Irina Lungu Juliette Foto Sauer font original Donaukurier

Avui us porto una representació una mica endarrerida en el temps si ho comparem amb tot allò que podríem qualificar de rabiosa actualitat, tot i que estic parlant d’una representació de principis de l’estiu provinent del Festival de Ingolstadt, un festival sense gaire pretensions que organitzen una òpera cada any i en aquesta ocasió han triat la bellíssima Roméo et Juliette de Charles Gounod que veurem aquesta temporada del Liceu que comença la setmana vinent, i per tanbt aquest és el primer motiu per el qual us vull parlar d’aquesta representació.

En segon lloc i molt important perquè Juliette és Irina Lungu, la soprano russa que interpretarà la Corinna del primer repartiment de Il viaggio a Reims al Liceu. La seva Juliette és senzillament deliciosa. Veu lírica pura, cant i veu radiants. Una Juliette ideal i de contagiosa jovialitat.

En tercer lloc pel Roméo de veu excessivament blanquinosa i en principi poc apropiada en un decisió amb masses riscos per a un cantant líric lleuger, però que canta de manera apassionant, parlo del tenor Jean-François Borras. El tenor francès formaria part de la qualificació escolanet si no fos que en el cant hi ha una interpretació esplèndida del personatge, farcit de detalls, inflexions i fraseig de molta classe. Una altra cosa és que el timbre i fins i tot en el color i pel meu gust, li manqui una mica més de presencia, heroïcitat o musculatura vocal, capaç de dotar a les notes agudes de l’alenada romàntica en els passatges més densos on el gruix orquestral l’engoleix i l’obliga a forçar perillosament l’agut quan el fa, posant-se en evidència que aquest no pot ser el seu repertori. En qualsevol cas l’adequació estilística és absoluta i molt superior a la resta del repartiment, el seu Roméo és una celebració de bon gust i un risc difícil d’explicar sota el punt de vista vocal.

La resta del repartiment no està a la mateixa alçada tot i que llueix gust i una veu interessant el Stéphano de Valentina Stadler. A la resta potser els haurien d’haver alliçonat prèviament de com cantar i dir el repertori francès, s’han d efer esforços per esbrinar l’idioma en que canten.

No crec que la directora canadenca Keri-Lynn Wilson fos la millor elecció per aquesta òpera i repertori, ja que cerc que desaprofita els grans moments d’inspirada sensulaitat i s’excedeix en altres. L’orquestra i el cor són de qualitat i sobretot per la Lungu, i també per un Borras que recorda més a un Schippa que a un Kraus, l’escoltada paga la pena.

Un tast

Charles Gounod
ROMÉO ET JULIETTE

Jean-François Borras, Roméo
Irina Lungu, Juliette
Rouwen Huther, Tybalt & Benvolio
Levent Bakırcı, Mercutio
Edna Prochnik, Gertrude
Valentina Stadler, Stéphano
Martin Summer, Frère Laurent
Igor Tsarkov, Herzog von Verona
Tomasz Wija, Graf Capule
Alexander York, Gregorio
Daniel Holzhauser, Graf Paris

Vokalwerk Nürnberg
Director del cor: Andreas Klippert
Münchner Rundfunkorchester
Director musical: Keri-Lynn Wilson

Festsaal, Stadttheater Ingolstadt 7 de juliol de 2017

Aquí parlarem aviat de Lungu, haurem d’esperar una mica més a parlar de Roméo et Juliette i no estaria malament parlar de Borras, tot i que seria desitjable que fos en una òpera i rol més apropiat.