Tamara Wilson, Alisa Kolosova i Marin ALsop en el PROMS 2016 (Messa da Requiem de Giuseppe Verdi) 9 de setembre de 2016
The night before the last one, el Royal Albert Hall es va tornar a omplir per escoltar la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi, que ves per on no es resigna a deixar IFL després de la magnífica versió escoltada dilluns al Palau, però m’ha semblat interessant recuperar el penúltim concert del PROMS 2016, una vegada ja hem tancat oficialment el festival amb la vistosa i acolorida The Last Night que us vaig deixar el dilluns.
La veritat és que no hi ha gaires coincidències entre la versió que va inaugurar el Palau 100 amb una direcció personal, teatral i extrema d’un Gianandrea Noseda genial i inspirat, i la de la directora anglesa Marin Alsop, molt més previsible, escolàstica i “tradicional”, el que no vol dir que no fes una bona direcció. Pel que fa al cor podríem dir que Barcelona i Londres coincidien en la joventut, quasi extrema en el coristes anglesos del BBC Proms Youth Choir i la participació del Cor Jove de l’Orfeo Català, però en el cas de Londres jo crec que no van poder sostenir tota l’estructura vocal amb unes veus encara massa febles que no garantien la solidesa necessària, tot i el nombrosíssim equip vocal, quelcom que una vegada demostra que molts no són més.
Les dos fantàstiques orquestres si que coincidien perquè ambdues són angleses tot i que de caire ben diferent, a Barcelona la London Symphony Orchestra i al Royal Albert Hall la Orchestra of the Age of Enlightenment amb instruments de caire historiciste.
I anem al quartet vocal londinenc perquè si que crec que cal fer esment sobretot de Tamara Wilson, la soprano d’Arizona que ens va deixar bocabadats amb la seva Norma al Liceu, tasca no gens fàcil per la complexitat extrema del rol i perquè s’alternava amb la tan lloada Sondra Radvanovsky sense que per això la seva versió, per a mi molt més belcantista i refinada, quedés relegada a un segon pla.
La veu de Tamara Wilson té tot el cos, la carn, el color, l’amplitud, la flexibilitat, la potència, la suavitat, els registres i les capacitats que una veu verdiana necessita i que tant vaig trobar a faltar dilluns al Palau.
El altres tres participants no m’interessen tant, tot i que la veu cavernosa de Morris Roberson té totes les possibilitats del món si fa un treball intens amb la dicció. A Alisa Kolosova ja la coneixem d’altres vegades (Olga a París i Viena, i questa mateixa ciutat I Vespri siciliani) caldrà seguir-la perquè la veu és bonica i el cant acurat, mentre que a Dimitri Pittas encara és l’hora que acabi d’entendre com és un tenor tan habitual a Londres.
Per tant, i d’alguna manera per compensar allò que tant vaig trobar a faltar dilluns al Palau i que si que tenim sopranos que ens ho poden donar, us proposo escoltar, tot i que al final trobareu un enllaç a la pàgina de la BBC que us permetrà visionar el vídeo, dos fragments amb Tamara Wilson
El primer és el deliciós Agnus Dei fent duo amb Alisa Kolosova i on ambdues es repleguen i cohesionen amb harmònic equilibri
I el segon, és clar, és el Libera me conclusiu on la soprano ha de desplegar tot el seu potencial tècnic, vocal i expressiu, demostrant el control del cant legato en les àmplies frases, el control de l’emissió amb sons flotants, pianíssims i fortes mai crispats ni molt menys cridats, alhora que ostentant un registre greu prou natural com per no oferir una tercera veu discordant amb la resta. Tamara Wilson excel·leix.
PROMS 2016, núm 74
Giuseppe Verdi
MESSA DA REQUIEM
Tamara Wilson (soprano)
Alisa Kolosova (mezzosoprano)
Dimitri Pittas (tenor)
Morris Robinson (baix)
BBC Proms Youth Choir
Orchestra of the Age of Enlightenment
Direcció musical: Marin Alsop
Royal Albert Hall de Londres, 9 de setembre de 2016
Si voleu recuperar el vídeo d’aquesy concert us deixo l’enllaç per visionar-lo mentre estigui disponible a la pàgina de la BBC:
Ja sabeu que aquí és norma de la casa facilitar el màxim que sigui possible, l’audició o el visionat de les coses que comento. Gaudiu-ne!
IN FERNEM LAND 
Has vist el PROMS de Rattle i els berlinesos?
M'agradaM'agrada
Encara no… 😉
M'agradaM'agrada