IN FERNEM LAND

DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG A LA ONP (Finley-Skovus-Jovanovich-Spence-Groissböck-Kleiter-Lehmkuhl;Jordan)


Vaig una mica endarrerit però les satisfactòries circumstàncies laborals m’obliguen a reestructurar una mica l’activitat blogaire.

El passat mes de març a l’ONP van tenir programar després de 25 anys d’absència a l’escenari de l’Opéra, 7 representacions de Die Meistersinger von Nürnberg, en la producció de Stefan Herheim coproduïda amb el Festival de Salzburg, sota la direcció del mestre titular de la casa Philippe Jordan.

Malauradament només fonamento la ressenya per la part estrictament musical i vocal, ja que no tinc document vídeo de les representacions, tot i que la brillant i contradictòria producció de Herheim del 2013 ja la coneixem gràcies a loa retransmissió salzburguesa.

Jordan no ens ofereix una direcció grandiosa, ni brillant, i això que l’orquestra de La Bastille sona esplèndida, però precisament perquè està en un estat de forma envejable, jo esperava una direcció més colpidora, més estructurada, més analítica o potser si ho preferiu, més inspirada, i potser només en alguns moments del tercer acte sembla que Jordan trobi una mica d’equilibri, d’ordre, i de volada, però un edifici com aquest, d’aquesta complexitat estructural i aquesta dificultat tècnica i dramàtica, necessita d’un arquitecte capaç de dotar a la narrativa musical, de varietat, fantasia, vitalitat, lirisme i sobretot ordre, ja que de manera sorprenent, la direcció del mestre francès m’ha semblat en mases moments (no cal dir els grans concertants i el final del segon acte en especial, del tot confosa.

El que si corrobora un altre èxit en una temporada de reptes descomunals (Moses un Aaron i Damnationn de Faust entre altres) és el cor de l’òpera, dirigit per José Luís Basso, amb una interpretació brillant, jovial, contundent, de sonoritats curoses, equilibrades i homogènies, pura musicalitat. Un goig

Vocalment brilla per sobre de tot l’extens i notable equip el Han Sachs de Gerald Finley, que ja em va colpir en aquella bellíssima versió del Festival de Glyndebourne. Finley és un baríton pur i per tant a vegades li falta una mica de cos en les zones més greus, però el baríton canadenc desborda sensibilitat, musicalitat, expressió i sentit dramàtic. La descomunal partitura fa que al final arribi curt de forces, com la majoria de Sachs, però la intel·ligent i mesurada interpretació, fan del seu Sachs un referent.

El tenor Brandon Jovanovich està iniciant una carrera wagneriana que jo auguro curta i que per a mi serà el que acabarà per rematar una carrera inexplicable per alguns dels primers escenaris operístics. El color és mat, alguns diran que baritonal i per tant similar a un  heldentenor, però no, està mancat d’un veritable color, de llum i sobretot de la tècnica suficient. No hi ha res que tècnicament justifiqui que Jovanovich sigui qui assumeixi aquest rol a l’ONP després de 25 anys que a la histórica casa no s’escoltés un Walther. Lamentable desafiament al públic parisenc. No es pot cantar més malament i no és pot desafinar més sovint.

Al Liceu ja coneixem el Sixtus Beckmesser del baríton Bo Skovus. A Paris torna a demostrar que és un rol que li escau com anell al dit i la seva capacitat dramàtica s’adapta com un guant, però la veu és la que és, i no té la seducció de color d’anys enrere.

Toby Spence fa tota una creació del seu ja conegut David.

La solidesa vocal de Günther Groissböck sembla fins i tot excesiva per un rol vocalment tan poc exigent i rellevant.

La soprano Julia Kleiter ofereix una seducció vocal prou interessant al personatge d’Eva, massa sovint relegat a una correcció i prou. El color es interessant i fins i tot sofisticat. S’aprecia en el seu cant un bagatge mozartià notable que ofereix al seu cant una categoria, elegància i fins i tot sofisticació estilística que l’afavoreix.

Magdalene no té gaire moments per lluir-se, hi ha de ser hi ha d’ajudar a l’equilibri en moments tan deliciosament decisius com el quintet del tercer acte, però més enllà de correcsió em seria difícil dir que està fabulosa, ella i totes les altres cantants que han assumit i assumiran aquest rol.

Entre els mestres hi ha una solidesa que deixa entreveure algun nom que mai he acabat d’entendre com s’ha fet precisament un nom (Ralf Lukas), però el conjunt és solvent.

Us proposo escoltar un llar fragment del tercer acte, des del quintet fins al final, hi ha molta teca i us podeu emportar una idea prou ajustada

Richard Wagner
DIE MEISTERSINGER VON NÜRNBERG

Walter von Stolzing, Brandon Jovanovich
Eva, fille de Pogner, Julia Kleiter
Magdalene, Wiebke Lehmkuhl
David, Toby Spence
Hans Sachs, Gerald Finley
Veit Pogner, Günther Groissböck
Kunz Vogelgesang, Dietmar Kerschbaum
Konrad Nachtigall, Ralf Lukas
Sixtus Beckmesser, Bo Skovhus
Fritz Kothner, Michael Kraus
Balthasar Zorn, Martin Homrich
Ulrich Eisslinger, Stefan Heibach
Augustin Moser, Robert Wörle
Hermann Ortel, Miljenko Turk
Hans Schwarz, Panajotis Iconomou
Hans Foltz, Roman Astakhov
A Nightwatchman, Andreas Bauer

Orchestre et Chœurs de l’Opéra national de Paris
Chef de choeurs, José Luis Basso
Direction musicale, Philippe Jordan

Opéra Bastille, Paris, 25 mars 2016

N’esperava més, la veritat, potser tot plegat embolcallat amb la fantasia hipnotitzant de Herheim hagués fet menys crítica l’audició, però en a mi l’audició m’ha portat fins aquí.

10 comments

  1. Nacho Ferrer

    L’Orquestra, com molt bé dius, Joaquim; està de maravella. Quina enveja…
    El cor impressionant!!!! Com és que no rendia tan bé el del Liceu? Al cap i a la fí, és el mateix director.
    El Hans Sachs de Finley, és espectaular!!! Per cert, què en penses del Walther de Kauffman? Jo no ho acabo de veure del tot clar. El dia 16 ho podrem sentir per Catmúsica… A veure què tal.

    M'agrada

    • No rendia tan bé perquè no hi havia prou pressupost per contractar nous elements.
      Kaufmann ja ha cantat aquest rol, jo tinc una gravació bastant dolenta de Zuric`de fa anys, serà un gran Walther.

      M'agrada

  2. colbran

    Una verdadera sorpresa y una auténtica gozada escuchar la soprano alemana Julia Kleiter que, si elvolumen de su voz está a la altura de su calidad y su estupenda línea de canto, estamos ante una verdadera estrella de la ópera a punto de “ebullición… “

    M'agrada

    • No és la primera vegada que surt a IFL, ja va ser protagonista en l’apunt del Fierrebras de Salzburg on va cantar una excel·lent Emma i una mica menys en el disc amb Jonas Kaufmannm de l’opereta alemanya. La veu està evolucionant extraordinàriament.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: