IN FERNEM LAND

SCALA 2017: DER FREISCHÜTZ (KÖNIG-KLEITER-LIEBAU-GROISSBÖCK-MILLING;HARTMANN-CHUNG)


Avui us parlaré del streaming que he vist de Der Freischütz, la preciosa òpera de Carl Maria von Weber, que es representa aquests dies a la Scala de Milà, en una producció de poca volada de Matthias Hartmann, que podent oferir tant en una òpera amb tantes possibilitats ofereix poc i res nou, amb solucions estètiques poc afortunades (perfils de florescents a l’escenografia) o vestuari d’influències folkloristes en un embolcall visualment confós i dramàticament previsible.

Der Freischütz és una òpera fantàstica, romàntica i per tant susceptible d’accessos de tota mena sempre i quan la riquesa psicològica dels personatges mantingui la coherència dramàtica de l’original. Amb la proposta de Hartmann no és així, però sortosament la part musical i vocal ens nodreix de suficients satisfaccions com per oblidar una posada en escena que tampoc causarà cap mena de neguit entre els que busquen per sobre de tot, el respecte a la tradició.

Gran direcció musical de Myung-Whun Chung al capdavant de l’orquestra de la Scala de Milà en plena forma. No tant el cor que fa temps que ha perdut la referència coral que havia ostentat.

Magnífic ritme dramàtic en una òpera tallada per les escenes parlades, fet que dificulta la narració musical però que Chung resolt amb brio, sumptuositat sonora i bellíssima recreació de les melodies entre el ric llegat folklorista i la inspiració de la melodia romàntica o l’orquestració entre elegíaca i genialment demoníaca que nodreix amb genial alternança el números d’aquesta obra mestra, que ara feia molt temps que tenia oblidada.

Llàstima que Michael König no sigui capaç de dotar de més transcendència artística i varietat vocal al seu Max, perquè la resta de cantants del cast voreja el notable alt.

König s’esforça en oferir totes les notes i això sempre acaba sent un llast per a tots aquells cantants mancats de la distinció que mai els hauria d’abandonar. Salvant els mobles sembla que hagin de obtenir el triomf per la resistència i la valentia, quelcom que a l’hora de la interpretació vocal mai hauria de ser un objectiu. König no pot mostrar distinció, heroïcitat i romanticisme encès, perquè el seu cant i la seva tècnica no li permeten anar més enllà de la correcte i pulcre defensa de la resistent dignitat, amb un cant engolat per mostrar més consistència vocal, i incapaç de donar varietat expressiva a un fraseig monòton. Molts diran que déu ni do, com succeeix tantes vegades amb els tenors del repertori germànic, quelcom inadmissible en el italià.

Deliciosa l’Agathe de Julia Kleiter, expressiva, sensible i envoltada de la corresponen aura romàntica, amb detalls de qualitat i alguna lleugera fixació en algunes notes, per altra banda tan valorades en el repertori germànic. El seu cant és dolç, mai fereix i especialment inspirada en la pregaria ”Leise, leise fromme Weise”

Magnífica també l’Ännchen de la lluminosa Eva Liebau. El color de la veu no m’agrada massa, però la manera de cantar desimbolta i extravertida, si.

Magnífic l’intens Kaspar de Günther Groissböck, amb un notabilíssim final del segon acte, mentre que la contundència vocal una mica massa rígida i poc expressiva de Stephen Milling treu pathos a l’eremita.

Bé l’Otokar de Michael Kraus i el Kuno de Franck van Hove.

Carl Maria von Weber
DER FREISCHÜTZ
Òpera romàntica en 3 actes. Llibret de: Johann Friedrich Kind

Ottokar, príncep boemi, Michael Kraus
Kuno, guarda forestal del príncip, Franck van Hove
Agathe, la seva filla, Julia Kleiter
Ännchen, una jove, Eva Liebau
Kaspar, el primer caçador, Günther Groissböck
Max, el segon caçador, Michael König
un eremita, Stephen Milling
Kilian, un ric ciutadà, Till Von Orlowsky

Orchestra e Coro del Teatro alla Scala di Milano
Director del cor: Bruno Casoni
Director musical: Myung-Whun Chung

Direcció d’escena: Matthias Hartmann
Escenografia: Raimund Voigt
Disseny de vestuari: Susanne Bisovsky i Josef Gerger

Teatro alla Scala, Milà 13 d’octubre de 2017

10 comments

  1. Giorgio Audisio

    Buongiorno Joaquim
    Sono stato alla Scala per Freischutz. D’accordo con la tua recensione sia in positivo per orchestra e Chung, sia in negativo per Hartmann (fantasia ed entusiasmo zero). Max terribile ( contemporaneamente a Torino ci sono Seiffert e Vinke per Tristan e soprattutto per Vinke, un tenorismo piu apprezzabile di Konig). Agate educata ma voce piccola piccola, Annchen brutto timbro , peccato! Kaspar buonissimo come attore e pure buono come cantante.
    Saluti cordiali.
    Forza Catalogna!

    Liked by 2 people

  2. Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser

  3. Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser

  4. La meva primera òpera (singspiel) que vaig veure al Liceu en un assaig general per la Companyia del teatre de l’opera de Manheim. És una de les meves òperes de capçalera, no només perquè va ser la primera, si no perquè la considero el paradigma de l’opera romàntica, no en va Wagner era un admirador de la música de Weber. Grandíssima música.

    M'agrada

  5. jaumeM

    Solament he vist un vídeo i escoltat cd,s d’aquesta opera, però pel comentari (i també el del senyor Adisio, que encara que no se res d’italià s’entén molt be) aquesta producció no es la mes recomanable per veure, potser sí per escoltar, llastima que König no ho faci millor.
    Gracies .

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: