Què voleu que us digui de Jaume T que no sapigueu ja. Estem davant d’un mestre de l’òpera, d’un pou de saviesa i d’estima a l’òpera com n’hi deuen haver pocs. Una persona que porta el Liceu tatuat a l’ànima i que és un referent mundial en la seva meravellosa i ara ja exòtica feina de guiar pel bon camí als cantants o ser el seu àngel custodi de la seva memòria.
M’honora que em segueixi i sobretot que de tant en tant ens deixi comentaris sucosos i erudits, és clar, i li agraeixo que tantes i tantes vegades em corregeixi les errades o oblits que cometo en els apunts, sempre en privat perquè creu que així ho ha de fer.
Va respondre d’immediat a la crida del qüestionari i com no podia ser d’altra manera ens envia 30 perles que espero que us agradin tant com en a mi.
Si t’estrenes al món de l’òpera la va fer amb uns Meistersinger i Ferdinand Frantz n’era el Hans Sachs estava predestinat a esdevenir ell mateix un meistersinger.
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? 25 de gener del 1955
- A quin teatre? Al Gran Teatre del Liceu
- Quina òpera vas veure? Die Meistersinger von Nürnberg (diuen que em va agradar molt)
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
- Quin compositor operístic t’estimes més? Giacomo Meyerbeer
- Quin és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La part musical
- Quin és el teu tenor predilecte? Richard Tucker
- Quina és la teva soprano predilecta? Maria Meneghini-Callas
- Quin és ell teu baríton predilecte? Titta Ruffo
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Marilyn Horne
- Quin és el teu baix predilecte? Nazzareno De Angelis
- Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? El San Carlo de Nàpols (l’edifici)
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No. A Madrid hi han estat 75 anys i… tan feliços.
- Quina és la teva òpera predilecta: Don Carlos (en 4 i 5 actes, en francès i en italià i amb els 8 fragments tallats abans de l’estrena)
- Quina òpera detestes? Les òperes xineses.
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística: 5
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Nova York
- Quin és el llibretista operístic preferit? Salvadore (amb D) Cammarano
- Quin és el teu heroi de ficció operística? L’Éléazar de “La juive”
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? L’Amneris
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta?
Una Norma de la Callas. No sé si la de la Scala o millor la de la RAI.ORAZI E CURIAZI de Mercadante - El director d’orquestra operístic preferit? Herbert von Karajan
- El director d’escena preferit? Piero Faggioni
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Belisario (amb la Gencer i Taddei. Tenia les entrades pagades)
- L’òpera barroca que més t’agrada? Alcina
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Don Giovanni
- L’òpera romàtica que més t’agrada? Norma
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? Elektra
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Alguna d’en Manel García Morante
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Mezzo-soprano per poder cantar l’Amneris. Amb l’acte IV ja en tinc prou.
I com que les fabuloses Norma de Maria Callas ja han visitat moltes vegades IFL i com que malgrat tenir entrades per assistir-.hi no ho va poder fer, us deixo amb el Belisario de Gaetano Donizetti amb un repartiment mític: Leyla Gencer, Giuseppe Taddei, Nicola Zaccaria i Umberto Grilli de l’any 1969 a La Fenice sota la direcció de Gianandrea Gavazzeni
Gràcies mestre Jaume T
La propera setmana tindrem el qüestionari de Xavi Elias
IN FERNEM LAND 
Bravo Jaume!!! Les Huguenots es una gran joya musical que aún no he tenido la oportunidad de asistir ni en el Liceu ni en otro teatro. Y lo triste es ver que a este paso pasarán los años … La Juive es otra “grand opera” que emociona y es que me considero un admirador de este género. De Manel García Morante reconozco que soy un profano, si tienes alguna recomendación te lo agradecería para así aventurarme con alguna obra suya. Un saludo.
M'agradaM'agrada
Horne, Nova York, La juïve…quàntes coincidències. Ha estat un plaer llegir-lo.
M'agradaM'agrada
Me alegra tener coincidencias con un erudíto de la ópera
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja, ja… boníssima aquesta!… ben pensat, a mi també m´hauria agradat poder presenciar alguna de les que tenia entrada i per A o B no vaig poder anar….
Les coses que passen a IFL, no passen enlloc més.
Gràcies, mestres!
M'agradaM'agrada
El plural m’avergonyeix si al costat hi ha en Tribó
M'agradaM'agrada
M’acabo d’assabentar de qui és Jaume T, quin honor!
Com diu en Xavier C. Gràcies mestres
El qüestionari denota moltes taules i per dir sense embuts que Meyerbeer és el compositor més estimat s’han de tenir molt ben posats.
Comparteixo la “simpatia” per les òperes xineses.
Els cantants més antics també demostren que en Jaume passa de les modernors.
M'agradaM'agrada
El huguenots es una ópera oblidada al Liceu vaig tenir l’oportunitat de veure-la a Montpeller amb un Gregory kunde llavors molt jove i amb estat de gràcia; llàstima que no es representi més, tots els cantants que ha esmentat el mestre Tribó són extraordinaris jo també els hauria triat es curiós que esmenti la Callas amb el nom del marit
M'agradaM'agrada
Quan era Meneghini va ser la més gran, després ja no
M'agradaM'agrada
Confio que entre aquests talls del D. Carlo no hi seran -ho desconec- determinades seccions bellíssimes de tots dos duos d’amor entre D. Carlo i Elisabetta, en concret “Oh prodigio il mio cor s’affida, si consola”, on la melodia i l’orquestra semblen prendre per moments volada Pucciniana (en la meva opinió) i l’abassagador allegro marzialle “Si l’eroismo è questo (…) Si con la voce tua questa gente m’appella”. Em reventa que tallin aquestes seccions, cosa freqüent en representacions en viu -m’imagino que per tal de no esgotar els cantants (no em sembla una raó prou determinant, a llavors hauríem de tallar també “l’Ora per sempre” a l’Otello, per exemple)- però innaceptable en les d’estudi (crec recordar-ho en un dels enregistraments d’estudi dels anys 50, crec que amb Gobbi i Christof. Jo també en sóc ferm defensor dels Verdis i Donizettis (Don Carlos i Favorites, en particular), en italià, encara que les autèntiques fossin les franceses. Tal vegada un prejudici… Se’m fa extranya la música d’aquests compositors en llengua francesa, a banda que trobo les segones versions més reixides que les primeres. Amb el Mestre Tribó tots tenim un deute cultural impagable.
M'agradaM'agrada
Crec que el que varem veure al Liceu, aquell que el ballet es va convertir en un vodevil i l’auto de fe el presentava Lloll Bertran, dirigit escènicament per Peter Konwitschny, tot i la bronca, per a mi de manera brillant, i musicalment magníficament per Benini, era complert
M'agradaM'agrada
Fantàstic Mestre Tribó.
M'agradaM'agrada
Bon dia! Abans que res, moltes gràcies pels compliments, tots immerescuts.
Ara, algunes consideracions a les respostes.
– Efectivament, la primera òpera que vaig veure va ser Els mestres cantaires el gener del 1955, no pas el dia 25 sinó el 26. Era festa. I què que se celebrava? Esgarrifeu-vos: “La gloriosa entrada de las tropas nacionales” el 1939. La implantació del feixisme era causa de celebració. Ja ho sabeu.
– Fins que no vaig ser més gran no vaig saber qui era Ferdinand Frantz, el Hans Sachs del Liceu el 1955. Potser ha estat el més gran Sachs.
– Que si m’agrada Meyerbeer? Molt, i sobretot els concertants. Recordo que jo tenia més de 20 anys i de Meyerbeer no n’havia sentit ni una nota. Només sabia que era un músic tan dolent. També havia llegit que Verdi a “Les vêpres siciliennes” i a “Don Carlos” sortosament no havia caigut en “los fáciles efectos meyerbeerianos” i jo sense saber quins efectes eren aquells tan reprobables. Se’n parlava malament sense saber-ne res. Ara l’admiro molt pel tracte de dóna a les veus i per la instrumentació.
– Soprano preferida? La Callas, sí, però la Callas de quan encara era Meneghini.
– Tenor? Richard Tucker. El vaig sentir i veure en forma gloriosa i es va morir 14 dies més tard. Catorze dies són molt pocs. Naturalment, el vaig mitificar i cada dia el mitificaré més.
– Si com a baríton hi poso Titta Ruffo és perquè sempre m’han interessat els cantants antics. Són… diferents i feien allò que ara ningú no gosaria fer. Els antics bons sempre em sorprendran.
– Destaco com a llibretista Salvadore Cammarano tot i que Felice Romani era més bon poeta. Ho he fet per recordar que Cammarano, napolità, va néixer i va morir com a Salvadore. La casa Ricordi, que només reconeix l’italià oficial, ha estat 200 anys anunciant-lo com a “Salvatore” i ha arribat a fer-nos creure que es deia així.
– Un cop enviada l’enquesta vaig fer una rectificació que no ha estat recollida: l’enregistrament que m’enduria a l’illa deserta. No pas alguna NORMA de la Callas, que conec prou bé, sinó ORAZI E CURIAZI de Mercadante, un compositor que com Meyerbeer m’interessa cada dia més. El concertant del “finale primo” d’ORAZI E CURIAZI crec que és dels més grans de tot el melodrama romàntic italià
– És cert que jo tenia entrades per anar a veure BELISARIO a La Fenice l’any 1969 amb Leyla Gencer i Giuseppe Taddei, però em vaig quedar a Roma per veure una tercera NORMA de la Suliotis. Ja n’havia vistes dues i la segona va ser espaterrant. Ara potser això pugui sobtar. La Suliotis? Quin horror! Doncs no, vista al teatre impressionava de debò.
– Òperes contemporànies? Vull citar “Las hijas de Bernarda Alba” de Manuel García-Morante perquè l’estimat mestre me la va dedicar i aquest és un honor que no podré mai pagar.
– Atentament.
– Ah! I em dic Segalés i no pas Sagalés. Els “segalers” (amb E) eren els que cultivaven el sègol que és una planta gramínia.
M'agradaM'agrada
Ja he corregit les dues badades. La d’Orazi e Curiazi segurament la vas enviar a l’altre e-mail i no vaig fer el traspàs i per això se’m va passar, quan ho he llegit ho he recordat perfectament perquè recordo haver-te dit que la gravació de Opera Rara d’aquesta òpera l’he escoltada moltíssimes vegades,
Gràcies Jaume, per l’honor i tanta saviesa sense cap mena de pedanteria, sempre assequible i entenedor, 9 sobretot didàctic.
M'agradaM'agrada
D’en Jaume sempre s’apren, lo de Salvadore amb D m’ha semblat genial. Al seu apartat del programa Gran Gala sempre hi posaba un concertant d’alguna opera i Meyerbeer o Mercadante hi eren sempre presents, quant algú endevinaba la sintonia llavors la cambiava. Per els bons afeccionats sempre ha estat, és i serà un pou de saviesa. Gràcies mestre.
M'agradaM'agrada
Com es troba a faltar aquella secció de Gran Gala!!!
M'agradaM'agrada
Agraeixo al senyor Josep Garcia Devant els records que té de la Gran Gala i recorda fins i tot que a la sintonia jo hi posava algun concertant de Meyerbeer o de Mercadante i que quan algú reconeixia el fragment, el canviava. He de dir que m’hi vaig divertir molt així com als concerts dels foyer del Liceu en els que hi vaig treballar de valent des del primer dia i fins que es van cancel·lar. L’últim ja estava tot enllestit i no s’arribà a fer. Estava previst durant l’última vegada que s’hi ha fet LA FILLE DU RÉGIMENTi anava dedicat a Donizetti i els epígons de l’òpera bufa. També hi havia repertori francès. Hauria estat ben interessant. S’havia de triar entre tot això.
Donizetti i els epígons de l’òpera buffa
En ocasió de La fille du régiment
Fragments de Le convenienze teatrali, Il campanello, Rita i La figlia del reggimento de Gaetano Donizetti; Matilde di Shabran de Gioachino Rossini; Elisa e Claudio de Saverio Mercadante; Un giorno di regno de Giuseppe Verdi; Tutti in maschera de Pedrotti; Crispino e la comare de Luigi Ricci
L’ÒPERA BUFA: DONIZETTI I ELS SEUS CONTEMPORANIS
ROSSINI:
L’inganno felice: “Una voce m’ha colpito”. Pag. 28-36 (6’) (ària de Batone, baix)
La scala di seta: “Vedrò qual sommo incanto” (ària de Dorvil, tenor). Pag. 83-94 (5’30”)
La pietra del paragone: “Ombretta sdegnosa del Missipipì” (ària de Pacuvio, baix). Pag. 125-133 (2’30”)
Matilde di Shabran: “Chi vi guida a queste mura?” (ària de baix). Pàgs. 21-28 (4’)
Le comte Ory
MERCADANTE:
Elisa e Claudio
La testa di bronzo (Lisboa)
Leonora (Strelitz, buffo)
VERDI:
Un giorno di regno
DONIZETTI:
L’ajo nell’imbarazzo
Olivo e Pasquale
Le convenienze teatrali
La regina di Golconda
Il giovedì grasso
I pazzi per progetto
Il campanello
Betly
La figlia del reggimento
Rita
PACINI:
Don Giovanni Tenorio
PAER:
Le maître de chapelle
PEDROTTI:
Tutti in maschera
FEDERICO RICCI:
Le docteur Rosé
LUIGI RICCI:
Crispino e la comare
AUBER:
Fra Diavolo (1830)
Le domino noir (1837)
HÉROLD:
Zampa
Le pré-aux-clercs
BOISSELOT:
Mosquita la sorcière
Ne touchez pas à la reine
CARAFA:
I due Figaro
Perdoneu si he ocupat massa espai.
M'agradaM'agrada
Si, va ser una gran pèrdua. Era el millor programa per mi.
Gracies Senyor Tribó.
Gracies Joaquim.
I gracies Colbran.
Mestres tots
M'agradaM'agrada
Gran cantant Elena Suliotis; llàstima que la seva carrera va ser tan curta gran interpret d’Anna Bolena i escoltar la veu poderosa i magnífica de Taddei quin Tabarro inoblidable de la última vegada que va cantar al Liceu
M'agradaM'agrada
Voler ser la segona Callas la va sentenciar, no va ser l’única, a moltes els va passar el mateix. Segurament molt mal aconsellades perquè si al model també li va succeir,sent com era, única, a totes les que la van volen seguir o fins i tot immitar els va passar el mateix i encara van durar menys.
M'agradaM'agrada
Molta estimació al gram mestre Tribó.Jo també i participava a La gran gala.En algunas respostes hem coincidit.Gràcies Mestre pel molt que sempre aprenem de vosté
M'agradaM'agrada
Gran mestre Jaume Tribò,llegir-lo escoltar-lo es un plaer
M'agradaM'agrada
Responc al senyor Vicent.
El DON CARLOS i els talls.
No. Els talls, efectuats abans de l’estrena absoluta durant els assaigs no van afectar a cap dels dos duos de soprano i tenor. Vull dir que al manuscrit i a totes les edicions no hi ha més música de la que coneixem. Però, però… el senyor Vicent em fa una observació molt aguda i que agraeixo. Em parla de l’”Allegro marziale” del duo de l’acte V “Sì, l’eroismo è questo”. Aquest era un tall de tradició que crec que el mestre Santini fa als enregistraments amb la Stella i Filippeschi i també amb la Stella i Labò. Per què es tallava? Per les dificultats del metall. Jo l’única vegada que m’he trobat amb aquest va ser a València l’any 1976 amb el mestre Gatto. Cantaven la senyora Caballé i en Jaume Aragall i es van sorprendre del tall. La resposta eren les dificultats dels instrumentistes.
Que si italià o francès? Jo ha estat tota la vida desitjant poder apuntar en l’idioma original. Quan a un cert moment se m’ha concedit aquesta gràcia, llavors he enyorat les traduccions italianes (DON CARLOS o FAVORITA) que són les úniques que tinc memoritzades. De l’últim DON CARLOS del Liceu, que com molt bé diu en Joaquim, va incloure tota música tallada abans de l’estrena absoluta, jo només recordo “Elle n’aime pas” i de LA FAVORITA (l’última també la vaig fer en francès) encara menys. De jovenet jo veia al Liceu la CARMEN sempre en italià i creia que allò mai no canviaria. Quan es va passar al francès em va saber greu tota la memòria que tenia plena en italià i que probablement no em servirà mai més. La CARMEN italiana també la recordo bé. Comença així amb el cor de soldats: “Sulla piazza si schiamazza, l’uno vien l’altro va”… i m’agrada molt quan al final de l’acte III, quan el tenor ara canta “Je te tiens, fille damnée…”, abans cantava “Mia tu sei, alma dannata, mia tu tu sei e forzarti ben saprò a subir la sorte ingraaaaata che due vite insiem legò”. No hi puc fer res. Allò que s’aprèn de nen, o de jovenet, queda per sempre.
M'agradaM'agrada
Mil gràcies per la seva resposta. Mai no hagués pensat que el tall de l’Allegro Marcialle fos per causa de la dificultat en la instrumentació. Vagi pel devant que el fet que jo sàpiga que aquell fragment, en concret, de l’últim acte és un “Allegro Marcialle” no es deu a que m’hagi estudiat la partitura del Don Carlo, sino a haver-li-ho escoltat a vosté, crec que a la Gran Gal-la, probablement en la veu de l’enyorat Joan Lluch. La meva preferència cap els Verdis i Donizettis en italià és a tall de mera opinió. Una volta més, mil gràcies per la resposta i per la llic,ó magistral en dos paràgrafs.
M'agradaM'agrada
M’agradat molt la intervenció en el teu blog del Sr. Jaume Tribo, i de tots els seus comentaris, un gran profesional i gran mestre de l’ópera i com diu el Sr. Josep Garcia Devant, jo recordo mol el seu programa Gran Gala, esperan el dia de la seva audisió, que si no recordo malament, es feia al diumenge sobre les 10 de la nit, dons tinc gravats 5 casets i de tants en tant escolto algun recordant lo be que mu pasaba.Graçies Sr. Tribó i a tu Joaquim, per portá aquest gran mestre.
M'agradaM'agrada
Magnífic qüestionari. No podia ser d’altra manera venint de qui ve, com s’ha dit: tot un pou de ciència.
Quan vaig començar a anar al Liceu em faltaven 9 dies per fer els 16 anys. Recordo tant aquella nit i recordo que em va sorprendre que hi hagués apuntador. Després, ja soci de Polimnia, vaig tenir oportunitat de gaudir de la saviesa del mestre Tribó. I també recordo les transmissions de ràdio on en moltes ocasions s’escoltava la seva veu de rerafons. Quins temps i quins records!
Joaquim, encara no havia tingut la oportunitat de felicitar-te pel nou disseny del blog. Tot i que l’he seguit no he tingut moment per escriure. M’agrada molt.
M'agradaM'agrada
Felicidades por tu cuestionario. Me satisface mucho haber coincidido en 7 respuestas contigo, Jaume. Por otra parte Nazzareno de Angelis era mi segunda opción de bajos y Tita Ruffo mi tercera opción de barítonos.
Yo también añoro “Gran Gala” y en especial tu espacio, así como las sesiones del Foyer que por lo visto han reaparecido aunque no sé qué criterio aplicarán para llevarlas a cabo.
A mí también me gusta mucho Meyerbeer, pero parce que vaya contracorriente.
Te felicito, una vez más, por tus respuestas del cuestionario. El “Meneghini” me ha revivido tantos recuerdos! Es cierto que su matrimonio con Meneghini en 1949 coincide con el reconocimiento mundial de su calidad incuestionable, pero con Callas “a secas” ya había debutado con gran éxito en Verona con “La Gioconda” en 1947 y luego vinieron “Tristano e Isotta”, “Turandot”, “La forza del destino”, “Aida”, “Norma”, “La Walkiria” “I Puritani”, y “Parsifal” antes de casarse y anteceder Meneghini a su Callas -reducción “sui generis” de su original Kalogeropoulos- que cimentaron la fama que estaba a punto de conseguir.como Maria Meneghini-Callas.
Un saludo muy afectuoso, Jaume.
M'agradaM'agrada
Amic Jaume Tribó, ets un crack
Dicho esto te escribo en castellano para evitar algún error ortográfico . Emocionado como siempre cuando escribes con esta sapiencia y conocimiento ( ayer tarde en el coche mientras regresaba a Barcelona, estaba con aquel monográfico fascinante y que a mi particularmente como bien sabes me emociona, dedicado al tenor que tu y yo admiramos como fue Richard Tucker, quien después de cantar las 3 funciones de Eleazar más 1 de Carmen en diciembre de 1.974 y creo asistir como espectador a los ensayos de I Vespri que cantaron Caballé y Domingo, falleció de un infarto al cabo de 12 días)
Tengo bastantes apuuntes tuyos que guardo celosamente, como aquellos programas de Cantantes de ópera judíos que grabaste para Gran Gala ( aquello de le …stelle ), las 8 versiones del DON CARLOS o Don CARLO, las óperas de Marcadante y de Meyerbeer ( que ni se ven ni se verán en el Liceu), etc…etc..
Siempre aprendo de lo que te leo y escucho. Es un goce
Como D. Carlista acérrimoque soy, no voy a perderme el próximo Octubre en París, la reposición en Bastille ( la anterior fue en el Chatelet en 1999, con Alagna de Don Carlos y excelente dirección de tu buen amigo Antonio Pappano), del DON CARLOS ( dicen, de nuevo la versión primera de Paris 1.867, aunque supongo sin ” la Peregrina” ) que dirigirá Ph.Jordan
Como siempre, es un placer leerte y hacer que el ” a veces desconocido” Richard Tucker, de largo el mejor tenor que han tenido los USA ( y al que su colega Del Mónaco, bautizó como ” il fiorentino di Brooklynn”), sea recordado. Gracias, Jaume!
M'agradaM'agrada
WoW!!!! No sabia que IFL tingués plomes com aquesta! Quin nivell!
I ja posats que el Sr. Tribó està contestant àmpliament tots els precs i preguntes m’agradaria saber una curiositat: A la Bohème dirigida per Victor Pablo Pérez es van alternar dues Mimí (Cedolins/Gheorgiu) de les quals només les darreres funcions, les de la romanesa, es van fer amb suggeritore clàssic amb la seva conxa i tot. Ho recordo perquè l’escenografia era meravellosa i vaig tenir la sort de tenir molt bones entrades. Són coses que sempre he volgut saber i no m’he atrevit mai a preguntar…
M'agradaM'agrada
Puc rectificar? no es diu “concha” sinó “caverol”
M'agradaM'agrada
Què bé que un dels baluards de l’òpera a Catalunya escrigui a IFL!
Com que veig que està contestant àmpliament totes les qüestions que se li plantegen, si no li molesta, li faria res contestar-me aquestes preguntes?
– Tot i que jo he fet els meus “pinitos” com a apuntador (de teatre de text), m’agradaria saber quina és la funció específica de l’apuntador d’òpera, ja que aquesta és una feina que m’interessa moltíssim, per original i podríem dir que “pintoresca” i que si no m’equivoco, és diferent. A l’òpera s’apunta tot? És a dir, els cantants m’imagino que sí que els apunta, però al cor se l’apunta?
– Com acaba sent l’apuntador del Liceu? Existeix alguna escola? Algun mòdul o FP per ser-ho? Vostè ha tingut mai alumnes?
– Què s’ha de tenir per ser apuntador d’òpera? És una feina molt exigent o dura?
– Ha apuntat mai òperes en català? Ha apuntat a l’extranger?
– Què n’opina de que les òperes no es facin en versió original? (ENO, traduccions de’n Pena-Zanné, etc…)
Gràcies per dedicar el seu temps a un d’aquells joves eixelebrats que no saben del tot què fer amb la seva vida en general i que ja ens fan triar itineraris i històries. Anem una mica perduts…
Moltíssimes gràcies un altre cop.
M'agradaM'agrada
Y a estas alturas, lo leo yo. No tengo remedio.
Queridísimo señor Tribó, como siempre, un placer inagotable leerle pues une lo didáctico en cantidad y calidad a lo entretenido y tan divertido de lo que narra; me apasioné con Meyerbeer, gracias a la información que me pasó y que es de un nivel superior y transmitida con tanta diversión como erudición.
¿Qué más decir? Que espero saludarle en breve y disfrutar de esta presencia virtual que nos brinda Joaquim.
Y sí: mestres.
¡Muchos abrazos, infernems!
M'agradaM'agrada