Falten dos anys però ja celebrem l’inici del vintè aniversari de la re-inauguració del Gran Teatre del Liceu. Esplèndid!
Està clar que és una excusa com una altra de fer bullir l’olla, com el Teatro Real quan s’inventa un 200 aniversari que no hi ha manera de quadrar si no és forçant la història fins el ridícul i que ves per on també serveix al Liceu per intentar fer creure que el seu 200 aniversari també el tenim a tocar. Tot plegat excuses per aprofitar beneficis fiscals per a col·laboradors, benefactors i amics benefactors, quelcom tan lloable com lícit i necessari.
Es podria ser més curós i celebrar altres coses, o senzillament no celebrar res fins que no toqui, que és la millor manera de fer-ho i a partir de l’1 de gener de 2019 fins el 7 d’octubre data clau, incrementar l’activitat al voltant, aleshores sí, del 20è aniversari d’aquella Turandot que va significar el renaixement de l’activitat del Liceu de tots. Dilluns 6 de febrer es fer aquest tret de sortida anticipada amb una gala retransmesa en streaming utilitzant Youtube, una eina potent que fa molt assequible la participació a tots els que no varem ser invitats a presenciar-ho in situ.
La gala s’hagués pogut tenir un caire més privat només destinat a tots els que fan o tenen intenció de fer aportacions per fer sostenible una institució cada vegada menys pública, tornant als seus inicis fundacionals però sota la tutela de l’administració, i per tant sense la repercussió de la retransmissió en streaming s’hagués pogut utilitzar el idioma que s’hagués cregut més convenient, tot i que la vergonya hagués estat la mateixa però sense tants testimonis.
Entenc que es vagin a buscar diners a sota les pedres si cal, entenc que s’ha de tenir especial cura, delicadesa i sensibilitat envers aquells que ens ajuden a ser, però precisament per això i perquè estem parlant de la primera institució cultural de Catalunya, si més no amb aportacions de diners públics, hagués calgut una gala artísticament molt més lluïda, potent, erudita i sorprenent, per animar als inversos culturals a donar els diners a una institució capaç d’oferir en aquest tret de sortida una impressió engrescadora.
La proposta va ser molt curta de mires, limitant-se a una deslluïda intervenció orquestral i coral (tenim el que tenim malgrat que tots voldríem tenir una altra cosa, i a quatre intervencions vocals que denotaven una precarietat d’idees en la vessant artística, molt preocupant.
Les obres interpretades no tenien cap lligam entre elles i fins i tot no eren prou significatives en un relat mal guionitzat per algú poc avesat en els valors i coneixements de la institució. No eren obres de músics catalans, per suposat, ni tampoc ho eren els intèrprets escollits. El Liceu no pot donar l’esquena als musics catalans, ni als del passat, ni als del present, ni als del futur. Tampoc poc donar l’esquena als cantants catalans, ni als del passat (potser hagués estat esplèndid tenir el bo i millor del passat encara vius, asseguts a dalt de l’escenari o en un lloc ben significatiu del teatre), als del present participant en un o altre moment i perquè no, als del futur immediat, els que acaben de guanyar importants premis en les darreres edicions del Viñas, com aposta engrescadora, sense obviar alguna figura mediàtica del panorama internacional per intervenir en un moment emocionalment àlgid. Per fer això només calia dipositar la confiança en algú que conegués bé la casa i l’òpera, i donar-li l’oportunitat de dissenyar un inici del 20è aniversari per a guardar.
Què tal comptar amb Sara Blanch cantant un fragment de l’opera a punt d’estrenar de Garcia Demestres?
Molts parlaments, molt vídeo amb missatges de persones entranyables, algunes amigues i infernemlandaires, amb l’intent de provocar l’emoció, però l’emoció en un teatre d’òpera la creen els cantants cantant i els escollits (al menys els dos tenors), no van estar per a mi a l’alçada, ni tenien tampoc tenien un background liceista tan important com per merèixer la distinció d’obrir els actes de celebració.
Els presentadors de l’acte, en Ramon Pellicer i l’estimada Cristina Puig, per molts intents que fessin per fer-ho creïble, estaven subjectes a un guió fet per una empresa que no té cap vinculació amb el món operístic, cap. Potser els èxits que obtenen a vegades en els mitjans televisius varen fer creure a la direcció del teatre que serien suficients per fer que l’acte fos desenfadat i distès, no fos cas que amb més òpera acabés avorrint.
Petites píndoles de història liceista desaprofitades i per si no en teníem prou amb la minsa proposta cultural oferta, amb discursos buits més propis de polítics en època electoral, ja que calia vendre, però no pas fum, varen configurar un acte de molt curta volada.
Finalment i òbviament no ho podia obviar, en l’acte es va utilitzar molt el castellà, de fet tota la presentació a càrrec dels dos presentadors a la sala era en castellà, no sé si com un acte de submissió o de pretesa internacionalització de l’esdeveniment.
No em puc imaginar que pensarien l’honorable conseller de cultura (suposo que present en l’acte) o el molt honorable President Puigdemont si ho va veure. No em puc imaginar que a aquestes alçades de la pel·lícula pensessin en mentalitat de peix al cove i per tant aprovessin sense arrufar les celles aquella extranya presentació en castellà en la primera institució cultural catalana.
No parlo de deferència, ni educació, hem demostrat amb escreix que com amb paciència, quan ens convé tenim de tot i força, però l’acte en castellà no el puc entendre, em grinyolava tot i em va fer pensar que precisament dilluns amb tota aquella demostració matinal al carrer volen demostrar ser no sé pas què, en un acte a la vesprada organitzat per una institució depenen directament de la conselleria de cultura, ho varem engegar tot a rodar. Simple i trist.
L’entrevista en català al senyor Alemany només ho va fer grinyolar tot una mica més.
Espero que com aquelles goteres malignes el dia de la re-inauguració de l’estadi olímpic, aquest fallit inici sigui un presagi d’un vintè aniversari gloriós.
IN FERNEM LAND 
Tota la raó Joaquim. Molt patétic l’acte, i el Sr. “ABERTIS ” també.
M'agradaM'agrada
Si el senyor Abertis porta diners benvingut sia, fins i tot si no li agrada l’òpera, ara bé, s’ha d’envoltar de persones coneixedores del món operístic. L’acte no denota gaire perícia , ni gaire imaginació i sobretot no estimula
M'agradaM'agrada
El que no hem conegut que pocs dies abans diuen que va caure el telo a la matinada mentre hi havia personal treballant. Per sort els milers de kilos no van enganxar a ningu. Ordres de silenci. A veure si pots preguntar i expliquen que va passar.
Primicia !!
M'agradaM'agrada
El tema del teló mereix un apunt a banda, que no he fet per no ser sempre l’estigma, tot i que ganes no me’n falten
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser
D’entrada, comentar que jo no hi vaig ser. Que començar a celebrar dos anys abans , potser es una mica massa d’hora. Imagino que l’espectacle pretenia ser per a tots els públics i que per això, deu semblar pobre intel·lectualment per als aficionats i entesos.
Sincerament, crec que s’està fent un gran esforç per aconseguir meçenatges, per remoure el món de la cultura perquè L’Opera arribi cada vegada a mes gent.
Crec que aquest ja es un bon plantejament.
Probablement, el mateix motiu de que la majoria de l’acte es fes en castellà. No oblidem que es una llengua amb mes abast que la catalanai es tracta de difundir la cultura. Jo tinc la sort de tenir dues grans llengües i, sincerament, considero un error cultural prescindirne de qualsevol de les dues, tanmateix, com m’agradaria tenir tres, cuatre o mes llengües! Per mi son, bàsicament , un medi de comunicació.
En fi. Potser estic equivocada. Aquest pàgina es molt interessant, complerta i amena. Però, potser m’agradarian menys crítiques negatives. Jo intento sempre extreure el bò de les coses.
Però, repeteixo, puc estar equivocada.
M'agradaM'agrada
Jo no vaig veure la gala però estic d’acord amb tu. Sembla que tot ho facin malament i que consti que jo no hem miro el melic.
M'agradaM'agrada
Doncs ja em perdonaràs Anna, però el promer que has de fer és veure la gala, encara està disponible i després ens dius el que.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Eugènia,. les crítiques negatives hi han de ser, perquè motius ens en donen a cabassos.
Dit això si volen acontentar a tothom que facin les coses amb cara i ulls i aleshores no plouran crítiques i potser a banda dels importants recursos que persegueixen, també s’enduran l’aplaudiment dels que busquem en el Liceu, un referent artístic i no tan un referent econòmic i de gestió, perquè aquesta no és la finalitat, aquestes en tots cas han de ser les eines, però quan es fa un acte de cara el públic i no el d’una sala de juntes, que en definitiva el que es pretenia en aquesta pseudo gala, s’ha d’estimular artísticament i això no va succeír per molt magnànim i generós que es vulgui ser amb el teatre i els seus gestors.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Si el Liceu fou inaugurat el 4 d’abril de 1847, no seria més lògic celebrar els 170 anys de l’obertura que esperar-ne dos per commemorar la re-inauguració després de l’incendi?
M'agradaM'agrada
Òbviament sí, però com que volen fer un tripijoc per fer veure que no sñe per quin motiu també fa 200 anys de no se pas que, per intentar trobar uns beneficis fiscals, com ha fet el Real, no poden fer creure les dues o tres efemèrides el mateix any, semblen trilers en mig de les Rambles
M'agradaM'agrada
Home, estrictament, el Liceu es funda el 1837, quan l’entitat comença a representar obres en un teatre, el de Montsió: només haurien d’esperar 20 anys, doncs… (que no són pocs, és clar). El 47 s’inaugura el teatre nou, però si volem avançar dades, el 37 ja va bé perquè és quan tot comença. El bicentenari del Real és, en realitat el de la primera pedra del teatre, en 1818; el problema rau que, entre la primera pedra i la segona passen un grapat d’anys, ja que no van seguir les obres fins més de vint anys després i, estrictament, s’inaugura en 1850. És un bicentenari forçat, però una jugada molt intel·ligent per a atraure inversions, donacions i patrocinis. Si aquí volem fer alguna cosa, s’ha de jugar a coses així: ara aquest “vintenari”, d’aquí a 10 anys, començar amb el bicentenari de la societat, d’aquí a una mica més, el del teatre… El problema és, potser, haver-ho fet una mica massa sobre la marxa i de qualsevol manera. Ja que hom s’hi posa, potser millor fer-ho bé, oi?
M'agradaM'agrada
En mi opinión la “gala” que de gala no tuvo nada tenía que haber sido presentada en catalán, con sobretítulos en castellano para los presentes y subtítulos también en castellano para la retransmisión. Donde tenía cabida el castellano hablado era en las entrevistas proyectadas, si el interlocutor era castellano parlante o desconocía el catalán. La ausencia de cantantes catalanes en la insignificante “gala” fue verdaderamente lamentable.
Las celebraciones antes de hora suelen tener mal “fario”. Se celebra lo que sea cuando corresponde y no creo que adelantándose dos años -para celebrar la reinauguración- consiga el Liceu más patrocinadores. Un disloque más de la dirección del teatro y me sabe muy mal por el coro, la orquesta, Josep Pons, Ramón Pellicer y Cristina Puig que asumieron lo programado con dignidad aunque ello fuera de tan poco nivel, pudiendo haber sido por lo menos lucido con nombres de relieve como testigos presenciales o actuantes. La idea de tener a celebridades vocales que aún sobreviven como invitados en el escenario, tal como sugiere Joaquim. era imprescindible en una manifestación que pretende ser efemérica. Lo hizo el Met al cumplirse los 100 años de su inauguración y nos hizo llorar a todos los que tuvimos la suerte de ver la retransmisión y eso que no era nuestro teatro. Pues en esta ocasión se hubiera podido recurrir al menos a los cantantes de todas las nacionalidades que han actuado en el Liceu en los últimos 18 años (que no 20) o en los últimos 23 que han transcurrido desde el último incendio y no están ya en carrera.
Por otra parte faltan 30 años para que se cumplan los 200 de la inauguración del Liceu, por lo que no adelantemos acontecimientos y falseemos fechas pues en 2047 muchos ya estaremos “calvos”.
En otro orden de cosas, celebro que la dirección del Liceu se promocione en televisión y en determinados telediarios y en programas de diferentes cadenas se anuncien y comenten los espectáculos programados en dicho coliseo. Eso sí puede despertar curiosidad en personas que no frecuentan la ópera y fomenten el interés de eventuales nuevos espectadores.
M'agradaLiked by 1 person
Si són excuses per obtenir diners que facin el que més ens convingui, el meu enuig és més en la forma que en el fons i si calia convèncer als mecenes potser millor amb un bussines plan a la sala de Juntes que no amb una gala que no dóna cap prestigi i que mostra unes carències que més aviat no engresquen a invertir en una institució poc original a l’hora d’oferir estímuls al públic.
M'agradaM'agrada
Patetico y equivocado en todos sus aspetcos. Pero que esperamos de la Opera xamfaina?
Por cierto, recientes galas rusas han dado mejor ejemplo…
M'agradaM'agrada
Podían hacerlo mejor y diferente, podían entusiasmar, ilusionar, y no dejar de lado la ópera, dejarse de discursos y lucir cuerpo orquestal y coral, con solistas o bien de gran nivel o jovenes promesas, podían y podían sorprender y hacer que los mecenas confiaran en un proyecto artístico diferente, pero no, les salio esa gala de pa sucat amb oli, como decia mi madre.
M'agradaM'agrada
PD Vergonzoso, celebrar algo inexistente y encima hacerlo mal. Con tantas ocasiones perdidas para celebrar aniversarios de verdad, porque este teatro busca arrastrarse cada dia peor?
M'agradaM'agrada
Ahora lo he visto. Es peor de lo que había imaginado y las imágenes de la Turandot que estan preparando, creo que darían vergüenza ajena hasta en Alemania! Descorazonante.
M'agradaLiked by 2 people
Gracias Colbran! No sé que desastre estoy haciendo con los likes y no sé si “mi basta l’anima” para visitar su blog… Con lo que me encanta Turandot! Quizás será la primera vez que conscientemente no iré a verla!
M'agradaM'agrada
Yo no dispongo de blog propio, lo que sucede es que como he confeccionado unos cuantos posts en el blog de Joaquim -el último hace más de un año- y el que hice sobre Mario Lanza suele aparecer esporádicamente en la lista de los visitados (lo publiqué el 7 de octubre de 2009), da motivos de confusión. El blog es de Joaquim y yo comento a menudo y de tanto en tanto confecciono un post que Joaquim me publica. Actualmente tengo uno en preparación.
Cuanto pienso de lo que me interesa lo comento, con toda sinceridad y sin ánimo de molestar a nadie. No me gustan las polémicas y a veces me tengo que “morder” la lengua o suavizar los adjetivos. Yo ya estoy de vuelta de todo y ninguna discrepancia me afecta o, por lo menos, intento que no me afecte, pues las buenas maneras han de prevalecer y los gustos son indiscutibles, los hechos constatados no.
Los “likes” los recibo por e-mail ya que estoy conectado con Word-Press.
Saludos.
Fede
M'agradaM'agrada
La gala s’ha fet a corre-cuita, no té cap ni peus, sense assessor i si ni va haver era un baliga-galaga. A nivell organitzatiu va ser un fracás, però no va ser millor l’artístic, tot cara a una galeria o públic poc exigent, en una paraula més malament no es podia fer. No hauriem de permetre que una institució com el Liceu, en els seus temps modèlica i admirada per la seva qualitat artística, perdi credabilitat per culpa d’uns ineptes que no saben com funciona un teatre tan complexa com és el Liceu, no es deixen o no volen ser ajudats per persones i equips molt millors i més preparats. El Liceu fa temps ha perdut prestigi i ara més que mai, tant a nivell cultural com social, i també haurem de dir llenguïstic?
M'agradaLiked by 1 person
Podem tenir pocs diners, podem estar en èpoques de crisi econòmica, però no podem perdre la dignitat.
M'agradaM'agrada
Comparteixo totalment la teva opinió, Joaquim. Per cert, alú s’ha adonta que aquest 2017 el teatre compleix 170 anys? Es veu que no hi aprofitaran… El que diuen és que potenciaran els streamings al Youtube (crec). No estaria malament que s’apuntessin a The Opera Platform…
Ja era hora de que es possessin les pil·les amb el tema streaming. Us imagineu que l’any passat haguéssin fet un streaming del Götterdämmerung? Allò sí que hagués sigut projecció internacional.
Lo del Castellà…. Sense comentaris. Vergonyós!!
M'agradaM'agrada
No et facis gaires il·lusions em sembla que amb Opera Platform estem a la cua, segurament vam perdre l’ocasió en el moment que calia i ara serà difícil entrar en el circuït.
M'agradaM'agrada
No vi ni escuché nada.
A mi como abonado, me interesa o interesará la programación y la calidad artista que se vaya a contratar
Si tenemos que politizar o semi politizar el acto ( que no Gala), malament anem
El Liceu , lo que debe hacer, es internacionalizarse y si tenemos que vivir de las administraciones públicas sean locales o estatales tal como están ahora, mal porvenir nos espera
las promesas políticas o proyectos de subvenciones fiscales a las fundaciones o donaciones empresariales privadas, en este país, son más que dudosas. Hasta que no esté legislado y entre en vigor su tratamiento, no me creo casi nada ( por desgracia , no estamos en los USA, Suiza, etc…, donde los sponsors y las aportaciones privadas son muy bien tratadas )
M'agradaM'agrada
De acuerdo, estimado Alex, fue anunciado como un “Acto”, pero dado el enorme números de VIPS que fueron invitados, yo creo que puede calificarse de gala, ya que hubo intervenciones, musicales, corales y de solistas vocales, aparte de parlamentos y declaraciones presentadas en proyección cinematográfica. Y sigo creyendo inadmisible la ausencia del catalán en la presentación. no creyendo que esto que indico tenga nada que ver con la política y sí con la lingüística.
M'agradaM'agrada
El Liceu es un teatro público, por tanto hasta que no se diga lo contrario y como la mayoría de teatros europeos depende, a parte de los mecenas, de las administraciones públicas. En América, con el MET a la cabeza, las subvenciones privadas estan demostrando que tampoco terminan de garantizar la estabilidad de las temporadas.
Politizar hay que politizar, porqué la cultura es política y dependiendo precisamente de la política cultural del gobierno de turno nos irá bien, regular, mal o no nos irá,
Que un acto que busca dinero se haya de hacer en castellano por “respeto· a los posibles mecenas es una auténtica barbaridad y la cortedad de miras de los responsables del Liceu es más que preocupante.
No tengo ni idea de como se ha permitido ese acto y se de él se han obtenido ingresos, que es lo que pretendía, però si quieren conseguir dinero de verdad tendrán que hacer un proyecto de verdad, en una gala quizás en inglés, ruso o chino
M'agradaM'agrada
Jo vaig rebre el mail informant de la gala i un sise sentit em va dir que dediques el meu valuos temps a d’altres afers. Veig que no em va fallar. Tampoc em sorpren que hagi anat com dieu.
M'agradaM'agrada
Si quieres verlo puedes “clicar” en el la flecha del recuadro que facilita Joaquim y puedes juzgar por tí mismo.
M'agradaM'agrada
És que en realitat l’acte en si no tenia cap sentit transmetre’l, fer-lo potser si, però passar-lo per youtube?
M'agradaM'agrada
Lo siento Mr. Colbran però la gala debió se realizada en catalán por razones obvias y con todos los subtítulos necesarios en cuántos idiomas lo exigieran. No podemos separar la política de la lingüística porque las política es inherente a todo. Como con muy buen criterio te creerás más a Aristóteles que a mi, el sabio griego dijo entre otros hallazgos de brillantez mental: “El hombre es un animal político”. Y sigue vigente el invento.
Por tanto suscribo tu primer comentario ya que no puede estar mejor expresado.
Kiss!
M'agradaM'agrada
I no sé que en deu pensar el govern de JxS d’aquesta baixada de pantalons. No sé si li deuen haver donat un calbot (en privat) al conseller Vila, se’l mereix.
M'agradaM'agrada
La finalidad central del acto/gala/presentación o como se llame era explicar los beneficios fiscales de las aportaciones que podrán tener los patrocinadores con motivo del 20 aniversario de la reapertura del teatro que se cumplirá en 2019. Con ello se igualan las mismas ventajas que tiene el Teatro Real con motivo de otro evento/aniversario aún mas forzado que el del Liceu: los 200 años de su inauguración ( de hecho serían 170 años y contando unos 60 en que estuvo cerrado). Quien no lo vea así se equivoca. Y que quede claro a todo el mundo: sin estas ayudas económicas nos vamos a segunda. Por desgracia la economía manda por encima de todo. Per favor, “toquem de peus a terra ” .
M'agradaM'agrada
Eso es espléndido, pero ¿Porqué se utilizó el castellano? Solamente piensan conseguir dinero de las empresas del Ibex? O es que las empresas del Ibex no saben que invierten en la primera institución cultural catalana?. Toquem de peus a terra, efectivamente.
M'agradaM'agrada
Sr. Llisa, en mi opinión, por desgracia, el Liceu yá es de segunda, desde hace mucho tiempo. Y por desgracia, el Liceu siempre ha jugado, juega y jugará con desventaja ” financiera-fiscal ” con el T. Real de Madrid. Y como usted dice, es siendo realistas o ” tacando con los pies en el suelo ” . El Sr. ABERTIS, representa lo que representa, pero mientras ” aquí ” no se pueda legalizar financieramente como en Austria, por ejemplo, es una batalla más perdida, en el tema esponsorización, donación, beneficio fiscal, mecenazgo, etc. en la CULTURA en general y la musical en particular en la que estamos ” enganchados “. A lo mejor el Sr. ABERTIS haciendo un ” porta a porta ” con algunos de sus allegados empresarios, para el ” mentras tant ” , le hubiera ido mejor… con lo de recaudar ” limosnas-migajas ” para el Liceu.
M'agradaM'agrada
Les almoines que el senyor Alemany pugui aconseguir sense una Llei del mecenatge que incentivi a invertir en cultura tno salvaran mai al Liceu de la segona divisió, sobretot perquè les institucions públiques ja han decidit que amb ells només cal comptar amb el mínim per tal de totes juntes continuïn sent la majoria i no et dic res si el Ministerio de Cultura acabés abandonant el vaixell.
M'agradaM'agrada
Jo la vaig veure durant l’entrevista amb el senyor Abertis, que a més va dir que no li havia interessat mai l’òpera. A ell li agrada el Bàsquet, va ser director de la secció de Bàsquet del Barça, durant anys.
La utilització del castellà em va semblar estranya. És que la majoria dels grans mecenes són espanyols?. Si no no s’entén de cap manera. Encara que fos així, tampoc ho justificaria, sent el Liceu una institució pública catalana.
M'agradaM'agrada
Malauradament Carme, está deixant de ser pública i podria deixar de ser catalana per passar a ser internacionalment privada.
M'agradaM'agrada
Gala? presa de pèl a la cultura!! sense comentaris. I el més esperpèntic:les imatges “vintage” amb la veu del Matias Prats, el del nodo, amb imatges del NODO evidentment!!
I que consti que no seré mai dels que critiqui l’empresa Pàmias, ens al contrari.
M'agradaM'agrada
Hola ABC,
Respecte al NO-DO, que consti que estic totalment en contra del que (políticament) aquest noticiari representava, però tristament, aquest país el va patir durant més de quaranta anys i per tant penso que és normal que, tot i que el règim invertia en cultura de manera proporcional a la cultura que tenien (o sigui, nul·la); totes les gravacions del Liceu entre el ’36 i el ’75 siguin del NO-DO. És trist, sí. Però també hauríem de recordar que en Pàmias (diuen, jo vaig néixer bastant anys més tard que ell) era d’aquests catalans Catalistes-Franquistes, per tant, potser ja l’interessava que el NO-DO rodés al teatre. És trist que no hi hagi documents en català d’aquella època, sí, però en aquest país allò d’enterrar els records no grats ho portem malament.
I parlant d’això… Què diria en Pàmias si aixequés el cap? Què diria en Pàmias? Què diria?
M'agradaM'agrada
Fe d’errors:
’39-’75
Catalanistes
Perdó!
M'agradaM'agrada
No tinc ni idea del que diría en Pamias, pero en aquells temps, post guerra civil, de recaptar impostos, pocs o molt pocs, per no dir altre cosa. Es diu que alguns cantants, cobraban el seu sou, abans de cantar, el mateix día, en billets ” contantes y sonantes “.
M'agradaM'agrada
Benvolgut Nacho. M’encantaria poder parlar amb tu un dia den Pàmias, però del que va representar pel Liceu: En un temps molt difícil, ell va saber mantenir el Teatre en un molt bon nivell. I d’altre banda no oblidem representacions en Català (Atlàntida) i que el govern Francés li va atorgar la Legió d’honor. I això t’ho diu un Republicà fins el moll de l’os.
Salut!
M'agradaM'agrada
No voldria que em consideressis pas un monàrquic, déu me’n guardi! I no he volgut pas dir que hi hagués una persecució del català! Déu me’n guardi! Només dic el que JO he sentit. Jo al Pàmias no el vaig conèixer, tot i que m’hagués agradat. Vaig néixer al 2002, per tant en Pàmias portava 21 anys mort. No he volgut insinuar res!
M'agradaM'agrada
L’empresa Pamias i els anterior empresaris que va tenir el teatre van fer una tasca cabdal en la societat catalana, el Liceu va fer un gir cabdal amb el consorci i l’entrada de les institucions públiques per fer del teatre un referent cultural de Catalunya. Si el govern actual no és capaç de dotar al país d’una infraestructura cultural potent que sigui marca Catalunya i espera que siguin les mans privades les que salvin el vaixell ancorat, no anem gens bé,
M'agradaM'agrada
ABC, también “Canigó”, “Rondalla d’esparvers”, “El giravolt de Maig”, “Vinatea”,”Tassarba” y “Amunt” fueron representadas en catalán en la época Pamias, al menos desde que yo comencé a ir al Liceu el 9.11.1954 hasta la última temporada del citado empresario y todas representadas en época de Franco. “Canigó”, además se había estrenado en la temporada 1952/53…
M'agradaM'agrada
Joaquim, tinc fé, esperança, presa, il.lusió i el que pertoqui, amb el futur de la gent i de la cultura a Catalunya . A pitjor segur que no hi anirem, almenys es el que vull pensar, vist els aconteixaments recents.
M'agradaM'agrada
Beato te
M'agradaM'agrada
Il.lusió que no en falti oi ?
M'agradaM'agrada