Gijs Leenaars, Markus Werba, Hanna-Elisabeth Müller i Yannick Nézet-Séguin. Berliner Philharmoniker 21 d’octubre de 2017

Demà divendres en el Gran Teatre del Liceu i en el marc de la temporada 2017/2018 tindrà lloc un dels concerts estel·lars d’aquesta, amb la interpretació del Rèquiem Alemany de Brahms, i la casualitat o causalitat ha fet que en la vigilia a IFL aquesta obra cabdal preludiés l’apunt de dissabte dedicat a la interpretació que es farà al Liceu, a la manera d’apunt preparatori, i no podia ser més engrescadora aquesta preparació perquè estem davant de la Berliner Philharmoniker i el meravellós Rundfunkchor de Berlin, ja que la formació coral, juntament amb l’orquestra són els veritables protagonistes d’aquesta obra, que compta, com tots sabeu amb la participació d’una soprano i un baríton, per a tres números dels set que té l’imponent obra.

El director canadenc Yannick Nézet-Séguin, que com tots sabeu és el director que agafa el relleu a James Levine al capdavant del Metropolitan de Nova York a partir del 2020 i a partir d’aquesta temporada ja és music director designate. és l’encarregat de dirigir a la magnificent orquestra berlinesa i el poderós cor de la ràdio de la capital alemanya, en una versió del Ein Deutsche Requiem esplèndida que he pogut veure  gràcies als streaming que ofereix la Berliner a tots els abonats al seu canal digital. Una iniciativa magnífica per assistir als concerts de la temporada d’abonament quan Berlín ens queda una mica massa lluny.

Nézet-Séguin dirigeix una versió clara, ordenada íntima i concentrada del rèquiem, amb nítida calidesa, potser massa clara, potser sense aquella gravetat luterana o aquell humanisme sever amb el que els directors germànics erigeixen la monumental partitura. És una versió una mica light, que no vol dir que no sigui bellíssima, però diria que pot brahmsiana.

L’orquestra no cal dir que és l’instrument perfecte, amb la qualitat sonora de totes les seccions, la calidesa i la precisió o la claredat i la transparència cristalina fins in tot en els moments de més densitat.

El cor esdevé l’intèrpret ideal, dúctil, equilibrat, potent i refinat, que mostra una capacitat expressiva que sembla il·limitada i amb especial admiració en el control dels passatges més íntims on aconsegueixen reduir la sonoritat sense perdre cos, sent sempre perfectament audibles. Ell és el protagonista i el gran triomfador.

Hanna-Elisabeth Müller levita amb intents de sofisticació vocal per sobre de Ihr habt nun Traurigkeit, no crec que sigui la interpretació escaient a aquesta part, bastant més intensa que el que ella va oferir i tampoc crec que Markus Werba tingui la densitat i gravetat vocal necessària per fer front als dos moment a ell encomanats. La correcció dels dos solistes queda lluny de l’excel·lència sense límits del cor, de la magnificència orquestral i fins i tot d’aquesta versió amable, precisa i simplement bella del director canadenc.

Johannes Brahms
EIN DEUTSCCHES REQUIEM op. 45

Rundfunkchor Berlin
Dircetor del cor: Gijs Leenaars
Berliner Philharmoniker
Hanna-Elisabeth Müller Soprano
Markus Werba Baríton

Director: Yannick Nézet-Séguin

Sala Philharmonie Berlin, 21 d’octubre de 2017