que el sobretitolat que no va funcionar en els dos primers actes. L’anècdota curiosa fou que un espectador, en l’interval entre el primer i segon acte i amb el teló abaixat, va cridar “subtítulos” i vam sentir com un component de l’orquestra, aprofitant que s’havia obert l’espai de queixes i reclamacions al teatre va etzibar: “A veure si deixem de tossir. No surt a la partitura!”. I jo diria que a partir d’aleshores van minvar els estossecs.

    M'agrada

    • Mingu

      Estic d’acord amb tu. Des de fa molt que s’ha perdut el respecte per els cantants, els músics i el públic. La gent tus amb tota la boca oberta, i no te cap intenció de minorar el soroll que produeix. Recordo una vegada que el Mestre Savall, al començar una segona part es va dirigir als assistents, i va fer una mica de explicació de com molesten els estossecs en la execució musical, i va indicar que posant-se un mocador davant de la boca, en el moment de la tos, els Db minvaven en una quantitat que els feia mes tolerables.
      Tot axó sense tenir en compte la gent que fa el comentari amb el veí de butaca com si fos al centre parroquial, o la gent que no apaga el mòbil , o encara mes, el que el va toquetejant, fent twuits, i enlluernant als altres espectadors amb la llum de la pantalla.
      Crec que e públic necessita també una critica, y no estaria de mes que es recomanes al públic de alguna manera, al temps que es recomana apagar els mòbils, es pot pregar minorar la tos amb un mocador, i no fer comentaris durant la funció. Ho he fet arribar al GTL però com si res.

      M'agrada

    • Certament, tens raó amb això del sobre-titulat i é veu que la canalla que ara se n’encarrega (potser becaris) anaven de bòlid i els soferts espectadors que tenien localitats davant de les sales on treballen (central de quart pis) van protestar molt ja que no paraven de parlar en veu molt alta, i la insonorització d’aquestes cabines deixen molt que desitjar . El que no sabia és que la protesta en veu alta fos obre d’un músic, quelcom que no trobo gaire adecuada

      M'agrada

  9. alex

    Iré prox. martes y sin ninguna gana, ya que compré las entradas hace ya meses ( estafa liceistica que ya no repetiré – lo de la preventa para abonados -) para escuchar a Antonenko y Giannatassio.. Me encontraré con el imprevisto Cura , enfin!
    Mañana me voy a Valencia para el SAMSON donde como algunos ya sabeis, Kunde está cantando pese a su lesión y accidente durante los ensayos ( ay! esas plataformas “Fureras”!”). Esperemos que aún y lesionado, Kunde no cancele….su Otello rossiniano!

    M'agrada

    • josep olivé

      Ayer estuve en Les Arts. Kunde totalmente lesionado en un pie e incapaz de ponerlo en tierra y dar un solo paso pero La Fura esta vez utilizó su legendaria maquinaria para que Sanson al menos apareciera por escena. Bien por Kunde por no cancelar y por La Fura al facilitar las cosas. Función controvertida. Ya verás. No te quiero adelantar nada, pero si no eres de los que tiene miedo a conocer críticas antes de en el blog de Atticus tienes amplia información.

      M'agrada

      • alex

        He recibido de un grupo de valencianos ya comentarios que lo mejor, los coros y la orquesta y bien a secas pero sin maravillar el lesionado Kunde y la poco expresiva mezzo Abrahamyan ( pese a una dirección digamos que blandorra por parte de Abbado )
        Gracias Josep! ( a ver que dia nos saludamos personalmente; será un placer )

        M'agrada

      • josep.olivé

        Pues el Martes de momento voy. Zona lateral cuarto piso. Intentaba cambiarmela al otro reparto porque en el turno T repito pero lo veo más complicado de lo previsto, por fechas y localidades. Lo dicho entonces y lo más seguro es que “rajemos” de este Otello. Compartiremos la “pena”. 🙂

        M'agrada

  10. Fortheringay

    Jo hi vaig dimarts. A veure què hi trobaré… Ja no tinc gaires esperances. Cura mai no m’ha agradat, ni quan va venir amb l’Otello ni quan va cantar Cavalleria uns anys enrera. I el pitjor és que es creu que canta bé -va de Plácido Domingo renascut, fins i tot amb l’aspecte físic- i el que és pitjor: encara hi ha gent que se’l creu (i se l’escolta).
    Aquest Otello, doncs, serà una nova presa de pèl de Guasch i companyia, igual que les “argolles de la paret”. M’ha encantat això de “les argolles”, Joaquim! 🙂
    Encara que ens queixem, que cancel·em els abonaments o retornem les entrades, tant se’ls en dóna: l’òpera per a ells és un prodcute de consum que encara está de moda i queda bé; per tant, marxem nosaltres i segueix havent-hi una cua immensa de persones esperant per comprar qualsevol entrada per a qualsevol funció que tingui intèrprets amb una mica de nom o que tingui una producció vistosa per a les fotos del Facebook o l’Instagram. No busquen res més i al Liceu ho saben. I això també es nota en el moment dels aplaudiments.
    Ja fa anys que veig que hi ha molt públic que no sap quan aplaudir i ho fa fora de lloc o bé es limita a fer-ho al final, per anar sobre segur. Primer pensava que ens havíem tornat un teatre a l’alemanya, aplaudint només al final de l’acte, però cada cop estic més convençut que estem perdent la tradició teatral i que no saben quan toca aplaudir (si és que es mereixen l’aplaudiment, és clar). Déu ser que jo també em faig gran…

    M'agrada

    • Joan

      En aquest Otello ja m’agradaria poder retornar les entrades! I, de saber-ho, hauria estat un dels dos espectacles escollits per a retornar de l’abonament a començament de temporada. Una de les substitucions em sembla particularment lamentable. Crec que haurien fet bé de trobar una Desdemona d’alçada en lloc de treure la titular dels torns populars (i pel que he llegit sembla que starlet de la nit)per passar-la al primer.

      M'agrada

      • Joan

        Baríton està molt clar que no.Ni n’hi ha ni se l’espera. De Cura esperava “que el que tuvo hubiera retenido”si no és així no entenc que ens l’hagi tornat a portar la Scheppelmann xq a banda de tot les comparacions amb ara fa 10 anys deuen ser odioses. Però em sembla xl que he anat llegint que tindràs raó i que farà bo el dels amics de l’òpera.

        M'agrada

      • Parteixes d’un base perillosa, quan dius que “el que tuvo”…, però que és “el que tuvo”? Doncs ja t’ho diré jo ras i curt, veuarro, i això sense res al darrere s’acaba aviat i això és el que li ha passat al senyor Cura, sense una base i preparació tècnica/vocal de solvència, ja s’ha acabat.
        Jo no vull tenir raó, a vegades em desagrada el que em toca dir, però no dir-ho seria trair-me i trair-vos, i si això ha de passar abans faré com el sentor de filiprim, tancaré la paradeta.

        M'agrada

      • Joan

        Doncs pel que m’han dit no ha retingut massa: ni “tablas” A mi el seu Otello em va agradar (tampoc n’he vist cap altre en directe) però quan vaig repetir amb Chénier em va molestar molt que es reservés tant.El divendres es confirmarà el que és vox populi i m’emprenyaré de valent o no i discreparé obertament però crec que malhauradament serà la primera 😦

        M'agrada

    • Això d ela cua immensa no és ben bé així. Hi ha dificultat, cada vegada més, per vendre les entrades perquè la gent no és tonta i quan ho hagin aprés la feina serpa seva per recuperar-nos a tots els que estem començant a pensar que l’any vinent deixarem de finançar el teatre a cegues.

      M'agrada

      • Joan

        Segons la web del liceu Cura cantarà divendres i dilluns (Ès cert que segons la mateixa també va cantar dimarts 26) Cura i Tanner substitueixen Antonenko (Stuart Neil per ells no deu ser ningú i ni cal dir que també serà substituït) i Heller? bé.. aquest no cal ni mencionar-lo al primer asterisc. El segon asterisc vol dir que la Desdemona del segon repartiment passarà al primer i la substituta ho serà del torn popular on en lloc de Neil/Jaho cantaran Tanner i Katzarava total són torns populars i no cal tenir gaires miraments… Per cert vaig rebre un correu informant-me dels canvis del primer repartiment. Neil Stuart ja m’ha quedat prou clar q no és ningú i els abonats de torns populars tampoc devem ser suficientment importants per rebre cap explicació. Perfecte. Paciéncia i prenc nota per la renovació i la prevenda de l’any vinent.

        M'agrada

      • El concepte torn popular ja no existeix, fa temps, però amb la nova direcció encara menys. Són abonaments diferents, més petits, però aquell concepte del tornn popular ja fa temps que va desaperèixer.

        M'agrada

      • Joan

        Els abonaments més petits per a mi són els F-G, ja m’agradaria que fossin diferents, és a dir complementaris als altres torns en lloc de redundants per a poder-los combinar. Els PA-PE no deixen de ser “repartiments alternatius”, amb això ja hi compto. Que caigui Pankratova del Nabuco ho puc entendre (sense compartir-ho) que es consideri massa bona Jaho pel segon cast se la passi al primer i al segon la Katzarava em sembla una falta de respecte més greu si cap quan a sobre tampoc canta l’anunciat Stuart Neil.

        M'agrada

  11. maria teresa

    Un dels grans títols de la temporada malbaratat, o es cuida o no anem be. Jo no se si realment els intèrprets cancel·len per malaltia real o que, peró francament cansa una mica esperar un repartiment i trovar-te’n un altre que no te res a veure, peró el pagues al mateix preu. Em sembla una estafa.
    Veurem el 7 com va.

    M'agrada

      • Joan

        Per tant passant olímpicament dels abonats als torns populars i dels que han comprat entrada per a escoltar l’Ermonela Jaho, la passo arbitràriament al primer cast i santes pàsques. Doncs ho podríem dir al llibret. En cas d’indisposició d’algun cantant del primer repartiment si ho creiem oportú i pensem que se’n pot sortir li oferirem el paper.

        M'agrada

      • És així arreu, perquè qui has comprat una entrada al MET per veure Jonas Kaufmann i veus a Alagna, malgrat que que Alagna és un tenor de primera, segur que té un desencís, i el MET no rebaixarà el preu, segur que no, i el mateix passa amb Netrebko quan cancela, Harteros, Terfel, Pape o Garanca, entre tants i tants altres.

        M'agrada

  12. Carmela

    Realmente yo no se que esperaban con semejante espectáculo y sobretodo con semejante reparto. La directora artística parece mentira que haya decidido contratar a estos cantantes. Dice muy poco a favor de la gestión actual que se haga todo a ultima hora y que se haya planeado más con el “xxxxx” que con la cabeza. Muy mal sr.Guash y también muy mal sra.Schepelmann, aunque me inclino más a pensar que este primero ha sido el que más a presionado para contratar a cantantes de todo a cien. En fin, siento presentarme así pero si no lo dijo estalló. La última vez que me toman el pelo en este teatro.

    M'agrada

      • Joan

        Ja em va semblar a mi preocupant l’entrevista a Guash que li va fer a revista del liceu on venia a dir que l’actual direcció artistica hauria de renunciar a anar per lliure i a les llicències que es va pendre l’anterior per tal de plegar-se a les directrius de les diferents àrees, especialment l’econòmica. Ara em sembla que ho entenc. Voldria pensar que aquests cantants es van contractar amb massa alegria i que ja s’ho han trobat fet, per tant si s’ha de substituir anem a buscar saldos. Ara bé, si l’any vinent es repeteix i es fa el mateix amb els cantants que anuncien em semblarà ja una estrategia de marketing: Passo de dir qu cantarà Antonenko, l’Otello del moment a que tindrem el privilegi de que José Cura es torni a fer càrrec del rol (tot i cantar-ne 4 funcions)Sobretot que la realitat no ens espatlli la campanya!

        M'agrada

  13. josep.olivé

    Ni Shakespeare, ni Boito, ni Verdi es mereixen aquesta funció, que es com dir que el Liceu no es mereix aquest esperpent. Per primera vegada dono per bó lo llegit encara que no hi hagi assistit. Són masses dades aclaparadores en una mateixa direcció.

    M'agrada

  14. bocachete

    Ai… em sap tan greu… Otello és una obra d’art excelsa, com el Falstaff (que encara m’agrada més) i no puc imaginar-me que no surti bé. Em feia molta il·lusió i, la veritat, cada notícia de canvis era un pas cap a la incertesa. Encara pensava que potser, pel que fos, podria sortir no tan malament, però veig que no… Entre els comentaris, que me’ls crec, o els que fa el Radigales, habitualment tan “tros de pa” que sempre intenta salvar els mobles, però que en aquesta ocasió no troba res que es pugui salvar, m’ho estic repensant. No és que, com el Josep, doni per bo els comentaris; és que, per primer cop (bé, segon cop: em vaig saltar el segon Don Giovanni versió Bieito, i això que estava ben cantat), estic pensant de retornar les entrades i no anar-hi. Potser amb el que em tornin, encara puc comprar entrada per a Sabadell que, entre que tindran més ganes i que el teatre és més petit i cobrirà les hipotètiques mancances vocals (segurament, no tan grans com les de Cura, Jaho o Vatrogna) dels cantants, sortirà més digne i proper a un Otello com Déu, Verdi i Boito manen. Però em sap greu i voldria esperar que només sigui una excepció desafortunada.
    Sembla que el “millor” de la funció ha estat que, finalment, un dels músics recrimina al públic la seva passió per a participar amb estossecs. A veure si també s’anima algú a dir que no surten a la partitura els telèfons in crescendo o els caramels molto rebregati.

    M'agrada

    • Alfonso

      Pues me temo que si es verdad lo que estipula las normativa del “Gran” Teatre del Liceu, las entradas no pueden retornarse con la consecuente reclamación de su importe. Solo es posible en las funciones que son suspendidas por el Teatro. Así que hay dos opciones: como has gastado un dinero en las entradas, a pesar del lamentable nivel artístico, tragarte entero el Otellocidio o bien no asistir. Yo lo estoy meditando la verdad, no se que hacer.
      Sobre el músico que respondió al público, yo personalmente, por mucha razón que le asistiera, veo muy inadecuado y poco profesional que un miembro de la orquesta entre en polémica con la personas asistentes a una función. Si yo hubiese sido el director se lo hubiera recriminado.

      M'agrada

      • Joan

        Hay una tercera vía: dejar tu entrada a alguien para que vaya a conocer el liceu. Como estrategia de marketing para que vaya público nuevo al teatro no me negarás que es inmejorable y a coste cero para el departamento de promoción!

        M'agrada

      • bocachete

        Ja, però deixar-li l’entrada a algú perquè vegi un espectacle que no està bé… Pot ser que si és algú que no hi està acostumat, ho trobi “bé”, però no sé, potser és millor que, si vols que algú s’enganxi a l’òpera, vegi un espectacle bo, dels que et deixen impactats.

        No sé… Ara he mirat bé i la casella de “retornar”, en la que havia confiat, diu “L’import a retornar és el 50% del preu de l’entrada descomptant un 10% de despeses de gestió i l’IVA corresponent. Només es realitzarà la devolució quan l’entrada s’hagi venut. En el cas que no es vengui, podeu recuperar-la fins a 2 dues hores abans de la funció.” O sigui que queda en un 40 %, tot plegat… Però si després es ven, es ven al 100 % del preu, oi? Vol dir que el teatre cobra la butaca a un 150 % del preu, sense comptar el 10 % de gestions que faig jo directament al web? Posar un repartiment dolent, doncs, surt a compte: l’abonat retorna el lloc, es torna a vendre i el teatre cobra cada entrada un cop i mig! Encara deuen ser intencionats, aquests canvis… :’ )

        Liked by 1 person

      • Xavier C.

        Ens estem perdent el respecte mutu. Ahir mateix, a un altre concert, un membre de l’ orquestra girat donant totalment l’ esquena al públic. No entenc com el director ho va permetre.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Però no entenc…va ser de manera ostensible? Vull dir si es pot deduir de manera prou raonable que es tractava d’una desconsideració envers el públic. Jo no vaig detectar res d’especial en un concert força deslluit a la primera part i molt lluit a la segona, amb una bona interpretació de la simfonia i un adagitto molt ben executat, i amb un gran director manant. Perdona que insisteixi, però em semblaria un fet molt greu i s’ha d’estar molt segur.

        M'agrada

      • Per ràdio sona esplèndid tot, ara em sap greu haver-me deixat endur per la mandra d’un diumenge grisos i també d’haver dormit poc per causa d’haver començat a contestar les cinc pàgines de comentaris pendents. El darrer l’acabava a les 3:29 d ela matinada i amb aquests horaris es fa difícil anar a l’Auditori a les 11.

        M'agrada

      • Xavier C.

        Tant segur com que avui és diumenge. Un dels violes de la reglera que és més a prop del públic. Diria (això sí que ara no ho faig del tot cert) que el segon, darrera el solista, tot i que podria ser el tercer (n’hi havien tres? Penso que no). El cert és que estava totalment d’esquenes al públic. Si normalment queden paral·leles a la fila del públic la pota del davant i del darrere de la banda esquerra de la cadira (i el músic toca de costat cap a nosaltres, que el veiem de perfil), aquest senyor tenia paral·leles al públic les dues potes del darrera de la cadira, i tocava orientat cap els timbals i d’esquenes (però esquenes-esquenes) al públic. Era tan evident que em sorprendria si em diuen que Steinberg no ho va veure (a tu ja t’ ho disculpo més, que et puc imaginar concentrat en la música amb els ulls clucs… 🙂 ) Ara, que si era problema de bragueta, llavors callo…

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Com que és molt fort això que dius hi torno. Aviam. La disposició de les violes en aquest concert (i a l’enterior tambè) efectivament obliga a ser molt forçada, més si tenim en compte que el pulpit del director està prou avançat. L’orquestra “tanca” gairebé amb semi-cercle al director! És el cas Xavier. A més, hi ha un faristol per cada dos memebres de la corda, la qual cosa obliga a certa disposició física determinada per a mantenir un mínim d’angle de visió de la partitura. I sí, el mateix solista de viola, l’Ashan Pellai, està pràcticament d’esquena al públic. No fa falta anar als altres components de la corda, sinó al mateix solista! Crec que tot plegat és una disposició coyuntural de l’orquestra per aquest concert, disposició ben segur encomenada per Steinberg. Però t’haig de donar la raò en el sentit de que potser els músics haurien de tenir més cura i fer que amb pocs graus d’orientació cap el públic l’efecte no fos tant notori. Són coses i detalls que jo tambè m’hi havia fixat, però no amb la rotunditat amb que ho has fet tu. Aviam si l’Ono es passa més sovint per aqui (des del concert inaugural no ha aperescut!) i fa veritablement de director titular, perquè lo que és fins ara…Res, res, no he dit res! 🙂

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Xavier, per a la teva informació: la disposició dels músics de la English Baroque Soloits (Gardiner) era tal que gairebé tots el que estaven a un lateral donaven l’esquena al públic, causat pel mateix efecte que t’he esmentat abans: l’aproximació dels músics cap al director. Tingues en compte que en l’Auditori aquesta aproximació és essencial per una bona acústica interna dins de l’orquestra per evitar precisament un problema gravíssim: quan estan molt separats les seccions no s’escolten bé entre elles.

        M'agrada

      • toni

        Discrepo de usted Sr. Alfonso. En el hipotético caso de que el Director de la Orquesta fuese yo, en el primer momento de pausa en que se produjeran las toses varias y demás sonidos inadecuados por parte de ciertas personas, me dirigiría al público para decirles de una forma ” educada ” , que a la Ópera se va tosido, carraspeado, cuchicheado, comentarista de la jugada y timbreado del móvil,etc. de casa.

        M'agrada

    • És més fàcil que millori que no pas que empitjori.
      Els musics no haurien de queixar-se d’aquesta manera i sincerament, altres dies era pitjor que aquest, amb això no dic pas que no fossin mereixedors de recriminació. Estic tan tip de cridar l’atenció i de rebre mocs que sóc escèptic. Qui sap potser tornarem a les situacions supercrítiques abans de la “revolució de Wagner i Verdi” i es torni a parlar en veu alta, i menjar i només parar atenció en les àries. Tot torna

      M'agrada

  15. marcozincone

    Que desastre! aunque sí, anunciado…
    A mi me tocará el domingo 7 con el segundo cast. No me espero nada mejor y lo que he visto de fotos y videos de la escena me horroriza!
    Pero esto es lo que hay y de momento no veo soluciones…

    M'agrada

  16. Retroenllaç: Me dicen y me lo creo…. Otello del Liceu 2016. – En la Galaxia equivocada

  17. katia

    Companys,m’estic arronssant,quina llàstima,amb la “ilu” que tenia per Otello.He llegit tots els comentaris i malgrat la sinceritat en alguns fins i tot he rigut.Esperem a veure qué passa el 4.

    M'agrada

  18. Romeo

    Sois todos unos exquisitos, empezando por el propietraio de este blog. Por favor, leer como empieza un artículo del nuevo conseller de cultura que también asistió a la función:

    “Dijous a la nit, mentre el públic dempeus acomiadàvem l’excel·lent versió d’ Otello al Gran Teatre del Liceu, es feia evident que a Catalunya juguem a la lliga mundial de l’òpera i que gaudim del nivell necessari no només perquè la cultura del país es projecti sinó perquè tingui els intercanvis que ens són indispensables”

    Eps, el món ens mira!

    Está claro que para poder apreciar este Otello hay que estar en los palcos de honor que la Generalitat tiene a su disposición…….ah, y ser político con cargo relevante

    Artículo completo en: http://www.ara.cat/opinio/nova-pell-del-Liceu_0_1509449153.html
    (el articulo va sobre esas cosas de la fachada)

    (Por si las moscas, primer parrafo de mi entrada es pura ironia :-P)

    M'agrada

  19. Ordet

    Mare meva. Quins temps més tristos ens esperen amb aquests polítics. Per cert, què men dieu de la gincana del mocador de Desdemona? Creia que era una broma… Ja no saben què imaginar per regalar entrades… Almenys tenen el bon gust de deixarte triar entre Verdi i Rossini.

    M'agrada

  20. José G

    El liceu en menos de dos años ya no tiene ningun prestigio. Y eso, señores, que todavía tendré que tragar abono hasta fin de temporada. Se me advirtió por parte de algunos
    compañeros de abono en las funciones de Dallapicola.

    Esto se ha acabado. Mejor viajar a otros sitios si se puede.

    Lo triste es que se pierda la cultura musical y la gente que vive de ella.

    Gracias por el blog tan magnífico

    M'agrada

  21. Olga

    Quin desastre de Otello acabo de veure. Lamentablement el José Cura es veu que estava malaltni l’ha substituit Marc Heller. I dic lamentablement perquè és impossible que l’Otello de Cura fos pitjor que aquest. Horrorós! Sense volum, aguts (?) oberts, nul frasseig, nul·la interpretació, res de res. Per comparació, Vratogna ha estat prou bé com a Jago. Bé, tot i que insuficient de volum la Desdemona d’Ermonela Jaho. La resta… pufff. La posada en escena… lamentable. En fi… Decepció total 😦

    M'agrada

    • Cierto.
      OTELLO decepcionante el de hace un rato con un tenor malo de solemnidad ( aunque como cover de ultima hora , no se le debía haber silbado al final ya que la culpa es de quien lo ha contratado ), Vratogna ( al menos, sabe frasear y conoce el estilo ) y Jaho ( mucho gusto, pero no es voz de Desdemona y abusa de las medias voces y pianos )
      Vamos que a este paso, al Liceu nos lo bajarán a segunda b/

      M'agrada

      • Cover de última hora no, estaba oficialmente previsto, como mínimo el 5 de febrero (PE).
        Que Vratogna frasee bien me lo tendrás que contar, lo del estilo también. Portamentea sin piedad, apoya el sonido en la nariz, como Nucci pero sin ser Nucci, a parte de la afinación dudosa y los gritos y berreos allí donde no llega conn los agudos mal proyectados y apoyados

        M'agrada

  22. Josep Olivé

    Depriment funció. No recordo cap altra que m’hagi posat tant de mal humor des de bon començament. Cura ja ni s’ha presentat, ni crec que es presenti més. Però és que el substitut ha tingut delicte. Ja en el “Esultate…” la cosa ha pintat però que molt malament. Horrible. La primera en la frente, que diuen. I l’escena? Tot plegat et posa de molt mal humor. I quina comsequència fatal té entrar en aquest estat? Doncs molt sencill: podria venir un moment operístic gloriós i s’et podria passar per alt! No ha estat el cas, perquè res mínimament rellevant, res mínimament per el record anava succeint. Els duos entre Otello i Jago dolents de solemnitat. Però la traca ha estat el grandiós concertant del tercer acte, que ha estat una de les destrosses musicals més esgarrifoses mai perpretades. Horrible. Una voluntariosa Ermonela Jaho ha interpretat molt dignament Desdemona amb una emocionant cançó i oració final. Ha estat la seva prestació l’únic digne d’un Otello indigne. I si, senyor conseller, avui tambè al final de la funció la gent s’ha aixecat…per marxar. Els que intentem dir el que pensem, o al menys dir la nostra veritat en aquest blog no ho tenim fàcil per a ser Consellers, no. I de Cultura menys encara.

    M'agrada

    • alex

      Primera vez desde que está Frau Schepellmann que no es ella quien anuncia el cambio de Cura por Heller. Supongo que esta vez, en previsión a una merecida bronca ( más para ella que para el pobre tenor que hizo de cover )
      Jaho efctivamente mucho gusto pero tapando sus carencias de volumen ( no es voz para Desdémona y no puede con sus duos de fuerza del tercer acto), con abuso creo de medias voces y filados

      M'agrada

    • Ahir em van dir que Cura no en cantarà cap més, i és que ja no hagués hagut de venir. Què s’esperava, què el teatre es rendís als seus peus sense haber assajat i demostrant una manca de professionalitat intolerable, doncs no, se’l va protestar, poc pel meu gust, perquè la manca de tot era evident.
      Ara el Liceu té una papereta a resoldre, perquè amb aquest tenor que vareu veure i tot Europa va poder escoltar (ho retransmetien per Euroradio), s’ha evidenciat no només que Haller no pot cantar Otello, sinó que el Liceu no pot fer òpera d’aquesta mannera.

      M'agrada

  23. Fortheringay

    Jo ja anava amb molta prevenció a veure l’Otello d’ahir, després de tot el que havia llegit. Però les coses sempre poden empitjorar i el Liceu amb la seva habilitat per sorprendre’ns va fer un nou moviment: d’oca a oca i et canvio el tenor perquè… no té vergonya. Ens van colar al senyor Heller. Un saldo a preu d’or. No afegeixo res al que ja s’ha dit. El pobre Heller ja ho devia passar prou malament com per ficar el dit a la nafra i, a més, ell no té la culpa que l’organització el fiqués de substitut.

    El resultat va ser molt trist -i no pas per l’argument de l’obra- i molt decebedor. Aplaudiments de cortesia, una sensació d’oportunitat perduda i alguna xiulada al tenor. El to general de la funció va fer que els menys dolents brillessin: Jaho va ser la més ovacionada, especialment per l’escena del salze i l’avemaria; Vratogna va ser “correcte” -per dir-ho de manera generosa. Els concertants em van semblar en general un guirigall, les veus no estaven prou “empastades”, no hi havia una sensació de conjunt, de veus ben concertades.

    La producció incomprensible i lletja; sense cap mena de relació amb el text que es canta i amb el que suposadament hauria de succeir a l’escena. Ja se sap que sempre hi ha d’haver un il·luminat que creu que pot esmenar Verdi o Shakespeare.

    M'agrada

    • I tot i que el problema més greu és la manca d’un cantant digne per cantar el rol d’Otello, la representació mostra moltes més carències.
      Cal fer les coses millor i els resultats potser no seran brillants, però com a mínim seran dignes.

      M'agrada

  24. Josep Olivé

    Tema Cura: no es varen dir les raons de la cancel.lació (que jo sàpiga). Tampoc Scheppelmann va sortir aquesta vegada donant la cara. Per alguna cosa serà. A tenir en compte que Cura és cantant mica especial de caràcter. És dels que s’enfada molt quan li fan veure que no està bé. Vull dir quan no sols no sent “bravos” sinó que fins i tot part del públic opta per la gosadia de xiular-lo. Hi ha teatres que podrien aportar força informació al respecte. El Real amb un Trovatore per poc el foten dins la pira sense anar més lluny encara que el públic tambè va estar galdós. Vull dir, en definitiva, que ara amb el Liceu podria haver fet una autèntica “espantá” davant el gran “l’èxit” que segons el conseller va tenir a l’estrena. El noi s’ha enfadat. Esperava que el conseller el cités molt espresament. I ha marxat. Siau.

    M'agrada

    • Va venir el dia abans, va fer un assaig i es va llençar a cantar una de les òperes més difícils per a tenor.
      Ni té la veu en condicions ni s’ho va preparar per quedar més digne, o bé perquè creia que pel Liceu ja estava bé així, o per que és tan insensat que creia que podria,, o potser una mica de tot. Va rebre el que es mereixia, perquè la manca de respecte va ser clamorosa.

      M'agrada

      • Joan

        Doncs exactament el contrari de María Kazarova: “Em van avisar quan va cancelar una de les sopranos i vaig preparar el rol en una setmana.Ja em sabia una ària i un duet, la resta la vaig d’haver d’aprendre. L’encàrrec em va enxampar fent La Traviata a Itàlia, en ple Nadal. Ho vaig deixar tot per estudiar. No vaig celebrar res” El periódico dx 27 de gener.

        M'agrada

  25. jround

    No he sentit mai al José Cura en directe, i em sembla que no serà una de les meves prioritats properes (ni llunyanes). Per alguns comentaris que ja havia escoltat fa temps sembla que, efectivament, aquest senyor va una miqueta de divo, sense saber, potser, que per això s’ha de ser molt però que molt bo. Si ell vol passar del Liceu, el públic passarà d’ell (potser es pensava que BCN es rendiria als seus peus en qualitat d’hereu de no sé qui). Més preocupant és el fet de que el nostre estimat coliseu estigui arribant a aquests nivells de despropòsits i mediocritat. Em costa de creure que una persona com la Scheppelmann se senti feliç davant d’aquesta situació. Fins i tot no em sorprendria que un dia ens donés una sorpresa i renunciés, al crit de “mein Gott, on m’he ficat!”. ¿Realment, els gestors del Liceu no senten vergonya del que està passant? ¿Se’n adonen que estan superant a l’anterior directiva en incompetència? Una de dos: o estan desbordats pel cúmul d’errors propis i aliens o decididament són una genteta que no senten amor per la musica ni pel país al que han de servir. No sé què s’ha de fer.

    M'agrada

  26. Fortheringay

    He rebut un correu electrònic del Liceu on m’informen de la sessió gratuïta “L’artista respon. Otello” per a aquest dissabte. Està previst que hi assisteixin la directora artística i els directors musicals dels 2 Otellos. Us transcric la resposta que els acabo d’enviar. Convé que els que estem descontents els ho fem saber directament d’alguna manera:

    “Gràcies per la informació.
    M’agradaria veure quina cara posen la senyora Christina Scheppelmann o el mestre Auguin quan des del públic els demanin la seva opinió i les explicacions corresponents sobre els canvis injustificables en el repartiment de l’Otello de Verdi. Serà molt interessant conéixer què opinen d’unes funcions i una producció tan poc afortunades i que han rebut crítiques dolentes per totes bandes (tret del flamant conseller de Cultura).
    Llàstima que el Sr. Guasch no hi sigui present; és clar: com que és un acte gratuït no hi té amb què comerciar. També estaria bé que ens expliqués per què, després de canviar el repartiment de primeres figures per artistes “dubtosos” per als rols assignats, no ha modificat els preus de les localitats ni dels abonaments ni ha ofert la possibilitat de retornar els diners, atesa la situació tan excepcional que s’ha donat.
    Salutacions cordials.”

    Liked by 1 person

  27. Joan

    Jo també he decidit contestar-los un altre correu…

    Bona dia,

    Acabo de rebre el següent correu:

    Benvolgut/da

    Li recordem que el dia 29 de gener té vosté entrades per la funció Otello de Verdi a les 20 h. Si desitja realitzar alguna consulta sobre l’espectacle faci clic sobre la imatge.

    He clickat la imatge i el que em surt és el següent:

    http://www.liceubarcelona.cat/temporada-15-16/opera/otello/fitxa-artistica.html

    que naturalment no m’aclareix res, per tant me n’he anat a contacte

    Em van dir que el passat dimarts 26 José Cura ja no va cantar l’Otello (la web diu que sí) M’agradaria que em confirmessin que sí que cantarà aquesta funció perquè vaig treure l’entrada precisament per a poder-lo escoltar un dels quatre dies que se suposava havia de cantar. Tinc també entrada per el dia 1 que segons la web també cantarà ell.

    Pel que fa al torn popular m’ha sabut molt greu que Ermonela Jaho no canti la Desdèmona perquè no sé entendre el motiu pel qual no ho fa: Si no pot cantar (no entro a valorar els motius) la Desdemona Carmen Gianasttasio perquè no la substitueix la Maria Katzarava ? especialment després de que el rol d’Otello tampoc el canti l’Stuart Neil? És a dir perquè no havent-hi cap motiu per no cantar les funcions que tenia assignades se la canvia de dates?

    No negaré que m’agradaria llegir a la web un article explicant tants canvis als 2 Otellos:

    1. Cura per Antonenko
    2. Heller per Cura
    3. Tanner per Neil
    4. Jaho per Gianasttasio
    5.Katzarava per Jaho

    Ara repassem els de Rossini:

    6. Kurchak per Browlee
    7. Vinyes-Curtis per Lo Monaco

    I acaben de començar les respresentacions….

    A continuació m’agradaria també saber com es justifiquen els preus, deu ser segons els diferents dies de les funcions perquè com sigui pels intèrprets que les canten… Em semblava que era en funció del repartiment però ara ja no sé què pensar.

    I això sense possibilitat de poder retornar les entrades (cosa que em consta es va oferir amb el canvi de Irons per Malkovich essent el mateix Beethoven i canviant només el narrador.)

    © 2016 Microsoft Términos Privacidad y cookies Desarrolladores Español

    M'agrada

    • Et dic el mateix que he dit a Fortheringay, et contestaran, perquè això ho tenen, però no t’aclariran el que tu realment vols saber.
      En qualsevol cas cal dir que la Marga va reclamar el retorn del import atenent a una Llei existent i li varen retornar, és a dir, cal plorar per mamar

      M'agrada

  28. Ricard Villuendas

    Pues sense ser un Otello pel record, Cura m’ha semblat que te la veu un tant desgastada pero ha complert.
    Ermonela Jaho (Desdemona) amb una preciosa veu i Marco Vratogna (Jago) un Javo molt fluixet..…

    M'agrada

  29. Mingu

    Fa uns 15 anys que una tarda de diumenge, anunciaven que J.Carreras no podria fer de Samson, i que el substituïa una argentí que es deia José Cura. La actuació va ser molt reeixida i aplaudida. Varem sortir amb la idea de que teníem un nou cantant per qui tenir il•lusió de escoltar. Al cap de uns anys el vaig veure a Verona en un Pagliaci fantàstic ( Per el que es pot sentir a Verona). El darrer Otello fa 10 anys ja va ser “peculiar”. Ahir vaig a assistir al Otello i vull dir que ja no em farà mai mes il•lusió de sentir a José Cura.
    El tebis aplaudiments del final son un símbol de que al Liceu ens costa molt estossinar a ningú, i per axó en el mon dels cantants tenim la fama ben guanyada de públic fàcil.(que ho sé)
    Uns “portamentos” exagerats, i uns tremolos tan amplis que no saps quina nota està interpretant. Enfosquint la veu en comptes de projectar-la, i sol apitxant una mica en alguns passatges clau, per intentar convèncer a algú de que es un tenor dramàtic. Però l’únic de dramàtic es que un senyor ha malmès una gran veu i una gran carrera. No vull entrar en detalls ni privacitats, i cada un fa el que vol amb la seva vida. Una llàstima.
    La escenografia no funciona amb el tema però ja no ens emprenyem, son tantes vegades. Hi ha els rols principals, i darrera unes lliteres amb el cor i els nens, però sense saber per que hi son. Sol en quan Otello amagat per els nens escolta la conversa de Iago i Cassio, la interacció es lògica.
    El millor de la nit el Cor, i sobretot els nens !!!

    Liked by 1 person

  30. Joan

    Jo tinc la mateixa impressió que en Ricard, per a mi Cura ahir va complir. Tirant de tots els recursos que té obviament, però va complir. Per poder tirar de recursos cal tenir-los! No em va semblar malaguanyada la tarda. No per tornar-hi un altre cop, però per recordar com era el seu Otello sí que va estar bé. Quan se’l escolta, tot i desgastat pel pas dels anys, sembla plausible en el rol del moro, té cosetes aîllades i certa presència escènica, coses de les quals no anem gens sobrats.

    Avui dia trobar un Otello és molt difícil.Només cal llegir el que dieu del substitut Heller

    L’Ermonela Jaho (força més aplaudida que ell, alguna cosa n’ha d’entendre el públic)em va agradar molt. De fet tenia entrada pel 2n cast per a sentir-la a ella però com que l’han substituïda, no repetiré. Ja llegiré la teva crítica, perquè si hi ha un 1 és que cal esperar un 2
    Els aplaudiments al Iago de Vatronga em costa entendre’ls (vaja un Credo!)perquè si aquesta producció almenys hagués comptat amb un Nucci hauria fet bo l’Otello de Cura.

    En resum, que sense que serveixi de precedent estic força d’acord amb la crítica “buenista” de Roger Alier a la Vanguàrdia més que amb la de Xavier Pujol a el País

    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/22/catalunya/1453485707_746297.html

    (genial la crítica a la escenografia: Com pot ser que les maquinacions de Iago puguin donar fruit amb tantes orelles rodejant-lo tothora?)

    M'agrada

    • L’opinió lamentable de Alier era del primer dia i tu vas veure una altra cosa.
      És impresentable el que va dir, perquè jo hi era i d’un critic i a un críti hem d’exigir-li una veracitat i una argumentació de la seva opinió que ell no va fer.
      Ja és del tot simptomàtic que la resta de critics tinguin uns opinió força unànime i en contra de l’expressada pel degà

      M'agrada

  31. Joan

    No ho solo fer però aquest cop després de la unanimitat amb que propis i estranys han carregat contra aquest Otello i ,sobretot, les indignants declaracions del flamant conseller m’he intentat llegir tot el publicat. El que em va semblar a mi s’assembla més a això:

    http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia/20160123/282677571304124/TextView

    canviaria en la medida de que la producción se lo permitía per “en la mesura que el seu estat vocal actual li ho permetia” però això ja ho deu saber la Sra Scheppelmann quan el va a buscar i ja ho deuen saber a Salzburg. També em sembla que lo de Vratonga no s’arregla amb un altre vestuari o una producció diferent, crec que Yago és una altra cosa. Això insisteixo m’ho sembla a mi, divendres se’l va aplaudir (massa pel meu gust) però Crec que un altre Otello, Kunde sense anar més lluny l’hagués fet bo, però és clar… un Otello sense Otello ni Iago, amb Desdemona i poca cosa més doncs tampoc és això!

    Tota la resta de la crítica rema en sentit contrari, d’acord però és el que més s’assembla per a mi al que vaig escoltar divendres. Divendres no és l’estrena això també és veritat.

    M'agrada

  32. Giacomo

    Vaig anar ahir al meu torn d’abonament i més o menys estic d’acord amb tothom. Aquest divendres no haurà estat tant dolent com la primera funció. Em va sembra pitjor l’execrable Nabucco que va obrir la temporada. Però és evident que aquest Otello ha quedat destrossat pels canvis de repartiment.

    Desdemona em va agradar, potser perquè no estic prou entès per adonar-me si té la veu més adequada pel rol o no. Al final va tenir uns moments molt bonics.

    Iago no em va agradar, sense ser un desastre com ho va ser Zaccaria al Nabucco. Si hagués estat la única substitució, hauria decebut però en els límits del que em sembla que pugui passar.

    Cura ja no té veu. És cert com ho diu en Joan que compleix en la mesura que el seu estat vocal actual li ho permet. Desafortunadament, no és una mesura acceptable. Si no l’entén ell, pobre, ho haurien d’entendre els que el contracten i entre ells la Sra. Scheppelmann.

    Correctes o més que correctes els cors, l’orquestra i els cantants menors. Horrorosa la producció, tot i que un cop més no tant horrorosa com la del Nabucco. Però els uns i l’altra importen força poc quan falten dos dels tres principals.

    Situació molt preocupant del Liceu. Es pot tenir un molt bon teatre de segona amb el pressupost que tenim. El Regio de Torí està fent una temporada més que correcta. Aquí no sé si els que manen intenten decebre’ns o si estan decebuts ells mateixos, o alguns l’una cosa i altres l’altra. De tota manera, per intentar ser un teatre de primera sense tenir-ne els mitjans acaben oferint-nos uns nyaps de primera. Quatre mesos, quatre funcions d’abonament, i ja fan dues a les quals no mereixia anar.

    M'agrada

    • Fa temps ja ens vas fer un magnific anàlisi dels teus, i amb una visió profètica ens situaves el futur Liceu, ara ja present, en la segona divisió.
      El canvi és dolorós i de difícil pair, els dirigents del teatre i el conseller del ram, en lloc de fer front a la realitat amb un discurs honest, es pensen que ens enreden amb frases grandiloqüents de la més que rància tradició política, es nota que no coneixen el client, ni el producte, ja que aquest és molt més sensat i coneixedor del que rebem i ens molesta més que ens facin combregar amb rodes de molí que no pas assimilar les carències d’un teatre que no sap rendibilitzarla marca mentre es perd en esterilitats epidèrmiques.
      Tenim molt que aprendre de la segona lliga italiana

      M'agrada

      • Giacomo

        M’agradaria molt equivocar-me, però no cal ser economistes per saber on pot competir el Liceu amb els seus pressuposts. A Itàlia hi ha 14 teatres d’òpera principals i el tancament dels seus pressuposts 2014 és molt fàcil de llegir a la web, amb l’excepció de Gènova que té una situació institucional crítica. La classifica en milions és la següent.
        Milà 108
        Roma 51
        Nàpols 50
        Verona 50
        Torí 39
        Venècia 35
        Florència 34
        Palermo 29
        Càller 28
        Bolonya 22
        Gènova 22 (?)
        Trieste 18
        Bari 14

        A Espanya els pressuposts dels teatres d’òpera queden secrets (això per a mi és el veritable escàndol), però sembla que al 2014 el Teatro Real va tenir 42 milions i el Liceu 39. Llavors podem competir amb el Regio de Torí; potser també amb l’òpera de Roma i el San Carlo de Nàpols, que van ser mal gestionats i tenen crisis pressupostaries i plans de sanejament (l’Arena de Verona és un animal extrany). Amb la Scala no, no podem competir-hi. Com més aviat ho admetrem, millor. Si volem dir que això és jugar a la primera lliga però no pas a la Champions, diguem-ho. Podem ser l’Athletic Bilbao, no pas el Barça.

        Ara bé, a la seva primera entrevista a La Vanguardia el nou conseller diu coses molt més raonables de les que havia dit sobre aquest darrer Otello.

        ¿Cómo ve al Liceu? Mejora, pero no ha recuperado aún el nivel de excelencia anterior a la crisis.

        Estoy de acuerdo. Pero está haciendo un esfuerzo para gestionarse de forma eficiente, compensando la retirada de ingresos que debe irse sustituyendo por dinero público y apoyo empresarial. Para jugar en primera división y ser una plaza operística del mundo necesitará apoyo público.

        Ja veurem de quins diners públic i de quin suport empresarial podrem presumir. I si val la pena esperar-los seguint abonant-nos, que a dia d’avui és tristament dubtós.

        Mentrestant, gran concert ahir del Quatuor Ebène a l’Auditori, també barat i amb almenys la platea plena. Ens consolarem. Bon diumenge!

        M'agrada

      • El pressupost econòmic és fonamental, però jo sempre trobo a faltar un projecte artístic definit que li doni sentit, sinó sembla que només es tracti de programar i prou, i el més trist és que deu ser així

        M'agrada

      • Giacomo

        Tens tota la raó. Per això deia que hauríem d’aprendre del Regio de Torí. Fa no molts anys el Liceu es podia permetre força més del Regio i en vam gaudir. Sobre tot, el Liceu va ser un teatre de grans cantants, mentre el Regio no ho va ser i no ho és.

        Però amb el seu pressupost i sense grans cantants, el Regio fa anys que té un projecte artístic. En un moment va perillar per una confrontació entre el director general i el director musical sobre la designació del director artístic. Afortunadament es va solucionar i em sembla que el projecte continua funcionant bé.

        Al Liceu el projecte artístic actual no s’entén i l’empresarial també queda misteriós. Primer i segur, perquè ningú no vol dir-nos res. Segon, sospito, també perquè no s’ha resolt la tensió entre els projectes que ens podem permetre amb els 40 milions que tenim i els que ens podíem permetre amb els 56 que teníem al 2009. Es cancel·len títols, es cancel·len cantants … La confiança baixa i continua baixant.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        El pressupost és un referent molt important, però no és el definitiu. Sempre he pensat que en l’època de Matabosh les temporades, amb si fa no fa el mateix pressupost, no presentaven espectacles tan desastrosos ni les cancel.lacions disfrutaven de tanta promiscuitat. I més d’una temporada va ser, al meu entendre de gran nivell, que fins i tot podriem dir que hasta un conseller despistat tindria mica de raò (no tota, però alguna mica si). Pel que fa a alguns dels teatres que cites, Torí, Florència i Genova (aquest amb una sala curiossissima!) tenen sales molt còmodes, uns més moderns que altres pero tots tres sense la clàssica i incòmoda ferradura de teatre italià, i no presenten problemes de visibilitat, i amb platees amb inclinació adequades. I en tots tres he pogut veure grans funcions d’òpera. I concretament a Genova un Otello de campanetes. I en tots tres el preus bastant més econòmics que el Liceu. Vull dir tambè que el pressupost del Liceu deu tenir moltes despeses cròniques que ves a saber del caire que són i que no deuen ajudar a que el preu de l’entrada sigui més asequible. Perquè, és clar, al Liceu no sols ens hem empassat dos Verdis lamentables, no sols això, sinò que per veure una òpera amb visibilitat zero et fan pagar ara 15 euros amb un increment de preu que clarament és un càstig d’en Guash per a qui no compra entrades cares. I una localitat ben lateral, en la que has d’estar contorsionat tota l’estona (si vols saber de que va l’escena) el seu preu no baixa de 50 o 60 euros. Un teatre de Champions no sols ha de tenir argolles a la façana, sinó que ens ha de presentar una bona temporada amb gran diversitat estilística de titols i cantants ben dignes i ha de tenir una sala adequada als temps que corren d’exigència i de qualitat. He llegit tambè l’entrevista i avui ja no es mostra tan eufòric l’angelet de Maria. Potser és que quan pots anar de gorra al Liceu amb una senyora butaca et sembla tot molt més bonic i prestigiós de lo que és. Efectivament un conseller que promet i està donant molt de joc aqui.

        M'agrada

      • Giacomo

        Potser m’equivoco — i en aquest cas m’agradaria — però crec que el pressupost adequat és necessari per “jugar en la primera lliga” sense ser suficient. És a dir, es pot tenir un pressupost i malgastar-lo, però no es poden fer miracles sense pressuposts.

        Sens dubte el Sr. Matabosch ho va fer bé, però els pressuposts que tenia no eren els mateixos que té ara la Sra. Scheppelmann. El Gran Teatre no té cap transparència pressupostaria, així que no tenim cap informació oficial. Però si mirem a la xarxa sembla que els pressuposts van ser els següents.
        2007-08: 57
        2008-09: 56
        2009-10: 54
        2010-11: 54
        2011-12: 48
        2012-13: 46
        2013-14: 39
        2014-15: 40
        2015-16: 41

        Pels anys abans, no trobo informació sobre els pressuposts totals, però sí un article de La Vanguardia que ens dona la evolució de les aportacions institucionals.
        1999-2000: 20
        2000-01: 22
        2001-02: 22
        2002-03: 23
        2003-04: 24
        2004-05: 29
        2005-06: 28
        2006-07: 28
        2007-08: 29
        2008-09: 29
        2009-10: 27
        2010-11: 25
        2011-12: 22

        Tot plegat, hi va haver set temporades de gran nivell pressupostari, del 2004-05 al 2010-11. Amb 50-60 milions sí que es pot jugar a la primera lliga. És cert que el Sr. Matabosch ho var fe bé, millor que a Roma o Nàpols. A més va tenir sis temporades de vaques una mica menys grasses: de 2000-01 a 2003-04 i desprès 20011-12 i 2012-13. Però encara estem parlant de 45-50 milions.

        Des de 2013-14, desafortunadament, estem en un altre món. Potser que ja hi estàvem en el segle vint (més aviat hi estàveu: jo aleshores estava a Torí). Si no ens n’adonem ni nosaltres ni la direcció, acabarem molt malament. Tret que surti un increment del pressupost d’un 20%, miracle que no espero del molt honorable senyor conseller.

        M’interessaria saber si a l’era Matabosch les temporades de millor nivell també van ser les amb els millors pressuposts. No sé com avaluar el nivell qualitatiu d’una temporada. Podem veure les estrenes que en Joaquim va catalogar al 2013. Comptem amb 7 temporades magres: 1999-2004 i 2011-13; i 7 temporades grasses: 2004-11.

        Estrenes absolutes: 1 a les magres, 3 a les grasses
        Estrenes a Espanya: 3 a les magres, 6 a les grasses
        Estrenes al Liceu: 19 a les magres, 20 a les set grasses

        Doncs a un 20% més de pressupost va correspondre un 25% més d’estrenes. Pot ser causalitat, però no m’ho crec.

        La ferradura per cert és un desastre que s’hauria pogut evitar, però ara què hi farem? Només ens posa un repte més difícil que a Torí amb el mateix pressupost.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        De 57 a 41 és una reducció important, suficient per notar-se en la qualitat mitja de la temporada, però no explica certs desastres. No sé on d’aquest mateix post es deia que ben probablement es veurà un millor Otello a Sabadell (per cert, i amb millor comoditat i visibilitat). Això és el que vull dir. I no podem oblidar tampoc la qualitat dels cossos estables. LOtello de Rossini d’ahir no inspira gaire optimisme de cara el futur i crec sincerament que la caiguda del pressupost no explica certes execucions que no arriben als mínim acceptables (de gran responsabilitat del director musical d’ahir). I tens raò, sense un pressupost adequat que no tingui tot l’aspecte artístic en el seu conjunt (veus solistes contractades, cor, orquestra, direcció) no hi ha champions possible, ni de lluny.

        M'agrada

  33. Arnau

    De l’Otello i el Iago ja està tot dit. Insuficients, i molt dolents. De la producció millor ni parlar-ne: a sant de que amagar a Otello entre tot aquell munt de nens? Per què enmig de la baralla els refugiats els agafa per començar a tirar boles de paper? I per què a un refugiat al final del tercer acte li agafa per escanyar a una altra refugiada? I ja no diguem el moment del quart en el que la Emilia li dona per llençar mocadorets de paper sense cap mena de sentit. Algú m’ho pot explicar? Ara, pel que diuen, Marc Heller encara és pitjor… així que patirem. Desdemona em va agradar, tot s’ha de dir, sobretot al quart acte.

    M'agrada

    • Deficiente funciòn en lo vocal, con una gritona Katzareva y Tanner siendo irregular, el menos malo de los tres Otellos que se han ” exhibido ”
      Vratogna como siempre, un Jago defectuososo y que más que cantar, declama

      M'agrada

      • Joan

        Con todo Vratonga debió ser un lujo para el 2º reparto …

        Avui a l’Otello de Rossini excepcionals prestacions vocals de tothom sense reserves i amb una Jessica Pratt que ja haurà pogut desfer maletes repassar la partitura i descansar una mica que pel meu gust sent boneta m’ha semblat l’ eslabó més fluix de la cadena. Ara tornaré a escoltar la Lezhneva. Penso que aquest cop les substitucions s’han fet prou bé tot i que no em puc creure que es programi un títol exòtic com aquest sense tenir bales a la recàmara. A la sortida m’he tornat a mirar el cartell. Sembla que només canti Kunde (i és que potser era l’únic segur) Pratt que té el paper en cartera era a Bilbao cantant unes sonàmbules i crec que repassant aquesta Desdèmona en els descansos només així s’explica aquest full de sala tant acurat. I per cert: quan torna Dmitry Korchak???

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: