Alexander Schmalcz i Matthias Goerne a Vilabertran Foto: Josep Maria Poch

Dels dos programes que el baríton Matthias Goerne i el pianista Alexander Schmalcz van oferir a la Schubertíada de Vilabertran d’aquest agost passat, el segon dedicat íntegrament a Beethoven era per a mi el més interessant i no ho dic perquè el primer, que com sabeu hi vaig assistir i us en vaig fer el puntual apunt, no m’acabés de satisfer com jo esperava, no, ho dic perquè un liederabend només amb obres de Beethoven no és tan habitual com es podria pensar i alhora els Schubert, Schumann, Mahler o Wolf del baríton alemany són molt més sovintejats, per tan coneguts i admirats que no pas  pas el compositor de Bonn.

La crítica especialitzada va lloar com és habitual i just, ambdues sessions de l’edició del 2016 però m’ha semblat intuir que després de la maratoniana i asfixiant sessió del primer dia, la concentrada selecció del dilluns 29 d’agost va satisfer més, o si més no, no va provocar un cert debat com ho va fer la primera, amb la concentració màxima (sempre) exigida per Goerne, que en el cas del primer dia i amb els salts estilístics entre uns blocs i uns altres, encara era més severa.

El liderabend dedicat a Beethoven va ser per una banda una reivindicació de l’origen del lied romàntic que ens donava a conèixer obres poc escoltades, quelcom que sempre s’ha d’agrair, però també una vegada més una demostració de la destresa i encert de Goerne en estructurar els programes, que mai són un seguit de peces sinó una homogeneïtat conceptual admirable.

La simbiosi creativa Goerne/Schmalcz va tornar a explorar el més autèntic i admirable món del lied obtenint com és norma, uns resultats absolutament colpidors amb una interpretació que mai decau, mai decep i sempre manté la tensió i l’interès gràcies a unes capacitats que van molt més enllà de la immaculada i treballada tècnica capaç de amollar la veu i el piano a les exigències de la partitura, sinó que comuniquen i transmeten, com molt pocs saben fer-ho, totes les essències i , tots els sentiments i les emocions que cada nota i cada paraula tenen. Són absolutament admirables i és per això que any rere any congreguen en l’esperada cita empordanesa. a la nodrida i exclusiva família liederísta que amb veneració, respecte i gratitud ens fan creure que aquest país és a finals d’agost una mica millor i una mica més culte.

De tots és coneguda l’obsessió del baríton en preservar les seves actuacions que quasi mai són difoses per ràdio o televisió, com a mínim en directe, ja que sempre vol preservar el dret revisar el que ha interpretat abans de donar el vistiplau, i si Catalunya Música ens va poder oferir el magnífic liderabend de Mauro Peter de dos dies abans en rigorós directe, crec que mai ha rebut autorització per emetre ni tan sols en diferit alguna de les memorables sessions que han quedat en el record només del seus privilegiats assistents i de les venerables i privilegiades pedres de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, per tant no seré jo qui gosi posar-vos un fragment per escoltar, ara bé…

Lieder de Ludwig van Beethoven

Resignation, Paul Graf von Haugwitz
An die Hoffmung, Christoph August Tiedge
Lied aus der Ferne, Christian Ludwig REissig
Maigesang, Johann Wolfgang von Goethe
Der Liebende, Christian Ludwig Reissig

Sechs Lieder, Christian Fürchtegott Gellert

1. Bitten
2. Die Liebe des Nächsten
3. Von Tode
4. Die Ehre Gottes aus der Natur
5. Gottes Macht und Vorsehung
6. Bußlied

An die Hoffnung, Christoph August Tiedge

Lied aus der Ferne (Adelaide), Christian Ludwig Reissig
Wonne der Wehmut, Johann Wolfgang von Goethe
Das Liedchen von der Ruhe, Hermann Wilhelm Franz Ueltzen
An die Geliebtem, Johann Ludwig Stoll

An die ferne Geliebte, Alois Isidor Jeitteles

1. Auf dem Hügel sitz ich spähend
2. Wo die Berge so blau
3. Leichte Segler in den Höhen
4. Diese Wolken in den Höhen
5. Es kehret der Maien
6. Nimm sie hin denn, diese Lieder

Matthias Goerne, baríton
Alexander Schmalcz, piano

Vilabertran 29 d’agost de 2016

…aquí sabem amb escreix que hi ha angelets que socorren als més desvalguts, benaurats ells/elles i nosaltres!