Avui fa exactament un any que José Menor va fer un concert excepcional al Teatre Principal de Sabadell i a IFL vaig dir això:

• José Menor al Teatre Principal de Sabadell: Granados i Goya, un món d’amor i mort

Immediatament després, els dies 25 i 26 d’octubre de 2016 i a l’Auditorio Manuel de Falla de Granada José Menor gravava aquest CD que ja us dic que és imprescindible i  que ahir es va presentar a la sala d’assaig de l’Orfeó Català.

Incomprensible que a la presentació d’aquest fenomenal treball discogràfic no hi hagués un ple de gom a gom, perquè el pianista sabadellenc hauria de ser hores d’ara un referent absolut en el nostre país, ja no com a intèrpret de Granados, sinó com a un dels pianistes més personals, brillants i talentosos dels nostres dies, i en canvi quants dels que avui llegireu aquest apunt coneixeu a José Menor?.

El motiu per el qual i fins ara, Menor no sigui un habitual de les sales de concert en els cicles més celebrats o en les temporades simfòniques més valorades, és un signe més de la mediocritat de programadors i directors artístics.

El treball discogràfic que ahir es va presentar quasi d’amagatotis, és una de les més brillants i satisfactòries sorpreses que he escoltat en els darrers temps.

El CD està íntegrament dedicat a l’obra d’Enric Granados, amb les cabdals Goyescas com a obra fonamental i 5 peces més, sempre al voltant de Goya, que omplen generosament els 77:10 minuts d’una música immensa interpretada de manera excitant.

Semblava que les referències de Goyescas en particular i de l’obra de Granados en general ja estaven sòlidament instal·lades al voltant de l’Acadèmia Marshall i del vaixell insígnia representada per Alicia de Larrocha, però la sacsejada que representa l’estil espontani, lliure i intensament refrescant del Granados segons Menor ve a dir-nos que si més no les referències poden ser compartides sense prejudicis i sobretot sense  renunciar a res. De Larrocha ens ha deixat durant molt temps el que semblava que era l’única manera possible de interpretar canònicament al compositor lleidatà. Tots els altres grans pianistes que s’han endinsat en la seva obra ho han fet sota els canònics dictats de la Marsall, i Menor amb la senzillesa que el caracteritza, però amb la contundència de qui ha estudiat a fons l’obra i s’han envoltat i assessorat pels millors, ha dit la seva sense cap mena de complexa.

El disc és senzillament bellíssim per la intensitat de la interpretació, per la sensibilitat en la manera de dir, frasejar i exposar una música mil vegades escoltada, però ara de manera refrescant, apassionada  que atrapa des del primer acord fins al final, quasi sense deixar-nos respirar. M’he escoltat tot el disc d’una tirada, sense pauses, deixant-me endur per les sacsejades emocionals de la partitura des dels vitals “Requiebros” a les colpidores “Quejas” on Menor desplega virtuosisme, talent, inspiració i variació interpretativa.

Quin control i quina demostració tècnica més aclaparadora, quina manera més bella d’interpretar les emocions, quin so més rotund i delicat, quina pulsació més clara i explosiva. Quina manera més valenta i brillant d’exposar amb brillantor l’univers Granados.

El CD conté per primera vegada la gravació de Crepúsculo, alhora que Jácava, Reverie, el famós intermezzo de l’òpera Goyescas i l’electritzant Pelele que el tanca de manera explosiva.

L’àlbum està curosament presentat, amb un text del propi Menor absolutament imprescindible per explicar Granados, si bé des d’una vessant més erudita del que estem acostumats en els llibrets dels discs, necessària per conèixer el món interpretatiu i sobretot té una qualitat tècnica, gràcies a l’enginyer Cheluis Salmerón, admirable.

Si podeu obvieu ordinadors, tablets, telèfons i auriculars, seieu a la butaca de casa, reserveu-vos 77 minuts i poseu l’equip de so en marxa, l’experiència és molt estimulant i el gaudi està garantit.

Us deixo l’ellaç al segell discogràfic Ibs Classical

• http://ibsclassical.es/

Us deixo l’enllaç a Spotify