IN FERNEM LAND

Staatsoper de Viena 2017/2108: Kátja Kabanová (Herlitzius-Baechle-Bankl-Lippert;Engel-Jenkins)


Evelyn Herlitzius (Kátja Kabanová)
foto: wiener staatsoper / michael pöhn

Avui arriba a IFL una de les òperes més belles de Leos Janáček, Kátja Kabanová, gràcies als streaming d’abonament de l’òpera estatal vienesa.

Al Liceu enyorem aquelles temporades mataboschianes que ens van portar uns quants Janáček tot i que ja tocaria que Des de la casa dels morts i a poder ser amb la producció de Chéreau es representés a Barcelona.

Com a substitut de la frustració de les temporades barcelonines actuals, tan poc plurals i originals, està bé poder accedir a la temporada de la Staatsoper de Viena, on malgrat aquella permanent rutina mil i una vegades denunciada, tenen la possibilitat de veure un ample ventall del repertori operístic amb cantants i produccions més correctes que genials.

Aquest mateix any però en la recta final de la temporada 2016/2017 ja es va presentar aquesta Kabanová però amb una caduca Denoke com a protagonista, sortosament en aquesta reposició de tardor han rectificat alguns cantants.

La producció de André Engel es va estrenar fa sis anys  sota la direcció musical del aleshores director musical de la casa Franz Welser-Möst. No és una producció genial, ni revolucionària o d’impacte, difícilment generarà controvèrsia i malgrat traslladar l’acció a un barri novaiorquès d’immigrants eslaus, acaba funcionant prou bé.

La direcció musical de Graeme Jenkins és molt intensa, a estones explosiva i salvatge, en altres eminentment lírica i desoladora.

El repartiment és sòlid i l’encapçala una personalitat escènica, musical i vocal fora de tota dubte, la soprano alemanya Evelyn Herlitzius amb aquella entrega abassegadora  que la caracteritza i que sobrepassa la ingrata sonoritat vocal gràcies a una personalitat artística immensa. Kátja no és Elektra o Ortrud i la línia lírica del rol, tot i la transcendència dramàtica del rol amb Herlitzius no es produeix.

L’acompanyen la poc ingrata Kabanicha de Janina Baechle, els eficients Wolfgang Bankl i el Boris d’Herbert Lippert, el discret tenor xilè Leonardo Navarro i l’omnipresent baríton Carlos Osuna que ho canta quasi bé tot a Viena. 

Lamento fer una ressenya tan curta en una òpera tan important, però necessito un cert descans.

Leos Janáček
KÁTJA KABANOVÁ

Dikoj Wolfgang Bankl
Boris Herbert Lippert
Kabanicha Janina Baechle
Tichon Leonardo Navarro
Katja Evelyn Herlitzius
Kudrjas Carlos Osuna
Varvara Margaret Plummer
Kuligin Marcus Pelz
Glasa Alexandra Yangel
Feklusa Simina Ivan

Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Graeme Jenkins
Director escènic: André Engel
Escenografia: Nicky Rieti
Disseny de vestuari: Chantal de La Coste
Disseny de llums: André Diot, Susanne Auffermann
Dramatúrgia: Dominique Muller

Wiener Staatsoper 7 de novembre de 2017

6 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de noviembre de 2017 | Beckmesser

  2. JordiP

    Ben ressenyada està! A vegades cal recordar allò de “lo bueno si breve dos veces bueno”. I de tant en tant, que un necessiti, i s’agafi un descans és normal! Fins-hi tot diuen que déu, després de crear el món va haver de prendre’s un dia de descans!!!!
    Així que, ben merescut sia el teu!

    M'agrada

  3. Josep Garcia Devant

    Gràcies. Desde la casa dels morts ja tocaria ja. Tal com anem ens haurem de conformar amb altre mitjàns, perquè escoltar Janacek per aquestes contrades si ja era difícil abans ara és un epopeia.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: