IN FERNEM LAND

L’HONORABLE SANTI VILA: NI ELS 100 DIES DE MARGE


santi vila 2

Perplex m’he quedat quan he llegit l’article de l’honorable conseller de cultura, Santi Vila al diari ARA d’ahir, que sota el títol LA NOVA PELL, s’inicia així:

Dijous a la nit, mentre el públic dempeus acomiadàvem l’excel·lent versió d’ Otello al Gran Teatre del Liceu, es feia evident que a Catalunya juguem a la lliga mundial de l’òpera i que gaudim del nivell necessari no només perquè la cultura del país es projecti sinó perquè tingui els intercanvis que ens són indispensables. La història d’amor i de gelosia d’Otel·lo i Desdèmona, enmig del realisme d’una guerra, ens segueix captivant igual que ja ho va fer el 5 de febrer de 1887, quan es va estrenar per primera vegada a la Scala de Milà. Per cert, tres anys després, el 1890, ja s’estrenava al Liceu, i des d’aleshores se n’han fet 156 representacions al teatre barceloní.

Puc acceptar que a l’honorable li agradés l’Otello, em pot preocupar perquè vol dir que segurament necessita millorar, però ho accepto. El que no puc acceptar és el que segueix, perquè el públic no va acomiadar dempeus a ningú, ja que això és com dir que ens varem aixecar com en les grans i memorables nits quan no en tenim prou amb aplaudir de manera intensa i embogida mentre bravegem maltractant-nos la gola, per  mostrar alhora la nostra admiració, gratitud i gran respecte als artistes. posant-nos drets. I això tots els que dijous passat hi érem sabem que no es va produir, per tant no diu la veritat, i per si no n’hi havia prou amb la frase inaugural, continua no ajustant-se a la veritat quan la culmina dient “es feia evident que a Catalunya juguem a la lliga mundial de l’òpera”.

El que es feia evident en acabar l’Otello, més enllà que ell veiés que el públic es posava dret, quelcom que en algun moment s’havia de produir perquè si no encara hi seríem, és que la nit va ser de les més tristes, desangeladas i depriments dels darrers anys, i per tant es feia difícil intuir a quina lliga mundial juguem.

El conseller sembla molt murri perquè amb els seus comentaris juga a l’ambigüitat interpretativa, ja què és obvi que ens varem posar dempeus però no aplaudint,  com també ho és que digui que el Liceu actual juga a  alguna lliga operística mundial. A quina lliga? amb quins teatres juguem? Perquè jo intueixo que ell vol dir que estem a la primera i això no Honorable Vila, això si que no. Ni varem acomiadar dempeus a l’equip de l’Otello, ni juguem a cap lliga operística mundial.

Com hagués canviat la meva apreciació de l’honorable conseller si hagués dit que nits dolentes les tenen tots els teatres i que el que ell com a  nou conseller de cultura, feria tots els possibles per dotar al Liceu dels recursos i projectes necessaris per situar-lo a la primera lliga mundial dels millor teatres d’òpera, perquè aleshores a banda de mostrar un sentit crític imprescindible en tota mena de gestors i representants públics, també hagués generat una il·lusió imprescindible en un teatre immers en un desànim palpable, no només per part d’un públic cada vegada més desertor i poc fidel, sinó també en l’equip intern immers en conflictes que no s’acaben de tancar. El conseller ja ho hauria de saber això perquè assisteix habitualment al teatre i si no ho veu em preocupa per uns motius, però si ho amaga i tergiversa la veritat em preocupa  perquè vol dir que no serà un bon conseller.

Potser caldria dir-li al conseller Vila que per jugar a la primera lliga necessitem una orquestra de primera, un cor de primera que no s’hagi de reforçar de manera incomprensiblement anònima per membres del cor Intermezzo. Per què no s’anuncia que el cor està reforçat en el programa de sala i en els cartells?. Tenim moltes mancances conseller,mancances que ens priven de programar com segurament la senyora Scheppelman voldria i no pot, i que possiblement ens situarien ara per ara en una posició, sent optimistes, de promoció a pujar.

Tot això motivat pel primer paràgraf però l’opinió pública a l’ARA té més càrrega de  profunditat, perquè l’inici és només el preàmbul del que en realitat ens vol dir l’honorable Vila.

Insisteix amb l’argument de la centralitat de l’edifici, un concepte ja en si mateix abstracta, perquè no és l’edifici el més important en un moment de crisi com aquest, és clar que potser per a ell l’interior, i no em refereixo a l’estructura arquitectònica, es deu trobar a un nivell òptim que ens posiciona en aquella lliga mundial de teatres d’òpera. Si ho diu el Conseller, qui gosarà portar-li la contra! Conseller escolti el que diu el públic, i no precisament de la façana, ja que aquest és un tema epidèrmic. Escolti el que diem de la gestió, del projecte artístic, de les reformes i sobretot dels resultats reals en el nombre d’abonats i venda d’entrades.

Com em poden estimular a seguir abonant-me la temporada vinent si a hores d’ara en el full de sala ja m’anuncien que per a Götterdämmerung m’ofereixen un 10% de descompte?. La setmana abans o durant les representacions de l’òpera wagnerinan, de ben segur els descomptes seran més importants i jo com tots els abonats que varem comprar l’abonament fa 8 mesos, varem pagar unes tarifes que vagi vostè a saber si no acaben sent més oneroses que comprant les entrades aprofitant els descomptes  darrera hora i sense perill de no trobar-ne en llocs de visió acceptable.

Per altra part com que el senyor Amat vol vendre el seu producte els diu a les administracions que “un teatre d’òpera ha de tenir una presència exterior majestàtica i el seu batec ha de ser perceptible des del carrer” i el conseller se les fa seves”. Òndia!

El Liceu sempre ha tingut la façana que ha tingut, ja en vaig parlar en el primer apunt al respecte d’aquesta qüestió, i la façana del Liceu no difereix gaire amb la majoria de façanes de molts edificis emblemàtics de la ciutat, amb exteriors discrets i interiors sumptuosos. Durant els 169 anys d’existència ha estat així i malgrat això la història ens diu que en el seu interior hi han hagut nits memorables que ens han projectat al món i la discreció de la façana no ha perjudicat en res, jo mateix en sóc testimoni des de fa 41  anys. Ara aprofitant que la prioritat és l’urgent rehabilitació que ningú discuteix, algú vol fer el seu negoci, el senyor Amat òbviament, i proposa “embellir-la” amb la seva obra, a més a més hi ha qui ho paga sense aparent cost per l’erari públic. Magnífic.

S’acceleren una sèrie de procediments administratius foscos i de manera més fosca encara tot sembla que està da i beneït, fins i tot l’aparent aturada per part de l’Ajuntament després de la controversia ciutadana, servirà de poc ja que les reserves del consistori barceloní de l’alcaldessa Colau només tenen un caràcter consultiu i no decisiu, que recau en la Generalitat.

El Liceu de manera un mica imprudent i abans d’anunciar-ho per procediments més “normals” ho publica en una pàgina a La Vanguardia del diumenge (també a El Periódico i a El País), i fins i tot alguns dels mecenes de l’operació s’assabenten pels diaris  que al projecte de rehabilitació i restauració de la façana  s’inclou l’obra de senyor Amat. Tot plegat precipitat, imprudent i força surrealista.

Per això aquest article d’opinió del senyor Santi Vila “renyant” i qualificant sota línies als contraris al projectes, de retrogrades m’ha causat perplexitat.

En una confusió inexplicable en un conseller, ens parla de la controversia anual a Bayreuth entre innovadors i conservadors, controversia i polèmica que res té a veure amb això de les anelles del senyor Amat. A Bayreuth això es produeix cada any a causa del que s’ofereix a dins de l’escenari, ja que la sala i a l’exterior fa més de cent anys que llueixen una mediocritat arquitectònica que no sé pas com l’argumentaria el senyor Amat. En aquest sentit també podria parlar de la mediocritat de l’exterior de La Fenice i de la gran majoria de teatres italians, Scala inclosa. L’exemple del senyors Vila i Amat no em sembla apropiat.

No és l’edifici el que fa important a un teatre i una institució cultural com el Liceu. El senyor Amat amb la complicitat del seu cercle d’amistats que han corregut a fer articles a favor de l’afegitó (Lluís Pasqual entre ells, qui ja es va deixar entabanar per l’artista amb el llagrimal del Lliure de Gràcia) ha trobat l’oportunitat de posar ma a allà on els concursos públics el van excloure fa anys. La resta poc importa i si l’exterior és l’admiració del món però a l’interior s’ofereix aquest Otello, ja li asseguro al conseller i al senyor Amat que la visibiltat que reclamen serà nula, serem transparents.

La pell té la seva importància però abans de passar pel dermatòleg o més ben dit, abans de passar pel cirurgià estètic, convé vitaminar, enfortir i oxigenar al malalt, perquè es tracta d’un malalt.

No n’hi havia prou amb els dubtes que motiva aquesta operació urgent de maquillatge, que fins i tot el conseller valora positivament l’opció que si l’experiment no acabés de quallar, les genials aportacions “amatòries” tindran caràcter “reversible”, és a dir si veiem que ens hem equivocat i que és un nyap, la solució del senyor Amat ens permetrà treure els piercings, redreçar-ho tot tal i com està ara i aquí no ha passat res. Això ho proposa el ministro de cultura estatal i hores d’ara tothom diria que això és “marca españa“.

Per acabar-ho de fer més “social” alhora que artístic, el Cercle del Liceu paga la part de rehabilitació del carrer Sant Pau amb la visualització dels vitralls modernistes des del carrer, no com fins ara que només es podien admirar des de l’exclusiu club privat, obra que paga la institució (no com pretenia l’ínclit senyor Marco). Ara bé, segur que la reducció ja anunciada de les argolles “amatòries” deuen correspondre a les del carrer Sant Pau davant l’esglai que deuen haver fet els engominats senyors del Cercle, que després de pagar la restauració es temen que aquest afegitó imprevist no acabi sent una nosa visual.

L’article conclou amb la darrera perla:

“Amb totes aquestes consideracions, és obvi que hi ha una pila d’arguments que avalen la intervenció a la façana del Liceu i, en canvi, ben pocs en contra. Estem doncs, principalment, davant d’un debat de caràcter estètic i opinable sobre si s’ha de ser més conservador o innovador. El Liceu sempre ha estat símbol de progrés i alhora tradició. Classicisme i modernitat. Però, com deia al principi, aquesta ja és una discussió que des de sempre ha format part de la fascinant història de l’òpera… i de la humanitat.”

La intervenció a la façana hauria és una rehabilitació amb tots els arguments a favor, no hi ha res a dir. El debat al Liceu s’ha de produir i és imprescindible que sigui així, davant el projecte artístic del teatre, projecte per altra part que encara no s’ha fet públic per part de la senyora Scheppelmann, si és que existeix. Aquest debat d’ara és purament un debat dermatològic i en canvi el que jo li proposo al conseller Vila, és fonamental, i el conseller no hi entra, ni el menciona, ni el demana.

Decebedora opinió senyor Vila, hagués volgut que les seves primeres paraules dedicades al Liceu haguessin estat més engrescadores i d’alçada, ambicioses com el projecte polític  que el seu govern i vostè encapçalen,  quedar-se en la pell i dir que l’Otello va ser excel·lent per després justificar una obra d’epidèrmica repercussió, és un gerro d’aigua gelada.

85 comments

  1. Marededéu…
    Joaquim…
    A veure si ens portes aviat notícies de Nova York, o París, o Múnic, o Bayreuth…
    M’és igual. Però darrerament amb el Liceu, anem de patacada en patacada (per no dir-ho d’una manera més grollera).

    Tot plegat esfereidor.

    Senyores i senyors…
    Ha començat el tercer incendi del Gran Teatre del Liceu. I aquest cop no és físic.

    Que Wotan ens ampari.

    M'agrada

  2. David

    No entenc res. Del tot d’acord amb en Joaquim i la resta de comentarus. A vegades personatges com Vila o Amat em fan sentir com el patriarca d’Il Gatopardo, algú d’un món ben diferent. En termes personals puc compensar la indiscutible mediocritat actual del Liceu (a excepció de l’esplendid Cellini) fugint a altres llocs: el Werther que estan fent a París és de traca, amb Beczala i Garanca emotius, inoblidables.

    M'agrada

      • David

        Estic segur, Joaquum, que també fas de les teves al llarg de l’any. A vegades hi ha sort (sense cancelacions, interprets generosos…) i la música resulta ser un plaer absolut. Per cert q l’altre dia vaig llegir, crec q a LV, q a Catalunya hi ha 180 abonats a la temporada 15/16 de París. Pas mal!

        M'agrada

      • Si pogués t’asseguro que tal i com està la cosa m’abonava els caps de setmana a París. TGV dissabte mati d’anada i TGV diumenge de tornada. O al Real,
        La música sempre és un plaer fins i tot en formats molt més assequibles, lied, música de cambra, però si volem gaudir d’òpera d’alçada ens tocarà buscar-nos les satisfaccions a l’estranger 😉

        Liked by 1 person

  3. colbran

    Quedo tremendamente sorprendido de las palabras del Sr Vila, persona que me caía muy bien y cuyas declaraciones como neófito conseller de cultura entran dentro del ámbito “palurdo”, por mentiroso y por querernos convencer de que los “palurdos” son los que no aceptan esas inaceptables argollas -por ejemplo-y la colocación del Liceu en un “ranking” de primera, cuando gracias a la “sorprendente” gestión del Sr. Guasch se está convirtiendo en un galimatías de varietés y ópera de ínfima calidad y en un lugar descendente, función a función, hacia los lugares más bajos del citado “ranking”.Con su pan se lo coman y que les aproveche. Mi desinterés por el Liceu crece día a día.

    Qué desilusión Sr Vila. Ya no creeré nada de lo que usted diga. Y como resultado el año próximo no renovaré mi abono. A mi edad ya no soporto tantas mentiras. ni tanta vulgaridad artística.

    M'agrada

  4. Josep Olivé

    Santi Vila retratat. Si hagués vist la mateixa funció en un altra ciutat fora de Catalunya hagués dit la veritat. Però com és el nou conseller de cultura l’home està cofoi amb una de les icones culturals del pais, el Liceu. Política cultural de l’autobombo i del “som una meravella”, de procurar mantenir la moral cultural del pais dient que una cosa és bona quan no ho és. És una manera d’engany i autoengany. Una manera de mentir. Tenim exemples a dojo cada dia a casa nostra. Bé, res que els polítics no facin amb profesionalitat i gran maestria. Els de tot arreu. I és que Santi Vila és el mateix que es pirrava per les curses de braus, que fins i tot té premis i reconeixament de penyas taurines i ara, que és conseller de la cosa, diu que li semblan violentes. Vaja vaja. Com canvia la gent per un càrrec. Això si, ell mateix ho ha dit, i ben recentment, els bous embolats a les terres de l’ebre és un fet cultural de primera magnitud que cal protegir. Faltaria més. I sense reglament encara millor. I si algú pensa que a mi m’agraden el toros, a la plaça o embolats està molt equivocat. A mí el que m’agrada és l’òpera, però no embolada!

    Liked by 2 people

      • Joan

        Nahh segur que en sap! El que passa és que és un càrrec polític. Vés que ha de dir! Si fins i tot la Chavarría li ha trobat peròs a l’estrena!!! Si s’hagués posat la gent dempeus per aplaudir hauria titulat quelcom com la noche en qué “Ramón Vinay se reencarnó en José Cura”. Insinues que potser en sap més la Maricel que en Santi Vila? No et crec!

        M'agrada

      • En sap de què? Només que faci bé de conseller en tinc prou. Jo no insinuo res, només dic que com a conseller no va estar a l’alçada dient coses que no són, que és un eufemisme per dir que va mentir, en la reacció del públic i en el rànquing que ocupa el Liceu en aquesta lliga de teatres d’òpera mundials.
        La noia de la Vanguardia no està invitada a la festa 😉

        M'agrada

  5. Fantasmada incierta y con tintes politicamente sesgados, las opiniones del Nou Conseller. Si lo dicho es cierto, no tiene además ni idea y es casi, para ir emigrando poco a poco a otros teatros de ópera
    ( por cierto, tute de ida y vuelta hoy a Valencia para ese controvertido Sansón de los Sres. fureros pero que en lo musical/ vocal , ha tenido más que interés )
    Por cierto, Kunde me ha comentado ( y espero sea verdad ) que a pesar de su fisura de peroné, estará en el Liceu para el Otello v.c. donde supongo y si no mejora de su lesión, debería cantar sentado

    M'agrada

  6. Xavier C.

    Avui seré la veu discrepant.
    Què volíeu que digués? Ei, va, que és un polític, i del mateix color que el govern sortint…
    Digui el que digui públicament al diari Ara, a mi el que m’interessa és si interiorment s’ ha fet la pregunta adequada. Perquè si el que ara mateix li balla pel cap és si el Liceu juga o no a primera, i les coses dijous van ser tan evidents com dieu els que vau ser-hi… Che soave zeffiretto
    Questa sera spirerà

    M'agrada

  7. Retroenllaç: Noticias de enero de 2016 | Beckmesser

  8. toni

    Alguns polítics catalans darrerament i amb raó, van parlant de ” foc nou ” . Tan sols un petit consell i detall . Si el tornen cremar, no el repeteixin com el d’ara, si us plau. Es pot fer molt i molt millor.

    M'agrada

    • No hi ha diners per cremar-lo i menys encara per fer-lo nou, ara bé, en el cas hipotètic que ens el poguéssim permetre trobaríem anys i panys a decidir on posar les argolles de l’Amat, no 170, ca!, aleshores, en un edifici de nova planta tot serien argolles i ja ho farien venir bé per lligar-ho amb la tradició wagneriana de la ciutat, el Ring i ves a saber que més amb tal de subsanar el greuge que va suposar que en la segona reconstrucció no donéssim l’oportunitat a l’emèrit Amat de deixar petjada per a la posteritat. Deixa’m ser irònic.

      M'agrada

  9. Oscar V

    Estic d’acord amb En Xavier C. Què espereu d’un polític?? Diu que “El públic acomiadàvem…” En llenguatje polític, només que fossin dos persones ja pot fer servir la primera persona del plural 🙂 ara en sèrio, ja tenim edat per confiar en el polític de cultura de torn. Jo crec que el millor seria ignorar-los enlloc de donar-los protagonisme.

    M'agrada

    • Si només fos l’opinió d’un melòman sí, però quan és el preàmbul d’una opinió que vol fer-nos combregar amb rodes de molí, no, cal posar-los en el lloc que els correspon com a representants polítics

      M'agrada

  10. Guillem Tnom

    Si, noies i nois, quina raó teniu.

    La meva opinió és la mateixa que la de l’amic Colbran, per tant, no ho repetiré. És el meu primer any sense abonament, i no estic gens penedit. No em perdrè Teorin, però …

    Colbran, quan vaig escoltar (crec que llegir, mes que escoltar) al Sr. Guasch dient que òperes com Kitej no eren per un teatre com el Liceu, em vaig tèmer la decadència mes estrepitosa, a part de tenir reaccions físiques desagradables …

    Que hi farem! Torniamo all’antico … el Liceu en temps del Règim 1939 / 1978 … ma non sarà un progesso, no.

    Liked by 1 person

    • Aquella entrada sincera i desinhibida amb l’abominació del que representava Kitej va deixar les coses en el seu lloc, i efectivament s’està complint al peu de la lletra el seu pla estratègic, i amb èxit, els resultats són els esperats. Desolació i en Raphael exhaurint tants dies es programés l’aforament del teatre.

      M'agrada

  11. Montserrat

    Bravo per l’apunt, Joaquim! Jo també em vaig posar dempeus, dijous… per fugir corrents de la sala cap al carrer! Va ser de les nits més tristes que recordo, un autèntic “Otellicidi”. El conseller sí que era present a la sala, en una llotja d’honor, suposo que ben convidat mentre altres pagàvem una tarifa d’abonament-presa- de- pèl. La propera temporada esperaré les ofertes de darrera hora; segur que amb l’estalvi podré fer algun viatget.

    M'agrada

  12. El compte

    Poca cosa a afegir-hi: no cal pas deixar-los els cent dies de gràcia.
    El Sr. Santi Vila és aquell que estava tan cofoi a les fotos amb l’Ana Pastor cada vegada que han discutit de trens, oi? I com a resultat tenim el desastre actual de cada dia amb les rodalies de Renfe…… i algú esperava algo millor a cultura??
    Estem en mans de mediocritats per tot arreu!!

    M'agrada

  13. Parsifalx

    como soy un poco reaccionario….jajajaja,. creo que empieza a ser hora de protestar con fuerza cuando una funcion no esta a la altura de lo esperado….y lo que llebamos de temporada, a excepcion de Benvenutto Cellini es de traca. en cuanto al comentario de este señor politico….pues que esperabais, tenemos la peor raza de politicos del mundo, mucho criticamos a los politicos españoles…como si los nuestros fueran mejores, y ojala lo fueran, pro queda claro que no

    M'agrada

    • La desconexión es tal que el público ha desconectado. En otro tiempo, tampoco tan lejano, la función del jueves hubiera sido un escándalo, pero ya comenté en el post que para ser una primera función de una ópera tan comprometida como Otello no había ambiente entre el público, ni muchas caras conocidas, ni tan siquiera indignación, una resignación preocupante y pueblerina, nada más y nada menos, la gente va desertando y eso cuesta mucho recuperarlo.

      M'agrada

  14. Rosa

    El nou Honorable Conseller de Cultura en aquesta decidida protecció a la pèsima tasca del Sr. Guasch tant pel que fa als resultats operístics, com a l’exterior de l’edifici, està fent molt de mal al Liceu, no cal dir als afeccionnats que podem decidir-nos a deixar d’anar-hi de tant cansats, i a si mateix com a conseller.

    M'agrada

    • El dia que tinguem clar el que volen fer amb el Liceu, aquell dia ja serà massa tard per reaccionar. El Liuceu no deixarà de fer òpera, però en quines condicions i quin acabarà sent el percentatge d’òpera al costat de les altres activitats, és el meu gran dubte. Cada vegada hi ha més concerts d’artistes de tota mena i condició, que omplen i esgoten localitats, mentre que per omplir l’òpera tenen molta i molta feina i ni amb descomptes i promocions ho aconsegueixen.

      M'agrada

  15. Mercè

    No vaig anar a veure aquest Otello (el Cura no m’agrada) i constato que no m’he perdut res. Bé, sí; m’he perdut l’anàlisi positiva de’n Joaquim (i d’altres) que m’hagués fet sentir envejeta però m’hagués alegrat saber que s’havia fet una funció bonica, interessant , memorable… I això m’hagués fet pujar l’autoestima com a barcelonina i catalana.

    Juguem a la “lliga mundial de l’òpera”. Potser sí; l’Honorable no diu si a 1a A, o a la B, o a segona… ja m’enteneu. Honorable: el Liceu s’ha convertit en les Rodalies dels teatres d’òpera!!! I si des de la Conselleria segueix gestionant la Cultura com les Rodalies, apaga i vámonos.

    Fem-nos la pregunta típica: “qui prodest” la remodelació de la façana del Liceu? El mecenes tindrà, probablement, una bona reducció en la declaració de la renda; a l’artista li caurà un bon feix de bitllets per treure el ventre de qui sap quina pena, la ciutat guanyarà en lletjor, moderna, això sí; els subministradors del material (qui són?) faran calaix, i per Nadal es podran penjar de les argolles els cavalls de les Valquíries amb la cua il·luminada.

    Tot sigui per la creació de llocs de treball.

    M'agrada

    • El dia que sentim a un conseller de cultura parlar d’un programa i un projecte, i sobretot veiem com l’executa, aquell dia podem brindar perquè començarem a ser un país normal, o millor, a ser un país com volem que sigui el nostre, mentrestant només tenim una colla de funcionaris dedicats a gestionar les engrunes d’uns pressuposts minsos i escarransits, sense programa clar i definit més enllà que el repartir subvencions a les entitats o persones ideològicament més properes.

      M'agrada

  16. OLYMPIA

    Mentre llegia el paràgraf del Conseller Vila, m’ha sonat tan buit i tan “déjà vu” que he hagut de pensar que,ell, el conseller, ficat en altres tasques ha deixat que, com tants polítics, algú li fes aquest article suat i mentider. Ja sabem que no pot actuar com a crític de música però, en aquest cas, no cal que escrigui res.

    M'agrada

  17. Pere

    Dues consideracions:

    1a. Si la “pell” del Liceu estava malmesa des de l’incendi, com el conseller diu en el seu article, per què no es va fer la intervenció durant la reconstrucció i s’han deixat passar més de 20 anys sense fer res per reparar-la?
    2on. El conseller insisteix en aquesta dualitat que tan agrada: conservadurisme versus innovació, donant per entès, òbviament, que el primer terme és negatiu. És a dir que si no t’agrada la producció d’Otello (a ell es veu que sí li agrada) ets un carcamal i, per tant, és millor que no piulis i que et resignis. Sempre m’ha empitpat aquesta mania en classificar a la gent. La pintura de Miquel Àngel no és vàlida perquè és clàssica i tothom l’entén i és millor Van Gogh perquè és més modern? Això em trasbalsa sovint ja que en alguns aspectes de la vida sóc “conservador” i en d’altres prefereixo el “canvi”. I el mateix em passa en l’òpera. I encara puc filar més prim: un mateix regista em pot satisfer plenament en algun muntatge (Carsen en les Noces de Figaro o en el Somni d’una nit d’estiu) i irritar profundament en altres (Tosca, per exemple).

    Senyor conseller, a banda de que els “piercings” de la façana no m’agraden, coincideixo amb en Joaquim, s’ha de fer un concurs públic previ que tingui com a prioritat la restauració de la façana i no si aquesta és més o menys bonica.

    Un petit apunt: no tenia entrades pel recital d’en Flórez al Palau però el programa m’ha semblat més atractiu del que inicialment em creia (àries d’òpera de Mozart, Massenet i Gounod a la primera part i algunes napolitanes a la segona i un bolero de Rossini i l’ària final del Barbero). Així que, finalment el dia 3 al Palau i el 6 a l’Otello de Rossini del Liceu.

    M'agrada

    • 1.- No es va fer cap intervenció perquè la quantitat de milions del pressupost més expropiacions i indemnitzacions que es van pagar van deixar sense diners per rehabilitat el que no es va malmetre. Van maquillar i prou.
      2.- El conseller fa el discurs políticament correcte, perquè fins i tots els conservadors (parlo dels polítics òbviament) si parlen d’art tos s’apunten al progressisme. Vila que no és precisament un polític que hagi fet gaire ideología i que quan l’ha fet s’ha mogut en el neoliberalisme, es pensa que amb aquestes declaracions es posarà a la butxaca a tothom, i les declaracions, com la proposta d’Amat, són epidèrmiques i insubstancial, molt polítiques per altra part. El Conseller no va a l’arrel del problema. Potser perquè no té diners, potser perquè no té idea de com fer front al Liceu, potser perquè es deixa endur pels fulls de càlcul del senyor Guasch…. Potser creu que no cal fer res i que el Liceu mai havia anat tan bécom ara i per això estem a la lliga que estem.
      Ja ens explicarà com ha anat al Palau, jo si no passa res el 3 aniré al primer Otello rossinià.

      M'agrada

  18. Robert

    Otello és una grandíssima òpera. Que acabi d’estrenar-se i estiguem aquí parlant del Liceu i no pas de les representacions ja ho diu tot.
    Del conseller prefereixo no dir res, però bravo per agafar-lo en falta! És bo poder-lo retratar.
    De les volanderes no faré cap judici estètic. Serà divertit veure els turistes més gamberros llençat les bambes a veure si encerten i queden allà penjades. O les llaunes de cervesa buides…
    El que no em sembla acceptable és que una façana protegida pugui perdre la protecció i modificar-se per voluntat del polític de torn. Llavors, per què serveix la protecció? Li deixaran fer el mateix al propietari de l’edifici del costat o aquest sí que s’haurà de gastar el doble quan hagi de fer una reparació per deixar-lo tot com si fos original? Si és que no hi ha com ser amat pels amiguets!

    M'agrada

    • Sembla ser que quan a una façana la “milloren” amb una obra d’art els protocols són diferents.
      S’ho arreglaran com calgui per fer el que creguin més convenient, sense consultar-ho malgrat que hi hagin suficients mostres d’oposició ciutadana com per fer-ho de manera més oberta i transparent.

      M'agrada

  19. Marc

    Que parin ja de fer el pallasso miserable i es dediquin a fer la independència, que és per això que els varem votar.
    Més batalla i menys argolles.

    Au, ja l’he dita. Qui vulgui unes disculpes personalatzades que ho demani.

    M'agrada

    • No és ben això Marc.
      Hi ha un dia a dia que la independència no el gestiona, que s’ha de gestionar.
      En el programa polític inexistent que van portar a les eleccions, aquest va ser una dels meus arguments per estar en contra de JxS, no hi figurava entre moltes altres carències, res que fes esment a la cultura. Passarà la dat establerta dels 18 mesos i aquí continuarem necessitant accions polítiques, entre elles les referents a la cultura, per tant et queda una única opció:
      Mentre els pallassos actuen, no et posis nerviós, n’hi ha per estona

      M'agrada

      • Durant no sé quan temps i no sé quants notables es van dedicar, espero que sense rebre un cèntim d’euro, a fer un llibre gros d’en petet, de com teníem que fer aquest traspàs. L’has vist tu? Que diu aquest llibre? Paper mullat perquè ens han i ens estan enredant com a xinesos, però com que aquest és un tema que no vull parlar-ne a IFL et pregaria que no insistissis.
        Sé que em faràs cas i t’ho agrairé.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        No veig altra responsabilitat a IFL que no sigui la de ser un blog rigorós i de qualitat que tracti de l’actualitat musical. I aquesta responsabilitat la posa en pràctica de manera ben acurada. I que perduri.

        M'agrada

  20. josep.olivé

    Vinc del Liceu. Renoi amb el flamant conseller. Vosaltres què creieu que és pitxor, que hagi mentit o que no? En qualsevol cas decebedor i depriment conseller de cultura. Aixi ens va. Aixi ens anirà. Estem arreglats. Una pena.

    M'agrada

    • Va mentir, no em plantejo cap altre dilema.. Ni el públic es va posar dret per aplaudir, ni estem a cap lliga.
      podia renyar-nos per criticar les anelles de l’Amat, tota la resta no calia, a noslatres no, d’òpera en sabem massa.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        La “innombrable”? What about? Ops! Vade retro! Hi ha una responsabilitat innombrable? Ondia! I a més amb categoria de déu ni do? És una andevinalla? 🙂

        M'agrada

  21. Montse

    Bona nit,
    Llegeixo habitualment el blog, que em sembla excel•lent com a espai de referència per l’Òpera; però és la primera vegada que comento. De l’òpera no puc opinar encara. Fins dimecres.
    De la resta: em sorprèn el volum de comentaris que han aparegut arreu a partir d’una notícia i un render absolutament pobre. Avui he llegit una columna a l’Ara, que m’ha semblat diferent i molt ben raonada: http://www.ara.cat/opinio/Elogi-del-risc_0_1511848815.html
    Al meu entendre és tot un pèl excessiu i tothom s’atreveix (ens atrevim) a dir-hi la nostra. No hi ha uns arquitectes que van guanyar el concurs i que coneixen perfectament l’edifici? Són professionals cultes i formats; així com altres arquitectes que treballen pel teatre. Potser mereixen un respecte a l’igual que l’artista que signa l’obra.

    M'agrada

    • Hola mOntse, moltes gràcies i benvinguda a IFL.
      No estic d’acord amb tu,és clar. Jo crec, i he insistit molt, al menys a IFL, que el tema del debat no és la genialitat o la lletjor de la proposta, senzillament és com es fan les coses al Liceu, amb la poca transparència com es fan segons quines coses, sense concurs, mitjançant publicacions a la premsa i sobretot, utilitzant el conseller per renyar-nos, com feia l’exhonorable Pujol.
      És clar que són professionals cultes, el respecte em sembla que no ‘s’ha perdut, però crec que ni en algun lloc podem ser crítics en aquest tema és precisament aquí. Jo crec que és molt important que diguem la nostra, malament si no ho podem fer, les administracions massa sovint i en nom nostra, fan la seva, crec que és bo que se sàpiga que hi ha coses que no ens semblen bé i que hi ha dissidències. Tampoc em sembla que mostrar-nos una mica anti-sistema tampoc ha de posar nerviós a ningú.
      I finalment, nosaltres, els anti, també mereixem un respecte.

      M'agrada

  22. Josep Olivé

    Quin problema hi ha en que ens “atrevim” a dir el que pensem? És a dir, les radios i les televisions públiques (i privades convenientment sucades amb diner públic) infestades de “tertulians/experts” que tan poden parlar de política com d’art, de ciència com de filosofia, de gastronomia com d’arquitectura, de història com de sports, d’economia com d’espeleologia, d’òpera com de hip hop, i uns mitjans de comunicació públics (i privats convenientment sucats amb diner públic) que no responen en absolut a un servei públic per a TOTS als ciutadans, és a dir, tota aquesta amalgama comunicativa que ens taladra diariament i que procuro evitar té potestat per dictar gustos i destins? Bé, no serà per que hoi intentin, però quan un pensa que d’alguna cosa i toca una mica, quan un pensa que d’una cosa si pot dir la seva resulta que som agoserats i ens “atreveim” a dir la nostra en un espai, el d’IFL, que considerem nostra i que parla de coses que SI podem dir la nostra perquè d’això SI que podem parlar. I si unes argolles no ens agraden ho direm. I si un Conseller demostra ser un gran mentider ho direm.

    M'agrada

    • Montse

      Vostè mateix ho ha dit “ (…/…) infestades de “tertulians/experts” que tan poden parlar de política com d’art, de ciència com de filosofia…” Tots ens atrevim amb tot. Res més.

      M'agrada

      • Josep Olivé

        No, no tots. Jo no. Jo no parlo del que no sé. Vosté no ho sé, però jo no. El que passa que les argolles de marres no s’instal.lan al Camp del Barça, ni a la seu de La Caixa, ni a la Catedral, ni al McDonals, ni a la torre Agbar. Vull dir que m’importaria ben poc, seguirien sense agradar-me gens ni mica però no em sentiria afectat. Però resulta que s’instal.laràn (ho dono per fet quan el conseller hi està decididament a favor) a la façana del Liceu, i el Liceu té molta relació amb la temàtica d’aquest blog, jo diria que relació primordial i directe, i el Liceu tambè té relació directe amb mi mateix donat que és un espai que m’estimo molt. I per tant si penso que se li fa a la seva “cara” (façana) una autèntica barbaritat ho penso dir. I em sembla una innocentada que algú pensi que estem discutin d’arquitectura. Més aviat d’estètica, i tambè d’ètica. Perquè no és ètic perdre el temps amb argolles quan la casa, per dins, està demostran tantes mancances de lo que hauria de ser el seu “core bussiness”, és a dir, de la seva raò de ser.

        M'agrada

  23. jordi

    ahir vaig anar a sentir el segon repartiment.
    La soprano mexicana té una veu POTENT, feia temps que no sentia una soprano que omplís tan bé el teatre. ha estat una gran nit al menys per Desdemona.
    Otello bé, però tampoc extraordinari.
    Iago va agradar-me força
    i la producció sí, és moderna, però bé, va tenir moments interessants.
    en definitiva vaig sortir més satisfet del que m’esperava
    de fet crec que m’animaré a tornar per sentir Ermonela Jaho, tot i que la soprano d’ahir, que ara no
    recordo el nom, va agradar-moltíssim. Però no vull perdre l’oportunitat de sentir en directe a la Jaho.
    que va agradar-me molt a Paris fa uns anys . bé, això és tot 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: