IN FERNEM LAND

IL VIAGGIO A REIMS A ROMA (Sicilia-Goryachova-Schiavo-Dotto-Gatell-Sungu-Sâmpetrean-Ulivieri-De Simone;Michieletto-Montanari)


Producció Michieletto per a Il viaggio a Reims. Escena final

L’òpera de Roma està representant aquests dies la cantata escènica de Gioachino Rossini, “Il viaggio a Reims” en una producció conjunta amb Àmsterdam deguda a Damiano Michieletto sota la desastrosa direcció musical de l’especialista en música antiga Stefano Montanari, que destrossa la deliciosa partitura rossiniana amb una brusquedat conceptual del tot impròpia i agressiva. Peccato!

La companyia vocal no és del tot reeixida i en cap cas comparable a aquella gloriosa edició de la recuperació a Pesaro sota la direcció d’Abbado, però ens presenta a uns quants noms, al costat d’altres ja coneguts, que mostren depurat estil i una adequadíssima línia rossiniana que si el maldestre Montanari hagués tingut més cura amb l’acompanyament, tant amb les intensitats com en el tempo, haguessin pogut lluir molt més.

Al capdavant trobem a la soprano Mariangela Sicilia, que just fa dos anys protagonitzava un apunt a IFL arran del Benvenuto Cellini a Àmsterdam (casualitats misterioses). La soprano italiana (Cosenza 1986), té una veu de lírica pura, però sobretot una distinció magnífica que destaca de la resta. Un cant lligat i unes mitges veus del tot encisadores. Sap dotar a les seves intervencions de la seducció que la poetesa Corinna reclama, amb un “All’ombra amena del Giglio d’or” final, absolutament encisador per el control i la fascinació vocal amb la que corona també el moment més brillant de la producció escènica.

Notable, tot i que no al seu nivell, la resta del cast femení amb Maria Grazia Schiavo una lírica lleugera de precisió belcantista mancada d’un registre greu que el rol li demana i que ella no pot oferir, i que supleix amb variacions en la part aguda del seu registre amb força encert i precisió estilística. També la soprano Francesca Dotto en el rol de Madama Corteses mostra estil i adequació vocal amb una veu de lírica amb un bon i consistent registre central. La mezzosoprano russa Anna Goryachova canta el rol Marchesa Melibea, amb sons acontraltats, no del tot audibles segurament perquè Montanari tampoc l’ajuda. Té un magnífic estil i una veu de color i timbre interessantíssim.

Juan Francisco Gatell és Il cavalier Belfiore. Com és habitual en el tenor argentí la poca rellevància vocal no deixa lluir un estil impecable. En canvi el tenor turc Merto Sungu que es fa càrrec del rol de il conte di Libenskof, té un instrument d’agraïda presència corpòria però un estil ben poc polit, que millora en el duo ·Di che son reo? amb Melibea, però que no resisteix un anàlisi rossinià consistent.

El baix-baríton romanès Adrian Sâmpetrean és un bon Lord Sidney que no ens pot fer oblidar a Ramey, és clar, però que canta la meravellosa “Ah! perché la connobi?…Invan strappar dal core” amb molta classe i una línia elegantíssima, malauradament no gens ben acompanyat. Tampoc la genial “Medaglie incomparabili” del Don Profondo de Nicola Ulivieri té l’acompanyament apropiat i el baix baríton italià ha de superar una velocitat de vertigen del tot inacceptable perquè posa en perill constant la respiració i el cant. El director mai pot ser l’enemic del intèrpret i si aquest no pot seguir el que el proposa ho hauria de canviar el cantant,que no és el cas, ho hauria de reflexionar sobre la seva idea, però malauradament tampoc és el cas.

El vocalment inclassificable Bruno De Simone canta un bon barone di Trombonok i també m’ha semblat excel·lent el Don Alvaro de Simone Del Savio.

La resta de l’extensíssim cast compleixen sense gaires rellevàncies.

Michieletto pot fer el que vulgui en una obra sense argument dramàtic, estem davant d’una anècdota argumental que serveix per desplegar un seguit d’àries i números bellíssims, dramàticament inconnexes que el director venecià reuneix en un trama que canvia l’albergo del Giglio d’oro a una sala d’exposicions “Golden Lilium Gallery” on s’ha de celebrar una exposició o potser una subhasta (les etiquetes valorades al costat de cada obra ho poden donar a entendre) i on els personatges reals, com la comissària (Madame Cortese), el crític (Don Profondo) o el restaurador (Lord Sindney), es barregen amb personatges provinents dels quadres o obres d’art, que en un exercici de brillantor teatral genial, acaben de confluir en el quadre de Francois Gerard, la coronació de Carles X, que és justament el Rei i la coronació on van tots els personatges de Il viaggio a Reims i que degut a un entrebanc casual es quedaran sense poder assistir-hi.

Michieletto com no podia ser d’altra manera ho traeix però si ens altres ocasions pot ser irritant, en aquesta i per la incosistència original, fa qu tots els personatges traspassin un tela blanca i acabin conformant el quadre de Gerard a càmera lenta mentre Corinna embolcalla l’escena amb un cant encisador, conformant una escena d’inoblidable emoció teatral.

Però el director també ens reserva altres gags, alguns divertits com l’aparició de l’art modern i contemporani en mig del classicisme, que origina un crit d’espant quan apareix la “Femme En Pleurs” de Picasso, en mig de “Le fils de l’homme” de Magritte, l’autoretrat de Frida Kahlo, la infanta Margatita de Velázquez, la Melancolia de Botero  o  la Duquessa d’Alba passejant el gosset de Goya, entre altres sorprenents visions.

ALtres subtils recursos com la baralla de dos joves enamorats mentre Melibea i Libenskof canten el seu meravellós duo, pot ser inicialment un motiu de distracció innecessari però Michieletto acaba arrodonint les arestes combinant les dues trames de manera poètica.

És un exercici teatral brillant que fa justícia a la brillantor vocal i musical de Rossini.

Gioachino Rossini
IL VIAGGIO A REIMS, ossia L’albergo del Giglio d’oro
Dramma giocoso en un acte, llibret de Luigi Balocchi

Corinna Mariangela Sicilia
La Marchesa Melibea Anna Goryachova
La Contessa di Folleville Maria Grazia Schiavo
Madama Cortese Francesca Dotto
Il cavalier Belfiore Juan Francisco Gatell
il conte di Libenskof Merto Sungu
Lord Sidney Adrian Sâmpetrean
Don Profondo Nicola Ulivieri
Il barone di Trombonok Bruno De Simone
Don Alvaro Simone Del Savio
Don Prudenzio Vincenzo Nizzardo
Don Luigino Enrico Iviglia
Delia Caterina Di Tonno
Maddalena Gaia Petrone
Modestina Erika Beretti
Zefirino / Gelsomino Christian Collia
Antonio Davide Giangregorio

Coro ed orchestra del Teatro dell’Opera di Roma
Maestro del Coro Roberto Gabbiani
Direttore Stefano Montanari

Regia Damiano Michieletto
Scene Paolo Fantin
Costumi Carla Teti
Luci Alessandro Carletti

No hi ha dubte que l’oportunitat que ens brinda la RAI5 amb aquest streaming i que avui us porto aquí, és una preparació avançada de l’apunt del proper mes de setembre arran de la primera òpera del Liceu 2017/2018.

7 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de junio 2017 | Beckmesser

  2. pepa MG

    muchas gracias Joaquim por traer esta obra. Ha sido mi primer contacto con esta ópera, y desde luego al ver la cantidad de personajes que incluye me asusté, y mas susto al pensar que la escenografía moderna poco me iba a ayudar. Pero el resultado es el contrario. La escenografía da argumento a una ópera sin él. Está muy bien llena de detalles, necesita mas de una visión. El final es el resultado lógico de todo lo visto hasta el momento. Muy agradable, hace sonreir mas de una vez! El baile de las tres gracias muy bien resuelto (con poca ropa, ves?). Un buen espectáculo.

    M'agrada

  3. jordifosal

    M’ha agradat molt.
    És una producció bella, intel·ligent i plena d’encerts, sorpreses i gags, amb cops d’ullet a la història de l’art.
    Tant de bo totes les produccions oferissin tants estímuls com aquesta

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: