En un dia tan festiu com la diada de Sant Joan està bé que l’apunt del dia el protagonitzi el Rienzi de Wagner, una “Grand Opéra” que malgrat no tenir l’aprovació de la sacrosanta ortodòxia wagneriana i per tant prohibida all turó verd, té, tot i la immensa fullaraca que conté la interminable partitura, grandiosos moments concertants i les genialitats primerenques d’un mite en gestació.
La versió que he escoltat gràcies al streaming de l’emissora Radio Bartók prové del Festival Wagner que es representa aquest dies a Budapest. És una versió de concert que va tenir lloc el passat 19 de juny a la sala Béla Bartók de la capital hongaresa i que va comptar amb el cor i l’orquestra Nacional Hongaresa sota la direcció de Sebastian Weigle (la seva presentació al Liceu també va ser en una versió concertant d’aquesta òpera) i compta entre els principals protagonistes amb el tenor Robert Dean Smith com a heroi i tribut romà, acompanyat d’una esforçada i xisclaire Emily Magee (i quina Irene no ho és?), la mezzosoprano Michelle Breedt, el baix-baríton Falk Struckmann i el baríton Boaz Daniel.
No é un versió per llençar coets però com que la diada ho és, diguem que sempre està bé aproximar-se a aquesta pretenciosa partitura sense cap mena de complexa.
La versió és molt retallada i quan dic molt, és molt, perquè deixar el Rienzi en una durada que no arriba ni a les 3 hores quan segons sembla la partitura original passava de 5, és si més no una àmplia selecció.
Sigui com sigui aquest retalls que són els que sempre acostumen a representar-se estan dirigits amb un gran esclat romàntic per part de Weigle i en el cast, que no és dóna gaires alegries, destaca per sobre de la mitja, la mezzosoprano Michelle Breedt en el rol d’Adriano, el que no vol dir que sigui una prestació memorable, i un autoritari i caduc amb categoria, Falk Struckmann com a Steffano Colonna. Robert Dean Smith canta el rol a cops de geni però no hi ha gaire heroïcitat lírica en el seu cant, se’n surt dignament.
L’exitàs al final és enorme
Richard Wagner
RIENZI, der Letzte der Tribunen
Òpera en 5 actes amb llibret escrit pel mateix compositor basat en la novel·la homònima d’Edward Bulwer-Lytton
Versió de concert en dues parts: part 1 actes 1,2; part 2 actes 3, 4 i 5
Robert Dean Smith – Cola Rienzi
Emily Magee – Irene
Falk Struckmann – Steffano Colonna
Michelle Breedt – Adriano
Boaz Daniel – Paolo Orsini
Krisztián Cser – Raimondo
Szabolcs Brickner – Baroncelli
Marcell Bakonyi – Cecco del Vecchio
Hungarian National Philharmonic
Hungarian National Choir (Director del cor: Csaba Somos)
Director musical: Sebastian Weigle
19 de Juny de 2017, Béla Bartók National Concert Halle
El que avui us ofereixo aquí potser no és una gloriosa interpretació prewagneriana a un mes vista de la inauguració del Festival de Bayreuth, però si tinc oportunitat us portaré el Ring que també s’ha representat aquests dies a Budapest i pel que sembla ofereix més alegries vocals que l’anell oficial, no debades Brünnhilde és la Theorin i la Sieglinde la Kampe, i ja sabem que això és un immensa garantia. Veurem si hi ha sort i Wotan ens és propici.
IN FERNEM LAND 
Cada representación de esta interesante ópera tiene una duración diferente. Entre las varias versiones que tengo en DVD/BluRay, algunas tienen diferencias de más de media hora. La más corta dura 2 horas y 20′, menos de la mitad de su duración original…Quizás algún día Naxos u Opera Rara se “descuelguen” con la grabación integra de origen. Por el momento el sello más caro del mercado de las grabaciones promete una “Semiramide” (Rossini) en su versión integra, quizás incluyan como apéndice el ballet añadido para su estreno en París…Por desearlo que no quede. A ver si aciertan en el reparto porque desde hace unos años los de Opera Rara se han apartado del rigor que les caracterizaba. En mi opinión a partir de atribuir el rol de la Desdemona (mezzo-soprano) del “Otello” de Rossini a una soprano lírica de la que nunca más se supo en los circuitos que cuentan…
M'agradaM'agrada
Gràcies per comentar en un apunt que no ha motivat gaire interès.
Opera Rara que jo sàpiga no ha fet mai cap gravació d’òpera alemanya
M'agradaM'agrada
Exactament: d’un mite en gestació.
M'agradaM'agrada
Amb retard, però es que tinc molts deures pendents i vaig recuperant posts, audicions i visionats a ritme frenétic…..el cas es que a mi m’ha agradat bastant aquesta versió, potser mes a nivell orquestral que vocal que estic d’acord que a estones en els actes centrals fluixeija, però vist en conjunt sense esser massa rigurós amb el cast el resultat es interessant; tambè es cert que malauradament amb les poques ocasions que hi han per escoltar i no diguem ja per veure aquesta opera wagneriana per a mi injustament tractada en general, jo en gaudeixo sempre d’ella es una mica com un Wagner mes italianitzat i de tant en quant ve de gust….tot i que reconec esser un Wagneriá fins al moll de l’os i que sempre tinc ganes d’un bon Wagner per mes que ens el mirin de capgirar especialment amb produccions escéniques estrafolàries sense sentit o amb intenció de canviar la història que Wagner va somniar per a les seves operes.
Jo he gaudit amb l’audició d’aquest Rienzi una opera que estimo….malgrats les retallades evidents en la partitura, però es que es Wagner i aixó per a mi es gairebè goig segur.
Per aixó encara que sigui aqui estic expectant per la insistència en aquest Tannhauser que ja vaig escoltar i que malgrat tot m’interessa, i per cert si hi ba realment possibilitats de veure o escoltar aquest Ring que comentes amb la Irene Theorin i la Anja Kampe no ho dubtis per quede ben segur en gaudirem per senzilla que sigui la producció i vingui d’on vingui…com he dit: es Wagner!!.
M'agradaM'agrada
El Rienzi sempre és interessant però crec que ja fan bé en programar amples seleccions, és extuant per els cantants i el material no és sempre interessant. malgrat ser Wagner.
Espero que el Tann t’hagi agradat una mica
M'agradaM'agrada
¡Un “Rienzi”! ¿Cómo se me ha pasado, con lo que me gusta la “Grand’ Opera”? ¡Mil gracias, Joaquim por ella!
M'agradaM'agrada
Ya me contarás…
M'agradaM'agrada